Redescobrir a Taizé

Dissabte 25 d'agost vaig pujar a un bus amb direcció Taizé. Va ser com tornar a casa. La intenció era tornar en el mateix bus una setmana més tard, el diumenge 2 de setembre... però no va ser així. La tarda abans de la tornada, vaig veure claríssim que m'havia de quedar una setmana més voltant per aquelles terres que tant m'agraden. Era una certesa interior de les que és difícil dubtar, com quan et sent tant ple de l'amor de Déu que sols tens ganes de cridar-lo als quatre vents. A la nit ja estava decidit: m'hi quedo una altre setmana!

Després d'una primera setmana amb un grup nombrós de gent a qui anar a trobar quan ho necessités, la segona setmana va començar amb por. Por a trobar-me massa sola, a necessitar algú amb confiança per xerrar en un moment donat, per voler abraçar algú (o per deixar-me abraçar) i compartir la meva alegria... Però sembla ben cert que allò de "demaneu, i Déu us donarà; cerqueu, i trobareu; truqueu, i Déu us obrirà" (Mt 7 : 7), perquè tot allò que vaig necessitar, ho vaig trobar, encara que fos amb un format diferent del que m'esperava.
Durant la primera setmana vaig redescobrir Déu i la interpretació i discussió de la Bíblia (durant l'estiu vaig fer una mica de vacances...); el grup de discussió jove però molt -molt- canyero i unes introduccions bíbliques que no es quedaven enrere hi va ajudar moltíssim.
La segona setmana, però, la introducció bíblica no era tant purament bíblica i el grup de discussió quedava a anys llum de l'anterior. Aquí va entrar amb molta força el redescobrir-me a mi mateixa, observar-me en relació amb els altres, en relació amb Déu. Quan tinc por? Per què m'agrada parlar amb certes persones? Com reacciono?... En aquests 15 dies vaig redescobrir el gust dels llargs passejos amb mi mateixa i la escriptura com a manera de formular el que es bullia al meu cap. Vaig escriure com mai ho havia fet.

[Fotos: altar de l'Església de la Reconciliació i grup de discussió de l'introducció bíblica de la primera setmana]
[Més fotos, aquí]