Por si alguien no las conocía, aquí llegan... las neuronas espejo! ;)
Justament les hem estudiat aquest quadrimestre a la universitat i aquest video m'ha arribat de casualitat. Feu un cop d'ull al video que segueix!
Cris
Mostrando las entradas con la etiqueta estudis. Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas con la etiqueta estudis. Mostrar todas las entradas
viernes, 8 de enero de 2010
martes, 20 de noviembre de 2007
Petita aturada...
Ara que tinc dos minuts aprofito per dir-vos que estic passant una setmana fora de casa i no tinc tant accés a internet. Si se li sumen les entregues i exàmens de la setmana vinent, que en són bastants, suposo que entendreu que m'estigui un parell de setmanes sense dir gaire cosa per aquí!
Cuideu-vos mentre dura aquesta aturada!
Cris
pd: estic visquent una experiència molt maca durant aquesta setmana, espero fer-vos cinc cèntims més endavant!
Cuideu-vos mentre dura aquesta aturada!
Cris
pd: estic visquent una experiència molt maca durant aquesta setmana, espero fer-vos cinc cèntims més endavant!
jueves, 20 de septiembre de 2007
Mai no se sap...
Mai no se sap,
quan comences el camí,
per on el camí et durà,
si pel desert
o vora el mar,
si per paisatges beningnes
o a través del pedregar.
Mai no se sap.
L'únic cert és
que quan l'acabes,
tard o d'hora, no serà
qui l'acabe ja el mateix
que aquell que el va començar.
[Material utilitzat durant la classe de Psicologia dels Grups i les Organitzacions]
Aquesta darrera setmana he pres un nou camí que porta per nom "educació social" i que no sé ben bé per on em durà. El Jorge Bucay posa paraules al que sento:
A veure què en surt, de tot això!
Cris
"Miro hacia adelante. El sendero me resulta atractivamente invitante. Desde el comienzo veo que el trayecto está lleno de colores infinitos y formas nuevas que despiertan mi curiosidad."
[El camino del encuentro, de Jorge Bucay]
A veure què en surt, de tot això!
Cris
martes, 24 de julio de 2007
Estació 24: Camp de Treball urbà | Demarca't!
Aquest darrer mes ha anat ple a vessar de projectes, il·lusions, decisions, coneixences, menjades de tarro, aprenentatge, creixement... Ha estat increïble! Sembla impossible que tanta VIDA pugui sortir de menys de 30 dies!
Només acabar examens, dimecres 27 de juny, vaig anar a rebre la Grecia, que tornava després de tot un curs vivint a Londres. Feia uns 8 mesos que no la veia i em va fer moltíssima il·lusió poder abraçar-la de nou. Es nota que durant aquest any ha crescut moltíssim, s'ha conegut i ha madurat...
Dijous i divendres següent vaig estar acabant de preparar el Casal-Menjador de Bellvitge (CMB), va ser un no-parar! Divendres mateix vaig marxar cap a Begur amb la família per tornar a temps per la darrera reunió de preparació del CMB.
Aquell cap de setmana va incloure llargues estones de conversa / discussió sobre el meu futur amb els de casa... va ser un moment dur, per a mi: els entenc, però costa moltíssim més tirar endavant quan no et sents recolzada...
Diumenge a la tarda vaig fer la bossa i vaig marxar cap al Casal Loiola, on just havia començat el Camp de Treball urbà. Els nois de 4t d'ESO de Lleida col·laboraven al casal d'estiu de l'escola Sant Pere Claver, al barri del Poble Sec, i la resta de 4t d'ESO estava al centre obert Joan Salvador Gavina, al Cottolengo, al menjador de les calcutes o a la ludoteca del CMB. L'Ari, que ha acabat 2n de Batxillerat, col·laborava a l'escola d'estiu de casp i els 5 restants (batxillers i universitaris) estàvem donant un cop de mà al CMB. En Genís i jo estàvem també com a pre-monitors al camp de treball.
Aquesta diversitat de llocs per on ens movíem va omplir de matissos les activitats i les reflexions que es proposaven durant el vespre. Les meves nits acabaven entrada la matinada amb les reunions de monitors del camp de treball, que va ser un dels moments del dia en què més vaig aprendre. Tenia allà al davant tot un seguit de gent que portava a sobre molts voluntariats, camps de treball i experiències ben variades i això es notava un munt! Un simple comentari, una opinió ben exposada, un somriure per coses ben petites (tant petites com les xuxes, oi?)... el que allà es parlava desprenia una manera de fer que em va enriquir molt.
A les nits arribava morta de les preparacions del CMB, del casal en sí, de les activitats del camp de treball, del dormir poc... però savia que si em quedava, valdria la pena, podria veure moltes coses de les que no m'havia adonat durant el dia. Petits detalls que potser a mi se m'havien passat per alt, però algú altra havia anotat en la seva memòria. I tot per fer que aquesta experiència fos el més profitosa possible...
Gràcies a tots els que vau participar del camp de treball i als que ens vau portar sopars. Vosaltres pinteu el món amb el color de l'esperança!
Gràcies als que em vau demostrar que a la generació del 91 també hi ha frikis i motivats, petits teletubbies, hòbbits en potència. Seguiu portant alegria i bogeria al món!
Saida, Melgo, Edu, Minerva, Núria... Gràcies! Sou llum que no pot parar d'il·luminar!
Si voleu veure fotos del Camp de Treball, podeu clicar aquí.
Només acabar examens, dimecres 27 de juny, vaig anar a rebre la Grecia, que tornava després de tot un curs vivint a Londres. Feia uns 8 mesos que no la veia i em va fer moltíssima il·lusió poder abraçar-la de nou. Es nota que durant aquest any ha crescut moltíssim, s'ha conegut i ha madurat...
Dijous i divendres següent vaig estar acabant de preparar el Casal-Menjador de Bellvitge (CMB), va ser un no-parar! Divendres mateix vaig marxar cap a Begur amb la família per tornar a temps per la darrera reunió de preparació del CMB.
Aquell cap de setmana va incloure llargues estones de conversa / discussió sobre el meu futur amb els de casa... va ser un moment dur, per a mi: els entenc, però costa moltíssim més tirar endavant quan no et sents recolzada...
Diumenge a la tarda vaig fer la bossa i vaig marxar cap al Casal Loiola, on just havia començat el Camp de Treball urbà. Els nois de 4t d'ESO de Lleida col·laboraven al casal d'estiu de l'escola Sant Pere Claver, al barri del Poble Sec, i la resta de 4t d'ESO estava al centre obert Joan Salvador Gavina, al Cottolengo, al menjador de les calcutes o a la ludoteca del CMB. L'Ari, que ha acabat 2n de Batxillerat, col·laborava a l'escola d'estiu de casp i els 5 restants (batxillers i universitaris) estàvem donant un cop de mà al CMB. En Genís i jo estàvem també com a pre-monitors al camp de treball.
Aquesta diversitat de llocs per on ens movíem va omplir de matissos les activitats i les reflexions que es proposaven durant el vespre. Les meves nits acabaven entrada la matinada amb les reunions de monitors del camp de treball, que va ser un dels moments del dia en què més vaig aprendre. Tenia allà al davant tot un seguit de gent que portava a sobre molts voluntariats, camps de treball i experiències ben variades i això es notava un munt! Un simple comentari, una opinió ben exposada, un somriure per coses ben petites (tant petites com les xuxes, oi?)... el que allà es parlava desprenia una manera de fer que em va enriquir molt.
A les nits arribava morta de les preparacions del CMB, del casal en sí, de les activitats del camp de treball, del dormir poc... però savia que si em quedava, valdria la pena, podria veure moltes coses de les que no m'havia adonat durant el dia. Petits detalls que potser a mi se m'havien passat per alt, però algú altra havia anotat en la seva memòria. I tot per fer que aquesta experiència fos el més profitosa possible...Gràcies a tots els que vau participar del camp de treball i als que ens vau portar sopars. Vosaltres pinteu el món amb el color de l'esperança!
Gràcies als que em vau demostrar que a la generació del 91 també hi ha frikis i motivats, petits teletubbies, hòbbits en potència. Seguiu portant alegria i bogeria al món!
Saida, Melgo, Edu, Minerva, Núria... Gràcies! Sou llum que no pot parar d'il·luminar!
Si voleu veure fotos del Camp de Treball, podeu clicar aquí.
lunes, 9 de julio de 2007
Estacio final?
Decisio presa.
Preinscripcio feta.
Final de trajecte?
No pas!!
Ara comença tot de nou! Potser toca entrar a un vago diferent que em permeti canviar d'aires i alhora continuar per aquesta via que m'he fet meva...
He deixat el bloc molt penjat aquesta darrera setmana perque estic participant a un camp de treball i no em sobra gaire temps. A partir de divendres em tornareu a veure mes el pel! (i tornaran els accents als textos jeje)
Bona nit!
Cris
pd: a por ellos... oe! ;)
domingo, 24 de junio de 2007
Que no es verdad
Yo no sé muy bien de quien
de quien diablos fue la idea
de contar a todo el mundo
las mentiras que hoy nos llevan
a caer en el más mísero destino
a ser un número en las listas del INEM
Decidir es un gran descanso. Aunque todavía falte enfrentarse a las primeras, y más temidas, consecuencias.
[canción de Maldita Nerea, ya os he hablado de ellos]
de quien diablos fue la idea
de contar a todo el mundo
las mentiras que hoy nos llevan
a caer en el más mísero destino
a ser un número en las listas del INEM
Y ese "tal" seguro que
que estudió alguna carrera
sin motivos sin "porqués"
para no ser un cualquiera
tanto tienes, tanto vales es la enseñanza primera
y eso es lo que nos han vendido al por mayor...
que no, que no, que digo
Que no es verdad que no haya tiempo
para cerrar los ojos y poder volar
por otros cielos
afortunadamente sé
que no es verdad que hayamos muerto
abandonados a la cruda realidad
de no querernos
afortunadamente digo
Para ser gente de bien
ser "un alguien" importante
lo primero es estudiar
lo segundo es olvidarte
de las cosas que tu corazón te mande
que aunque te hagan feliz no sirven pa' comer
Y si tienes suerte, ya
ya veremos lo que pasa
quizás llegue a opositar
tal vez consiga una plaza
un buen puesto en oficinas del estado
y olvidaré las tonterías que soñé...
que no, que no, que digo
Que no es verdad que no haya tiempo
para cerrar los ojos y poder volar
por otros cielos
afortunadamente sé
que no es verdad que hayamos muerto
abandonados a la cruda realidad
de no querernos
afortunadamente digo.
Ya ves la felicidad
no se vende tan barata
como el odio o el rencor
y esas mentiras que matan
poco a poco y sin contar con uno mismo
dime que haría si nacieras otra vez...
que no, que no, que digo..
Que no es verdad que no haya tiempo
para cerrar los ojos y poder volar
por otros cielos
afortunadamente sé
que no es verdad que hayamos muerto
abandonados a la cruda realidad
de no querernos
afortunadamente digo.
Decidir es un gran descanso. Aunque todavía falte enfrentarse a las primeras, y más temidas, consecuencias.
No sé si será simplemente un sueño que me permite volar, pero ahora estoy decidida a hacerlo tan real como pueda. No quiero ser el "tal" seguro que estudió sin motivos ni "porqués".
Aunque tenga que escuchar a los que me recuerdan que me estoy saliendo del camino, que voy a entrar en una desviación secundaria. No entienden que ese camino principal no lo siento mío. Y que, llegada a la encrucijada, tengo que escoger yo, equivocarme yo. Aunque no vean claro que escoja el camino que sube al monte y me complica la jornada en lugar de aquél plano que va corre paralelo a la carretera por la que otros pasan a toda velocidad.
Cris
Aunque tenga que escuchar a los que me recuerdan que me estoy saliendo del camino, que voy a entrar en una desviación secundaria. No entienden que ese camino principal no lo siento mío. Y que, llegada a la encrucijada, tengo que escoger yo, equivocarme yo. Aunque no vean claro que escoja el camino que sube al monte y me complica la jornada en lugar de aquél plano que va corre paralelo a la carretera por la que otros pasan a toda velocidad.
Cris
[canción de Maldita Nerea, ya os he hablado de ellos]
sábado, 23 de junio de 2007
Estació 22: Llegeix, creu, ensenya i viu
Una petita pregària durant la ordenació de diaques del Roger i l'Eloi em va tocar el cor:
El bisbe els hi va demanar a l'Eloi i el Roger durant la celebració, però estic convençuda que és una crida per a tot cristià que la vulgui escoltar. Vista així, tot plegat pren sentit: és un seguit de passes que et poden dur a aquella felicitat de què Gandhi parlava.
Aquests últims dies no he pogut estar gaire pel blog: el final de curs s'ajuntat com cada any amb la preparació de l'estiu i servidora no troba temps per tot.
I tinc tots els examens, ben juntets, la setmana que ve... així que tot està per fer!
Bones vacances als estudiants ja alliberats dels seus examens i entregues!
Cris
Llegeix l'Evangeli.
Creu allò que llegeixes.
Ensenya allò que creus.
Viu allò que ensenyes.
El bisbe els hi va demanar a l'Eloi i el Roger durant la celebració, però estic convençuda que és una crida per a tot cristià que la vulgui escoltar. Vista així, tot plegat pren sentit: és un seguit de passes que et poden dur a aquella felicitat de què Gandhi parlava.
Aquests últims dies no he pogut estar gaire pel blog: el final de curs s'ajuntat com cada any amb la preparació de l'estiu i servidora no troba temps per tot.
I tinc tots els examens, ben juntets, la setmana que ve... així que tot està per fer!
Bones vacances als estudiants ja alliberats dels seus examens i entregues!
Cris
viernes, 8 de junio de 2007
Estació 19: Miedo
"Miedo", de Pedro Guerra y Lenine
Tienen miedo del amor y no saber amar,
tienen miedo de la sombra y miedo de la luz.
Tienen miedo de pedir y miedo de callar,
miedo que da miedo del miedo que da.
Tienen miedo de subir y miedo de bajar,
tienen miedo de la noche y miedo del azul.
Tienen miedo de escupir y miedo de aguantar,
miedo que da miedo del miedo que da.
El miedo es una sombra que el temor no esquiva,
el miedo es una trampa que atrapó al amor,
el miedo es la palanca que apagó la vida,
el miedo es una grieta que agrandó el dolor.
Têm medo de gente e de solidão,
têm medo da vida e medo de morrer,
têm medo de ficar e medo de escapulir,
medo que dá medo do medo que dá.
Têm medo de ascender e medo de apagar,
têm medo de espera e medo de partir,
têm medo de correr e medo de cair,
medo que dá medo do medo que dá.
O medo é uma linha que separa o mundo,
o medo é uma casa aonde ninguém vai,
o medo é como un laço que se aperta em nós,
o medo é uma força que não me deixa andar.
Tienen miedo de reír y miedo de llorar,
tienen miedo de encontrarse y miedo de no ser,
tienen miedo de decir y miedo de escuchar,
miedo que da miedo del miedo que da.
Têm medo de parar e medo de avançar,
têm medo de amarrar e medo de quebrar,
têm medo de exigir e medo de deixar,
medo que dá medo do medo que dá.
O medo é uma sombre que o temor nao desvia,
o medo é uma armadilha que pegou o amor,
o medo é uma chave que apagou a vida,
o medo é uma brecha que fez crecer a dor.
El miedo es una raya que separa el mundo,
el miedo es una casa donde nadie va,
el miedo es como un lazo que se aprieta en nudo,
el miedo es una fuerza que me impide andar.
Medo de olhar no fundo,
medo de dobrar a esquina,
medo de ficar no escuro,
de passar em branco, de curzar a linha.
Medo de se achar sozinho,
de perder a rédea a pose e o prumo,
medo de pedir arrêgo,
medo de vagar sem rumo.
Medo estampado na cara
ou escondido no porâo,
medo circulando nas velas,
ou em rota de colisâo.
¿Medo é de deus ou do demo?
¿É ordem ou é confusâo?,
o medo é medonho,
o medo domina,
o medo é a medida da indecisâo.
Medo de fechar a cara, medo de encarar,
medo de calar a boca, medo de escutar,
medo de passar a perna, medo de cair,
medo de fazer de conta, medo de iludir.
Medo de se arrepender,
medo de deixar por fazer,
medo de amargurar pelo que nâo se fez,
medo de perder a vez.
Medo de fugir la raia na hora h,
medo de morrer na praia depois de beber o mar,
medo que dá medo do medo que dá.
(tienen miedo de la soledad
tienen miedo de la vida y miedo de morir
tienen miedo de quedarse y miedo de escapar
miedo que da miedo del miedo que da
el miedo es una raya que separa el mundo
el miedo es uan casa donde nadie va
el miedo es como en lazo que se aprieta en nudo
el miedo es una fuerza que me impide andar)
(tienen miedo de caer y miedo de avanzar
tienen miedo de amarrar y miedo de romper
tienen miedo de exigir y miedo de pasar
miedo que da miedo del miedo que da)
(miedo de mirar el fondo
miedo de doblar la esquina
miedo de quedarse en la oscuridad
miedo de pasar en blanco
de cruzar la línea
miedo de encontrarse solo
de perder las riendas la pose y el equilibrio
miedo de darse por vencido
miedo de vagar sin rumbo
miedo estampado en la cara
o escondido en los sótanos
miedo circulando en las venas
o en ruta de colisión
¿el miedo es de dios o es del demonio?
¿es orden o es confusión?
el miedo es un monstruo
el miedo domina
es miedo es la medida de la indecisión
miedo de arrugar la frente miedo de encarar
miedo de callar la boca miedo de escuchar
miedo de poner la zancadilla miedo de caer
miedo de hacerse a la idea miedo de ilusionarse
miedo de arrepentirse
miedo de dejar para después
miedo de margarse por lo que se hizo
miedo de perder la vez
miedo de salirse de la raya
en el momento definitivo
miedo de morir en la playa
después de beberse el mar
miedo que da miedo
del miedo que da)
Tengo miedo. A veces necesito gritar, desahogarme. Otras escuchar y hablar. Pero casi siempre me gustaría encontrarme alguien que me asegurara que "si la escoges, acertarás." O que alguien del futur viniera para decirme que "tomando ese camino, has sido feliz". Eso sería lo más fácil. Pero no ocurrirá.
Y tengo miedo.
Cris
Tienen miedo del amor y no saber amar,
tienen miedo de la sombra y miedo de la luz.
Tienen miedo de pedir y miedo de callar,
miedo que da miedo del miedo que da.
Tienen miedo de subir y miedo de bajar,
tienen miedo de la noche y miedo del azul.
Tienen miedo de escupir y miedo de aguantar,
miedo que da miedo del miedo que da.
El miedo es una sombra que el temor no esquiva,
el miedo es una trampa que atrapó al amor,
el miedo es la palanca que apagó la vida,
el miedo es una grieta que agrandó el dolor.
Têm medo de gente e de solidão,
têm medo da vida e medo de morrer,
têm medo de ficar e medo de escapulir,
medo que dá medo do medo que dá.
Têm medo de ascender e medo de apagar,
têm medo de espera e medo de partir,
têm medo de correr e medo de cair,
medo que dá medo do medo que dá.
O medo é uma linha que separa o mundo,
o medo é uma casa aonde ninguém vai,
o medo é como un laço que se aperta em nós,
o medo é uma força que não me deixa andar.
Tienen miedo de reír y miedo de llorar,
tienen miedo de encontrarse y miedo de no ser,
tienen miedo de decir y miedo de escuchar,
miedo que da miedo del miedo que da.
Têm medo de parar e medo de avançar,
têm medo de amarrar e medo de quebrar,
têm medo de exigir e medo de deixar,
medo que dá medo do medo que dá.
O medo é uma sombre que o temor nao desvia,
o medo é uma armadilha que pegou o amor,
o medo é uma chave que apagou a vida,
o medo é uma brecha que fez crecer a dor.
El miedo es una raya que separa el mundo,
el miedo es una casa donde nadie va,
el miedo es como un lazo que se aprieta en nudo,
el miedo es una fuerza que me impide andar.
Medo de olhar no fundo,
medo de dobrar a esquina,
medo de ficar no escuro,
de passar em branco, de curzar a linha.
Medo de se achar sozinho,
de perder a rédea a pose e o prumo,
medo de pedir arrêgo,
medo de vagar sem rumo.
Medo estampado na cara
ou escondido no porâo,
medo circulando nas velas,
ou em rota de colisâo.
¿Medo é de deus ou do demo?
¿É ordem ou é confusâo?,
o medo é medonho,
o medo domina,
o medo é a medida da indecisâo.
Medo de fechar a cara, medo de encarar,
medo de calar a boca, medo de escutar,
medo de passar a perna, medo de cair,
medo de fazer de conta, medo de iludir.
Medo de se arrepender,
medo de deixar por fazer,
medo de amargurar pelo que nâo se fez,
medo de perder a vez.
Medo de fugir la raia na hora h,
medo de morrer na praia depois de beber o mar,
medo que dá medo do medo que dá.
(tienen miedo de la soledad
tienen miedo de la vida y miedo de morir
tienen miedo de quedarse y miedo de escapar
miedo que da miedo del miedo que da
el miedo es una raya que separa el mundo
el miedo es uan casa donde nadie va
el miedo es como en lazo que se aprieta en nudo
el miedo es una fuerza que me impide andar)
(tienen miedo de caer y miedo de avanzar
tienen miedo de amarrar y miedo de romper
tienen miedo de exigir y miedo de pasar
miedo que da miedo del miedo que da)
(miedo de mirar el fondo
miedo de doblar la esquina
miedo de quedarse en la oscuridad
miedo de pasar en blanco
de cruzar la línea
miedo de encontrarse solo
de perder las riendas la pose y el equilibrio
miedo de darse por vencido
miedo de vagar sin rumbo
miedo estampado en la cara
o escondido en los sótanos
miedo circulando en las venas
o en ruta de colisión
¿el miedo es de dios o es del demonio?
¿es orden o es confusión?
el miedo es un monstruo
el miedo domina
es miedo es la medida de la indecisión
miedo de arrugar la frente miedo de encarar
miedo de callar la boca miedo de escuchar
miedo de poner la zancadilla miedo de caer
miedo de hacerse a la idea miedo de ilusionarse
miedo de arrepentirse
miedo de dejar para después
miedo de margarse por lo que se hizo
miedo de perder la vez
miedo de salirse de la raya
en el momento definitivo
miedo de morir en la playa
después de beberse el mar
miedo que da miedo
del miedo que da)
Cuando el miedo va ganando terreno, empiezas a tener más miedo. Empieza a dar miedo del miedo que da. Empieza a impedirte andar. Te puede llegar a paralizar. Te hace dudar de todo y más.
Tengo miedo. El futuro en mis manos pesa, y se va haciendo más pesado con los días que avanzan. El miedo en forma de duda me invade. Los cambios, cuando no están acompañados de certeza, son todavía más difíciles. Traen miedo.
Hay una primera oportunidad. Y una segunda. Hasta una tercera. Pero yo no quería llegar a la cuarta... Me la tengo que jugar y, en algún momento, espero acertar.
Escoger es difícil. Escoger da miedo. Mucho miedo.Hay una primera oportunidad. Y una segunda. Hasta una tercera. Pero yo no quería llegar a la cuarta... Me la tengo que jugar y, en algún momento, espero acertar.
Tengo miedo. A veces necesito gritar, desahogarme. Otras escuchar y hablar. Pero casi siempre me gustaría encontrarme alguien que me asegurara que "si la escoges, acertarás." O que alguien del futur viniera para decirme que "tomando ese camino, has sido feliz". Eso sería lo más fácil. Pero no ocurrirá.
Y tengo miedo.
Cris
domingo, 20 de mayo de 2007
El meu primer part
Dijous vaig viure el meu primer part. Va ser nen. Va ser increible.
[Les fotos de la cesària no les vaig fer jo, eh! Estan aquí gràcies al mestre google i les seves imatges]
M'explico... a finals de juliol vaig quedar un dia amb la Mariajo i vaig aprofitar per interrogar-la amb tot de qüestions referides a l'educació social i altres temes. La veritat és que aquella xerrada em va ajudar molt.
Ella em va donar una idea magnífica: si estic segura que deixaré la carrera quan acabi el curs, potser no cal que faci totes les assignatures, per així poder dedicar el temps que em quedi a provar cosetes relacionades amb les opcions que m'estigués plantejant per l'any que ve.
No m'ho vaig haver de pensar gaire per decidir-me a posar-ho en marxa. I vés que vaig aconseguir gràcies a la meva tieta poder estar amb el personal d'una guàrdia de l'Hospital Sant Joan de Déu durant unes hores, mentre treballaven. I cap allà vaig anar dijous una mica abans de les 3 del migdia.
La supervisora em va presentar algunes infermeres i auxiliars que em van anar presentant a les residents i metges i altres persones que estaven per allà treballant. La primera resident amb la que vaig parlar em va preguntar si volia acompanyar-la a una visita i vaig estar molta estona enganxada a ella, fent bastantes visites durant la tarda. Una estona després em van dir d'anar al quiròfan infantil, on només els quedaven per fer dues operacions de cirurgia menor. Va ser curiós, per exemple, veure com aconseguien que els nens aspiressin pel tub que els donava l'anestèsia.
Entre una cosa i l'altra em vaig "perdre" un part natural, però a la segona possibilitat ja no la vaig deixar passar i quan van fer una cesària, allà estava jo, tota vestida de verd, amb el gorret i la mascareta, preparada per seguir-la amb els ulls i els sentits ben oberts.
Va ser un moment impressionant. No tot va ser un preciós i idílic -que estem a la realitat!- però va ser increible...
Tot va començar amb un tall a la panxa de la mare... Per evitar que surti massa sang, s'ha d'anar com fent petites cremades, i la sala va començar a ser envaida per una olor a pollastre cremat!
Les metgesses allà treballant per fer el forat cada cop més gran i llavors.... llavors... es va produir el miracle!
D'aquell forat que havia anat a més va sortir un caperró, com si sentisis "plop!" i per art de màgia aparegués una piloteta. Wow! Crec que no estava prou concienciada com per veure sortir ALLÒ d'ALLÀ!
I quan van treure la resta del cos... allò sí que semblava ben impossible! Com podia haver entrat tot aquell cos dins aquella panxa?? I mira que el nen tampoc era especialment gran, eh! La panxa de les embarassades deu ser com un puzzle!!
¡Y pensar que así nací yo!
A més de l'anècdota, aquestes 6 horetes m'han donat molta teca per anar pensant, molta més informació, sensacions i experiències per posar sobre la taula i poder escollir.
Aquí em teniu a mi preparada per entrar al quiròfan :P
Ella em va donar una idea magnífica: si estic segura que deixaré la carrera quan acabi el curs, potser no cal que faci totes les assignatures, per així poder dedicar el temps que em quedi a provar cosetes relacionades amb les opcions que m'estigués plantejant per l'any que ve.
No m'ho vaig haver de pensar gaire per decidir-me a posar-ho en marxa. I vés que vaig aconseguir gràcies a la meva tieta poder estar amb el personal d'una guàrdia de l'Hospital Sant Joan de Déu durant unes hores, mentre treballaven. I cap allà vaig anar dijous una mica abans de les 3 del migdia.
La supervisora em va presentar algunes infermeres i auxiliars que em van anar presentant a les residents i metges i altres persones que estaven per allà treballant. La primera resident amb la que vaig parlar em va preguntar si volia acompanyar-la a una visita i vaig estar molta estona enganxada a ella, fent bastantes visites durant la tarda. Una estona després em van dir d'anar al quiròfan infantil, on només els quedaven per fer dues operacions de cirurgia menor. Va ser curiós, per exemple, veure com aconseguien que els nens aspiressin pel tub que els donava l'anestèsia.
Entre una cosa i l'altra em vaig "perdre" un part natural, però a la segona possibilitat ja no la vaig deixar passar i quan van fer una cesària, allà estava jo, tota vestida de verd, amb el gorret i la mascareta, preparada per seguir-la amb els ulls i els sentits ben oberts.
Va ser un moment impressionant. No tot va ser un preciós i idílic -que estem a la realitat!- però va ser increible...Tot va començar amb un tall a la panxa de la mare... Per evitar que surti massa sang, s'ha d'anar com fent petites cremades, i la sala va començar a ser envaida per una olor a pollastre cremat!
Les metgesses allà treballant per fer el forat cada cop més gran i llavors.... llavors... es va produir el miracle!
D'aquell forat que havia anat a més va sortir un caperró, com si sentisis "plop!" i per art de màgia aparegués una piloteta. Wow! Crec que no estava prou concienciada com per veure sortir ALLÒ d'ALLÀ!I quan van treure la resta del cos... allò sí que semblava ben impossible! Com podia haver entrat tot aquell cos dins aquella panxa?? I mira que el nen tampoc era especialment gran, eh! La panxa de les embarassades deu ser com un puzzle!!
¡Y pensar que así nací yo!
A més de l'anècdota, aquestes 6 horetes m'han donat molta teca per anar pensant, molta més informació, sensacions i experiències per posar sobre la taula i poder escollir.
Aquí em teniu a mi preparada per entrar al quiròfan :P
[Les fotos de la cesària no les vaig fer jo, eh! Estan aquí gràcies al mestre google i les seves imatges]
viernes, 18 de mayo de 2007
Escoger es abandonar
No tenía miedo a las dificultades: lo que la asustaba era la obligación de tener que escoger un camino. Escoger un camino significa abandonar otros.
Paulo Coelho
Potser sigui això...
jueves, 10 de mayo de 2007
Steve Jobs a la Universitat d'Stanford
Aquí teniu el discurs d'opertura de curs de l'Steve Jobs a la Universitat d'Stanford, un testimoni de vida al que val la pena dedicar uns minuts.
Cris
[Perlegrino, muchas gracias por compartir el link!]
jueves, 3 de mayo de 2007
Fent repàs del dia d'avui, han sortit cosetes que volia compartir aquí.
Els que seguiu aquest bloc, recordareu que deixo la carrera (n'he parlat aquí i aquí). Per fer tan sols cinc cèntims, he deixat una assignatura, no he fet una exposició i llavors el professor ha dit que jo no la feia perquè havia deixat la carrera (cosa que no li tocava dir però, a més, no és certa formalment, ja que no la deixaré fins el juliol). I clar, tota la classe se n'ha assabentat. Sort que no estava allà... Quan ha acabat la classe, jo he hagut d'anar al costat d'allà a recollir una cosa i tot de gent m'ha començat a sortir al pas i a f
er-me comentaris sobre això, a preguntar-me que faria... bufff! he volgut sortir corrents! i gairebé ho he fet!
Últimament, amb aquest tema, penso que molta gent em pregunta i a la majoria realment ni li va ni li ve el que estic vivint... no trobo el sentit d'explicar-los tot això. No vull dir que sigui un tema tabú, però per mi no és un tema de conversa lleugera i supèrflua. És el meu futur. És la meva vida. I no sé si la gent ho enten...
He anat cap a la darrera sessió del curs d'iniciació al djembé xino-xano fent fotos.
Quin dia més gris!
He arribat molt abans i hi anava Imma Mayol, la candidata per ICV-EUiA per a l'alcaldia de Barcelona, a participar d'un col·loqui amb / sobre joventut. Aprofitant la hora penjada, hi he anat. Sí senyors, el meu primer "míting" polític, si es pot considerar així!
I ha estat interessant, sobretot per algunes dades que ha donat. Com una que m'ha quedat gravada: 4 de cada 10 joves refusen l'habitatge que els toca en el repartiment aquell que fa la Generalitat. Quatre de cada deu. Per quin motiu? La diferència era l'emplaçament? Si realment vols marxar de casa i t'ofereixen un pis de protecció ofical... perquè deixes d'acceptar-lo?
També m'he assabentat d'una altra cosa ben curiosa: la Imma Mayol va ser presidenta del MUEC (Moviment d'Universitaris i Estudiants Cristians)!
Poc després ha començat la classe. Avui el professor era africà i es notava que realment sentia la música. A més, ens ha donat claus que considero bàsiques sobre la postura i la manera de picar bé al djembé... Aquí teniu el final de la classe d'avui:
Cris
er-me comentaris sobre això, a preguntar-me que faria... bufff! he volgut sortir corrents! i gairebé ho he fet!
Últimament, amb aquest tema, penso que molta gent em pregunta i a la majoria realment ni li va ni li ve el que estic vivint... no trobo el sentit d'explicar-los tot això. No vull dir que sigui un tema tabú, però per mi no és un tema de conversa lleugera i supèrflua. És el meu futur. És la meva vida. I no sé si la gent ho enten...
He anat cap a la darrera sessió del curs d'iniciació al djembé xino-xano fent fotos.
Quin dia més gris!
Just a la sortida d'un institut. Visca l'educació i la pau!
[el que hi ha al costat és el paper de plata d'un bocata]
[el que hi ha al costat és el paper de plata d'un bocata]
He arribat molt abans i hi anava Imma Mayol, la candidata per ICV-EUiA per a l'alcaldia de Barcelona, a participar d'un col·loqui amb / sobre joventut. Aprofitant la hora penjada, hi he anat. Sí senyors, el meu primer "míting" polític, si es pot considerar així!
I ha estat interessant, sobretot per algunes dades que ha donat. Com una que m'ha quedat gravada: 4 de cada 10 joves refusen l'habitatge que els toca en el repartiment aquell que fa la Generalitat. Quatre de cada deu. Per quin motiu? La diferència era l'emplaçament? Si realment vols marxar de casa i t'ofereixen un pis de protecció ofical... perquè deixes d'acceptar-lo?
També m'he assabentat d'una altra cosa ben curiosa: la Imma Mayol va ser presidenta del MUEC (Moviment d'Universitaris i Estudiants Cristians)!
Poc després ha començat la classe. Avui el professor era africà i es notava que realment sentia la música. A més, ens ha donat claus que considero bàsiques sobre la postura i la manera de picar bé al djembé... Aquí teniu el final de la classe d'avui:
Cris
sábado, 31 de marzo de 2007
Estació 15: Happiness
"Happiness is when what you think, what you say and what you do are in harmony"
Mohandas Karamchand Mahatma Gandhi
Ja han començat les vacances de Setmana Santa. Porto una mica més d'un mes sense "obrir" una pregunta: quina carrera faré l'any que ve? Què vull escollir?
Un cap de setmana de febrer vaig fer una llista amb tot de carreres que em vindrien de gust, que em tenien encuriosida... va quedar un poti-poti que aplegava opcions molt diferents i ara toca pensar-les, valorar-les, comparar-les... i, és clar, decidir alguna cosa. Per tot això espero trobar estones durant aquesta setmana; però sense presses, que encara em queden més de tres mesos per haver de fer una decisió ferma.
Aquesta decisió influirà en la meva felicitat. Això em sembla obvi. I més pel que diu Mahatma Gandhi: La felicitat és quan el que penses, el que dius i el que fas estan en harmonia.
Cris
Un cap de setmana de febrer vaig fer una llista amb tot de carreres que em vindrien de gust, que em tenien encuriosida... va quedar un poti-poti que aplegava opcions molt diferents i ara toca pensar-les, valorar-les, comparar-les... i, és clar, decidir alguna cosa. Per tot això espero trobar estones durant aquesta setmana; però sense presses, que encara em queden més de tres mesos per haver de fer una decisió ferma.
Aquesta decisió influirà en la meva felicitat. Això em sembla obvi. I més pel que diu Mahatma Gandhi: La felicitat és quan el que penses, el que dius i el que fas estan en harmonia.
Cris
martes, 27 de marzo de 2007
Dia gris
Primer dia amb exàmens -5 ben seguidets-, i el temps ha acompanyat... cel ben gris tot el matí. Si demà plou, potser és perquè estaré fent 3 més; no us espanteu ;)
L'únic consol és saber-los acabats en dos dies!
Cris
martes, 20 de marzo de 2007
Arriba l'hivern!
Avui comença l'hivern... ai, no! la primavera. No us deixeu enganyar pel fred que sentiu al cos, ni pel vent que us gela les mans. Hem deixat enrera l'hivern.Sí.
Jo tampoc m'ho crec.
La meva ment saturada de plantes, números, ossos i bioquímica m'ha acompanyat en aquest viatge enrere cap a l'estació freda. Avui a la tarda, ella -la meva ment- li deia a ell -el meu cos- que feia fred, massa fred per ser primavera, que calia abrigar-se, que s'allunyés d'aquella finestra, la que em connecta amb el que hi ha més enllà de la biblioteca, que només em porta fred.
[Foto: "vistes" des de la meva cadira de la biblioteca d'avui a la tarda]
Suscribirse a:
Entradas (Atom)