1.440 minutos al día

Supongamos que cada mañana te encuentras 1.440 euros.
Sin hacer nada para ganarlos.
Puedes regalarlos, gastarlos, divertirte con ellos o quemarlos.
Pero los que no uses, al final del día, desaparecerán.
Así funciona la vida.
La diferencia es que lo que te encuentras cada mañana no son 1.440 euros.
Son 1.440 minutos.
Piensa bien qué vas a hacer con ellos.



Me encanta este anuncio... es una pena que acabe vendiendo un coche.

Cris

Estació 9: Amistat

Lo que nos hace vulnerables es haber elegido amar. Sin amor, ¿qué es vivir?

José Miguel de Haro

Ahir a la nit ens vam trobar quatre amics per anar a sopar.
Durant els primers mesos de 1r de batxillerat, abans de començar els grups de preparació per a la confirmació, alguns que anàvem a grups a 4t d'ESO volíem continuar veient-nos, així que vam buscar una estoneta els divendres al vespre. Ahir ens vam auto-anomenar grup pre-post (pre-confirmació, post-4t d'ESO).
Els quatre que vam continuar vam ser la Eli, el Jordi, el Marc i jo, i ja feia un temps que no quedàvem tots quatre sols, més d'un any! Així que ho vam solucionar fent un soparet!
Vaig anar per primera vegada a un KFC i després vam passar-nos per una teteria molt petitona que hi ha al costat de pça st jaume. Vam xerrar, xerrar i xerrar; ens vam posar al dia (més o menys) i vam passar una molt bona estona.
Quina alegria!! Feia molt que volia tornar-los a veure!! Els he trobat a faltar, aquest temps! Me'ls estimo i suposo que per això m'agrada saber què estan fent, com els va la vida, si estan preocupats, quines són les seves alegries... i em sap greu quan no mantenim gaire la comunicació durant un temps. I -és clar!- li dono voltes al cap... estimar et fa sentir vulnerable, sí...
Sembla que potser ha passat poc temps, però des del setembre passat han canviat moltes petites cosetes a la meva vida. Hi ha nous companys de camí. I alguns dels que abans caminaven al meu costat, no sé molt bé perquè, han anat quedant més lluny, encara que això no m'agradi.
La universitat, els nous projectes que han entrat amb força, els que cada vegada estan més avall a la llista, el dia a dia, les meves "menjades de tarro"... amb tot plegat, la meva vida ha anat canviant de cara poc a poc, a cops imperceptiblement. I ara em miro i sóc diferent del que era, ara fa un any no m'hauria imaginat en la situació en què estic... estic visquent moltes experiències... sabré fer que m'ajudin a crèixer?

Cris

pd: he penjat algunes fotos a l'space.

Estació 8: Quaresma

Avui comença la quaresma, el temps de preparació per a la pasqua. Fa 2 anyets (encara al cole) ens van donar una postal amb un text que ara recupero:

40 dies per...
... arriscar-me a canviar la meva manera de pensar i actuar.
... entrenar-me a viure menys superficialment.
... aventurar-me a ser jo mateix i despertar la meva fe.
... decidir-me a fer les paus amb mi mateix, amb els altres i amb Déu.
... practicar uns minuts de pregària: poden canviar el color del dia!
... esforçar-me a descobrir que, sense aquell vici o aquella dependència, sóc més lliure.

Espero que aquesta quaresma pugui ser un temps per trobar-me, trobar els altres, trobar Déu... i sobretot retrobar els de casa, que aquí no em veuen el pèl!

Estació 7: Adora i confia

No t'inquietis per les dificultats de la vida,
pels seus alts i baixos,
per les seves decepcions,
pel seu futur més o menys ombrívol.
Desitja allò que Déu desitja.

Ofereix-li enmig d'inquietuds i dificultats
el sacrifici de la teva ànima senzilla que,
malgrat tot, accepta els designis
de la seva providència.
Poc importa que et consideris un frustrat,
si Déu et considera plenament realitzat;
com li plau.
Deixa't amb confiança cega en aquest Déu
que t'estima per a ell.
I que arribarà fins a tu,
malgrat no el vegis mai.
Pensa que et trobes a les seves mans,
tant més fortament agafat,
com més decaigut i trist et trobis.
Viu feliç. T'ho suplico.
Viu en pau.
Que res no et torbi.
Que res no sigui capaç de treure't la teva pau.
Ni el cansament psíquic.
Ni les teves errades morals.
Fes que brolli,
i conserva sempre sobre el teu rostre,
un dolç somriure, reflex d'aquell
que el Senyor contínuament t'adreça.
I en el fons de la teva ànima col·loca
abans que res,
com a font d'energia i criteri de veritat,
tot allò que t'ompli de la pau de Déu.

Recorda:
Tot allò que et reprimeixi i inquieti és fals.
T'ho ben asseguro
en nom de les lleis de la vida
i de les promeses de Déu.

Per això, quan et sentis afligit, trist,
adora i confia.


Teilhard de Chardin
[Traducción al castellano, aquí]

Aquesta pregària és agossarada per la fe que demana, per la confiança cega, que em crida en els moments de dessert. O així ho/em sento jo ara.
La van llegir al recés. Durant aquests dies hi ha hagut moments per a tot, però la preocupació per la carrera ha estat el punt més important i amb diferència. Això és perquè diumenge havia quedat amb els meus pares per dir-lis que l'any que ve no vull seguir amb aquesta carrera. Les raons són moltes, per marxar, i no en trobo cap de consistent per quedar-me...
La pregunta que tothom em fa és: "¿i què faràs?". Doncs no ho sé; només sé que no seguiré amb la biologia (humana) a la UPF. De la resta... el futur és un enigma.
El llit m'espera!

Cris

Días torcidos

Hoy he tenido uno de esos días torcidos. Pueden incluir cosillas buenas o, simplemente, no tan malas, pero en estos días, por lo general, estas no tienen importancia y lo todo lo que pasa parece culpa de alguien que te está mirando desde una nube con una lupa y moviendo tu vida como si de un tablero de ajedrez se tratase.

Ahora he empezado a escribir lo que me ha pasado... y realmente no ha sido un día tan torcido, pero no sé por que motivo así lo he vivido; supongo que el sueño ha ayudado.
Para no alargarme demasiado, lo resumiré diciendo que la bioquímica me está desesperando (y hoy he hecho muuuchas horas de bioquímica) y que en mates aspiraba a una nota decente en los parciales y por copiar mal un número del enunciado del problema he perdido cuatro (¡cuatro!) puntos. Todo el procedimiento era correcto pero ese número, no. Para coronar la mañana, he comido sobre las 16h30 en un triste tupper, mi fiel compañero.
No sé que estoy haciendo mal, no lo sé ver, pero las horas que dedico a los apuntes, las tardes enteras en las bibliotecas que me hacen vivir con sensación de exámenes permanentes... no dan ningún fruto. Y es duro. Sobretodo pq no consigo recordar que me llevó a escoger esta carrera. Y el tema no sale de mi cabeza. El curso que viene espero estar en otro sitio... pero dónde? Más preguntas que entran en mi cabeza aunque allí no encuentren ya sitio, ¡está demasiado llena!
Y luego, cuando ya solo veía el mundo negro, va y se para el tren... "Disculpin les molèsties. El servei queda interromput fins a nou avís" per causes al·lienes, és clar! Visto lo visto, he decidido coger el bus... que ha tardado 20 minutos en llegar y 20 más en llevarme hasta casa, trayecto que en tren hubieran sido 10 minutos.

Després, parlant amb l'Arantza, he recordat que el títol que havia pensat per aquesta entrada eren també les paraules que encapçalaven el model A de l'examen de selectivitat de juny de 2005. No hi havia caigut!


Cris

[Foto: classe de bioquímica d'avui]

Us deixo amb una cançó de R. Kelly que té per títol "The storm is over". M'encanta...
[podeu escoltar-la alhora si feu clic aquí]

I was in a tunnel and couldn't see the light
And whenever I'd look up I couldn't see the sky
Sometimes when I'm standin' it seems like I done walked for miles
And my heart could be cryin', dead in the middle of a smile

But then I climbed the hills and saw the mountains
I hollered help 'cause I was lost, then I felt the strong wind
Heard a small voice sayin'

The storm is over (The storm is over now)
And I can see the sunshine (Somewhere beyond the clouds)
I feel heaven, yeah (Heaven is over me)
Come on and set me free, oho

Now in the midst of my battle all hope was gone
Downtown in a rushed crowd and felt all alone
And every now and then I felt like I would lose my mind
I've been racin' for years and still no finish line, oho

But then I climbed the hills and saw the mountains
I hollered help 'cause I was lost, then I felt the strong wind
And heard a small voice sayin'

The storm is over (The storm is over now), oho
And I can see the sunshine (Somewhere beyond the clouds)
I can feel your heaven, yeah (Heaven is over me), oh
Come on and set me free, oho

Somehow my beginning stepped right in (Right in)
Then faith became my friend (My friend)
And now I can depend on the voices of the wind
When it's sayin' (Sayin'!)

The storm is over (The storm is over now), oh
And I can see the sunshine (Somewhere beyond the clouds)
I can feel your heaven, yeah (Heaven is over me)
Won't you come and set me free, won't you set me free?

The storm is over, hey (The storm is over now), oooh
And I can see the sunshine (Somewhere beyond the clouds), oh
I can feel your heaven, yeah (Heaven is over me)
Won't you come and set me free, won't you come and set me free?

Hey, looks like (Looks like I can see the light shinin')
Somewhere beyond the clouds
(Looks like I can see the light shinin') Down (Down on me)
(Looks like I can see the light shinin') The clouds movin', the sun shinin'
(Looks like I can see the light shinin') Rainbow, long ago

(The storm is over now) Tellin' you I can see the light, yeah
(Somewhere beyond the clouds)
I can feel heaven over me, yeah (Heaven is over me), heyey
Come and set me free (Baby, baby), come and set me free (Baby, baby)

Diumenge

Diumenge... va ser un gran dia! Des de llavors que vull fer aquesta entrada, però no he trobat el moment. Mentre dinava amb tota la família (paterna) vaig riure molt, no paràvem! Com a mínim jo, vaig trigar més del normal perquè estava rient tant que no em ficava el menjar a la boca!

Vaig haver de marxar ràpid perquè havia quedat amb l'Alba per anar a estudiar... Vaig tenir alguna baralla amb les fotocopiadores: sinó no seria IO ;)

I llavors va arribar el vespre! Ens vam reunir un grupet: Toni, Aniol, Ignasi, Alba i jo. I ens vam dirigir a la parròquia del Carme, al Raval. Allà vam participar d'una eucaristia diferent: hi havia gent del barri, joves immigrants, exdrogadictes, gent implicada en el 4t món, joves catalans... tot un melting pot!
A més, va ser molt participativa i els cants estaven ben escollits: em va fer molta il·lusió sentir per primera vegada el credo nicaraguense, el santo salvadoreño, la palabra...
Moltes coses em van recordar l'AnnaSà, que està "perduda per aquests móns de Déu" ;) sembla que faci un munt que ha marxat i només havien passat dues setmanes...
Després de l'eucaristia, vam anar a sopar. L'Ignasi no va poder... seminari! si jo me n'encarragués, ho canviava tot de dalt a baix! En el seu lloc, se'ns va afegir el Fazal, un noi paquistanès que també havia estat a l'eucaristia. I ell ens va portar a sopar a un restaurant paquistanès: estava boníssim! M'ho vaig passar molt bé: vam xerrar una bona estona, vam riure, vam conèixer coses noves sobre el paquistan i sobre ell, vam proposar nous projectes... i tot plegat va acabar amb un te amb llet (molt bo, també) que va tenir-me amb els ulls oberts fins les 2 de la matinada!
Crec que encara arrossego aquell cansament, perquè els ulls se'm tanquen: bona nit!

Cris


Fotos: 1) gener'07, reprodueix perfectament la situació d'un dinar de diumenge a casa dels avis; 2) el Fazal, l'Aniol, jo i el Toni a la sortida del restaurant; l'Alba estava fent la foto.

pd: ja sé com s'escriu el nom del Fazal (gràcies, Aniol!) i l'he pogut corretgir.

Apagada

Aquí us deixo un article escrit per l'Aniol Noguera que em va arribar com a reflexió sobre l'apagada de llums proposada per dijous passat. A gaudir!

Cal saber analitzar críticament les informacions que rebem a través dels mitjans de comunicació, sovint ens les donen ja mig mastegades de manera que les conclusions crítiques que en puguem treure vénen soles i potser no són les més correctes.

L’apagada elèctrica del dia 1 de febrer, que es convocà com a toc d’atenció davant del problema creixent de destrucció del medi natural, va ser molt més rellevant del que ens han fet creure.

Els mitjans han volgut reduir el percentatge de seguiment de la convocatòria a un 2,5% a tot Espanya i un 3,3% a Catalunya. Però cal saber llegir la informació.

La web de la REE va quedar col·lapsada minuts després de l’apagada i no es podia visitar, fins cap allà les 9 es va reparar la problemàtica. Es podia llegir la següent informació:

Red Eléctrica de España ha tomado una serie de medidas adicionales para garantizar la seguridad del suministro y hacer frente a cualquier incidente en el sistema que pudiera derivarse del llamamiento en el que se solicita que no se consuma electricidad durante cinco minutos. Estas medidas han incluido el refuerzo de los operadores en el Centro de Control Eléctrico, el estado de alerta de la plantilla de mantenimiento, el incremento de la reserva a bajar, la posibilidad de interrupción rapidísima en centrales hidráulicas y de bombeo, además de establecer un control especial de las tensiones en la red. (www.ree.es) Sembla que no les tenien totes...

Observem també el gràfic que la REE ha ofert (1-2-2007). Mostra la variació del consum d’energia elèctrica a Espanya en un període de 24 hores. Si ens hi fixem bé, veurem que el consum més baix és al voltant d’uns 26.500 MW, es tracta del consum mínim, causat per aquelles coses que sempre funcionen i no es poden parar (fàbriques, hospitals, neveres...). El gest d’apagar el llum no podia afectar aquest mínim en servei permanent, només podia afectar a aquells punts de consum elèctric que funcionen voluntàriament, que es poden encendre i apagar sense problemes, és a dir, parlem de llums i electrodomèstics.

La caiguda de consum per a tot Espanya fou de 1.040 MW (253 a Catalunya, el 24,3%) que cal entendre-la respecte al consum oscil·lant (40.840 – 26.500 MW) que és de 14.340 MW. Llavors, reprenent els càlculs, trobem que la caiguda de consum correspon al 7,25% del consum oscil·lant. És diferent del que ens deien!!!

I això s’ha aconseguit bombeta a bombeta!

És difícil calcular quantes persones seguiren la convocatòria, però segur que foren moltes. Als diaris “basura” del metro diuen que correspon al consum de 1,5 milions de llars. Si a cada llar hi viu un pare, una mare i un fill, com a mínim, estem parlant d’una protesta seguida per més de 4 milions i mig de persones?

A la Vanguardia comenten que és el consum de tota la comarca del Barcelonès durant un mes. Déu n’hi do!

Si amb 5 minuts s’ha aconseguit tota aquesta reducció del consum i, tot plegat, apagant quatre bombetes i elements prescindibles, no ens n’adonem que ens trobem davant d’un fet molt important? Per molts aquesta apagada ha estat simbòlica, però en podríem treure ja unes quantes conclusions:

- el consum d’electricitat a Espanya és perfectament reduïble, tan sols cal voluntat;

- els ciutadans tenim una nova manera de protestar i manifestar-nos: més pacífica i més barata;

- els habitants de les grans ciutats han pogut gaudir durant 5 minuts d’una mica de silenci i n’hi ha que han pogut contemplar millor la lluna plena d’aquell vespre de l’1 de febrer;

A partir de l’1 de febrer ens hem de començar a plantejar si per exemple és veritat que és estrictament necessari – com sostenen molts polítics - la construcció de la MAT (la línia d’alta tensió que ha de portar corrent des de França). Ens n’adonem que no cal que destruïm les Gavarres, sinó tansols que apaguem els llums de tant en tant?

Segurament que el frenament de l’autodestrucció del món on vivim passar per aconseguir una societat més senzilla, austera i que sàpiga compartir millor el que té. Qui sap dir prou davant del consumisme insaciable?

pd: l'Aniol ha estudiat Ciències Ambientals, així que algu del tema deu saber ;)

Més confirmacions!

Dissabte 3 de febrer de 2007, un grup de 28 joves de 17-18 anys han estat confirmats a Casp. Com els que van rebre la confirmació fa una setmana, havien fet el procés de preparació al casal.
He anat a ajudar amb els cants; només espero no haver-ho destroçat gaire... I m'he fixat especialment en les cançons: molt ben escollides (pels mateixos confirmands)! Ens han portat al grupet de músics molt bones vibracions... què dir de cantar "Gastar la vida" (Arass) o "Ja n'hi ha prou" (Kairoi) a Casp ple!
Doncs aquest vespre, la música ha estat això i molt més. Ha anat més enllà i ha amarat el seu manifest.
Mentre el llegien, alguns ens miràvem amb unes cares... ha estat impressionant!! M'ha posat la pell de gallina! Aquesta gent són uns cracks!
Aquí us el passo per a què en gaudiu, també:

La reflexió de la nostra fe ens ha ensenyat que, al pas dels anys, nosaltres mateixos hem anat composant lliurament una melodia. Melodia que s'enriqueix a partir de les experiències. I les notes, són l'abc musical de la melodia que diàriament ampliem.
I com en tot, també hi ha hagut silencis, uns instants de pausa, unes línies divisòries per intentar interioritzar cada so. Uns sons que han anat fluint, canviant de tonalitat, de major a menor, construint alt i baixo humans que provoquen dissonàncies a les nostres oïdes.
Hem esdevinguts instruments d'amor de Jesús, intèrprets de la seva música, fent de la nostra música una melodia clara en el món. Hem combinat cada nota, cada so, per a la introducció del que fins ara hem composat: l'inici d'un principi.
El DO: Tots hem rebut un DO per l'Esperit Sant.
El RE: No caiguem en el desànim; hem de seguir composant: REincidim, REcordem, REtornem i donem REsposta a un món que ens crida a fugir de la passivitat, amb ganes i esperit de REnovació.
El MI: Tot comença en MI mateix, en el compromís i en la predisposició de seguir malgrat els dubtes i les ports.
El FA: I posem en pràctica allò que sentim, allò que creiem, combatent la indiferència. Fem!!
El SOL: El SOL és la llum que ens ha acompanyat en la nostra solitud. Ens ha obert els ulls.
El LA: Hem de ser humils. No és necessari ser sempre un nom propi, podem ser articles, LA, però sempre determinants.
El SI: Avui diem SI. Confirmem l'escala musical. Et diem SI, Jesús.

Volem despertarel DO, anima a seguir, comprometre'ns, treballar activamnt, ser portadors de llum, i acompanyar.
La nostra melodia no té sentit si no es escoltada, i per això la comunitat cristiana és imprescindible. Volem ser per els altres, i combinar aquestes notes per seguir composant una melodia clara i amb intensitat.

No tinc el text que han llegit sencer, però amb això ja us podeu fer una idea... M'ha agradat molt, aquest manifest, moltíssim!
Espero que el pogueu assaborir...

FELICITATS!! Felicitats: Irene, Eli, Elena, Ariadna, Nerea, Gina... felicitats per haver fet aquest pas! Felicitats pq sou capaços de celebrar l'Esperit Sant en vosaltres! Felicitats perquè dieu SÍ quan el més fàcil és callar!

Cris

pd: TODOS LOS QUE QUERÁIS LEER EL MANIFIESTO EN CASTELLANO, LO PODÉIS ENCONTRAR AQUÍ GRACIAS A BELÉN. ¡Mil gracias!

Zagreb

Ara just fa un mes que va acabar la XXIX Trobada europea de joves impulsada per la comunitat de Taizé dins la Peregrinació de confiança a través de la Terra. Entre el 28 de desembre de 2006 i l'1 de gener de 2007 ens vam reunir a Zagreb, capital de Croàcia, uns 40.000 joves.

Va ser una experiència molt intensa que m'ha remogut moltes cosetes al cor. Ja passat un mes, no deixen d'impressionar-me la immensa capacitat d'acollida dels habitants d'aquesta ciutat tan especial i surrealista, sobretot si es mira amb ulls barcelonencs. Tantes coses em van cridar l'atenció! Tantes coses em van descol·locar! Tantes coses que allà són del més normal i aquí no ho són tant!
No m'havia decidit a escriure, entre d'altres coses, perquè crec que necessito ben bé una tarda per poder posar en ordre els meus sentiments i pensaments i no anar deixant-me coses pel camí o escrivint massa ràpid... però llavors se m'ha acudit que podia fer com una mena de capítols! Decidit! A mesura que vagi tenint alguna estoneta, aniré penjant alguna reflexió o alguns records o situacions curioses d'aquells dies, potser totes seguides, potser barrejades amb altres cosetes que em vagin passant... ¡Dios dirá!
Avui us presentaré la "meva família" (croata).
Vaig compartir habitació amb l'Arantza. L'Angela (18 anys) i la Ivona (25, crec recordar) ens van oferir els seus llits i van estar dormint durants aquells dies al menjador.
[A la foto, d'esquerra a dreta, l'Arantza, la nostra germana gran, la mare, la germana petita i jo].
La família Matić era ben curiosa. Estava formada per cinc membres: la mare, el pare, la Ivona, el Maty (no sé com s'escriu el nom) i la Angela.
En general a Croàcia, els joves parlen molt bé l'anglès (mooooolt millor que no pas aquí!), sobretot perquè allà tot el que surt per la televisió està en llengua original (fins i tot alguns parlen castellà gràcies a les telenovel·les!); però els més adults (de la generació dels pares cap amunt) no saben dir ni una paraula. I la nostra família no era una excepció: només ens podíem entendre amb les dues germanes. I ens va comunicar molt!! Hores i hores xerrant quan arribàvem de la fira. Era tard, però qui vol dormir si pots compartir?
La mare no va deixar d'intentar comunicar-se i cada dia ens saludava al matí ("Dobar dan"), ens deia bona nit ("Loku noć"), fèiem gestos... el que fos! Tot sigui per una comunicació més "fluida" ;)
El Maty té síndrome de Down i parla croat, així que no ens vam poder comunicar gaire amb ell. Una cosa que em va cridar molt l'atenció va ser que les germanes es van "impressionar" perquè nosaltres sabíem què era la síndrome de Down.
[A la foto, d'esquerra a dreta, Maty, el pare, l'Arantza, l'Angela, la mare, jo i l'Ivona].
Bé, de moment ho deixo aquí que he de marxar...

Continuarà...