Avui ha estat un dia d'esglésies. Al matí he estat a la parròquia de la Bonanova perquè l'Íñigo, un cosí meu, rebia la primera comunió. Després hem estat dinant tota la família i he marxat cap a Bellvitge, on l'Eloi i el Roger eren ordenats diaques [amb notable presència de gent que corre per la xarxa com: la Sara, el Santi, el Daniel, la Cris Estruch, l'Eugènia, la Regina, el Marc i una servidora, a més -és clar!- de l'Eloi]. En acabar, estava xerrant amb la Sara i el Genís i ens hem decidit a anar tots tres a la pregària amb cants de Taizé. Total, que he escoltat el mateix fragment d'evangeli quatre vegades (dues en castellà i dues en català). Ho sé, friki és poc...Però ha valgut molt la pena, perquè una petita cosa ha fet que tot el dia quedés lligat, m'ha ajudat a resituar-me, a somriure sola, a agafar forces... m'ho ha repetit, per milèsima vegada:
Déu és amor. Tingues coratge, viu per amor.
Déu és amor. No tinguis cap por.
Aquest cant és de "subidón". Només sentir les primeres notes em faig aixecar el cap i somriure. Em venen ganes de cantar amb totes les meves forces, perquè ho és, perquè que jo ho he sentit; però alhora em ve de gust escoltar com els que m'envolten m'ho van xiuxiuejant a l'orella... "Ell t'estima, perquè és amor. Confia."
Amb aquesta cançó sento com si algú m'estigués abraçant, em fa sentir protegida i amb forces per encarar-me a allò que em pugui trobar pel camí.
Si mai em demaneu quin és el meu número preferit, potser us dic el 123. L'1, 2, 3 és -com l'A, B, C- l'inici i la base que ens ha de portar ben lluny, a descobrir grans números, a escriure llargs i bells pensaments. El 123 és també el número d'aquest cant.
Fins aquí el que volia compartir amb vosaltres, encara que un temps més tard!
Cris
[Imatge: "Déu és amor" en àrab]
5 comentarios:
Cris!
Què fort, saps que aquest matí justament m'he despertat amb aquesta cançó al cap? I que també he fet la mateixa reflexió que tu, si Déu és amor, per què cal tenir por? Hem de confiar en ell.
Confiar. Déu vol el millor per a nosaltres, la nostra felicitat i la de tot ser humà. Potser aquí està la clau per decidir què fer l'any vinent (i espero no estar posant el dit a la llaga). Escolta el teu cor i segueix el que et dicta: potser és en el servei on et sentiràs més realitzada. Si és així: atreveix-te a dir que sí i intenta menjar-te les conseqüències (negatives) amb patates. Escolta, prega, i deixa't endur per tal de triar el camí adequat.
Ànims i un petonàs immens.
Ei Cris!!!
DÉU ÉS AMOR... M'ENCANTA!!!! És una cançó que em porta a abandonar-me amb plena CONFIANÇA a mans Seves, perquè Ell m'estima i per això vol el millor per a mi. I el meu número és el 3 (Trinitat... ;)).
Una altra friki que escolta l'Evangeli més de dúes vegades... jajaj!!!
PREGA I CONFIA... DEIXA'L FER.
un petonàs!!!
Gràcies pels consells i per l'estona d'escolta de l'altre dia, Sara. Un cop has pres la decisió, tot sembla més fàcil :)
Les dues parleu de confiar...
És que és bàsic i complicat alhora! Sobretot quan et fa deixar les teves seguretats per endinsar-te en alguna cosa nova. Oi, Zoila?
Sí Cris, és complicat quan t'endinses en un camí que no saps què hi ha més enllà... però el saber-te acompanyada per Jesús (et recomano que llegeixis el post d'ermita en xarxa sobre la icona de l'amistat) t'encoratga i t'omple de confiança, perquè Ell vol el millor per nosaltres i sobretot, NO DEMANA MAI IMPOSSIBLES. El que a nosaltres ens sembla impossible, per a Déu no ho és.
Una abraçada ben gran i endavant!
La he llegit. Gràcies per la recomenació!
Potser no són impossibles, però et fica en molts pantans! ;)
Publicar un comentario