lunes, 12 de marzo de 2007

Pere Casaldàliga

Diumenge s'acabava l'exposició sobre Pere Casaldàliga que, des del mes de gener, ha estat al Palau Robert, a Barcelona. Durant els propers mesos anirà voltant per Catalunya i potser teniu la oportunitat de fer-li una visita. No la deixeu passar!
Abans de deixar-la marxar, l'Arantza i jo vam decidir d'anar a veure-la. I no ens va decebre.
Dom Pedro feia temps que m'havia cridat l'atenció i havia llegit alguns escrits seus, així que volia anar a l'exposició per deixar-me tocar pel que allà trobés. No sabria com descriure-la; és difícil, com ho és descriure els seus escrits: són força i vida, són testimoni i servei, són utopia (és cristià!)...
Aquí deixo alguns fragments de l'exposició junt amb d'altres també escrits per aquest bisbe que fou ordenat a la riba de l'Araguaia amb un barret de palla i un rem com a mitra i bàcul, per un que ha fet opció pels més necessitats.


Va mi palabra
No voy,
va mi palabra.
¿Qué más queréis?
Os doy todo lo que yo creo,
que es más que lo que soy.


Jo dic sempre que l’Evangeli és per als rics i per als pobres. És per a tothom però va a favor dels pobres, perquè surtin de la seva pobresa en la mesura que sigui possible, perquè tinguin coratge, esperança, confiança (...). També va a favor dels rics, però contra la seva riquesa, contra els seus privilegis, contra la possibilitat que tenen d’explotar, dominar i excloure.

Recuerdo ahora lo que dije en aquella ocasión. El Espíritu Santo tiene dos alas: el ala derecha, que es más de la contemplación, la intimidad y la ortodoxia, y el ala izquierda, que es más de la profecía y del compromiso de la liberación. Hay que salvar las dos alas del Espíritu Santo para que no vuele manco. Porque la Iglesia es más que un papa, y el Reino de Dios, más que la Iglesia. ["Más allá de un Papa"]

On dius llei
jo dic Déu.
On dius pau, justícia, amor
jo dic Déu!
On dius Déu
jo dic llibertat,
justícia,
amor!

No és que existeixi un món desenvolupat i un món subdesenvolupat: tenim un món mal desenvolupat.

1 comentario:

Anónimo dijo...

si tothom actues com ell, el món, estic segura, aniria d'una altra manera! això, almenys d'un dia per l'altre, no ho podem canviar, però el que si que podem fer és llegir, entendre, escoltar... les paraules de la gent com ell i aconseguir fer-les nostres, i amb això que també les "sentin" els del nostre voltant... però sense parlar, actuant! doncs penso que una acció és el millor mestre!

Pere Casaldàliga, un exemple clar d'himilitat, senxillesa i compromís. L'exposició està prou bé, però crec que no cal d'aquesta per trobar escrits, fragments... seus. Així que, ara que l'exposició al Palau Robert s'ha acabat, tenim altres mitjans!