Bon vespre d'estiu a tota la gent de l'altra banda de la pantalla!
Acabo de veure un video que vull compartir amb vosaltres. Es tracta de la cançó Imagine de John Lennon interpretada per un cor de joves sords conjuntament amb els actors d'una sèrie americana que s'anomena Glee (em sembla que aquí no s'ha retrasmès).
Trobareu el video aquí. Cal esperar que passi la publicitat, la resta d'enllaços estaven trencats.
Què t'ha fet sentir?
Cris
Mostrando las entradas con la etiqueta navegant. Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas con la etiqueta navegant. Mostrar todas las entradas
viernes, 9 de julio de 2010
viernes, 8 de enero de 2010
The neurons that shaped civilization
Por si alguien no las conocía, aquí llegan... las neuronas espejo! ;)
Justament les hem estudiat aquest quadrimestre a la universitat i aquest video m'ha arribat de casualitat. Feu un cop d'ull al video que segueix!
Cris
Justament les hem estudiat aquest quadrimestre a la universitat i aquest video m'ha arribat de casualitat. Feu un cop d'ull al video que segueix!
Cris
miércoles, 16 de diciembre de 2009
Los verdaderos piratas
[rebut per correu electrònic: gràcies Maya!]
En 1991 se hundió el orden político de Somalia, país que sucumbió a una guerra civil empeorada por la intervención estadounidense. El colapso político dejó la sociedad somalí sin defensas, situación que fue aprovechada por navíos procedentes de Europa, Estados Unidos, China y otros países para verter en sus aguas grandes cantidades de residuos tóxicos y radioactivos. El abuso se hizo visible cuando, en 2005, un tsunami depositó en las playas y costas somalíes bidones corroídos y otras muestras de estos residuos. Según el enviado de las Naciones Unidas en Somalia, Ahmadou Ould-Abdallah, la porquería tóxica acumulada en pocos días por la catástrofe marina provocó úlceras, cánceres, náuseas y malformaciones genéticas en recién nacidos y, al menos, 300 muertes.
Pero las desgracias no terminan ahí. Aprovechando el desgobierno, una multitud de barcos de pesca empezó a faenar en las aguas frente al país, incluidas sus aguas territoriales. En 2005 se calculó que pescaron allí unos 800 barcos de distintos países, muchos de ellos europeos y, más específicamente, españoles. Se estima que los ingresos generados durante un año por esta pesca extranjera ilegal ascendía a 450 millones de dólares. El resultado fue la rápida disminución de unas reservas pesqueras que eran el principal recurso para las comunidades de pescadores del país, catalogado como uno de los más pobres del mundo.
Un reportaje de Al Yazira informa de que grupos de somalíes trataron de constituir un cuerpo autodenominado “Guardacostas Voluntarios de Somalia”, reuniendo dinero con el que pagar a la empresa estadounidense Hart Security, que se dedica a entrenar y formar luchadores y mercenarios por todo el mundo –y que, años más tarde, ha actuado como mediadora para el cobro de rescates en aquellas mismas aguas: ¡negocio redondo!–. Al parecer, hubo intentos de esos guardacostas voluntarios de negociar con los buques de pesca extranjeros para que dejaran de faenar o pagaran un impuesto para seguir haciéndolo, intentos que resultaron fallidos. El desenlace final fue lo que hoy se califica como piratería somalí.
En un país plagado de armas, desgarrado por bandas rivales y sometido a una situación económica desesperada, un desenlace así no debería sorprender. A la vista de lo anterior, es legítimo preguntarse: ¿Quiénes son, en esta historia, los verdaderos piratas?
Hay en España quien propone que los atuneros españoles (que son sobre todo vascos) lleven militares a bordo para disuadir a los piratas. En el Parlamento vasco, los votos del PP y el PNV han hecho posible el pasado 8 de octubre aprobar una moción en esta línea. El Congreso ya lo había descartado meses antes arguyendo que la legislación española no lo permite. Francia sí lo permite, y hace tiempo que en el Índico los barcos de pesca franceses llevan militares a bordo. Pero esta diferencia es de detalle: ambos países lograron que el 10 de diciembre de 2008 los ministros de Defensa de la Unión Europea aprobaran la llamada Operación Atalanta contra la piratería somalí, y que se diera luz verde al envío de entre 6 y 10 buques de guerra para "garantizar la seguridad” en el golfo de Adén con el mandato de vigilar las costas de Somalia, “incluidas sus aguas territoriales”.
Estos hechos muestran que el colonialismo no sólo no ha muerto, sino que está tomando nuevos bríos. Y un nuevo aspecto marcado por la crisis de recursos naturales, en este caso la pesca. Las flotas pesqueras de los países ricos, compuestas por buques con capacidad para moverse por todos los mares del mundo, esquilman un caladero tras otro: son las principales culpables de la sobrepesca que desde hace años viene destruyendo la capacidad de regeneración de las especies marinas y preparando un colapso de las capturas a escala mundial.
Las primeras perjudicadas son las poblaciones de los países pobres que dependen de la pesca local: ellas carecen de flotas potentes para pescar lejos de sus costas. El caso somalí es uno de los más sangrantes por las circunstancias políticas internas, pero no es el único. España está recuperando sus blasones imperiales contribuyendo a empobrecer a uno de los países más pobres del mundo. Al hacerlo no sólo comete una injusticia, sino que practica una política sin futuro también para sus habitantes. Porque cuando ya no haya caladeros por explotar en ningún rincón del mundo, ¿qué harán nuestros marineros y pescadores?
Es una indignidad aprovecharse de un país desangrado por una guerra civil y luego mandar a los soldados a defender una causa indefendible que no hace más que profundizar la tragedia de ese pueblo. Y si se quiere mirar desde otra óptica, ¿cuánto nos cuesta mantener la dotación de dos buques de guerra, un avión y 395 efectivos de la Marina española que tenemos destacados en la zona?
El caso tiene su moraleja. Un país desarrollado como España no debe, tras agotar sus propios recursos pesqueros, expandirse por los mares del mundo privando a otras poblaciones más pobres de sus medios de subsistencia, porque agrava la situación de esas poblaciones y las empuja a una resistencia que desemboca en aventuras violentas y salidas militares. La solución hay que buscarla en casa, adaptándose a unos ecosistemas dañados y gestionándolos mejor (por ejemplo, con la piscicultura como alternativa a la pesca), y adoptando medidas previsoras para que nadie se quede sin trabajo y sin fuente de ingresos. Es inquietante que se esté haciendo exactamente lo contrario: optar por la huida hacia delante y por un neoimperialismo ecológico reforzado militarmente que sólo puede redundar en un empeoramiento de la situación.
Joaquim Sempere
Profesor de Teoría Sociológica y Sociología Medioambiental de la UB y miembro de Món-3.
Tomado de www.insurgente.org
En 1991 se hundió el orden político de Somalia, país que sucumbió a una guerra civil empeorada por la intervención estadounidense. El colapso político dejó la sociedad somalí sin defensas, situación que fue aprovechada por navíos procedentes de Europa, Estados Unidos, China y otros países para verter en sus aguas grandes cantidades de residuos tóxicos y radioactivos. El abuso se hizo visible cuando, en 2005, un tsunami depositó en las playas y costas somalíes bidones corroídos y otras muestras de estos residuos. Según el enviado de las Naciones Unidas en Somalia, Ahmadou Ould-Abdallah, la porquería tóxica acumulada en pocos días por la catástrofe marina provocó úlceras, cánceres, náuseas y malformaciones genéticas en recién nacidos y, al menos, 300 muertes.
Pero las desgracias no terminan ahí. Aprovechando el desgobierno, una multitud de barcos de pesca empezó a faenar en las aguas frente al país, incluidas sus aguas territoriales. En 2005 se calculó que pescaron allí unos 800 barcos de distintos países, muchos de ellos europeos y, más específicamente, españoles. Se estima que los ingresos generados durante un año por esta pesca extranjera ilegal ascendía a 450 millones de dólares. El resultado fue la rápida disminución de unas reservas pesqueras que eran el principal recurso para las comunidades de pescadores del país, catalogado como uno de los más pobres del mundo.
Un reportaje de Al Yazira informa de que grupos de somalíes trataron de constituir un cuerpo autodenominado “Guardacostas Voluntarios de Somalia”, reuniendo dinero con el que pagar a la empresa estadounidense Hart Security, que se dedica a entrenar y formar luchadores y mercenarios por todo el mundo –y que, años más tarde, ha actuado como mediadora para el cobro de rescates en aquellas mismas aguas: ¡negocio redondo!–. Al parecer, hubo intentos de esos guardacostas voluntarios de negociar con los buques de pesca extranjeros para que dejaran de faenar o pagaran un impuesto para seguir haciéndolo, intentos que resultaron fallidos. El desenlace final fue lo que hoy se califica como piratería somalí.
En un país plagado de armas, desgarrado por bandas rivales y sometido a una situación económica desesperada, un desenlace así no debería sorprender. A la vista de lo anterior, es legítimo preguntarse: ¿Quiénes son, en esta historia, los verdaderos piratas?
Hay en España quien propone que los atuneros españoles (que son sobre todo vascos) lleven militares a bordo para disuadir a los piratas. En el Parlamento vasco, los votos del PP y el PNV han hecho posible el pasado 8 de octubre aprobar una moción en esta línea. El Congreso ya lo había descartado meses antes arguyendo que la legislación española no lo permite. Francia sí lo permite, y hace tiempo que en el Índico los barcos de pesca franceses llevan militares a bordo. Pero esta diferencia es de detalle: ambos países lograron que el 10 de diciembre de 2008 los ministros de Defensa de la Unión Europea aprobaran la llamada Operación Atalanta contra la piratería somalí, y que se diera luz verde al envío de entre 6 y 10 buques de guerra para "garantizar la seguridad” en el golfo de Adén con el mandato de vigilar las costas de Somalia, “incluidas sus aguas territoriales”.
Estos hechos muestran que el colonialismo no sólo no ha muerto, sino que está tomando nuevos bríos. Y un nuevo aspecto marcado por la crisis de recursos naturales, en este caso la pesca. Las flotas pesqueras de los países ricos, compuestas por buques con capacidad para moverse por todos los mares del mundo, esquilman un caladero tras otro: son las principales culpables de la sobrepesca que desde hace años viene destruyendo la capacidad de regeneración de las especies marinas y preparando un colapso de las capturas a escala mundial.
Las primeras perjudicadas son las poblaciones de los países pobres que dependen de la pesca local: ellas carecen de flotas potentes para pescar lejos de sus costas. El caso somalí es uno de los más sangrantes por las circunstancias políticas internas, pero no es el único. España está recuperando sus blasones imperiales contribuyendo a empobrecer a uno de los países más pobres del mundo. Al hacerlo no sólo comete una injusticia, sino que practica una política sin futuro también para sus habitantes. Porque cuando ya no haya caladeros por explotar en ningún rincón del mundo, ¿qué harán nuestros marineros y pescadores?
Es una indignidad aprovecharse de un país desangrado por una guerra civil y luego mandar a los soldados a defender una causa indefendible que no hace más que profundizar la tragedia de ese pueblo. Y si se quiere mirar desde otra óptica, ¿cuánto nos cuesta mantener la dotación de dos buques de guerra, un avión y 395 efectivos de la Marina española que tenemos destacados en la zona?
El caso tiene su moraleja. Un país desarrollado como España no debe, tras agotar sus propios recursos pesqueros, expandirse por los mares del mundo privando a otras poblaciones más pobres de sus medios de subsistencia, porque agrava la situación de esas poblaciones y las empuja a una resistencia que desemboca en aventuras violentas y salidas militares. La solución hay que buscarla en casa, adaptándose a unos ecosistemas dañados y gestionándolos mejor (por ejemplo, con la piscicultura como alternativa a la pesca), y adoptando medidas previsoras para que nadie se quede sin trabajo y sin fuente de ingresos. Es inquietante que se esté haciendo exactamente lo contrario: optar por la huida hacia delante y por un neoimperialismo ecológico reforzado militarmente que sólo puede redundar en un empeoramiento de la situación.
Joaquim Sempere
Profesor de Teoría Sociológica y Sociología Medioambiental de la UB y miembro de Món-3.
Tomado de www.insurgente.org
jueves, 22 de mayo de 2008
Fes-te sentir!
Gràcies a en Jordi, antic company de classe, he conegut "Fes-te sentir", una enquesta remunerada bastant simple de completar. SDI Media Group està treballant per millorar la tecnologia de reconeixement de veu en català i et demana que truquis a un telèfon gratuït en unes condicions concretes (un lloc tranquil o un de sorollós) per llegir unes frases a canvi de 10€ per trucada. També existeix la possibilitat de donar els diners per a un copatrocinador (Fundació Terra, Associació Racó Català, Relats en Català o Òmnium Cultural).
És una molt bona manera d'aconseguir uns dinerons i alhora col·laborar amb el desenvolupament dels sistemes de comunicació en català!
És una molt bona manera d'aconseguir uns dinerons i alhora col·laborar amb el desenvolupament dels sistemes de comunicació en català!
lunes, 28 de abril de 2008
Nova actualització a TSKV.cat
Us recomano que passeu a fer un volt per TSKV.cat i mireu els nous articles, valen molt la pena. El llibre recomenat a ex-libris ja havia sortit per aquí, el periscopi és desgarrador i el labOratori torna a portar treure del forn un video composat per una servidora.
I, perquè no dir-ho de pas, si algú té mà per encarregar-se d'un dels números de labOratori, jo ho agraïria i la diversitat de la secció també. Tant poden ser materials rescatats d'internet com creacions pròpies, no necessàriament en format de video. L'objectiu de la secció és oferir una estona de pregària amb "noves" propostes aprofitant la llibertat que ens dóna el món virtual.
Apa, animeu-vos!!
Cris
I, perquè no dir-ho de pas, si algú té mà per encarregar-se d'un dels números de labOratori, jo ho agraïria i la diversitat de la secció també. Tant poden ser materials rescatats d'internet com creacions pròpies, no necessàriament en format de video. L'objectiu de la secció és oferir una estona de pregària amb "noves" propostes aprofitant la llibertat que ens dóna el món virtual.
Apa, animeu-vos!!
Cris
lunes, 7 de enero de 2008
Inclòs en un meme
Fa més d'un mes (concretament el 4 de desembre) em va arribar un correu del Club Saratoga dient que el meu estimat i aturat blog havia estat inclòs en un meme. Primer de tot els ho vull agraïr públicament :)
GRÀCIES!
A una l'afalaga que hi hagi algú més enllà d'aquesta pantalla que pugui estar interessat en el que escriu. Més encara quan no té ni idea de com han anat a parar a aquest espai ni tampoc coneixia aquesta bona gent abans de rebre l'esmentat correu...
I després del moment "nyonyo", si és que ho ha estat, que segueix a tota entrega de premis, volia seguir el meme com alguna altra vegada he fet. Però la veritat és que m'és molt difícil.
Comencem llegint el que s'espera de qui rep aquest meme (és a dir, de mi):
És complicat. El primer que em ve al cap és que no conec blogger que no ens ensenyi el que sap d'una manera altruista, generosa i voluntària: tots són generosos amb les seves paraules, crec que cap dels que llegeixo rep diners per escriure un blog i espero sincerament que tots ho facin de forma voluntària. Bé, l'Oriol ho feia per obligació, però ara ja escriu de forma voluntària...
De totes maneres, aprofitarem l'avintesa per a recomenar-vos alguns blogs de la xarxa que trobo interessants:
En això de compartir coneixements de forma gratuïta, en Dan s'emporta la palma. No gaire lluny el segueix en Remo de CPI (Curioso Pero Inútil), sempre amb articles ben interessants! Per la seva gran saviesa, no podem oblidar la mafalda, amb les seves actualitzacions de tires còmiques d'aquest personatge. En Marc comparteix una cosa que sap fer molt bé: les homilies.
Això de nominar algú amb qui "comparteixis idees i opinions" m'ha fet pensar en un dels darrers escrits de la Maria. En la mateixa línia, l'espai de la Txaro sovint és un reflex d'allò que aquest vol arribar a ser.
Cada vegada m'agraden més els escrits de sor Lucía (Sintonía Cordial) i fa un parell de dies vaig descobrir Vivir y pensar en la frontera, d'un jesuïta a l'orient. Un altre blog molt interessant d'un espanyol a l'estranger, és el de'n Chema Caballero (a Sierra Leona).
N'hi ha molts més i us he parlat d'alguns abans...
Cris
[Sí, segueixo molts blogs. Ho reconec. Són més de 115, segons el google reader, així que això només és un petit tast!]
pd: no escriuré cap correu avisant d'aquest meme, ja que tampoc considero que l'hagi fet (hi ha bastants més de 7 blogs!), però si a algú li ve de gust el convido a continuar-lo!
GRÀCIES!
A una l'afalaga que hi hagi algú més enllà d'aquesta pantalla que pugui estar interessat en el que escriu. Més encara quan no té ni idea de com han anat a parar a aquest espai ni tampoc coneixia aquesta bona gent abans de rebre l'esmentat correu...
I després del moment "nyonyo", si és que ho ha estat, que segueix a tota entrega de premis, volia seguir el meme com alguna altra vegada he fet. Però la veritat és que m'és molt difícil.
Comencem llegint el que s'espera de qui rep aquest meme (és a dir, de mi):
Es tracta de nomenar set blogs solidaris que comparteixen les teves idees i opinions, o que simplement ens ensenyen tot el que saben i ho fan d'una forma totalment altruista, generosa i voluntària, simplement pel plaer de compartir. És una cadena solidària, per tant cal continuar-la sempre i cal enviar un correu als nous blogs premiats i aquests cal que continuïn la cadena amb set blogs més i posin el logotip.
És complicat. El primer que em ve al cap és que no conec blogger que no ens ensenyi el que sap d'una manera altruista, generosa i voluntària: tots són generosos amb les seves paraules, crec que cap dels que llegeixo rep diners per escriure un blog i espero sincerament que tots ho facin de forma voluntària. Bé, l'Oriol ho feia per obligació, però ara ja escriu de forma voluntària...
De totes maneres, aprofitarem l'avintesa per a recomenar-vos alguns blogs de la xarxa que trobo interessants:
En això de compartir coneixements de forma gratuïta, en Dan s'emporta la palma. No gaire lluny el segueix en Remo de CPI (Curioso Pero Inútil), sempre amb articles ben interessants! Per la seva gran saviesa, no podem oblidar la mafalda, amb les seves actualitzacions de tires còmiques d'aquest personatge. En Marc comparteix una cosa que sap fer molt bé: les homilies.
Això de nominar algú amb qui "comparteixis idees i opinions" m'ha fet pensar en un dels darrers escrits de la Maria. En la mateixa línia, l'espai de la Txaro sovint és un reflex d'allò que aquest vol arribar a ser.
Cada vegada m'agraden més els escrits de sor Lucía (Sintonía Cordial) i fa un parell de dies vaig descobrir Vivir y pensar en la frontera, d'un jesuïta a l'orient. Un altre blog molt interessant d'un espanyol a l'estranger, és el de'n Chema Caballero (a Sierra Leona).
N'hi ha molts més i us he parlat d'alguns abans...
Cris
[Sí, segueixo molts blogs. Ho reconec. Són més de 115, segons el google reader, així que això només és un petit tast!]
pd: no escriuré cap correu avisant d'aquest meme, ja que tampoc considero que l'hagi fet (hi ha bastants més de 7 blogs!), però si a algú li ve de gust el convido a continuar-lo!
sábado, 22 de diciembre de 2007
Altres línies: Sense comentaris
Fa un temps us parlava de notícies i avui la Maria Escalas ha compartit un bon video sobre el tema...
Cris
[video en castellano]
Cris
martes, 18 de diciembre de 2007
Dia del migrant (18-D)
Avui commemorem els 17 anys de l'aprovació de la convenció dels drets de les persones migrants i els seus familiars amb el dia del migrant.
Després de deixar abandonat el blog de nou durant un temps (totalment en contra de la meva voluntat, us ho puc ben assegurar!), ja a l'esprint final del trimestre, aprofitant l'avintesa per oferir-vos d'escoltar aquesta cançó de Migueli anomenada "Extranjero":
Després de deixar abandonat el blog de nou durant un temps (totalment en contra de la meva voluntat, us ho puc ben assegurar!), ja a l'esprint final del trimestre, aprofitant l'avintesa per oferir-vos d'escoltar aquesta cançó de Migueli anomenada "Extranjero":
|
Cris
martes, 4 de diciembre de 2007
Felicidades!
Passades les dues setmanes anunciades, trenco el silenci... Dale al play!
L'experiència de què parlava a l'entrada anterior era conviure i compartir amb 7 persones més una setmana. En quatre paraules, vivíem tots 8 al Casal Loiola però seguíem fent la nostra vida normal, almenys fins l'hora de sopar, i acabàvem el dia amb una activitat plegats. Va ser una experiència molt especial perquè èrem un grup que ja portàvem un temps coneixent-nos, així que partíem d'una confiança que es va agraïr molt. Això sí, no vaig dormir gaire...
Us vaig comentar fa un temps que havia sortit a la llum TSKV.cat. Jo m'encarrego del funcionament d'una secció anomenada "LabOratori" que proposa pregària, bàsicament amb nous formats. Ara hi ha un parell de números penjats, algun més a la despensa... i s'accepten propostes pels que vindran!
Y aquí está la versión castellana del último vídeo de LabOratori:
L'experiència de què parlava a l'entrada anterior era conviure i compartir amb 7 persones més una setmana. En quatre paraules, vivíem tots 8 al Casal Loiola però seguíem fent la nostra vida normal, almenys fins l'hora de sopar, i acabàvem el dia amb una activitat plegats. Va ser una experiència molt especial perquè èrem un grup que ja portàvem un temps coneixent-nos, així que partíem d'una confiança que es va agraïr molt. Això sí, no vaig dormir gaire...
Us vaig comentar fa un temps que havia sortit a la llum TSKV.cat. Jo m'encarrego del funcionament d'una secció anomenada "LabOratori" que proposa pregària, bàsicament amb nous formats. Ara hi ha un parell de números penjats, algun més a la despensa... i s'accepten propostes pels que vindran!
__________________________________
Y aquí está la versión castellana del último vídeo de LabOratori:
A partir d'ara espero tornar al ritme d'actulització que portava abans... si se'l pot anomenar ritme!
Cris
viernes, 16 de noviembre de 2007
Monólogo sobre el canon de Pachelbel
Si quieres pegarte unas risas en los próximos cinco minutos...
If u wanna have a good laugh in the next five minutes...
¡Magnífico! ¡No te lo pierdas!
¿Realmente es tan sosa y poco creativa la música comercial?
Cris
If u wanna have a good laugh in the next five minutes...
¡Magnífico! ¡No te lo pierdas!
¿Realmente es tan sosa y poco creativa la música comercial?
Cris
viernes, 9 de noviembre de 2007
'Sopars amb teca' i 'TSKV.cat'
Molts ho han anunciat: Sara, Eloi, Oriol, Dani. Sí, per fi ha sortit a la llum: TSKV.cat espera la teva visita!
És una mena de revista digital adreçada a joves i preparada des d'un equip jove que té com a lema: "creure sense complexos". Té seccions molt diverses: cine, música, llibres, pregària, testimonis, excursions, art, opinions...
Si mireu darrera l'escenari, podeu trobar el grup de creatius (que preparem part de la pasqua Tu Si Ke Vals). Aquí podeu veure'ns.
Ara només hi ha un número, pero a mesura que passin els dies s'anirà actualitzant (un nou article a cada secció cada mes).Si mireu darrera l'escenari, podeu trobar el grup de creatius (que preparem part de la pasqua Tu Si Ke Vals). Aquí podeu veure'ns.
Avui també us vull convidar als 'sopars amb teca'. És una activitat dirigida principalment a joves (universitaris i post-universitaris) que comença aquest dissabte 10 de novembre.
Aquest primer "sopar amb teca" (la previsió és de fer-ne 3 aquest curs) girarà entorn la ressurrecció. A les 21h30, en Josep Vives sj ens explicarà què diu l'Església sobre la ressurreció per deixar pas més endavant a les preguntes i aportacions que volguem fer la resta. A uns quants ens venia de gust posar sobre la taula algun tema que, fins i tot en molts grups de fe, és una mica tabú (almenys això és el que jo he viscut!), però que és una part bàsica del ser cristià.
Abans també et convidem a participar de l'eucaristia jove que celebrem cada dissabte a les 19h30 i/o al sopar que compartim després de l'eucaristia (i abans de la "teca" teològica!, pel sopar cadascú aporta 2€).Aquest primer "sopar amb teca" (la previsió és de fer-ne 3 aquest curs) girarà entorn la ressurrecció. A les 21h30, en Josep Vives sj ens explicarà què diu l'Església sobre la ressurreció per deixar pas més endavant a les preguntes i aportacions que volguem fer la resta. A uns quants ens venia de gust posar sobre la taula algun tema que, fins i tot en molts grups de fe, és una mica tabú (almenys això és el que jo he viscut!), però que és una part bàsica del ser cristià.
Tot això serà al Casal Loiola [c/ Balmes 138; FGC Provença; Metro L3 i L5 Diagonal].
Cris
viernes, 19 de octubre de 2007
Juez de menores
Este hombre es un crack. Se llama Emilio Calatayud y el otro dia estube viendo un reportaje sobre él por una compañera de clase (gràcies Natàlia!). Es un juez de menores que ha sabido utilitzar la ley para ayudar a la reinserción de los menores y para darles herramientas para poder salir de la dinámica delictiva.
Os recomiendo el documental que hicieron sobre él en el programa "Línea 900", que está dividido en cuatro partes:
Primera:
[segunda, tercera, cuarta]
También están muy bien las charlas como esta:
[segunda parte aquí]
Aquí se comenta el libro que ha escrito, "Reflexiones de un juez de menores", y también podréis encontrar una entrevista que le hicieron en La contra de La Vanguardia [7 de juny de 2007].
Aquí teneis un artículo sobre él y tres de los chicos a los que juzgó, publicado en el dominical XL Semanal.
También un escrito suyo:Os recomiendo el documental que hicieron sobre él en el programa "Línea 900", que está dividido en cuatro partes:
Primera:
[segunda, tercera, cuarta]
También están muy bien las charlas como esta:
[segunda parte aquí]
Aquí se comenta el libro que ha escrito, "Reflexiones de un juez de menores", y también podréis encontrar una entrevista que le hicieron en La contra de La Vanguardia [7 de juny de 2007].
Aquí teneis un artículo sobre él y tres de los chicos a los que juzgó, publicado en el dominical XL Semanal.
Consejos para formar a un delincuente
Comience desde la infancia dando a su hijo todo lo que pida. Así crecerá convencido de que el mundo entero le pertenece.
No le dé ninugna educación espiritual. Espere que alcance la mayoría de edad para que pueda decidir libremente.
Cuando diga palabrotas, ríaselas. Esto le animará a hacer más cosas graciosas.
No le regañe nunca ni le diga que está mal algo de lo que hace. Podría crearle complejos de culpabilidad.
Recoja todo lo que él deja tirado: libros, zapatos, ropa, juguetes... hágaselo todo, así se acostumbrará a cargar la responsabilidad sobre los demás.
Déjele leer todo lo que caiga en sus manos, cuide de que sus platos, cubiertos y vasos esté esterilizados, pero que su mente se llene de basura.
Dispute y riña a menudo con su cónyuge en presencia del niño, así no se sorprenderá ni le dolerá demasiado el día en que la familia quede destrozada para siempre.
Dele todo el dinero que quiera gastar, no vaya a sospechar que para disponer de dinero es necesario trabajar.
Satisfaga todos sus deseos, apetitos, comodidades y placeres. El sacrificio y la austeridad prodrían producirle frustraciones.
Póngase de su parte en cualquier conflicto que tenga con sus profesores, vecinos, etc. Piense que todos ellos tienen prejuicios contra su hijo y que de verdad quiere fastidiarle.
Como él acaba la charla,
Cris
No le dé ninugna educación espiritual. Espere que alcance la mayoría de edad para que pueda decidir libremente.
Cuando diga palabrotas, ríaselas. Esto le animará a hacer más cosas graciosas.
No le regañe nunca ni le diga que está mal algo de lo que hace. Podría crearle complejos de culpabilidad.
Recoja todo lo que él deja tirado: libros, zapatos, ropa, juguetes... hágaselo todo, así se acostumbrará a cargar la responsabilidad sobre los demás.
Déjele leer todo lo que caiga en sus manos, cuide de que sus platos, cubiertos y vasos esté esterilizados, pero que su mente se llene de basura.
Dispute y riña a menudo con su cónyuge en presencia del niño, así no se sorprenderá ni le dolerá demasiado el día en que la familia quede destrozada para siempre.
Dele todo el dinero que quiera gastar, no vaya a sospechar que para disponer de dinero es necesario trabajar.
Satisfaga todos sus deseos, apetitos, comodidades y placeres. El sacrificio y la austeridad prodrían producirle frustraciones.
Póngase de su parte en cualquier conflicto que tenga con sus profesores, vecinos, etc. Piense que todos ellos tienen prejuicios contra su hijo y que de verdad quiere fastidiarle.
Como él acaba la charla,
Primero se llevaron a los negros.
Pero a mi no me importó, porque yo no lo era.
Enseguida se llevaron a los judíos.
Pero a mi no me importó, porque yo tampoco lo era.
Después detuvieron a los curas.
Pero como yo no soy religioso, tampoco me importó.
Luego apresaron a unos comunistas.
Pero como yo no soy comunista, tampoco me importó.
Ahora me llevan a mi.
Pero ya es tarde.
Cris
lunes, 15 de octubre de 2007
Dues frases
Un parell de frases que m'he trobat -o m'han vingut a trobar- aquest cap de setmana...
Siempre resulta más fácil ser el buen samaritano que el pobre a la vera del camino, aunque se crea lo contrario.
Lau via Foros marianistas
Para que se cumpla la palabra del Señor "llamad y se os abrirá", alguien tiene que estar dispuesto a quedarse de portero.
viernes, 17 de agosto de 2007
Altres línies: Ya sé cual es el truco
Una pequeña anécdota que fue la última entrada de Javier Montes antes de dejar su blog en pausa es mi siguiente propuesta para viajar por otros escritos que corren por esta red de redes...
lunes, 23 de julio de 2007
Altres línies: La abuela tiene caspa
Avui un petit divertimento, com ho és tot el blog de'n Zinc Piritione anomenat "La iaia té caspa":
. . . . : La abuela tiene caspa : . . . .
Un post per treure's el barret -sí senyor!- que demostra que la lògica no sempre és tant lògica i encara menys és coherent.
miércoles, 20 de junio de 2007
Altres línies: Yo soy cristiano
Vía Buscando mi nombre, de Mois, he encontrado muchas joyas. Os propongo visitar esta:
Y una anécdota... en un encuentro con un hermano de Taizé en el verano de 2005, alguno le preguntó si él se seguía definiendo como católico. A lo que vino a responder recordando que católico quiere decir universal y, siguiendo esta definición, él se sentía plenamente católico.
sábado, 16 de junio de 2007
Altres línies: Barcelona tiene poder
Doncs bé, aquí arriba la primera proposta per viatjar en altres línies, per moure's per altres paraules escrites en aquesta immensa xarxa que ens va unint, ens retroba i ens obre noves perspectives...
Inaugurant aquesta secció, [soroll de tambors ;) ] una entrada escrita al bloc de'n Jordi, company de classe de la facultat.
Inaugurant aquesta secció, [soroll de tambors ;) ] una entrada escrita al bloc de'n Jordi, company de classe de la facultat.
martes, 12 de junio de 2007
Altres línies | Fotos
Dues cosetes "pràctiques"...
Sharing amb Google Reader & Altres línies
A partir d'ara de tant en tant trobareu entrades anomenades "Altres línies" on compartiré entrades d'altres blocs i fotologs que m'han agradat especialment. Són entrades que he anat recopil·lant des del març gràcies al Google Reader, del que ja us he parlat.
Alhora, i en la línia de l'apartat "bloc de la setmana", podeu trobar una nova eina a la columna esquerra on hi ha uns quants enllaços a entrades que trobo interessants. Aquí trobareu les més recents.
Fotos
De moment deixaré de posar fotos a l'space i les posaré al picassa, una eina de google. Hi podeu accedir teclejant: http://picasaweb.google.com/cris.ruano
Sharing amb Google Reader & Altres línies
A partir d'ara de tant en tant trobareu entrades anomenades "Altres línies" on compartiré entrades d'altres blocs i fotologs que m'han agradat especialment. Són entrades que he anat recopil·lant des del març gràcies al Google Reader, del que ja us he parlat.
Alhora, i en la línia de l'apartat "bloc de la setmana", podeu trobar una nova eina a la columna esquerra on hi ha uns quants enllaços a entrades que trobo interessants. Aquí trobareu les més recents.
Fotos
De moment deixaré de posar fotos a l'space i les posaré al picassa, una eina de google. Hi podeu accedir teclejant: http://picasaweb.google.com/cris.ruano
viernes, 25 de mayo de 2007
Frikis del món... uniu-vos!
Des d'un temps enrera, sovint utilitzo la paraula "friki" per descriure persones, situacions... però sobretot per descriure coses que faig i a la gent li semblen estranyes, raretes, ja m'enteneu! ;)Doncs bé.... avui és el Dia de l'orgull friki! I m'ha fet gràcia comentar-ho per aquí...
Si mireu per internet, hi ha bastants grups que el celebren, fan quedades especials...
Visca el frikisme!!!
lunes, 14 de mayo de 2007
Unir els punts
A l'entrada de l'altre dia, el Jordi em va fer aquest comentari:
Doncs aquí va la meva opinió, massa llarga per a un comentari :)
Crec que les idees que dóna les pots aplicar de manera egoista, però no necessàriament.
Els punts que vas creant et construeixen. El fet que un dia conegués una amiga, que em plantejés la meva fe, que em mogués a conèixer llocs, que parlés amb certes persones... tot de petites decisions m'han dut on sóc ara, a ser feliç. Són els meus punts que ara, mirant endarrera, puc unir. I és quan totes aquelles vegades que ho he passat malament prenen un sentit: anar-me construint com a persona.
La resposta de l'Steve pot ser ser un "alpha man". El seu objectiu vital.
Bé... imagina't que decideixo estudiar educació social. Tots aquells moments de voluntariat, tots aquells escrits que he llegit... tantes i tantes coses que m'han permès tastar aquest món seran punts que podré unir. La meva resposta seria diferent de la d'en Jobs, però també trobaria punts per unir, encara que a mi no em portin a tenir una gran fortuna, èxit ni reconeixement social, perquè el meu objectiu vital és un altre.
Quan diu "Stay hungry. Stay foolish", jo entenc que has de tenir i mantenir l'ambicions i deixar-te portar de tant en tant per la bogeria, sempre buscant la justa mesura. Ser ambiciós no té perquè ser dolent. Hi ha moltes ambicions i algunes són necessàries per buscar un món més just, solidari, amb més pau, amor... Quan busques tendir cap a certs ideals, ets necessàriament ambiciós. Això es torna negatiu quan has de trepitjar altres persones per seguir caminant.
I la bogeria... que n'he de dir! A mi m'encanta! És la meva excusa perfecta per fer coses que altres troben ben estranyes. Estic boja... i ja ho tinc força assumit! ;)
Gràcies pel comentari que m'ha permès prendre'm aquest moment de pensar més a fons en el video.
Estic convençuda que quan compartim ens enriquim, i aquest n'és un bon exemple! :D
Cris
Fa un temps ja vaig veure aquest discurs d'en Steve. És bo, molt bo. Ja m'agradaria a mi ser capaç de fer un discurs la meitat de bo que aquest, que desprengui tanta energia. I les idees que desprèn són molt bones per viure el dia a dia amb il·lusió, encara que aparentment tot vagi contra teu. Però és un discurs molt egoista. Si no fas les coses pensant més enllà de tu mateix, pensant en el altres, passarà el temps miraràs "backwards" uniràs els punts com diu en Jobs i et preguntaràs; i de què m'ha servit? (la resposta d'en Jobs està claríssima; per ser un "alpha man" que en diuen ells, un home d'èxit i amb un compte multimillonari a la butxaca).
Doncs aquí va la meva opinió, massa llarga per a un comentari :)
Crec que les idees que dóna les pots aplicar de manera egoista, però no necessàriament.
Els punts que vas creant et construeixen. El fet que un dia conegués una amiga, que em plantejés la meva fe, que em mogués a conèixer llocs, que parlés amb certes persones... tot de petites decisions m'han dut on sóc ara, a ser feliç. Són els meus punts que ara, mirant endarrera, puc unir. I és quan totes aquelles vegades que ho he passat malament prenen un sentit: anar-me construint com a persona.
La resposta de l'Steve pot ser ser un "alpha man". El seu objectiu vital.
Bé... imagina't que decideixo estudiar educació social. Tots aquells moments de voluntariat, tots aquells escrits que he llegit... tantes i tantes coses que m'han permès tastar aquest món seran punts que podré unir. La meva resposta seria diferent de la d'en Jobs, però també trobaria punts per unir, encara que a mi no em portin a tenir una gran fortuna, èxit ni reconeixement social, perquè el meu objectiu vital és un altre.
Quan diu "Stay hungry. Stay foolish", jo entenc que has de tenir i mantenir l'ambicions i deixar-te portar de tant en tant per la bogeria, sempre buscant la justa mesura. Ser ambiciós no té perquè ser dolent. Hi ha moltes ambicions i algunes són necessàries per buscar un món més just, solidari, amb més pau, amor... Quan busques tendir cap a certs ideals, ets necessàriament ambiciós. Això es torna negatiu quan has de trepitjar altres persones per seguir caminant.
I la bogeria... que n'he de dir! A mi m'encanta! És la meva excusa perfecta per fer coses que altres troben ben estranyes. Estic boja... i ja ho tinc força assumit! ;)
Gràcies pel comentari que m'ha permès prendre'm aquest moment de pensar més a fons en el video.
Estic convençuda que quan compartim ens enriquim, i aquest n'és un bon exemple! :D
Cris
Suscribirse a:
Entradas (Atom)