Estació 28: Celebrem la vida... és massa

És massa la vida que hi ha en tu per acontentar-te a viure'n petites engrunes i de tant en tant, encara.

Ets massa persona perquè t’enganyis a tu mateix i els altres vegetant en aquest món.

És massa resseca la terra que trepitges perquè no miris que hi pugui néixer una flor.

Ets massa ric per dintre perquè els altres no rebin de tu un doll de vitalitat.

És massa el bé que pots fer donant vida, que esdevé una injustícia reservar-te-la.

És massa grossa la força del compartir la vida, que t’entestis a viure com un egoista.

És massa la riquesa de la vida, perquè valgui la pena viure permanentment angoixat.

És massa compromesa la vida perquè t’hi puguis ajaure com un burgès;

massa bella, que no la puguis viure poèticament;

massa dura, que no esdevinguis lluitador.

És massa veritable la felicitat, que la cerquis en ximpleries.

És massa clar l’horitzó, que no puguis tenir esperança.

[...]

És massa vida la vida, que no la celebris!

Obre les teves mans, el teu cor i el teu cap

i deixa’t arreplegar per la vida.

És massa. És fascinant.

Miquel A. Ferrés

És part d'un text que vam utilitzar durant una pregària a un dels recessos del batxillerat. Encara tinc un parell de frases penjades al costat del meu llit...




Què puc dir després d'això?

Tant sols que té raó.
La vida és massa.
És fascinant.

I res més.



Cris

Foto: Casal-menjador de Bellvitge '07,
refrescant-nos a la piscina, celebrant vida i gaudint-la.

Más allá de la imaginación

Hay gente pasando hambre
y no es el hambre que tu imaginas
entre una comida y otra.

Hay gente sintiendo frío
y no es el frío que tu imaginas
entre la ducha y la toalla.

Hay gente con mucho dolor
y no es el dolor que tu imaginas
entre la receta y la aspirina.

Hay gente sin esperanza
y no es el desaliento que tu imaginas
entre la pesadilla y el despertar.

Hay gente por los caminos
y no son los caminos que tu imaginas
entre el paseo y la casa.

Hay gente sin dinero
y no es la falta que tu imaginas
entre hoy y el sueldo.

Hay gente pidiendo ayuda
y no es aquella que tu imaginas
entre la escuela y la novela.

Hay gente que existe a pesar de la imaginación.

Ulises Tobares, vía "kilómetros de sonrisas", de Álvaro Neil, biciclown]

Fa dies que tinc una entrada mig escrita sobre un parell de llibres però les entregues i examens no em permeten acabar-la. Un d'aquests llibres és "kilómetros de sonrisas", una mena de diari de viatge de l'Álvaro Neil, un asturià que ha recorregut Amèrica llatina i Àfrica (ara comença Àsia) amb la seva bicicleta oferint espectacles gratuits de clown. Entre les seves pàgines he trobat aquest poema que porto pensant i repensant tot el dia i volia compartir amb vosaltres.
Ja em queda menys d'una setmana per sortir del túnel dels examens: començo a veure la llum que marca el final i em guia cap a la sortida.

Cris

Emmanuel

Li posaran el nom d'Emmanuel, que vol dir "Déu amb nosaltres"

Mt 1,23

Via Lo esencial es invisible a los ojos (Carlos Herrera)

Como hace 2000 años, hoy sigue naciendo donde menos se le espera, con una esperanza increible de llegar a tocar nuestros corazones.
Perquè, com dèiem divendres, Déu és un boig que creu en la humanitat.
Que el teu cor rebi amb els braços oberts la bona notícia que avui torna a néixer!

Feliz Natividad!


Cris

Estación 25: Ser débil

Es cuando me vuelvo débil que Él se hace fuerte en mi. Es cuando me vuelvo débil que Él encuentra rendijas por las que entrar en mi.

Es también cuando me vuelvo débil que el otro, sabiéndose fuerte, reúne el coraje para acercarse a mi, dejando un lugar a lo inesperado del encuentro con lo desconocido. Es cuando acojo este inesperado en mi vida que dejo que Él entre por sus caminos, sin obligarle a entrar por los míos. Es saliendo de mis seguridades, de mi rutina, de mi casa, de mi ciudad, de mi gente, que llamo a lo inesperado, que dejo abiertas puertas en mí.
Y allí entra en juego el confiar en Él.
Y entonces es cuando mi vida se llena de sabor y de momentos nunca imaginados.

Gracias, Señor, por este verano.


Cris


Fotos: comida caida del cielo en Citerna (Italia), la familia Pabon nos acoge en Gubbio (Italia), con Johan y Carlos la segunda semana en Taizé (Francia).
Clicar en la foto para ver mayor.

El pecado

Mientras estaba en Taizé, aproveché para leer un pequeño cuaderno titulado "Saved by the Cross of Christ?", escrito per el hermano Pierre-Yves de Taizé. Allí encontramos esta definición que discutimos en el grupo de la segunda semana:

"El pecado se debería explicar com la manera de concebir y practicar el mi propio placer en detrimento de los otros, de sus derechos y de sus legítimas expectaciones; la manera de usurpar de forma clandestina en cada momento, la primera posición - aquella de Dios y del amor."

Y también nos regala...

"Es a partir de la resurrección que empieza la fe."

Cris

Redescobrir a Taizé

Dissabte 25 d'agost vaig pujar a un bus amb direcció Taizé. Va ser com tornar a casa. La intenció era tornar en el mateix bus una setmana més tard, el diumenge 2 de setembre... però no va ser així. La tarda abans de la tornada, vaig veure claríssim que m'havia de quedar una setmana més voltant per aquelles terres que tant m'agraden. Era una certesa interior de les que és difícil dubtar, com quan et sent tant ple de l'amor de Déu que sols tens ganes de cridar-lo als quatre vents. A la nit ja estava decidit: m'hi quedo una altre setmana!

Després d'una primera setmana amb un grup nombrós de gent a qui anar a trobar quan ho necessités, la segona setmana va començar amb por. Por a trobar-me massa sola, a necessitar algú amb confiança per xerrar en un moment donat, per voler abraçar algú (o per deixar-me abraçar) i compartir la meva alegria... Però sembla ben cert que allò de "demaneu, i Déu us donarà; cerqueu, i trobareu; truqueu, i Déu us obrirà" (Mt 7 : 7), perquè tot allò que vaig necessitar, ho vaig trobar, encara que fos amb un format diferent del que m'esperava.
Durant la primera setmana vaig redescobrir Déu i la interpretació i discussió de la Bíblia (durant l'estiu vaig fer una mica de vacances...); el grup de discussió jove però molt -molt- canyero i unes introduccions bíbliques que no es quedaven enrere hi va ajudar moltíssim.
La segona setmana, però, la introducció bíblica no era tant purament bíblica i el grup de discussió quedava a anys llum de l'anterior. Aquí va entrar amb molta força el redescobrir-me a mi mateixa, observar-me en relació amb els altres, en relació amb Déu. Quan tinc por? Per què m'agrada parlar amb certes persones? Com reacciono?... En aquests 15 dies vaig redescobrir el gust dels llargs passejos amb mi mateixa i la escriptura com a manera de formular el que es bullia al meu cap. Vaig escriure com mai ho havia fet.

[Fotos: altar de l'Església de la Reconciliació i grup de discussió de l'introducció bíblica de la primera setmana]
[Més fotos, aquí]

Estació 24: Camp de Treball urbà | Demarca't!

Aquest darrer mes ha anat ple a vessar de projectes, il·lusions, decisions, coneixences, menjades de tarro, aprenentatge, creixement... Ha estat increïble! Sembla impossible que tanta VIDA pugui sortir de menys de 30 dies!

Només acabar examens, dimecres 27 de juny, vaig anar a rebre la Grecia, que tornava després de tot un curs vivint a Londres. Feia uns 8 mesos que no la veia i em va fer moltíssima il·lusió poder abraçar-la de nou. Es nota que durant aquest any ha crescut moltíssim, s'ha conegut i ha madurat...

Dijous i divendres següent vaig estar acabant de preparar el Casal-Menjador de Bellvitge (CMB), va ser un no-parar! Divendres mateix vaig marxar cap a Begur amb la família per tornar a temps per la darrera reunió de preparació del CMB.

Aquell cap de setmana va incloure llargues estones de conversa / discussió sobre el meu futur amb els de casa... va ser un moment dur, per a mi: els entenc, però costa moltíssim més tirar endavant quan no et sents recolzada...

Diumenge a la tarda vaig fer la bossa i vaig marxar cap al Casal Loiola, on just havia començat el Camp de Treball urbà. Els nois de 4t d'ESO de Lleida col·laboraven al casal d'estiu de l'escola Sant Pere Claver, al barri del Poble Sec, i la resta de 4t d'ESO estava al centre obert Joan Salvador Gavina, al Cottolengo, al menjador de les calcutes o a la ludoteca del CMB. L'Ari, que ha acabat 2n de Batxillerat, col·laborava a l'escola d'estiu de casp i els 5 restants (batxillers i universitaris) estàvem donant un cop de mà al CMB. En Genís i jo estàvem també com a pre-monitors al camp de treball.

Aquesta diversitat de llocs per on ens movíem va omplir de matissos les activitats i les reflexions que es proposaven durant el vespre. Les meves nits acabaven entrada la matinada amb les reunions de monitors del camp de treball, que va ser un dels moments del dia en què més vaig aprendre. Tenia allà al davant tot un seguit de gent que portava a sobre molts voluntariats, camps de treball i experiències ben variades i això es notava un munt! Un simple comentari, una opinió ben exposada, un somriure per coses ben petites (tant petites com les xuxes, oi?)... el que allà es parlava desprenia una manera de fer que em va enriquir molt.
A les nits arribava morta de les preparacions del CMB, del casal en sí, de les activitats del camp de treball, del dormir poc... però savia que si em quedava, valdria la pena, podria veure moltes coses de les que no m'havia adonat durant el dia. Petits detalls que potser a mi se m'havien passat per alt, però algú altra havia anotat en la seva memòria. I tot per fer que aquesta experiència fos el més profitosa possible...
Gràcies a tots els que vau participar del camp de treball i als que ens vau portar sopars. Vosaltres pinteu el món amb el color de l'esperança!
Gràcies als que em vau demostrar que a la generació del 91 també hi ha frikis i motivats, petits teletubbies, hòbbits en potència. Seguiu portant alegria i bogeria al món!
Saida, Melgo, Edu, Minerva, Núria... Gràcies! Sou llum que no pot parar d'il·luminar!

Si voleu veure fotos del Camp de Treball, podeu clicar aquí.

Estació 22: Llegeix, creu, ensenya i viu

Una petita pregària durant la ordenació de diaques del Roger i l'Eloi em va tocar el cor:

Llegeix l'Evangeli.
Creu allò que llegeixes.
Ensenya allò que creus.
Viu allò que ensenyes.

El bisbe els hi va demanar a l'Eloi i el Roger durant la celebració, però estic convençuda que és una crida per a tot cristià que la vulgui escoltar. Vista així, tot plegat pren sentit: és un seguit de passes que et poden dur a aquella felicitat de què Gandhi parlava.



Aquests últims dies no he pogut estar gaire pel blog: el final de curs s'ajuntat com cada any amb la preparació de l'estiu i servidora no troba temps per tot.
I tinc tots els examens, ben juntets, la setmana que ve... així que tot està per fer!
Bones vacances als estudiants ja alliberats dels seus examens i entregues!


Cris

Estació 21: Una cançó ho pot dir tot

Tenía aquesta entrada a punt de sortir del forn fa un parell de dies (diumenge) quan internet em va fallar. Ara la recupero...

Avui ha estat un dia d'esglésies. Al matí he estat a la parròquia de la Bonanova perquè l'Íñigo, un cosí meu, rebia la primera comunió. Després hem estat dinant tota la família i he marxat cap a Bellvitge, on l'Eloi i el Roger eren ordenats diaques [amb notable presència de gent que corre per la xarxa com: la Sara, el Santi, el Daniel, la Cris Estruch, l'Eugènia, la Regina, el Marc i una servidora, a més -és clar!- de l'Eloi]. En acabar, estava xerrant amb la Sara i el Genís i ens hem decidit a anar tots tres a la pregària amb cants de Taizé. Total, que he escoltat el mateix fragment d'evangeli quatre vegades (dues en castellà i dues en català). Ho sé, friki és poc...

Però ha valgut molt la pena, perquè una petita cosa ha fet que tot el dia quedés lligat, m'ha ajudat a resituar-me, a somriure sola, a agafar forces... m'ho ha repetit, per milèsima vegada:

Déu és amor. Tingues coratge, viu per amor.
Déu és amor. No tinguis cap por.

Aquest cant és de "subidón". Només sentir les primeres notes em faig aixecar el cap i somriure. Em venen ganes de cantar amb totes les meves forces, perquè ho és, perquè que jo ho he sentit; però alhora em ve de gust escoltar com els que m'envolten m'ho van xiuxiuejant a l'orella... "Ell t'estima, perquè és amor. Confia."
Amb aquesta cançó sento com si algú m'estigués abraçant, em fa sentir protegida i amb forces per encarar-me a allò que em pugui trobar pel camí.

Si mai em demaneu quin és el meu número preferit, potser us dic el 123. L'1, 2, 3 és -com l'A, B, C- l'inici i la base que ens ha de portar ben lluny, a descobrir grans números, a escriure llargs i bells pensaments. El 123 és també el número d'aquest cant.

Fins aquí el que volia compartir amb vosaltres, encara que un temps més tard!


Cris

[Imatge: "Déu és amor" en àrab]

Musulmans atrets pel Crist

Aquest vespre he estat a l'Església del carrer Casp amb el Toni i l'Arantza i he pogut gaudir de 50 minutets de pregària ben especial dintre del cicle d'Escola de pregària que es fa una vegada al mes. La veritat és que he anat a les tres darreres i totes m'han agradat moltíssim! El títol era "Musulmans atrets pel Crist" i la ha guiat en Jaume Flaquer sj, especialista en mística musulmana i cristologia, pel que tinc entès, que treballa amb Migra-Studium.
Hem començat la pregària llegint uns textos de l'Alcorà i mestres musulmans amb música siria cristiana de fons. Durant tota la vesprada hem pogut anar escoltant cants de músics cristinas magribins i libanesos. Aquí us deixo una de les joies d'un mestre sufí:

Aquell que la seva malaltia es diu Jesús, no podrà guarir-se mai.

Ibn Arabi (s. XII)

Algunes de les reflexions m'han fet recordar una entrevista que li van fer a "La contra" de La Vanguardia l'any passat. De tot el que vaig llegir em vaig quedar, sobretot, amb una idea que transcric aquí:

- ¿Cómo ve el Corán al cristianismo?

- El islam considera que el judaísmo corresponde a la infancia de la humanidad... Y el cristianismo, a la adolescencia.

- ¿Por qué?

- El niño necesita nuchas normas y preceptos: eso sería el judaísmo, que legisla mucho. El adolescente rompe con las normas y busca el amor: eso sería el cristianismo...

- ¿Y el islam vendría a ser la edad adulta de la humanidad, pues?

- Para el Corán, sí: el islam toma lo jurídico del judaísmo y el amor del cristianismo, suaviza una cosa con la otra, equilibra, sintetiza.

I m'ha fet pensar que sóc molt feliç sent una adolescent "boja" en busca de l'amor del Pare! Jo vull viure en una eterna adolescència!!

Més endavant en la pregària, hem pogut gaudir de dos testimonis de cristians que s'havien convertit des de l'islam. El primer era egipci i el segon algerià. A tots dos se'ls veia enamorats: parlaven gairebé febrilment d'amor i de Déu. El que més han destacat del perquè de la seva conversió ha estat:

• l'amor de Déu: que els feia sentir Déu ben a prop, sempre amb ells, sempre estimant-los... El segon testimoni era bereber i ha compartit una pregunta que ell s'havia fet: com pot ser que Déu només entengui l'àrab?
  
• el paradís / vida eterna: potser un tema que nosaltres no tractem gaire sovint i que m'ha semblat que a ells els té bastant "meravellats".
  
• la pau de Crist: que com ve ha dit l'algerià, no és l'absència de guerres i problemes.

Vull agrair aquesta estona diferent i enriquidora que hem pogut viure avui al vespre: gràcies!!

Cris

pd: potser t'interessa... la propera "Escola de pregària" serà dilluns 18 de juny entre 20h45 i 21h35 a l'Església dels jesuïtes (carrer Casp 27, Barcelona) i la conduirà Jon Sobrino (vaig fer una entrada relacionada amb ell).

Bajo la lluvia, el recuerdo

Una proposta que m'ha arribat d'un lloc que no m'imaginava...



[la versió en ppt original és millor pels efectes que té, si algú la vol que me la demani!]

Cris

Estació 16: Bendita Vuestra Luz

Maná m'agrada molt. Pocs dies després que sortís el darrer disc a la venda vaig comprar-lo i aquell mateix dia vaig marxar cap a Taizé amb tota una colla d'amics i em vaig adormir escoltant el cd.
A la tornada, quan ja portàvem unes hores al bus, vaig estar una estona sola i em vaig escoltar el cd de nou. Quan vaig arribar a aquesta cançó, em vaig quedar com paralitzada, amb els pèls de punta, va ser un moment increïble. Vaig compartir-la amb un parell de persones més i em demanaven de tornar a escoltar-la. Encara ho recordo. La barreja de sentiments i pensaments acumulats per una setmana a Taizé, per la tornada a Barcelona... unida a aquesta cançó, va fer aquell moment, aquella sensació, inolvidable.
Ara encara, quan comença a sonar "Bendita Tu Luz", premo l'stop (no el de la minicadena, sinó el meu) per escoltar-la, per no deixar passar un altre moment beneït sense aturar-me a gaudir-lo.

Aquesta cap de setmana, un grupet de 2n d'Universitaris Loiola (UL) vam anar a un parell de dies plegats. Pels que no ho sapigueu, UL vindria a ser com una comunitat de vida cristiana - CVX (que jo sàpiga no ho és oficialment) formada per uns grup de joves cristians d'entre 17-18 i 22-23 anys que es reuneixen els dimecres al vespre/nit al Casal Loiola (que alhora aplega uns quants grups més: CVX Berchmans, CVX Forum-Joves, Joves Loiola, CM...). El grupet de 2n d'UL està format per uns quants que ens tocaria, per edat, estar cursant el segon curs d'universitat (tot i que això sovint no es compleixi...); és a dir, som la generació que va sortir de les escoles el 2005. Jo puc tenir altres projectes, afegir-me a d'altres grups, participar d'altres propostes... però aquest és el que per a mi és el "grup de referència".

"Bendita Tu Luz" ens va companyar durant la nit de dissabte. Bendecir = "decir bien". Beneïr = "dir bé".
Em va semblar una cançó molt adequada, perquè la llum d'aquest grup és per a mi beneïda. Perquè no puc més que dir coses bones de la "coincidència" de trobar-los en el meu camí i de trobar Déu en el de tots. Perquè no puc més que dir bé de topar-me amb un grup on ser friki, com tantes vegades m'heu sentit a dir, i no sentir-me tant diferent de la resta.
Perquè de la meva boca sols surten coses bones. Perquè se m'omple de goig fins que comença a vessar. I quan vessa, em regalima per la cara i em fa somriure; i el rajolí arriba fins al cor, on deixa gravat cadascun dels vostres noms.

Genís
Alba
Toni
Arantza
Eli
Neus
Carme
Regina
AnnaO
AnnaA
Maria
Inés
Marina
Lali
Ernest
Carla
Marona
Jesús

¡ ¡ ¡ ¡ G r à c i e s ! ! ! !

Per si algú la vol, aquí està la lletra de la cançó. Us proposo que torneu a clique al "play" del video i deixeu que la lletra vagi entrant en vosaltres. Us proposo que repasseu totes aquelles persones que us han aportat bé. Heu pensat mai a beneïr-les?
[i no cal ser cristià, per a fer això, eh!]
[per aquest tema, no em cansaré de recomenar "El arte de bendecir", de Pierre Pradervand]

"Bendita Tu Luz", de Maná

Bendito el lugar
y el motivo de estar ahí.
Bendita la coincidencia.

Bendito el reloj
que nos puso puntual ahí.
Bendita sea tu presencia.

Bendito Dios por encontrarnos
en el camino
y de quitarme esta soledad
de mi destino.

Bendita la luz,
Bendita la luz de tu mirada.
Bendita la luz,
Bendita la luz de tu mirada
desde el alma.

Benditos ojos que me esquivaban,
simulaban desdén que me ignoraban.
Y de repente sostienes la mirada
daram diri daram diri

Bendito Dios por encontrarnos
en el camino
y de quitarme esta soledad
de mi destino.

Bendita la luz,
Bendita la luz de tu mirada.
Bendita la luz,
Bendita la luz de tu mirada
desde el alma.

Gloria divina
de esta suerte,
del buen tino,
de encontrarte justo ahí,
en medio del camino.

Gloria al cielo de encontrarte ahora,
llevarte mi soledad
y coincidir en mi destino,
en el mismo destino.

Bendita la luz,
Bendita la luz de tu mirada.
Bendita la luz,
Bendita la luz de tu mirada
desde el alma.

Bendita mirada,
bendita mirada desde el alma.

Bendita, bendita, bendita mirada,
bendita tu alma y bendita tu luz.

Es tan bendita tu luz, amor.
Bendito el reloj
y bendito el lugar,
benditos tus besos
cerquita del mar.

Qué bendita tu mirada.
Tu mirada, amor.

Estación 16: Perdón

[Fragmentos del articulo "La felicidad que nace del perdón" del Magazine de La Vanguardia del 22 de Abril]

Los beneficios del perdón han sido desvelados por la ciencia muy recientemente, aunque las organizaciones religiosas los han pregonado a lo largo de la historia de la humanidad. [...] Ser capaz de perdonar es un regalo para uno mismo. No sólo beneficia a la persona perdonada sino también a la que perdona. Al no perdonar, la persona dañada está encadenada a la persona que le hizo el daño y, mientras no la perdone, no podrá sustraerse el poder que el ofensor y la ofensa tienen sobre ella. [...]
El perdón no tiene por qué hacer desaparecer inmediatamente el dolor asociado a la ofensa. Se cree comúnmente que las personas a las que aún les duele la ofensa no han perdonado de verdad. Esto no es cierto. Una cosa es el dolor y otra son los sentimientos de rencor y venganza. [...]
En el centro de la filosofía de la paz del Dalai Lama radica su habilidad para cultivar el perdón. Su explicación es la siguiente: "Si desarrollo sentimientos negativos hacia aquellos que me han sufrir, esto sólo destruirá mi paz mental. Pero si perdono, mi mente vuelve a estar en calma". [...] "Liberarse del odio y de la ira puede ser difícil porque son estados emocionales que no siempre son voluntarios. Pero existen dos estrategias que pueden ayudarnos. Entender aquello que no incluye el perdón: el acto de perdonar no implica aceptar que la conducta se repita y el perdón no debería depender de que el otro pida disculpas. Conviene olvidar la idea de que no se perdona hasta que el otro pida perdón". [...]
Se ha observado que se suceden tres etapas cuando se decide perdonar (Gordon & Baucom, 1999): una percepción de la ofensa y del ofensor más empática y ecuánime; una reducción de los sentimientos negativos hacia el agraviante a medida que aumenta la empatía, y una tendencia del ofendido a desistir de su derecho a castigar al culpable. [...]
Y esto no significa necesariamente exonerar al culpable. La carga pertenece a aquél que causó el dolor, no a la víctima. Si ésta la acarrea durante demasiado tiempo, la carga pasa a ser de la propia víctima y se victimiza a sí misma. [...] El otro no tiene por qué saberlo. Decírselo o no al culpable es un acto voluntario, pero no es necesario para sanar el dolor del daños que otra persona ha hecho. [...]
Para que ocurra una reconciliación es necesario que el agraviante pida perdón y que se proponga no volver a hacer daño otra vez. El perdón, en cambio, no necesita al culpable en absoluto.


Una recomendación si te interesa el tema: "El arte de bendecir", de Pierre Pradervand.

------------------------------------------------------

Ahora ya puedo explicar el motivo de que no actualizara el blog... mi hermano cumplió 18 años el sábado - MUCHAS FELICIDADES, JOSE!! - y llevo dos semanas preparando cosillas para ese "gran día". Ahora tengo que recuperar el ritmo de mi normalidad y ponerme al día con todo lo de la uni... :S


Cris

Estació 14: Peace - Pau - Paz - Paix - Bake

[COMPTE! si te'l mires en un ambient semblant al que es busca fent pregària (moment tranquil, sense massa distraccions ni sorolls exteriors...), el video interpel·la]




Stop the Clash of Civilizations



I want peace. Do you?


Cris

[gràcies, Sara, per haver posat el segon video als comentaris de l'altre dia]

Pere Casaldàliga

Diumenge s'acabava l'exposició sobre Pere Casaldàliga que, des del mes de gener, ha estat al Palau Robert, a Barcelona. Durant els propers mesos anirà voltant per Catalunya i potser teniu la oportunitat de fer-li una visita. No la deixeu passar!
Abans de deixar-la marxar, l'Arantza i jo vam decidir d'anar a veure-la. I no ens va decebre.
Dom Pedro feia temps que m'havia cridat l'atenció i havia llegit alguns escrits seus, així que volia anar a l'exposició per deixar-me tocar pel que allà trobés. No sabria com descriure-la; és difícil, com ho és descriure els seus escrits: són força i vida, són testimoni i servei, són utopia (és cristià!)...
Aquí deixo alguns fragments de l'exposició junt amb d'altres també escrits per aquest bisbe que fou ordenat a la riba de l'Araguaia amb un barret de palla i un rem com a mitra i bàcul, per un que ha fet opció pels més necessitats.

Va mi palabra
No voy,
va mi palabra.
¿Qué más queréis?
Os doy todo lo que yo creo,
que es más que lo que soy.

Jo dic sempre que l’Evangeli és per als rics i per als pobres. És per a tothom però va a favor dels pobres, perquè surtin de la seva pobresa en la mesura que sigui possible, perquè tinguin coratge, esperança, confiança (...). També va a favor dels rics, però contra la seva riquesa, contra els seus privilegis, contra la possibilitat que tenen d’explotar, dominar i excloure.

Recuerdo ahora lo que dije en aquella ocasión. El Espíritu Santo tiene dos alas: el ala derecha, que es más de la contemplación, la intimidad y la ortodoxia, y el ala izquierda, que es más de la profecía y del compromiso de la liberación. Hay que salvar las dos alas del Espíritu Santo para que no vuele manco. Porque la Iglesia es más que un papa, y el Reino de Dios, más que la Iglesia. ["Más allá de un Papa"]

On dius llei

jo dic Déu.

On dius pau, justícia, amor
jo dic Déu!
On dius Déu
jo dic llibertat,
justícia,
amor!

No és que existeixi un món desenvolupat i un món subdesenvolupat: tenim un món mal desenvolupat.

Estació 12: Moment

Ara és el temps!

No ho deixis per a més endavant! No posis més excuses! El moment de fer-ho és ara.

[conclusió de l'homilia de l'Alexis]

Estació 10: Tu Evangelio es terrible

Cristo,
he oído predicar tu Evangelio
a un sacerdote
que vivía el Evangelio.
Los pequeños, los pobres,
quedaron entusiasmados;
los grandes, los ricos,
salieron escandalizados,
y yo pensé que bastaría predicar
sólo un poco el Evangelio
para que los que frecuentan las iglesias
se alejaran de ellas
y para que los que no las frecuentan
las llenaran.
Yo pensé que era una mala señal
para un cristiano
ser apreciado por la "gente bien".
Haría falta -creo yo-
que nos señalaran con el dedo
tratándonos de locos y revolucionarios.
Haría falta -creo yo- que nos armasen líos,
que firmasen denuncias contra nosotros,
que intentaran quitarnos de en medio.
Esta tarde, Señor, tengo miedo,
tengo miedo porque sé
que tu Evangelio es terrible:
es fácil oírlo predicar,
es todavía fácil no escandalizarse de él,
pero vivirlo...
vivirlo es bien difícil.

Michel Quoist

Aquest text m'encanta... cal explicació?
Feia uns dies que el tenia preparat per aquí i avui a la nit l'Anna Ortín m'hi ha fet pensar amb un comentari que ha fet a UL. També m'hi va fer pensar l'Anna Santiago. Aquest va per vosaltres, Annes!

Cris

Estació 8: Quaresma

Avui comença la quaresma, el temps de preparació per a la pasqua. Fa 2 anyets (encara al cole) ens van donar una postal amb un text que ara recupero:

40 dies per...
... arriscar-me a canviar la meva manera de pensar i actuar.
... entrenar-me a viure menys superficialment.
... aventurar-me a ser jo mateix i despertar la meva fe.
... decidir-me a fer les paus amb mi mateix, amb els altres i amb Déu.
... practicar uns minuts de pregària: poden canviar el color del dia!
... esforçar-me a descobrir que, sense aquell vici o aquella dependència, sóc més lliure.

Espero que aquesta quaresma pugui ser un temps per trobar-me, trobar els altres, trobar Déu... i sobretot retrobar els de casa, que aquí no em veuen el pèl!

Zagreb

Ara just fa un mes que va acabar la XXIX Trobada europea de joves impulsada per la comunitat de Taizé dins la Peregrinació de confiança a través de la Terra. Entre el 28 de desembre de 2006 i l'1 de gener de 2007 ens vam reunir a Zagreb, capital de Croàcia, uns 40.000 joves.

Va ser una experiència molt intensa que m'ha remogut moltes cosetes al cor. Ja passat un mes, no deixen d'impressionar-me la immensa capacitat d'acollida dels habitants d'aquesta ciutat tan especial i surrealista, sobretot si es mira amb ulls barcelonencs. Tantes coses em van cridar l'atenció! Tantes coses em van descol·locar! Tantes coses que allà són del més normal i aquí no ho són tant!
No m'havia decidit a escriure, entre d'altres coses, perquè crec que necessito ben bé una tarda per poder posar en ordre els meus sentiments i pensaments i no anar deixant-me coses pel camí o escrivint massa ràpid... però llavors se m'ha acudit que podia fer com una mena de capítols! Decidit! A mesura que vagi tenint alguna estoneta, aniré penjant alguna reflexió o alguns records o situacions curioses d'aquells dies, potser totes seguides, potser barrejades amb altres cosetes que em vagin passant... ¡Dios dirá!
Avui us presentaré la "meva família" (croata).
Vaig compartir habitació amb l'Arantza. L'Angela (18 anys) i la Ivona (25, crec recordar) ens van oferir els seus llits i van estar dormint durants aquells dies al menjador.
[A la foto, d'esquerra a dreta, l'Arantza, la nostra germana gran, la mare, la germana petita i jo].
La família Matić era ben curiosa. Estava formada per cinc membres: la mare, el pare, la Ivona, el Maty (no sé com s'escriu el nom) i la Angela.
En general a Croàcia, els joves parlen molt bé l'anglès (mooooolt millor que no pas aquí!), sobretot perquè allà tot el que surt per la televisió està en llengua original (fins i tot alguns parlen castellà gràcies a les telenovel·les!); però els més adults (de la generació dels pares cap amunt) no saben dir ni una paraula. I la nostra família no era una excepció: només ens podíem entendre amb les dues germanes. I ens va comunicar molt!! Hores i hores xerrant quan arribàvem de la fira. Era tard, però qui vol dormir si pots compartir?
La mare no va deixar d'intentar comunicar-se i cada dia ens saludava al matí ("Dobar dan"), ens deia bona nit ("Loku noć"), fèiem gestos... el que fos! Tot sigui per una comunicació més "fluida" ;)
El Maty té síndrome de Down i parla croat, així que no ens vam poder comunicar gaire amb ell. Una cosa que em va cridar molt l'atenció va ser que les germanes es van "impressionar" perquè nosaltres sabíem què era la síndrome de Down.
[A la foto, d'esquerra a dreta, Maty, el pare, l'Arantza, l'Angela, la mare, jo i l'Ivona].
Bé, de moment ho deixo aquí que he de marxar...

Continuarà...

Estació 4: Encontrar a Dios

"No hay nada más práctico que encontrar a Dios.

Es decir, enamorarse rotundamente y sin mirar atrás.

Aquello de lo que te enamores, lo que arrebate tu imaginación, afectará a todo. Determinará lo que te haga levantar por la mañana, lo que harás con tus atardeceres, cómo pases tus fines de semana, lo que leas, a quien conozcas, lo que te rompa el corazón y lo que te llene de asombro con alegría y agradecimiento.

Enamórate, permanece enamorado, y esto lo decidirá todo".

Pedro Arrupe, sj
(ex-general de la Companyia de Jesús)

Otro loco por Jesucristo...

Si ja t'han dit que ets un idealista, un somniador, un boig, un defensor d'imposibles, un amic de causes perdudes, i encara continues endavant... sàpigues que tens companyia.

[d'una propaganda dels sj]