Leonardo Boff a Barcelona

Dimecres al vespre, Leonardo Boff, pare de la teologia de l'alliberament, va omplir de gom a gom l'Església del Pi. Jo no hi vaig anar (examen l'endemà obliga...) però van dir que va estar molt bé.
Avui he llegit una entrevista a "La contra" de La Vanguardia i després m'he trobat un video d'una entrevista que li ha fet la Terribas. És llargueta, però interessant per conèixer què ens ha de dir aquest importantíssim teòleg.
Si t'hi vols passar...

Cris

L'Àngels s'ha casat

Diumenge passat, 27 de maig, l'Àngels es va "casar" amb algú molt especial a Roma. Amb aquell que va dir "vine i segueix-me" (Mc 10,21; Lc 18,22). Vaig estar mirant vols fins l'últim moment, però res... i em vaig quedar a Barcelona sabent que a Roma estava succeïnt alguna cosa gran: la professió perpètua de l'Àngels (i d'altres religioses del sagrat cor de jesús (rscj) del món). I el dia de Pentecosta!

Aquest sí és un signe que diu: "jo aposto el Ell". I la següent frase és un: "i tu?". És ben cert que no cal ser religiós/a per respondre "sí", però és un pas molt fort, no creieu?

Cris


pd: Aquí podeu veure com ho va viure l'Eugènia.

Dia Internacional del Claqué

Tinc unes quantes entrades endarrerides... aquí us deixo amb una:

Divendres 25 de maig, coincidint amb el Dia de l'Orgull Friki, es va celebrar el Dia Internacional del Claqué. Alguns ja sabeu que jo durant uns anys vaig estar ballant claqué: m'agrada molt! Encara avui de tant en tant se'm comencen a moure els peus o començo a portar el ritme amb les mans... no descarto en algun moment recuperar el temps perdut i posar-m'hi a treballar de nou.
Us proposo aquest video mooolt curtet per celebrar-lo (amb retard, això sí...):



Per si us pica la curiositat, aquí va un video d'una tap jam de claqué, on es troben ballarins amb altres ballarins i/o músics per improvitzar plegats. L'home que balla més temps ho fa de conya... heu vist quants sorolls surten de la seva sabata amb cada moviment?



I aquests són els Tap Dogs, un grup australià que prova noves maneres de ballar claqué:


[mireu a la seva web per trobar més videos seus]


Cris

L'Aplec ja és aquí!

D'aquí poc marxo a donar un cop de mà amb la preparació de l'Aplec de l'Esperit que se celebra a Tarragona sota el lema de "Marcats per l'Esperit". Aquí us deixo amb un parell de videos (l'anunci i l'himne):






Altres "edicions" arribaven als 5000 participants i s'ha anat celebrant a diferents llocs de Catalunya, encara que també venen joves de les Illes Balears.
Si algú encara s'anima, podeu fins i tot inscriure-us allà mateix. Us haureu de buscar els vostres propis mitjans per arribar-hi, això sí...
Potser quan torni en faig una petita crònica...
Ja és divendres! Bon cap de setmana!

Cris

Frikis del món... uniu-vos!

Des d'un temps enrera, sovint utilitzo la paraula "friki" per descriure persones, situacions... però sobretot per descriure coses que faig i a la gent li semblen estranyes, raretes, ja m'enteneu! ;)
Doncs bé.... avui és el Dia de l'orgull friki! I m'ha fet gràcia comentar-ho per aquí...
Si mireu per internet, hi ha bastants grups que el celebren, fan quedades especials...
Visca el frikisme!!!

M'ha pres el pèl!

Avui al matí m'han pres el pèl de mala manera. Si no ho creieu, mireu la prova fotogràfica...

Escoltar la lletra

No sé si us pareu a escoltar les lletres de les cançons que canteu. Jo tinc la mania de fer-ho.

Entenc que hi ha gent que no se li dóna bé l'anglès i no entèn el que diuen les cançons, o d'altres que canten en portuguès o francès o vés a saber quina llengua sense saber dir ni un sol mot en aquell idioma... però tinc la sensació que això també passa amb cançons en castellà i català, cosa que no deixa de sobtar-me.

Em fa gràcia perquè les últimes vegades que he sortit de festa a discoteques sempre ha sonat en algun moment de la nit una cançó molt coneguda de El Canto del Loco que es diu "Besos". Darrerament, sempre que l'escolto em trobo en un discoteca envoltada de gent cantant-la com si li anés la vida... però que possiblement s'ha "tirado tres horas en el espejo pa ponerse guapo pa ligar". S'han parat a pensar en el que estan cantant? O potser sóc jo que em prenc el que surt de la meva boca (i, per tant, el que canto) massa seriosament?? Tu hi penses, quan cantes?

Aquí teniu la cançó i la lletra per si us interessa escoltar-la. A mi m'agrada molt!

Besos, de El Canto del Loco
[Podeu escoltar-la alhora clicant aquí]

Hey, atiende, por qué
has salido a la calle tú tan fresco.
Y dime por qué
te has tirado tres horas en el espejo
pa ponerte guapo pa ligar,
para ir a la calle y no piensas
que eso ya da igual.
Que ya no vas a impresionar,
que lo bueno y lo que importa está en los besos.

Y eso es lo que quiero, besos.
Que todas las mañanas me despierten de esos,
que sea por la tarde y siga habiendo besos.
Y luego por la noche hoy me den más besos pa cenar.

Y dime por qué
tú hoy te echas mil cremas por el cuerpo,
si no se te ven.
Y se te han olvidado los sentimientos.
Tienes que empezar por resolver lo que tienes en tu vida.
Lo que tienes dentro
y no piensas casi en los demás,
qué más dará si mal o bien.
Mucho metrosexual y faltan besos.

Y eso es lo que quiero, besos.
Que todas las mañanas me despierten de esos,
que sea por la tarde y siga habiendo besos.
Y luego por la noche hoy me den más besos pa cenar (X2)

Y párate a ver,
que los que ya te quieren no miran eso.
Sólo quieren ver ese guiño de ojos
sin complejos.


Cris

Musulmans atrets pel Crist

Aquest vespre he estat a l'Església del carrer Casp amb el Toni i l'Arantza i he pogut gaudir de 50 minutets de pregària ben especial dintre del cicle d'Escola de pregària que es fa una vegada al mes. La veritat és que he anat a les tres darreres i totes m'han agradat moltíssim! El títol era "Musulmans atrets pel Crist" i la ha guiat en Jaume Flaquer sj, especialista en mística musulmana i cristologia, pel que tinc entès, que treballa amb Migra-Studium.
Hem començat la pregària llegint uns textos de l'Alcorà i mestres musulmans amb música siria cristiana de fons. Durant tota la vesprada hem pogut anar escoltant cants de músics cristinas magribins i libanesos. Aquí us deixo una de les joies d'un mestre sufí:

Aquell que la seva malaltia es diu Jesús, no podrà guarir-se mai.

Ibn Arabi (s. XII)

Algunes de les reflexions m'han fet recordar una entrevista que li van fer a "La contra" de La Vanguardia l'any passat. De tot el que vaig llegir em vaig quedar, sobretot, amb una idea que transcric aquí:

- ¿Cómo ve el Corán al cristianismo?

- El islam considera que el judaísmo corresponde a la infancia de la humanidad... Y el cristianismo, a la adolescencia.

- ¿Por qué?

- El niño necesita nuchas normas y preceptos: eso sería el judaísmo, que legisla mucho. El adolescente rompe con las normas y busca el amor: eso sería el cristianismo...

- ¿Y el islam vendría a ser la edad adulta de la humanidad, pues?

- Para el Corán, sí: el islam toma lo jurídico del judaísmo y el amor del cristianismo, suaviza una cosa con la otra, equilibra, sintetiza.

I m'ha fet pensar que sóc molt feliç sent una adolescent "boja" en busca de l'amor del Pare! Jo vull viure en una eterna adolescència!!

Més endavant en la pregària, hem pogut gaudir de dos testimonis de cristians que s'havien convertit des de l'islam. El primer era egipci i el segon algerià. A tots dos se'ls veia enamorats: parlaven gairebé febrilment d'amor i de Déu. El que més han destacat del perquè de la seva conversió ha estat:

• l'amor de Déu: que els feia sentir Déu ben a prop, sempre amb ells, sempre estimant-los... El segon testimoni era bereber i ha compartit una pregunta que ell s'havia fet: com pot ser que Déu només entengui l'àrab?
  
• el paradís / vida eterna: potser un tema que nosaltres no tractem gaire sovint i que m'ha semblat que a ells els té bastant "meravellats".
  
• la pau de Crist: que com ve ha dit l'algerià, no és l'absència de guerres i problemes.

Vull agrair aquesta estona diferent i enriquidora que hem pogut viure avui al vespre: gràcies!!

Cris

pd: potser t'interessa... la propera "Escola de pregària" serà dilluns 18 de juny entre 20h45 i 21h35 a l'Església dels jesuïtes (carrer Casp 27, Barcelona) i la conduirà Jon Sobrino (vaig fer una entrada relacionada amb ell).

El meu primer part

Dijous vaig viure el meu primer part. Va ser nen. Va ser increible.

M'explico... a finals de juliol vaig quedar un dia amb la Mariajo i vaig aprofitar per interrogar-la amb tot de qüestions referides a l'educació social i altres temes. La veritat és que aquella xerrada em va ajudar molt.
Ella em va donar una idea magnífica: si estic segura que deixaré la carrera quan acabi el curs, potser no cal que faci totes les assignatures, per així poder dedicar el temps que em quedi a provar cosetes relacionades amb les opcions que m'estigués plantejant per l'any que ve.
No m'ho vaig haver de pensar gaire per decidir-me a posar-ho en marxa. I vés que vaig aconseguir gràcies a la meva tieta poder estar amb el personal d'una guàrdia de l'Hospital Sant Joan de Déu durant unes hores, mentre treballaven. I cap allà vaig anar dijous una mica abans de les 3 del migdia.
La supervisora em va presentar algunes infermeres i auxiliars que em van anar presentant a les residents i metges i altres persones que estaven per allà treballant. La primera resident amb la que vaig parlar em va preguntar si volia acompanyar-la a una visita i vaig estar molta estona enganxada a ella, fent bastantes visites durant la tarda. Una estona després em van dir d'anar al quiròfan infantil, on només els quedaven per fer dues operacions de cirurgia menor. Va ser curiós, per exemple, veure com aconseguien que els nens aspiressin pel tub que els donava l'anestèsia.
Entre una cosa i l'altra em vaig "perdre" un part natural, però a la segona possibilitat ja no la vaig deixar passar i quan van fer una cesària, allà estava jo, tota vestida de verd, amb el gorret i la mascareta, preparada per seguir-la amb els ulls i els sentits ben oberts.
Va ser un moment impressionant. No tot va ser un preciós i idílic -que estem a la realitat!- però va ser increible...
Tot va començar amb un tall a la panxa de la mare... Per evitar que surti massa sang, s'ha d'anar com fent petites cremades, i la sala va començar a ser envaida per una olor a pollastre cremat!
Les metgesses allà treballant per fer el forat cada cop més gran i llavors.... llavors... es va produir el miracle!
D'aquell forat que havia anat a més va sortir un caperró, com si sentisis "plop!" i per art de màgia aparegués una piloteta. Wow! Crec que no estava prou concienciada com per veure sortir ALLÒ d'ALLÀ!
I quan van treure la resta del cos... allò sí que semblava ben impossible! Com podia haver entrat tot aquell cos dins aquella panxa?? I mira que el nen tampoc era especialment gran, eh! La panxa de les embarassades deu ser com un puzzle!!

¡Y pensar que así nací yo!

A més de l'anècdota, aquestes 6 horetes m'han donat molta teca per anar pensant, molta més informació, sensacions i experiències per posar sobre la taula i poder escollir.

Aquí em teniu a mi preparada per entrar al quiròfan :P

[Les fotos de la cesària no les vaig fer jo, eh! Estan aquí gràcies al mestre google i les seves imatges]

Un pensament

M'encanta aquesta època:
puc anar descalça per casa però encara no piquen els mosquits.

Escoger es abandonar

No tenía miedo a las dificultades: lo que la asustaba era la obligación de tener que escoger un camino. Escoger un camino significa abandonar otros.

Paulo Coelho

Potser sigui això...

Unir els punts

A l'entrada de l'altre dia, el Jordi em va fer aquest comentari:

Fa un temps ja vaig veure aquest discurs d'en Steve. És bo, molt bo. Ja m'agradaria a mi ser capaç de fer un discurs la meitat de bo que aquest, que desprengui tanta energia. I les idees que desprèn són molt bones per viure el dia a dia amb il·lusió, encara que aparentment tot vagi contra teu. Però és un discurs molt egoista. Si no fas les coses pensant més enllà de tu mateix, pensant en el altres, passarà el temps miraràs "backwards" uniràs els punts com diu en Jobs i et preguntaràs; i de què m'ha servit? (la resposta d'en Jobs està claríssima; per ser un "alpha man" que en diuen ells, un home d'èxit i amb un compte multimillonari a la butxaca).

Doncs aquí va la meva opinió, massa llarga per a un comentari :)
Crec que les idees que dóna les pots aplicar de manera egoista, però no necessàriament.
Els punts que vas creant et construeixen. El fet que un dia conegués una amiga, que em plantejés la meva fe, que em mogués a conèixer llocs, que parlés amb certes persones... tot de petites decisions m'han dut on sóc ara, a ser feliç. Són els meus punts que ara, mirant endarrera, puc unir. I és quan totes aquelles vegades que ho he passat malament prenen un sentit: anar-me construint com a persona.

La resposta de l'Steve pot ser ser un "alpha man". El seu objectiu vital.
Bé... imagina't que decideixo estudiar educació social. Tots aquells moments de voluntariat, tots aquells escrits que he llegit... tantes i tantes coses que m'han permès tastar aquest món seran punts que podré unir. La meva resposta seria diferent de la d'en Jobs, però també trobaria punts per unir, encara que a mi no em portin a tenir una gran fortuna, èxit ni reconeixement social, perquè el meu objectiu vital és un altre.

Quan diu "Stay hungry. Stay foolish", jo entenc que has de tenir i mantenir l'ambicions i deixar-te portar de tant en tant per la bogeria, sempre buscant la justa mesura. Ser ambiciós no té perquè ser dolent. Hi ha moltes ambicions i algunes són necessàries per buscar un món més just, solidari, amb més pau, amor... Quan busques tendir cap a certs ideals, ets necessàriament ambiciós. Això es torna negatiu quan has de trepitjar altres persones per seguir caminant.
I la bogeria... que n'he de dir! A mi m'encanta! És la meva excusa perfecta per fer coses que altres troben ben estranyes. Estic boja... i ja ho tinc força assumit! ;)

Gràcies pel comentari que m'ha permès prendre'm aquest moment de pensar més a fons en el video.
Estic convençuda que quan compartim ens enriquim, i aquest n'és un bon exemple! :D


Cris

One world

Aquest video...



que ens recorda que som un únic món, ha aconseguit a dia d'avui 2,257 respostes en forma de video i més de 4,000 comentaris. I de què parla? Et convida a dir la teva.
Ha estat vist prop de 1,100,000 vegades i és el video més contestat en tota la història del youtube. És impressionant veure com una cosa així mobilitza tanta, tantíssima, gent. Podeu pensar que 2,257 persones tampoc són tantes... però són més que les que han contestat la resta de videos que s'han posat al youtube, i això ja és molt!
Realment no estem sols. Ara només queda fer un pas més enllà: deixar-se de videos i passar a l'acció. Moure'ns.
Aquí teniu resumides algunes de les respostes...



Bona setmana!


Cris

[gracias por ponerlo en el bloc, Noe!]

Steve Jobs a la Universitat d'Stanford

Aquí teniu el discurs d'opertura de curs de l'Steve Jobs a la Universitat d'Stanford, un testimoni de vida al que val la pena dedicar uns minuts.

Cris

[Perlegrino, muchas gracias por compartir el link!]

A casa...

S'acaba de posar a ploure i sóc a casa. Últimament no paro gaire per aquí i avui he estat pensant en dos canvis que hem viscut aquí darrerament.
El primer és que hem canviat la cortina de l'habitació que compartim la meva germana i jo. L'anterior estava vella, tenia molts anys, i ja se li notava. Era blanca i deixava entrar la llum. Tu podies mirar què passava fora però des de fora com a molt es veia una ombra. La teníem sempre baixada, o gairebé.
Ara tenim una cortina taronja. És més espesa i no permet entrar tanta llum, així que normalment la tenim pujada. Això ha fet que l'habitació canvïi: ara veig la pista de tennis d'un altre edifici, els edificis que ens envolten, els arbres que hi ha al mig, els veins... tot un món que abans quedava a l'altra banda!
A voltes, però, em sento observada. Més aviat, sento que puc estar sent observada en qualsevol moment. I se'm fa estrany!
L'altre canvi és que se'ns ha espatllat el microones. I aquí l'utilitzem molt al llarg del dia!
Normalment, el menjar està fet i només cal obrir la nevera i posar-ho a escalfar. Fins i tot els caps de setmana, dinem potser quatre junts, però un cinquè dina més tard. Però ara això no serveix!
Avui hem dinat tots junts: el menjar no es pot reescalfar.
I ha estat a l'hora de dinar que la meva mare ha trobat un petit detall: una targeta feta per la meva germana i un poema dedicat pels tres fills. Aquí el teniu:

Sólo el amor de una Madre apoyará,
cuando todo el mundo deja de hacerlo.

Sólo el amor de una Madre confiará,
cuando nadie otro cree.

Sólo el amor de una Madre perdonará,
cuando ninguno otro entenderá.

Sólo el amor de una Madre honrará,
no importa en qué pruebas haz estado.

Sólo el amor de una Madre resistirá,
por cualquier tiempo de prueba.

No hay ningún otro amor terrenal,
más grande que el de una Madre.

Ha deixat de ploure.
Bona setmana!

Cris

Estació 17: Un nou manament!

Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres. Tal com jo us he estimat, estimeu-vos també vosaltres. Per l'estimació que us tindreu entre vosaltres tothom coneixerà si sou deixebles meus.

Jesús

Aquest va ser el manament més gran que ens va deixar. Per a què tothom em conegués per l'estima que tinc pels altres, caldria que estimés molt, sempre, en tot lloc, en qualsevol circumstància... Ningú va dir que fos fàcil!

Jo que sempre demano coherència, com puc demanar-li a algú si dic que crec en això i sóc tan lluny de cumplir-ho en el meu dia a dia??

Quant treball em queda per fer!


Cris

Bajo la lluvia, el recuerdo

Una proposta que m'ha arribat d'un lloc que no m'imaginava...



[la versió en ppt original és millor pels efectes que té, si algú la vol que me la demani!]

Cris

Fent repàs del dia d'avui, han sortit cosetes que volia compartir aquí.

Els que seguiu aquest bloc, recordareu que deixo la carrera (n'he parlat aquí i aquí). Per fer tan sols cinc cèntims, he deixat una assignatura, no he fet una exposició i llavors el professor ha dit que jo no la feia perquè havia deixat la carrera (cosa que no li tocava dir però, a més, no és certa formalment, ja que no la deixaré fins el juliol). I clar, tota la classe se n'ha assabentat. Sort que no estava allà... Quan ha acabat la classe, jo he hagut d'anar al costat d'allà a recollir una cosa i tot de gent m'ha començat a sortir al pas i a f
er-me comentaris sobre això, a preguntar-me que faria... bufff! he volgut sortir corrents! i gairebé ho he fet!
Últimament, amb aquest tema, penso que molta gent em pregunta i a la majoria realment ni li va ni li ve el que estic vivint... no trobo el sentit d'explicar-los tot això. No vull dir que sigui un tema tabú, però per mi no és un tema de conversa lleugera i supèrflua. És el meu futur. És la meva vida. I no sé si la gent ho enten...

He anat cap a la darrera sessió del curs d'iniciació al djembé xino-xano fent fotos.

Quin dia més gris!

Just a la sortida d'un institut. Visca l'educació i la pau!
[el que hi ha al costat és el paper de plata d'un bocata]

He arribat molt abans i hi anava Imma Mayol, la candidata per ICV-EUiA per a l'alcaldia de Barcelona, a participar d'un col·loqui amb / sobre joventut. Aprofitant la hora penjada, hi he anat. Sí senyors, el meu primer "míting" polític, si es pot considerar així!
I ha estat interessant, sobretot per algunes dades que ha donat. Com una que m'ha quedat gravada: 4 de cada 10 joves refusen l'habitatge que els toca en el repartiment aquell que fa la Generalitat. Quatre de cada deu. Per quin motiu? La diferència era l'emplaçament? Si realment vols marxar de casa i t'ofereixen un pis de protecció ofical... perquè deixes d'acceptar-lo?
També m'he assabentat d'una altra cosa ben curiosa: la Imma Mayol va ser presidenta del MUEC (Moviment d'Universitaris i Estudiants Cristians)!
Poc després ha començat la classe. Avui el professor era africà i es notava que realment sentia la música. A més, ens ha donat claus que considero bàsiques sobre la postura i la manera de picar bé al djembé... Aquí teniu el final de la classe d'avui:





Cris

Vestit de dol

Fa un parell de dies que trobo un home jove que va vestit tot de negre. Cada matí, al primer vagó del ferrocarril L6 que arriba a plaça Catalunya cap a les 8h15. Potser volta la trentena.

Sembla que vagi de dol, però ara molt poca gent porta un dol tant estricte. És un negre que crida l'atenció. Més fins i tot que aquells que van amb gavardines llargues, punxes, cabell tallat de forma cridanera. A més, hi ha una diferència ben gran. Aquest home porta una tira blanca al coll de la camisa que indica que és capellà.
M'agradari que algú m'expliqués quin sentit pot tenir que algú vagi vestit així pel carrer. Vol recordar la mort d'algú? Però la gràcia no era que havia ressuscitat? Llavors no s'haurien d'escollir, en tot cas, colors cridaners?
Si algú te quelcom a aportat, ho agrairia!

I una curiositat per acabar... sabíeu que el creador de la tira blanca no era catòlic? No sé si molts dels que la porten per aquestes terres ho saben, això...

------------------------------

Foc Nou és la revista que acull la blocsfera eclesial. Té articles molt interessant i aquest mes estan fent una campanya:
Si avui és dia 1, subscrigui's per 1 €
Si avui és dia 2, subscrigui's per 2 €
Si avui és dia 3, subscrigui's per 3 €
.... i així successivament fins el 25 de maig

Per 3€ pots aconseguir 10 números de la revista a casa. Oi que és interessant? Fes-hi un cop d'ull aquí!


Cris

L'objecció fiscal

Mai he hagut de fer la renda, però la objecció fiscal fa temps que em crida l'atenció. Em vaig assabentar que existien objectors fiscals llegint el primer llibre de l'Arcadi Oliveres, Contra la fam i la guerra, i ara que estic llegint-me el segon, Un altre món, en parla més detalladament. No és un tema que surti a les notícies habitualment!
Aquí teniu una petita explicació de què és extreta / basada en aquest darrer llibre.

Jo estic a favor de la desaparició completa de les forces armades, però, evidentment, res no és tan senzill. En qualsevol cas, podem actuar d'altres maneres com, per exemple, intentant no participar de la despesa militar, que en el cas de l'Estat espanyol l'any 2006 es va situar, fent els càlculs correctes, al voltant dels 45 milions d'euros diaris.

Segons dades del llibre: 2 mesos de despesa = 1 any de pressupost de l'ONU; 5 dies de despesa = 1 any de ajuts a l'estudi i beques.

Un exemple d'objecció fiscal, suposant que haguem donat 600 euros a Hisenda: 100 amb la declaració de la renda i 500 durant l'any:

Ens n'anem als pressupostos de l'estat i veiem que Defensa té, aproximadament, el 6% del pressupost de l'estat, la qual cosa vol dir que dels nostres 600 euros, 564 hauran anat a parar a despeses diverses del govern [...] però 36 euros hauran anat a parar a Defensa. Aleshores jo, si sóc objector fiscal i estic disposat a pagar els 564 euros primers, però aquests 36 segons no els vull pagar perquè no és coherent amb la meva manera de pensar perquè jo no vull la guerra i, per tant, no vull exèrcit, lògicament no he d'acceptar donar al govern aquests 36 euros per a Defensa. Com que ara me'n queden 100 per pagar, vaig a Hisenda i només en pago 64, perquè els altres 36 considero que són els que es gastaran en Defensa.

Resumint la resta de l'explicació: perquè Hisenda no pensi que vols evadir-los, els dones a alguna ONG. Hisenda els reclama igualment i et pots negar a pagar-ho fins que el banc decideixi embargar-te aquella quantitat més les despeses d'enviament.
Proposa l'Arcadi:

De fet, amb l'exèrcit hi hauria d'haver la mateixa possibilitat que es dóna per a l'església catòlica: que s'hi pogués fer creueta o no el dia que es fa la declaració, depenent de si s'hi volen destinar diners o no.

En el tema de l'objecció fiscal, entren en joc els calés, que és també el treball... i segurament això sigui l'impediment més gran. Però aquí arriba la consolació: el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha tret una multa per impagament que havia imposat Hisenda. Visca!

Cris

-------------------------------------

[Editat el 2 de maig]

Una gran imatge...