Qui? Què? Com? On?...
I entre aquestes interrogacions, la que més costa d'acceptar: com. Aquí hi vaig trobar una mica de llum.
Cris
Mostrando las entradas con la etiqueta temps litúrgic. Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas con la etiqueta temps litúrgic. Mostrar todas las entradas
lunes, 13 de abril de 2009
lunes, 24 de diciembre de 2007
Emmanuel
Li posaran el nom d'Emmanuel, que vol dir "Déu amb nosaltres"
Via Lo esencial es invisible a los ojos (Carlos Herrera)
Como hace 2000 años, hoy sigue naciendo donde menos se le espera, con una esperanza increible de llegar a tocar nuestros corazones.
Perquè, com dèiem divendres, Déu és un boig que creu en la humanitat.
Que el teu cor rebi amb els braços oberts la bona notícia que avui torna a néixer!
Feliz Natividad!
Cris
domingo, 10 de junio de 2007
.: Marcats per l'Esperit :.: Aplec de l'Esperit :.
Ja fa més de dues setmanes, ens vam aplegar més de 5 000 joves (segons els organitzadors) a la platja i el port de Tarragona per compartir un dia ben festiu, l'Aplec de l'Esperit, que enguany portava per lema "Marcats per l'Esperit".
Vaig marxar la tarda de divendres cap allà per donar un cop de mà en la preparació de l'estona de pregària del matí. Dissabte ens vam aixecar ben d'hora i vam tirar cap a la platja per deixar-ho tot enllestit abans que arribessin els primers participants. Encara ens vam trobar uns quants que portaven tot la nit de festa, per allà!
Un cop estava tot muntat, vaig enfundar-me en un mono groc amb un megàfon a la mà. El bisbe de Tarragona va parlar i unes quantes noies que deurien ser de la ESO van ballar l'himne sobre l'escenari, recordant-me els vells temps en què a l'escola fèiem concursos de balls entre grups de nenes dels darrers cursos de primària.
I després de tot plegat, va començar la pregària. Certes cosetes van fallar, com el retard de "Pau" o que l'organització tallés el final de la pregària, que van quedar inconclusa (bé, concluida pel Marc/Pau però amb moltes presses i sense seguir el que s'havia preparat). Treient això, trobo que si la gent que estava a la platja escoltava el que s'esdevenia a l'escenari, al passeig i al seu voltant, es podia seguir perfectament la pregària; però vaig tenir la sensació que la majoria de gent no ho va seguir, posant-hi atenció sols a estones i quedant-se sense gaire idea de què anava tot plegat. Una pena...
M'agradaria destacar d'aquesta estona el treball als murals que van fer el Roger i l'Albert. Va ser impressionant: en un màxim de dos minuts imprimien tot una idea a aquells pedaços de paper negres. Cal destacar també la música: em va impressionar molt que l'hagués composat un noi que deu tenir uns 15 o 16 anys. Sonava molt bé, et podia posar els pèls de gallina amb la sensació de pena que transmetia, i va acompanyar perfectament tot el que succeïa a la resta de la platja.
Un cop acabat això, les mercaderies (la gent que hi havia a la platja) van ser embalades i etiquetades i es van transportar fins els tinglados del port, on els esperaven les xerrades de benvinguda d'unes quantes autoritats, pas que per sort em vaig saltar (encara estava a la platja i no m'entusiasmen pas aquests moments). Allà vam retrobar-nos amb companys que havien arribat des de Barcelona. Un cop ens van indicar les possibilitats que oferia el dia, la gran massa de gent ens vam dispersar.
L'oferta era molt àmplia i el temps escàs, així que calia escollir. La meva tria va ser la que segueix: vaig passar una estona d'Acosta't, un espai on podies xerrar i preguntar a gent que tenia alguna cosa a dir (laics, professionals, religiosos, preveres, pares i mares de familia...), també vaig escoltar alguna cançó de Kairoi durant el seu concert i vaig aprofitar que molta gent arribava per veure el Padre Jony, que no és sant de la meva devoció, per participar d'una pregària preparada per caputxins, ben diferent de les pregàries comunitàries a les quals acostumo a participar. El llenguatge i els gestos m'eren a voltes llunyans però va ser molt interessant poder conèixer la seva proposta. La va seguir una pregària conduïda pel germà Samuel, de la comunitat ecumènica de Taizé, que vaig haver de deixar a la meitat ja que havia d'estar a les 14h a la zona del concert per un dinar que 8 joves de cada diòcesi vam compartir amb algun dels bisbes de Catalunya i Balears.
L'Ignasi i jo, junt amb uns quants joves més, vam seure a taula amb el bisbe de Girona i el Toni va seure amb el delegat de joventut de la diòcesi de Tarragona. El bisbe de Girona em va semblar una persona molt agradable però em va saber greu no aprofitar l'estona per parlar de temes que potser m'haguessin interessat més. Els companys de taula no hi van ajudar, ja que la majoria ja es coneixien i xerraven molt entre ells, parlant només amb el bisbe per fer comentaris de l'estil de "vostè em va confirmar", sense aprofundir més. Cap al final de l'àpat, quan ja havíem d'anar marxant, un dels altres joves li va preguntar al bisbe què li semblava el Padre Jony, perquè ell portava el clergyman i anava de rocker. Aquesta va ser la pregunta o comentari amb més contingut de tota l'estona. I la resposta del bisbe va ser que mentre no tots els capellans ho fessin... Resposta a la que jo vaig contestar, però ningú més va voler donar-li més importància a tot plegat...
En sortir, vam anar al concert del grup Canta la teva fe, que canta l'himne de l'aplec, i tot seguit va començar l'eucaristia, on els bisbes varen tenir el seu moment d'esplendor. Esplendor que va quedar en segon pla durant certs moments gràcies al director de cants que, sense deixar de suar, ens va saber dirigir i va superar totes les adversitats que s'anava trobant gràcies al conjunt de músics i la organització que semblava que ens convidés a compadir-lo per haver de repetir un mateix cant fins la sacietat.
Durant l'eucaristia vam poder sentir la carta que en Benet ens havia adreçat (és un dir, ho va fer el secretari del seu estat) i l'homilia llegida directament d'aquests quatre fulls pel bisbe de Tarragona, a més d'El Senyor és la meva força, és clar! En acabar l'eucaristia, "els nostres bisbes" ens van donar una carta d'enviament, que val la pena llegir ( = si heu d'obrir algun d'aquests documents, que sigui aquest).
Vam tornar en bus, almenys jo, morta de cansament! Va seguir un sopar amb alguns amics que havien estat per Tarragona i cap al llit hi falta gent!
Cris
pd: vaig estar dimecres passat a Ràdio Estel explicant alguna d'aquestes cosetes i aquest dimecres que ve torno a ser-hi entre les 22 i les 23h, per si algú vol escoltar. Poca cosa dic, per això!
El que vaig escriure ahir és més aviat una crònica del meu dia. M'agradaria agraïr la tasca de tota la gent que va col·laborar fent que l'aplec possible: poques vegades em passa de sentir que una activitat va dirigida a mi, al meu segment d'edat. Les opcions proposades eren ben diverses i cadascú va poder escollir allò que li va venir més de gust, encara que em vaig quedar amb ganes d'haver visitat moltes altres activitats...
També va ser un gran impuls per tornar a sentir que no estem sols, que hi ha altres joves que caminen al nostre costat i no són pas pocs! Això sí, la gent que es mou és sovint la mateixa, ja que no calia donar més de dues passes per trobar-te amb algú conegut a qui saludar!
Vaig marxar la tarda de divendres cap allà per donar un cop de mà en la preparació de l'estona de pregària del matí. Dissabte ens vam aixecar ben d'hora i vam tirar cap a la platja per deixar-ho tot enllestit abans que arribessin els primers participants. Encara ens vam trobar uns quants que portaven tot la nit de festa, per allà!
Un cop estava tot muntat, vaig enfundar-me en un mono groc amb un megàfon a la mà. El bisbe de Tarragona va parlar i unes quantes noies que deurien ser de la ESO van ballar l'himne sobre l'escenari, recordant-me els vells temps en què a l'escola fèiem concursos de balls entre grups de nenes dels darrers cursos de primària.
I després de tot plegat, va començar la pregària. Certes cosetes van fallar, com el retard de "Pau" o que l'organització tallés el final de la pregària, que van quedar inconclusa (bé, concluida pel Marc/Pau però amb moltes presses i sense seguir el que s'havia preparat). Treient això, trobo que si la gent que estava a la platja escoltava el que s'esdevenia a l'escenari, al passeig i al seu voltant, es podia seguir perfectament la pregària; però vaig tenir la sensació que la majoria de gent no ho va seguir, posant-hi atenció sols a estones i quedant-se sense gaire idea de què anava tot plegat. Una pena...
M'agradaria destacar d'aquesta estona el treball als murals que van fer el Roger i l'Albert. Va ser impressionant: en un màxim de dos minuts imprimien tot una idea a aquells pedaços de paper negres. Cal destacar també la música: em va impressionar molt que l'hagués composat un noi que deu tenir uns 15 o 16 anys. Sonava molt bé, et podia posar els pèls de gallina amb la sensació de pena que transmetia, i va acompanyar perfectament tot el que succeïa a la resta de la platja.
Un cop acabat això, les mercaderies (la gent que hi havia a la platja) van ser embalades i etiquetades i es van transportar fins els tinglados del port, on els esperaven les xerrades de benvinguda d'unes quantes autoritats, pas que per sort em vaig saltar (encara estava a la platja i no m'entusiasmen pas aquests moments). Allà vam retrobar-nos amb companys que havien arribat des de Barcelona. Un cop ens van indicar les possibilitats que oferia el dia, la gran massa de gent ens vam dispersar.
L'oferta era molt àmplia i el temps escàs, així que calia escollir. La meva tria va ser la que segueix: vaig passar una estona d'Acosta't, un espai on podies xerrar i preguntar a gent que tenia alguna cosa a dir (laics, professionals, religiosos, preveres, pares i mares de familia...), també vaig escoltar alguna cançó de Kairoi durant el seu concert i vaig aprofitar que molta gent arribava per veure el Padre Jony, que no és sant de la meva devoció, per participar d'una pregària preparada per caputxins, ben diferent de les pregàries comunitàries a les quals acostumo a participar. El llenguatge i els gestos m'eren a voltes llunyans però va ser molt interessant poder conèixer la seva proposta. La va seguir una pregària conduïda pel germà Samuel, de la comunitat ecumènica de Taizé, que vaig haver de deixar a la meitat ja que havia d'estar a les 14h a la zona del concert per un dinar que 8 joves de cada diòcesi vam compartir amb algun dels bisbes de Catalunya i Balears.
L'Ignasi i jo, junt amb uns quants joves més, vam seure a taula amb el bisbe de Girona i el Toni va seure amb el delegat de joventut de la diòcesi de Tarragona. El bisbe de Girona em va semblar una persona molt agradable però em va saber greu no aprofitar l'estona per parlar de temes que potser m'haguessin interessat més. Els companys de taula no hi van ajudar, ja que la majoria ja es coneixien i xerraven molt entre ells, parlant només amb el bisbe per fer comentaris de l'estil de "vostè em va confirmar", sense aprofundir més. Cap al final de l'àpat, quan ja havíem d'anar marxant, un dels altres joves li va preguntar al bisbe què li semblava el Padre Jony, perquè ell portava el clergyman i anava de rocker. Aquesta va ser la pregunta o comentari amb més contingut de tota l'estona. I la resposta del bisbe va ser que mentre no tots els capellans ho fessin... Resposta a la que jo vaig contestar, però ningú més va voler donar-li més importància a tot plegat...
En sortir, vam anar al concert del grup Canta la teva fe, que canta l'himne de l'aplec, i tot seguit va començar l'eucaristia, on els bisbes varen tenir el seu moment d'esplendor. Esplendor que va quedar en segon pla durant certs moments gràcies al director de cants que, sense deixar de suar, ens va saber dirigir i va superar totes les adversitats que s'anava trobant gràcies al conjunt de músics i la organització que semblava que ens convidés a compadir-lo per haver de repetir un mateix cant fins la sacietat.
Durant l'eucaristia vam poder sentir la carta que en Benet ens havia adreçat (és un dir, ho va fer el secretari del seu estat) i l'homilia llegida directament d'aquests quatre fulls pel bisbe de Tarragona, a més d'El Senyor és la meva força, és clar! En acabar l'eucaristia, "els nostres bisbes" ens van donar una carta d'enviament, que val la pena llegir ( = si heu d'obrir algun d'aquests documents, que sigui aquest).
Vam tornar en bus, almenys jo, morta de cansament! Va seguir un sopar amb alguns amics que havien estat per Tarragona i cap al llit hi falta gent!
Cris
pd: vaig estar dimecres passat a Ràdio Estel explicant alguna d'aquestes cosetes i aquest dimecres que ve torno a ser-hi entre les 22 i les 23h, per si algú vol escoltar. Poca cosa dic, per això!
-------------------------------------------------------------------------------------
El que vaig escriure ahir és més aviat una crònica del meu dia. M'agradaria agraïr la tasca de tota la gent que va col·laborar fent que l'aplec possible: poques vegades em passa de sentir que una activitat va dirigida a mi, al meu segment d'edat. Les opcions proposades eren ben diverses i cadascú va poder escollir allò que li va venir més de gust, encara que em vaig quedar amb ganes d'haver visitat moltes altres activitats...
També va ser un gran impuls per tornar a sentir que no estem sols, que hi ha altres joves que caminen al nostre costat i no són pas pocs! Això sí, la gent que es mou és sovint la mateixa, ja que no calia donar més de dues passes per trobar-te amb algú conegut a qui saludar!
viernes, 25 de mayo de 2007
L'Aplec ja és aquí!
D'aquí poc marxo a donar un cop de mà amb la preparació de l'Aplec de l'Esperit que se celebra a Tarragona sota el lema de "Marcats per l'Esperit". Aquí us deixo amb un parell de videos (l'anunci i l'himne):
Altres "edicions" arribaven als 5000 participants i s'ha anat celebrant a diferents llocs de Catalunya, encara que també venen joves de les Illes Balears.
Si algú encara s'anima, podeu fins i tot inscriure-us allà mateix. Us haureu de buscar els vostres propis mitjans per arribar-hi, això sí...
Potser quan torni en faig una petita crònica...
Ja és divendres! Bon cap de setmana!
Cris
Altres "edicions" arribaven als 5000 participants i s'ha anat celebrant a diferents llocs de Catalunya, encara que també venen joves de les Illes Balears.
Si algú encara s'anima, podeu fins i tot inscriure-us allà mateix. Us haureu de buscar els vostres propis mitjans per arribar-hi, això sí...
Potser quan torni en faig una petita crònica...
Ja és divendres! Bon cap de setmana!
Cris
sábado, 14 de abril de 2007
Desmarca't!
He tornat!
Entre una cosa i l'altra, fa més de dues setmanes que no actualitzo el bloc!
Des de dilluns de setmana santa vaig estar a Lleida, primer preparant la Pasqua Jove i després vivint-la [fotos de la pasqua i la preparació aquí]. I des que he tornat que no he parat, entre d'altres coses perquè el meu avi ha estat a l'hospital tots aquests dies i jo vivint a casa seva, amb la meva àvia, i dedicant més temps a estar amb ells. Per això tampoc no he tingut temps de respondre el meme que em va passar el Ramon Bassas ni contestar Setembre Negre...
Després d'aquesta petita actualització de la meva vida personal ;) vull compartir aquí escrita part de la motivació de la pasqua d'enguany, que també és una bona preparació per l'Aplec de l'Esperit:
El lema d'aquesta pasqua jove que celebrem al col·legi Claver, a tocar de Lleida, ha estat "JHS... Desmarca't". "JHS" vol dir Jesús Home Salvador. És el que a moltes esglésies trobem també com a IHS.
dijous sant
Jesús es desmarca, surt dels camins prefixats, trenca els esquemes establerts, s'arrisca a ser ell mateix, home lliure, revolucionant tantes maneres de pensar, i interpel·la els qui l'escolten. Atreu a molts, la seva llibertat sedueix... i espanta a molts més encara. Jesús escandalitza a tots parlant d'un Déu "gratis": un Déu que no es pot comprar. I clama contra tots els qui pretenen fer de Déu un objecte de comerç.
El pitjor és que Jesús pretén ser enviat de Déu. D'un Déu que estima sense condicions, des de sempre i per sempre. En el darrer sopar, que aquesta nit recordarem, resumeix tota la seva vida, amor lliurat fins l final, a través de dos grans símbols: PA i VI. Són el cos i ànima de Jesús que es lliuren, que es trenquen, es reparteixen i esdevenen aliment. Rentar els peus expressa l'estil d'aquest lliurament: el servei humil.
divendres sant
Avui seguim Jesús de Natzaret, aquell que ens havia fascinat, en els seus darrers passos. Se'ns revela com un HOME entre el homes i dones, despullat de tota grandesa i poder. Abandonat pels seus amics, arrestat, colpejat, condemnat injustament i executat com un criminal indigne.
És el preu que paga per desmarcar-se. Els ben pensants no accepten fàcilment el seu escàndol. El sistema no suporta que se'l qüestioni d'aquesta manera. Caifàs ho deia de manera intel·ligent: convé que un mori per salvar el sistema (Jn 11,50). Un Déu gratis desmuntava massa bons negocis!
El qui es desmarca del grup quedarà marcat per la condemna d'aquest. Sempre ha estat així. L'execució de Jesús en la creu és l'avís per a tot aquell que s'atreveixi a posar en qüestió el sistema establert. Marcat amb el menyspreu públic i la mort de criminal. Condemnat... en nom de Déu!
dissabte sant
Enmig de la Nit de la mort, el dubte i la desesperança... PASQUA: el qui és la Vida ha travessat la Mort, Jesús, el qui ens fascinava, el qui ha estat executat, torna ple de vida. El Crucificat ha ressuscitat!
El seu havia estat camí sorprenent i perillós fora dels límits. Camí que semblava morir per sempre més en el sepulcre, però en realitat ha obert un pas a la vida per a tots. Cap a una nova terra que es diu Regne, taula compartida per tots, on no hi haurà més llàgrimes ni més injustícies.
El qui s'ha desmarcat ens marca amb el signe de la creu: signe de mort i Ressurrecció. Morim amb Jesús a la vida vella del desànim i l'egoisme; renaixem a l'esperança i a l'amor.
El Ressuscitat quedarà per sempre marcat amb les ferides dels claus perquè no és un fantasma, sinó el mateix Jesús que ha viscut la nostra vida d'homes. Aquest Ressuscitat ens promet una marca més íntima i pregona. La marca del Déu, de l'home i la dona lliures, la marca de l'Esperit. Des de la nit de Pasqua estem desitjant ja l'altra nit, la de Pentecosta, on serem marcats per l'Esperit.
A més de les fotos que he posat a l'space, també he penjat algun video tonto de la pasqua i la preparació aquí i aquí.
En tinc més, alguns els aniré afegint aquí, però d'altres són d'uns 10 minuts [del judici a Pons Pilat, sobretot] i crec que el youtube no te'ls deixa penjar, llavors... algú em pot recomenar un lloc on penjar-los o un programa (gratuit) per tallar-los?? Mil gràcies!
Cris
Entre una cosa i l'altra, fa més de dues setmanes que no actualitzo el bloc!
Des de dilluns de setmana santa vaig estar a Lleida, primer preparant la Pasqua Jove i després vivint-la [fotos de la pasqua i la preparació aquí]. I des que he tornat que no he parat, entre d'altres coses perquè el meu avi ha estat a l'hospital tots aquests dies i jo vivint a casa seva, amb la meva àvia, i dedicant més temps a estar amb ells. Per això tampoc no he tingut temps de respondre el meme que em va passar el Ramon Bassas ni contestar Setembre Negre...
Després d'aquesta petita actualització de la meva vida personal ;) vull compartir aquí escrita part de la motivació de la pasqua d'enguany, que també és una bona preparació per l'Aplec de l'Esperit:
El lema d'aquesta pasqua jove que celebrem al col·legi Claver, a tocar de Lleida, ha estat "JHS... Desmarca't". "JHS" vol dir Jesús Home Salvador. És el que a moltes esglésies trobem també com a IHS.
dijous sant
Jesús es desmarca, surt dels camins prefixats, trenca els esquemes establerts, s'arrisca a ser ell mateix, home lliure, revolucionant tantes maneres de pensar, i interpel·la els qui l'escolten. Atreu a molts, la seva llibertat sedueix... i espanta a molts més encara. Jesús escandalitza a tots parlant d'un Déu "gratis": un Déu que no es pot comprar. I clama contra tots els qui pretenen fer de Déu un objecte de comerç.
El pitjor és que Jesús pretén ser enviat de Déu. D'un Déu que estima sense condicions, des de sempre i per sempre. En el darrer sopar, que aquesta nit recordarem, resumeix tota la seva vida, amor lliurat fins l final, a través de dos grans símbols: PA i VI. Són el cos i ànima de Jesús que es lliuren, que es trenquen, es reparteixen i esdevenen aliment. Rentar els peus expressa l'estil d'aquest lliurament: el servei humil.
divendres sant
Avui seguim Jesús de Natzaret, aquell que ens havia fascinat, en els seus darrers passos. Se'ns revela com un HOME entre el homes i dones, despullat de tota grandesa i poder. Abandonat pels seus amics, arrestat, colpejat, condemnat injustament i executat com un criminal indigne.
És el preu que paga per desmarcar-se. Els ben pensants no accepten fàcilment el seu escàndol. El sistema no suporta que se'l qüestioni d'aquesta manera. Caifàs ho deia de manera intel·ligent: convé que un mori per salvar el sistema (Jn 11,50). Un Déu gratis desmuntava massa bons negocis!
El qui es desmarca del grup quedarà marcat per la condemna d'aquest. Sempre ha estat així. L'execució de Jesús en la creu és l'avís per a tot aquell que s'atreveixi a posar en qüestió el sistema establert. Marcat amb el menyspreu públic i la mort de criminal. Condemnat... en nom de Déu!
dissabte sant
Enmig de la Nit de la mort, el dubte i la desesperança... PASQUA: el qui és la Vida ha travessat la Mort, Jesús, el qui ens fascinava, el qui ha estat executat, torna ple de vida. El Crucificat ha ressuscitat!
El seu havia estat camí sorprenent i perillós fora dels límits. Camí que semblava morir per sempre més en el sepulcre, però en realitat ha obert un pas a la vida per a tots. Cap a una nova terra que es diu Regne, taula compartida per tots, on no hi haurà més llàgrimes ni més injustícies.
El qui s'ha desmarcat ens marca amb el signe de la creu: signe de mort i Ressurrecció. Morim amb Jesús a la vida vella del desànim i l'egoisme; renaixem a l'esperança i a l'amor.
El Ressuscitat quedarà per sempre marcat amb les ferides dels claus perquè no és un fantasma, sinó el mateix Jesús que ha viscut la nostra vida d'homes. Aquest Ressuscitat ens promet una marca més íntima i pregona. La marca del Déu, de l'home i la dona lliures, la marca de l'Esperit. Des de la nit de Pasqua estem desitjant ja l'altra nit, la de Pentecosta, on serem marcats per l'Esperit.
-----------------------------------------------------------------------------
[Actualització 15 Abril 2007]
A més de les fotos que he posat a l'space, també he penjat algun video tonto de la pasqua i la preparació aquí i aquí.
En tinc més, alguns els aniré afegint aquí, però d'altres són d'uns 10 minuts [del judici a Pons Pilat, sobretot] i crec que el youtube no te'ls deixa penjar, llavors... algú em pot recomenar un lloc on penjar-los o un programa (gratuit) per tallar-los?? Mil gràcies!
Cris
domingo, 11 de marzo de 2007
Estació 12: Moment
Ara és el temps!
No ho deixis per a més endavant! No posis més excuses! El moment de fer-ho és ara.
[conclusió de l'homilia de l'Alexis]
miércoles, 7 de marzo de 2007
Gravació TSKV
Avui hem gravat material per a la pasqua jove. Queden (només!) quatre setmanetes i s'havien de gravar moltes cosetes, així que avui ens hem trobat els "creatius" amb un bon grapat de bons actors i hem fet un intensiu. Tot ha anat ben rodat! I la pasqua té una bona pinta... no us la podeu perdre!
És impressionant veure la quantitat d'hores que es dediquen a la preparació dels quatre dies que dura la pasqua jove. I no ho dic només a nivell de creatius: hi ha moltíssima gent implicada donant el seu temps, preparant dinàmiques, encarregant-se de la infraestructura, imaginant les vetlles, coordinant-ho tot plegat...
Crec que per aquí no he explicat res de la pasqua... i ja seria hora!
La Pasqua TSKV consisteix (en poques paraules) a trobar-nos molts joves, des de 3r d'ESO fins a algun post-universitari, a Raïmat, a 14km de Lleida. Entre el 5 i el 8 d'abril, es fan dinàmiques, pregàries, teatre, coneixes un munt de gent... vivint aquests dies centrant-nos en les celebracions de Setmana Santa. És un gran experiència, altament recomenada. Enguany porta com a títol "JHS... Desmarca't", ja que està lligada amb l'Aplec de l'Esperit (26 de maig de 2007), "Marcats per l'Esperit": ens cal desmarcar-nos de totes les etiquetes que portem a sobre, de les marques, de les nostres manies i capricis... per poder ser marcats per l'Esperit.
A més d'aquesta experiència, també n'hi ha d'altres que tenen molt bona pinta, a Catalunya. La que preparen cada any els maristes, la Pasqua de les Avellanes, porta molts anys al darrera i moltes parròquies i grups preparen les seves pròpies pasqües joves.
És impressionant veure la quantitat d'hores que es dediquen a la preparació dels quatre dies que dura la pasqua jove. I no ho dic només a nivell de creatius: hi ha moltíssima gent implicada donant el seu temps, preparant dinàmiques, encarregant-se de la infraestructura, imaginant les vetlles, coordinant-ho tot plegat...
Crec que per aquí no he explicat res de la pasqua... i ja seria hora!
La Pasqua TSKV consisteix (en poques paraules) a trobar-nos molts joves, des de 3r d'ESO fins a algun post-universitari, a Raïmat, a 14km de Lleida. Entre el 5 i el 8 d'abril, es fan dinàmiques, pregàries, teatre, coneixes un munt de gent... vivint aquests dies centrant-nos en les celebracions de Setmana Santa. És un gran experiència, altament recomenada. Enguany porta com a títol "JHS... Desmarca't", ja que està lligada amb l'Aplec de l'Esperit (26 de maig de 2007), "Marcats per l'Esperit": ens cal desmarcar-nos de totes les etiquetes que portem a sobre, de les marques, de les nostres manies i capricis... per poder ser marcats per l'Esperit.
A més d'aquesta experiència, també n'hi ha d'altres que tenen molt bona pinta, a Catalunya. La que preparen cada any els maristes, la Pasqua de les Avellanes, porta molts anys al darrera i moltes parròquies i grups preparen les seves pròpies pasqües joves.
jueves, 22 de febrero de 2007
Estació 8: Quaresma
Avui comença la quaresma, el temps de preparació per a la pasqua. Fa 2 anyets (encara al cole) ens van donar una postal amb un text que ara recupero:
40 dies per...
... arriscar-me a canviar la meva manera de pensar i actuar.
... entrenar-me a viure menys superficialment.
... aventurar-me a ser jo mateix i despertar la meva fe.
... decidir-me a fer les paus amb mi mateix, amb els altres i amb Déu.
... practicar uns minuts de pregària: poden canviar el color del dia!
... esforçar-me a descobrir que, sense aquell vici o aquella dependència, sóc més lliure.
Espero que aquesta quaresma pugui ser un temps per trobar-me, trobar els altres, trobar Déu... i sobretot retrobar els de casa, que aquí no em veuen el pèl!
40 dies per...
... arriscar-me a canviar la meva manera de pensar i actuar.
... entrenar-me a viure menys superficialment.
... aventurar-me a ser jo mateix i despertar la meva fe.
... decidir-me a fer les paus amb mi mateix, amb els altres i amb Déu.
... practicar uns minuts de pregària: poden canviar el color del dia!
... esforçar-me a descobrir que, sense aquell vici o aquella dependència, sóc més lliure.
Espero que aquesta quaresma pugui ser un temps per trobar-me, trobar els altres, trobar Déu... i sobretot retrobar els de casa, que aquí no em veuen el pèl!
miércoles, 24 de enero de 2007
Quin dia!
Fa poc ha acabat el dimecres... quin dia!
No sé com m'ho he fet, però he acabat enganxant tot de coses una darrera l'altra sense parar. Ha estat un dia molt intens!
Ha començat amb classes a la universitat i uns exercicis impossibles de bioquímica en grup (estan tots gairebé per començar pq ningú sabia què fer); preparar amb l'Alba una activitat per l'Skaneja't (dirigit a segon cicle d'ESO); intentar posar data a algunes fotos del casal; unir-me a l'equip de creatius per anar moldejant el projecte pasqual d'aquest 2007; trobada de JL amb UL i sopar de les 5 maries (Arantza, Mireia, Alba, Mila & me) amb pizzes al microones, rient sense parar i posant-nos al dia.
Ara vaig a veure què és la Ricinus communis :p ... i després directa al llit!!
Gràcies per posar tota aquesta gent pel meu camí! Tots aquests amb qui em creuo m'ajuden a crèixer, a aprendre, a seguir endavant...
Avui ha estat un dia molt intens, sí. I l'agraeixo. M'ha fet sentir-me ben viva.
M'encanten els dimecres! I els sofàs del Casal hi tenen molt a veure :D
Apa, naniiiit!
Cris
No sé com m'ho he fet, però he acabat enganxant tot de coses una darrera l'altra sense parar. Ha estat un dia molt intens!
Ha començat amb classes a la universitat i uns exercicis impossibles de bioquímica en grup (estan tots gairebé per començar pq ningú sabia què fer); preparar amb l'Alba una activitat per l'Skaneja't (dirigit a segon cicle d'ESO); intentar posar data a algunes fotos del casal; unir-me a l'equip de creatius per anar moldejant el projecte pasqual d'aquest 2007; trobada de JL amb UL i sopar de les 5 maries (Arantza, Mireia, Alba, Mila & me) amb pizzes al microones, rient sense parar i posant-nos al dia.
Ara vaig a veure què és la Ricinus communis :p ... i després directa al llit!!
Gràcies per posar tota aquesta gent pel meu camí! Tots aquests amb qui em creuo m'ajuden a crèixer, a aprendre, a seguir endavant...
Avui ha estat un dia molt intens, sí. I l'agraeixo. M'ha fet sentir-me ben viva.
M'encanten els dimecres! I els sofàs del Casal hi tenen molt a veure :D
Apa, naniiiit!
Cris
lunes, 25 de diciembre de 2006
Estació 6: Nadal
El naixement de Jesús no fou un gran esdeveniment. Va ocórrer en una petita cova, en un poble perdut. La vida continuà com si res. Ni tan sols tots els Evangelis recullen aquest fet i, els dos evangelistes que ho fan, el narren de forma simbòlica. Temps després es cristianitzà la festa romana de l'hivern per celebrar el naixement de Jesús.
Potser la història es repeteix. Actualment el Nadal s’ha convertit en una campanya comercial, malgrat que s’intenten salvar -o explotar- alguns dels valors que s’hi associen. És en aquest contexte on els i les cristianes estem cridats a celebrar el naixement de Jesús.
Potser, per contrast amb el nostre temps, els valors del naixement de Jesús resulten més evidents. Jesús neix al marge de la societat -benestant-. La seva família no troba allotjament -per ocupació de les places hoteleres-. Els primers que s’assabenten de la notícia són els pastors que estaven marginats -les agències de notícies estan més preocupades per altres realitats-.
(extret del butlletí de desembre dels Jesuïtes de Catalunya)
Avui celebrem el Nadal, però de quina manera! menjem un bon munt, bevem un altre tant... estem tant enfeinats fent veure que tenim bona relació amb algú amb qui no parlem en tot l'any que, si tornés a néixer Jesús, probablement no ens n'adonariem. A més, tindria molts números de ser titllat de boig revolucionari perillós per a la societat.
Vés! Qui ho havia de dir! Tota aquesta festa i aquest despilfarrament per un que va néixer ben pobre en un pessebre, va patir l'exili i va portar la bona nova allà on menys se la esperava: als més necessitats. Increïble, oi?
Si encara us queden dies de cantar nadales -que suposo que sí- us proposo que llegiu la lletra de les cançons. Avui ho he fet i m'ha sobtat veure tanta superficialitat...
Suscribirse a:
Entradas (Atom)