miércoles, 27 de febrero de 2008

Volem bisbes cristians

És molt possible que n'hagueu sentit a parlar en el dia d'avui. La plana web de la campanya és: www.volembisbescristians.org . Jo he rebut la proposta com mínim tres vegades i he decidit no signar-la.
El motiu? Trobo totalment inadequat el lema de la campanya.
Estic en desacord amb els bisbes que corren per Madrid darrera una pancarta, però no sóc ningú per a dir que ells no són cristians (que és el que implícitament entenc que vol dir aquest lema). Per sort, crec que no hi ha cap llista amb punts a complir per tal de ser considerat cristià; si n'hi hagués, els cristians deixarien d'existir (qui no ha fallat mai?).
Si dic que ells no són cristians, entro en el joc de les desqualificacions. I no hi vull entrar. Perquè igual que jo considero certes actituds i maneres de fer com a poc cristianes, ells poden dir que els propulsors de la campanya en qüestió no ho són gens. I quins arguments tens per a defensar-te d'un o altre "atac"? Els mateixos per totes dues bandes: que la teva manera de fer, les teves creences... concorden amb les que tu atribueixes a un cristià.
Trobo que és una pena que una campanya amb tant fonament (així ho crec que jo) perdi tants punts tan sols amb el títol...


Cris

lunes, 25 de febrero de 2008

Vidas de sonrisas

Fa gairebé un mes que tenia això escrit...
-------------------------------------
A veces, saturado de encuentros personales, me detenía antes de llegar a un pueblo, y plantaba mi tienda para dormir. No deseaba seguir contando mi historia y responder a las trilladas preguntas:
¿Por qué viajas e bici, no es más cómodo en coche? ¿Por qué dejaste tu empleo?... Ya antes de salir de España tuve que hacerlo. La gente no es muy original con las preguntas. Todos quieren saber lo mismo. Mis respuestas refutaban su idea inicial de mi demencia y les abrían algunos interrogantes en su propia vida.

Kilómetros de sonrisas, de Álvaro Neil, biciclown

Hace unos días leí la historia de Jaume Sanllorente narrada por él mismo en Sonrisas de Bombay. Este mismo es el nombre de la organización que él ha impulsado para sacar adelante varios proyectos para las personas más pobres de Bombay después de dejar atrás una vida de periodista en Barcelona.
Podría haver devorado este libro, pero preferí saborear cada palabra y dejar que me fuera acariciando el paladar, la garganta... hasta llegar al corazón. Allí se han quedado las letras que tan hábilmente Jaume une para formar frases con un sentido común aplastante que no he podido evitar que me marcaran profundamente.
Ahora estoy leyendo uno de los dos relatos de Álvaro Neil, asturiano que hace más de seis años dejó su casa para recorrer mundo sobre su bicicleta dando rienda suelta a su mitad payasa. Ha pedaleado por América latina y África ofreciendo espectaculos gratis desde entonces y ahora está a las puertas de Asia. Se puede seguir su periplo a través de su página (www.biciclown.com).
Como él escribe,
Los verdaderos sueños sólo tienen un motor: el corazón de quién los soñó.

Cris

sábado, 2 de febrero de 2008

Más allá de la imaginación

Hay gente pasando hambre
y no es el hambre que tu imaginas
entre una comida y otra.

Hay gente sintiendo frío
y no es el frío que tu imaginas
entre la ducha y la toalla.

Hay gente con mucho dolor
y no es el dolor que tu imaginas
entre la receta y la aspirina.

Hay gente sin esperanza
y no es el desaliento que tu imaginas
entre la pesadilla y el despertar.

Hay gente por los caminos
y no son los caminos que tu imaginas
entre el paseo y la casa.

Hay gente sin dinero
y no es la falta que tu imaginas
entre hoy y el sueldo.

Hay gente pidiendo ayuda
y no es aquella que tu imaginas
entre la escuela y la novela.

Hay gente que existe a pesar de la imaginación.


Ulises Tobares, vía "kilómetros de sonrisas", de Álvaro Neil, biciclown]

Fa dies que tinc una entrada mig escrita sobre un parell de llibres però les entregues i examens no em permeten acabar-la. Un d'aquests llibres és "kilómetros de sonrisas", una mena de diari de viatge de l'Álvaro Neil, un asturià que ha recorregut Amèrica llatina i Àfrica (ara comença Àsia) amb la seva bicicleta oferint espectacles gratuits de clown. Entre les seves pàgines he trobat aquest poema que porto pensant i repensant tot el dia i volia compartir amb vosaltres.
Ja em queda menys d'una setmana per sortir del túnel dels examens: començo a veure la llum que marca el final i em guia cap a la sortida.

Cris