Mostrando las entradas con la etiqueta universitaris loiola. Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas con la etiqueta universitaris loiola. Mostrar todas las entradas

viernes, 9 de noviembre de 2007

'Sopars amb teca' i 'TSKV.cat'


Molts ho han anunciat: Sara, Eloi, Oriol, Dani. Sí, per fi ha sortit a la llum: TSKV.cat espera la teva visita!
És una mena de revista digital adreçada a joves i preparada des d'un equip jove que té com a lema: "creure sense complexos". Té seccions molt diverses: cine, música, llibres, pregària, testimonis, excursions, art, opinions...
Si mireu darrera l'escenari, podeu trobar el grup de creatius (que preparem part de la pasqua Tu Si Ke Vals). Aquí podeu veure'ns.
Ara només hi ha un número, pero a mesura que passin els dies s'anirà actualitzant (un nou article a cada secció cada mes).

Avui també us vull convidar als 'sopars amb teca'. És una activitat dirigida principalment a joves (universitaris i post-universitaris) que comença aquest dissabte 10 de novembre.
Aquest primer "sopar amb teca" (la previsió és de fer-ne 3 aquest curs) girarà entorn la ressurrecció. A les 21h30, en Josep Vives sj ens explicarà què diu l'Església sobre la ressurreció per deixar pas més endavant a les preguntes i aportacions que volguem fer la resta. A uns quants ens venia de gust posar sobre la taula algun tema que, fins i tot en molts grups de fe, és una mica tabú (almenys això és el que jo he viscut!), però que és una part bàsica del ser cristià.
Abans també et convidem a participar de l'eucaristia jove que celebrem cada dissabte a les 19h30 i/o al sopar que compartim després de l'eucaristia (i abans de la "teca" teològica!, pel sopar cadascú aporta 2€).
Tot això serà al Casal Loiola [c/ Balmes 138; FGC Provença; Metro L3 i L5 Diagonal].

Cris

domingo, 14 de octubre de 2007

Intens cap de setmana

Fa dies que tinc pendent un parell d'entrades -i endreçar l'habitació-. Vaig de feina fins les celles, no he parat en tota la setmana... :S

El cap de setmana passat vaig estar a Montserrat perquè m'he afegit al grup de preparació del Montserrat Jove, unes trobades per a nois i noies fins a 18 anys que es fan dues vegades a l'any. Allà vaig conèixer el Sergi d'Assís, que va ser qui em va proposar formar part de l'equip. Realment m'alegro d'haver acceptat la proposta: vaig sentir-me molt acollida per l'equip i el cap de setmana de preparació m'ha deixat molt bon sabor de boca; el primer cap de setmana de desembre, quan ens aplegarem pel setè Montserrat Jove, pinta molt bé!
Per a mi era la primera experiència més directa amb Montserrat, mai havia arribat a fer nit allà. Participar de laudes i vespres em va fer recordar els dies a Taizé, tot i les diferències, ja que just va coincidir que el primer salm que vam llegir és la font d'inspiració dos cants que sovint s'utilitzen per a la pregària del matí a Taizé. A més, m'encanta sentir les campanes cridant a la pregària!
Un dels moments que més grabats m'han quedat va ser la vetlla de pregària a una petita ermita medieval que hi ha al jardí de l'escolania. Va ser increïble... I em va tocar bastant i em va fer remoure alguns records encara recents. Poder xerrar i compartir silencis amb alguns de l'equip en acabar la pregària i amb les vistes increïbles dels pobles il·luminats -fins i tot amb focs d'artifici- va ser un regal de Déu.
Diumenge vaig marxar d'allà cap a Sabadell, on l'Aniol feia la professió simple dins l'Escola Pia. Va ser una celebració ben maca on es va notar que hi ha molta gent que l'aprecia i li volia fer saber :)
I no penseu que el cap de setmana havia acabat... no, no! Vam anar ben directes amb el Toni i l'Arantza, l'Alba i l'Ignasi cap a La Garriga, on ens esperava la resta del grup d'Universitaris Loiola per celebrar que la Marona, una de les nostres monitores, es casa! Sí sí, d'aquí un parell de setmanes ja la tenim ben agafada pel Peppe!! ;) Després d'un dinar exquisit van haver de passar un test per veure si eren "aptes" pel casament. Però això ja és una altra història...

Cris

sábado, 29 de septiembre de 2007

Mercè 2007

Moments de les festes majors de Barcelona d'enguany...
Visca la Mercè! :)

sábado, 25 de agosto de 2007

Cap a Taizé!

D'aquí unes hores marxo cap a Taizé (siiii! visca! bieeen! ouieaa! yupiii!) amb un grup de 13 persones (i la resta que hi haurà a l'autocar, és clar!). M'hi estaré una setmana ben bona. Preguem als lectors -si n'hi haguessin- que disculpin aquestes noves vacances blocaires. Chi rivediamo entro dieci giorni!

[Després de la parada estiuenca, he recomençat la recomenació d'un blog setmanal. Podeu veure-ho a la columna esquerra.]

Cris

martes, 24 de julio de 2007

Estació 24: Camp de Treball urbà | Demarca't!

Aquest darrer mes ha anat ple a vessar de projectes, il·lusions, decisions, coneixences, menjades de tarro, aprenentatge, creixement... Ha estat increïble! Sembla impossible que tanta VIDA pugui sortir de menys de 30 dies!

Només acabar examens, dimecres 27 de juny, vaig anar a rebre la Grecia, que tornava després de tot un curs vivint a Londres. Feia uns 8 mesos que no la veia i em va fer moltíssima il·lusió poder abraçar-la de nou. Es nota que durant aquest any ha crescut moltíssim, s'ha conegut i ha madurat...

Dijous i divendres següent vaig estar acabant de preparar el Casal-Menjador de Bellvitge (CMB), va ser un no-parar! Divendres mateix vaig marxar cap a Begur amb la família per tornar a temps per la darrera reunió de preparació del CMB.

Aquell cap de setmana va incloure llargues estones de conversa / discussió sobre el meu futur amb els de casa... va ser un moment dur, per a mi: els entenc, però costa moltíssim més tirar endavant quan no et sents recolzada...

Diumenge a la tarda vaig fer la bossa i vaig marxar cap al Casal Loiola, on just havia començat el Camp de Treball urbà. Els nois de 4t d'ESO de Lleida col·laboraven al casal d'estiu de l'escola Sant Pere Claver, al barri del Poble Sec, i la resta de 4t d'ESO estava al centre obert Joan Salvador Gavina, al Cottolengo, al menjador de les calcutes o a la ludoteca del CMB. L'Ari, que ha acabat 2n de Batxillerat, col·laborava a l'escola d'estiu de casp i els 5 restants (batxillers i universitaris) estàvem donant un cop de mà al CMB. En Genís i jo estàvem també com a pre-monitors al camp de treball.

Aquesta diversitat de llocs per on ens movíem va omplir de matissos les activitats i les reflexions que es proposaven durant el vespre. Les meves nits acabaven entrada la matinada amb les reunions de monitors del camp de treball, que va ser un dels moments del dia en què més vaig aprendre. Tenia allà al davant tot un seguit de gent que portava a sobre molts voluntariats, camps de treball i experiències ben variades i això es notava un munt! Un simple comentari, una opinió ben exposada, un somriure per coses ben petites (tant petites com les xuxes, oi?)... el que allà es parlava desprenia una manera de fer que em va enriquir molt.
A les nits arribava morta de les preparacions del CMB, del casal en sí, de les activitats del camp de treball, del dormir poc... però savia que si em quedava, valdria la pena, podria veure moltes coses de les que no m'havia adonat durant el dia. Petits detalls que potser a mi se m'havien passat per alt, però algú altra havia anotat en la seva memòria. I tot per fer que aquesta experiència fos el més profitosa possible...
Gràcies a tots els que vau participar del camp de treball i als que ens vau portar sopars. Vosaltres pinteu el món amb el color de l'esperança!
Gràcies als que em vau demostrar que a la generació del 91 també hi ha frikis i motivats, petits teletubbies, hòbbits en potència. Seguiu portant alegria i bogeria al món!
Saida, Melgo, Edu, Minerva, Núria... Gràcies! Sou llum que no pot parar d'il·luminar!

Si voleu veure fotos del Camp de Treball, podeu clicar aquí.

domingo, 10 de junio de 2007

.: Marcats per l'Esperit :.: Aplec de l'Esperit :.



Ja fa més de dues setmanes, ens vam aplegar més de 5 000 joves (segons els organitzadors) a la platja i el port de Tarragona per compartir un dia ben festiu, l'Aplec de l'Esperit, que enguany portava per lema "Marcats per l'Esperit".
Vaig marxar la tarda de divendres cap allà per donar un cop de mà en la preparació de l'estona de pregària del matí. Dissabte ens vam aixecar ben d'hora i vam tirar cap a la platja per deixar-ho tot enllestit abans que arribessin els primers participants. Encara ens vam trobar uns quants que portaven tot la nit de festa, per allà!
Un cop estava tot muntat, vaig enfundar-me en un mono groc amb un megàfon a la mà. El bisbe de Tarragona va parlar i unes quantes noies que deurien ser de la ESO van ballar l'himne sobre l'escenari, recordant-me els vells temps en què a l'escola fèiem concursos de balls entre grups de nenes dels darrers cursos de primària.
I després de tot plegat, va començar la pregària. Certes cosetes van fallar, com el retard de "Pau" o que l'organització tallés el final de la pregària, que van quedar inconclusa (bé, concluida pel Marc/Pau però amb moltes presses i sense seguir el que s'havia preparat). Treient això, trobo que si la gent que estava a la platja escoltava el que s'esdevenia a l'escenari, al passeig i al seu voltant, es podia seguir perfectament la pregària; però vaig tenir la sensació que la majoria de gent no ho va seguir, posant-hi atenció sols a estones i quedant-se sense gaire idea de què anava tot plegat. Una pena...
M'agradaria destacar d'aquesta estona el treball als murals que van fer el Roger i l'Albert. Va ser impressionant: en un màxim de dos minuts imprimien tot una idea a aquells pedaços de paper negres. Cal destacar també la música: em va impressionar molt que l'hagués composat un noi que deu tenir uns 15 o 16 anys. Sonava molt bé, et podia posar els pèls de gallina amb la sensació de pena que transmetia, i va acompanyar perfectament tot el que succeïa a la resta de la platja.
Un cop acabat això, les mercaderies (la gent que hi havia a la platja) van ser embalades i etiquetades i es van transportar fins els tinglados del port, on els esperaven les xerrades de benvinguda d'unes quantes autoritats, pas que per sort em vaig saltar (encara estava a la platja i no m'entusiasmen pas aquests moments). Allà vam retrobar-nos amb companys que havien arribat des de Barcelona. Un cop ens van indicar les possibilitats que oferia el dia, la gran massa de gent ens vam dispersar.
L'oferta era molt àmplia i el temps escàs, així que calia escollir. La meva tria va ser la que segueix: vaig passar una estona d'Acosta't, un espai on podies xerrar i preguntar a gent que tenia alguna cosa a dir (laics, professionals, religiosos, preveres, pares i mares de familia...), també vaig escoltar alguna cançó de Kairoi durant el seu concert i vaig aprofitar que molta gent arribava per veure el Padre Jony, que no és sant de la meva devoció, per participar d'una pregària preparada per caputxins, ben diferent de les pregàries comunitàries a les quals acostumo a participar. El llenguatge i els gestos m'eren a voltes llunyans però va ser molt interessant poder conèixer la seva proposta. La va seguir una pregària conduïda pel germà Samuel, de la comunitat ecumènica de Taizé, que vaig haver de deixar a la meitat ja que havia d'estar a les 14h a la zona del concert per un dinar que 8 joves de cada diòcesi vam compartir amb algun dels bisbes de Catalunya i Balears.
L'Ignasi i jo, junt amb uns quants joves més, vam seure a taula amb el bisbe de Girona i el Toni va seure amb el delegat de joventut de la diòcesi de Tarragona. El bisbe de Girona em va semblar una persona molt agradable però em va saber greu no aprofitar l'estona per parlar de temes que potser m'haguessin interessat més. Els companys de taula no hi van ajudar, ja que la majoria ja es coneixien i xerraven molt entre ells, parlant només amb el bisbe per fer comentaris de l'estil de "vostè em va confirmar", sense aprofundir més. Cap al final de l'àpat, quan ja havíem d'anar marxant, un dels altres joves li va preguntar al bisbe què li semblava el Padre Jony, perquè ell portava el clergyman i anava de rocker. Aquesta va ser la pregunta o comentari amb més contingut de tota l'estona. I la resposta del bisbe va ser que mentre no tots els capellans ho fessin... Resposta a la que jo vaig contestar, però ningú més va voler donar-li més importància a tot plegat...
En sortir, vam anar al concert del grup Canta la teva fe, que canta l'himne de l'aplec, i tot seguit va començar l'eucaristia, on els bisbes varen tenir el seu moment d'esplendor. Esplendor que va quedar en segon pla durant certs moments gràcies al director de cants que, sense deixar de suar, ens va saber dirigir i va superar totes les adversitats que s'anava trobant gràcies al conjunt de músics i la organització que semblava que ens convidés a compadir-lo per haver de repetir un mateix cant fins la sacietat.
Durant l'eucaristia vam poder sentir la carta que en Benet ens havia adreçat (és un dir, ho va fer el secretari del seu estat) i l'homilia llegida directament d'aquests quatre fulls pel bisbe de Tarragona, a més d'El Senyor és la meva força, és clar! En acabar l'eucaristia, "els nostres bisbes" ens van donar una carta d'enviament, que val la pena llegir ( = si heu d'obrir algun d'aquests documents, que sigui aquest).
Vam tornar en bus, almenys jo, morta de cansament! Va seguir un sopar amb alguns amics que havien estat per Tarragona i cap al llit hi falta gent!

Cris

pd: vaig estar dimecres passat a Ràdio Estel explicant alguna d'aquestes cosetes i aquest dimecres que ve torno a ser-hi entre les 22 i les 23h, per si algú vol escoltar. Poca cosa dic, per això!

-------------------------------------------------------------------------------------

El que vaig escriure ahir és més aviat una crònica del meu dia. M'agradaria agraïr la tasca de tota la gent que va col·laborar fent que l'aplec possible: poques vegades em passa de sentir que una activitat va dirigida a mi, al meu segment d'edat. Les opcions proposades eren ben diverses i cadascú va poder escollir allò que li va venir més de gust, encara que em vaig quedar amb ganes d'haver visitat moltes altres activitats...
També va ser un gran impuls per tornar a sentir que no estem sols, que hi ha altres joves que caminen al nostre costat i no són pas pocs! Això sí, la gent que es mou és sovint la mateixa, ja que no calia donar més de dues passes per trobar-te amb algú conegut a qui saludar!

viernes, 25 de mayo de 2007

L'Aplec ja és aquí!

D'aquí poc marxo a donar un cop de mà amb la preparació de l'Aplec de l'Esperit que se celebra a Tarragona sota el lema de "Marcats per l'Esperit". Aquí us deixo amb un parell de videos (l'anunci i l'himne):






Altres "edicions" arribaven als 5000 participants i s'ha anat celebrant a diferents llocs de Catalunya, encara que també venen joves de les Illes Balears.
Si algú encara s'anima, podeu fins i tot inscriure-us allà mateix. Us haureu de buscar els vostres propis mitjans per arribar-hi, això sí...
Potser quan torni en faig una petita crònica...
Ja és divendres! Bon cap de setmana!

Cris

lunes, 30 de abril de 2007

Estació 16: Bendita Vuestra Luz




Maná m'agrada molt. Pocs dies després que sortís el darrer disc a la venda vaig comprar-lo i aquell mateix dia vaig marxar cap a Taizé amb tota una colla d'amics i em vaig adormir escoltant el cd.
A la tornada, quan ja portàvem unes hores al bus, vaig estar una estona sola i em vaig escoltar el cd de nou. Quan vaig arribar a aquesta cançó, em vaig quedar com paralitzada, amb els pèls de punta, va ser un moment increïble. Vaig compartir-la amb un parell de persones més i em demanaven de tornar a escoltar-la. Encara ho recordo. La barreja de sentiments i pensaments acumulats per una setmana a Taizé, per la tornada a Barcelona... unida a aquesta cançó, va fer aquell moment, aquella sensació, inolvidable.
Ara encara, quan comença a sonar "Bendita Tu Luz", premo l'stop (no el de la minicadena, sinó el meu) per escoltar-la, per no deixar passar un altre moment beneït sense aturar-me a gaudir-lo.

Aquesta cap de setmana, un grupet de 2n d'Universitaris Loiola (UL) vam anar a un parell de dies plegats. Pels que no ho sapigueu, UL vindria a ser com una comunitat de vida cristiana - CVX (que jo sàpiga no ho és oficialment) formada per uns grup de joves cristians d'entre 17-18 i 22-23 anys que es reuneixen els dimecres al vespre/nit al Casal Loiola (que alhora aplega uns quants grups més: CVX Berchmans, CVX Forum-Joves, Joves Loiola, CM...). El grupet de 2n d'UL està format per uns quants que ens tocaria, per edat, estar cursant el segon curs d'universitat (tot i que això sovint no es compleixi...); és a dir, som la generació que va sortir de les escoles el 2005. Jo puc tenir altres projectes, afegir-me a d'altres grups, participar d'altres propostes... però aquest és el que per a mi és el "grup de referència".

"Bendita Tu Luz" ens va companyar durant la nit de dissabte. Bendecir = "decir bien". Beneïr = "dir bé".
Em va semblar una cançó molt adequada, perquè la llum d'aquest grup és per a mi beneïda. Perquè no puc més que dir coses bones de la "coincidència" de trobar-los en el meu camí i de trobar Déu en el de tots. Perquè no puc més que dir bé de topar-me amb un grup on ser friki, com tantes vegades m'heu sentit a dir, i no sentir-me tant diferent de la resta.
Perquè de la meva boca sols surten coses bones. Perquè se m'omple de goig fins que comença a vessar. I quan vessa, em regalima per la cara i em fa somriure; i el rajolí arriba fins al cor, on deixa gravat cadascun dels vostres noms.

Genís
Alba
Toni
Arantza
Eli
Neus
Carme
Regina
AnnaO
AnnaA
Maria
Inés
Marina
Lali
Ernest
Carla
Marona
Jesús

¡ ¡ ¡ ¡ G r à c i e s ! ! ! !



Per si algú la vol, aquí està la lletra de la cançó. Us proposo que torneu a clique al "play" del video i deixeu que la lletra vagi entrant en vosaltres. Us proposo que repasseu totes aquelles persones que us han aportat bé. Heu pensat mai a beneïr-les?
[i no cal ser cristià, per a fer això, eh!]
[per aquest tema, no em cansaré de recomenar "El arte de bendecir", de Pierre Pradervand]

"Bendita Tu Luz", de Maná

Bendito el lugar
y el motivo de estar ahí.
Bendita la coincidencia.

Bendito el reloj
que nos puso puntual ahí.
Bendita sea tu presencia.

Bendito Dios por encontrarnos
en el camino
y de quitarme esta soledad
de mi destino.

Bendita la luz,
Bendita la luz de tu mirada.
Bendita la luz,
Bendita la luz de tu mirada
desde el alma.

Benditos ojos que me esquivaban,
simulaban desdén que me ignoraban.
Y de repente sostienes la mirada
daram diri daram diri

Bendito Dios por encontrarnos
en el camino
y de quitarme esta soledad
de mi destino.

Bendita la luz,
Bendita la luz de tu mirada.
Bendita la luz,
Bendita la luz de tu mirada
desde el alma.

Gloria divina
de esta suerte,
del buen tino,
de encontrarte justo ahí,
en medio del camino.

Gloria al cielo de encontrarte ahora,
llevarte mi soledad
y coincidir en mi destino,
en el mismo destino.

Bendita la luz,
Bendita la luz de tu mirada.
Bendita la luz,
Bendita la luz de tu mirada
desde el alma.

Bendita mirada,
bendita mirada desde el alma.

Bendita, bendita, bendita mirada,
bendita tu alma y bendita tu luz.

Es tan bendita tu luz, amor.
Bendito el reloj
y bendito el lugar,
benditos tus besos
cerquita del mar.

Qué bendita tu mirada.
Tu mirada, amor.

sábado, 14 de abril de 2007

Desmarca't!

He tornat!
Entre una cosa i l'altra, fa més de dues setmanes que no actualitzo el bloc!
Des de dilluns de setmana santa vaig estar a Lleida, primer preparant la Pasqua Jove i després vivint-la [fotos de la pasqua i la preparació aquí]. I des que he tornat que no he parat, entre d'altres coses perquè el meu avi ha estat a l'hospital tots aquests dies i jo vivint a casa seva, amb la meva àvia, i dedicant més temps a estar amb ells. Per això tampoc no he tingut temps de respondre el meme que em va passar el Ramon Bassas ni contestar Setembre Negre...

Després d'aquesta petita actualització de la meva vida personal ;) vull compartir aquí escrita part de la motivació de la pasqua d'enguany, que també és una bona preparació per l'Aplec de l'Esperit:

El lema d'aquesta pasqua jove que celebrem al col·legi Claver, a tocar de Lleida, ha estat "JHS... Desmarca't". "JHS" vol dir Jesús Home Salvador. És el que a moltes esglésies trobem també com a IHS.

dijous sant
Jesús es desmarca, surt dels camins prefixats, trenca els esquemes establerts, s'arrisca a ser ell mateix, home lliure, revolucionant tantes maneres de pensar, i interpel·la els qui l'escolten. Atreu a molts, la seva llibertat sedueix... i espanta a molts més encara. Jesús escandalitza a tots parlant d'un Déu "gratis": un Déu que no es pot comprar. I clama contra tots els qui pretenen fer de Déu un objecte de comerç.
El pitjor és que Jesús pretén ser enviat de Déu. D'un Déu que estima sense condicions, des de sempre i per sempre. En el darrer sopar, que aquesta nit recordarem, resumeix tota la seva vida, amor lliurat fins l final, a través de dos grans símbols: PA i VI. Són el cos i ànima de Jesús que es lliuren, que es trenquen, es reparteixen i esdevenen aliment. Rentar els peus expressa l'estil d'aquest lliurament: el servei humil.

divendres sant
Avui seguim Jesús de Natzaret, aquell que ens havia fascinat, en els seus darrers passos. Se'ns revela com un HOME entre el homes i dones, despullat de tota grandesa i poder. Abandonat pels seus amics, arrestat, colpejat, condemnat injustament i executat com un criminal indigne.
És el preu que paga per desmarcar-se. Els ben pensants no accepten fàcilment el seu escàndol. El sistema no suporta que se'l qüestioni d'aquesta manera. Caifàs ho deia de manera intel·ligent: convé que un mori per salvar el sistema (Jn 11,50). Un Déu gratis desmuntava massa bons negocis!
El qui es desmarca del grup quedarà marcat per la condemna d'aquest. Sempre ha estat així. L'execució de Jesús en la creu és l'avís per a tot aquell que s'atreveixi a posar en qüestió el sistema establert. Marcat amb el menyspreu públic i la mort de criminal. Condemnat... en nom de Déu!

dissabte sant
Enmig de la Nit de la mort, el dubte i la desesperança... PASQUA: el qui és la Vida ha travessat la Mort, Jesús, el qui ens fascinava, el qui ha estat executat, torna ple de vida. El Crucificat ha ressuscitat!
El seu havia estat camí sorprenent i perillós fora dels límits. Camí que semblava morir per sempre més en el sepulcre, però en realitat ha obert un pas a la vida per a tots. Cap a una nova terra que es diu Regne, taula compartida per tots, on no hi haurà més llàgrimes ni més injustícies.
El qui s'ha desmarcat ens marca amb el signe de la creu: signe de mort i Ressurrecció. Morim amb Jesús a la vida vella del desànim i l'egoisme; renaixem a l'esperança i a l'amor.
El Ressuscitat quedarà per sempre marcat amb les ferides dels claus perquè no és un fantasma, sinó el mateix Jesús que ha viscut la nostra vida d'homes. Aquest Ressuscitat ens promet una marca més íntima i pregona. La marca del Déu, de l'home i la dona lliures, la marca de l'Esperit. Des de la nit de Pasqua estem desitjant ja l'altra nit, la de Pentecosta, on serem marcats per l'Esperit.

-----------------------------------------------------------------------------

[Actualització 15 Abril 2007]

A més de les fotos que he posat a l'space, també he penjat algun video tonto de la pasqua i la preparació aquí i aquí.
En tinc més, alguns els aniré afegint aquí, però d'altres són d'uns 10 minuts [del judici a Pons Pilat, sobretot] i crec que el youtube no te'ls deixa penjar, llavors... algú em pot recomenar un lloc on penjar-los o un programa (gratuit) per tallar-los?? Mil gràcies!

Cris

martes, 20 de febrero de 2007

Estació 7: Adora i confia

No t'inquietis per les dificultats de la vida,
pels seus alts i baixos,
per les seves decepcions,
pel seu futur més o menys ombrívol.
Desitja allò que Déu desitja.

Ofereix-li enmig d'inquietuds i dificultats
el sacrifici de la teva ànima senzilla que,
malgrat tot, accepta els designis
de la seva providència.
Poc importa que et consideris un frustrat,
si Déu et considera plenament realitzat;
com li plau.
Deixa't amb confiança cega en aquest Déu
que t'estima per a ell.
I que arribarà fins a tu,
malgrat no el vegis mai.
Pensa que et trobes a les seves mans,
tant més fortament agafat,
com més decaigut i trist et trobis.
Viu feliç. T'ho suplico.
Viu en pau.
Que res no et torbi.
Que res no sigui capaç de treure't la teva pau.
Ni el cansament psíquic.
Ni les teves errades morals.
Fes que brolli,
i conserva sempre sobre el teu rostre,
un dolç somriure, reflex d'aquell
que el Senyor contínuament t'adreça.
I en el fons de la teva ànima col·loca
abans que res,
com a font d'energia i criteri de veritat,
tot allò que t'ompli de la pau de Déu.

Recorda:
Tot allò que et reprimeixi i inquieti és fals.
T'ho ben asseguro
en nom de les lleis de la vida
i de les promeses de Déu.

Per això, quan et sentis afligit, trist,
adora i confia.


Teilhard de Chardin
[Traducción al castellano, aquí]

Aquesta pregària és agossarada per la fe que demana, per la confiança cega, que em crida en els moments de dessert. O així ho/em sento jo ara.
La van llegir al recés. Durant aquests dies hi ha hagut moments per a tot, però la preocupació per la carrera ha estat el punt més important i amb diferència. Això és perquè diumenge havia quedat amb els meus pares per dir-lis que l'any que ve no vull seguir amb aquesta carrera. Les raons són moltes, per marxar, i no en trobo cap de consistent per quedar-me...
La pregunta que tothom em fa és: "¿i què faràs?". Doncs no ho sé; només sé que no seguiré amb la biologia (humana) a la UPF. De la resta... el futur és un enigma.
El llit m'espera!

Cris

miércoles, 24 de enero de 2007

Quin dia!

Fa poc ha acabat el dimecres... quin dia!
No sé com m'ho he fet, però he acabat enganxant tot de coses una darrera l'altra sense parar. Ha estat un dia molt intens!
Ha començat amb classes a la universitat i uns exercicis impossibles de bioquímica en grup (estan tots gairebé per començar pq ningú sabia què fer); preparar amb l'Alba una activitat per l'Skaneja't (dirigit a segon cicle d'ESO); intentar posar data a algunes fotos del casal; unir-me a l'equip de creatius per anar moldejant el projecte pasqual d'aquest 2007; trobada de JL amb UL i sopar de les 5 maries (Arantza, Mireia, Alba, Mila & me) amb pizzes al microones, rient sense parar i posant-nos al dia.
Ara vaig a veure què és la Ricinus communis :p ... i després directa al llit!!

Gràcies per posar tota aquesta gent pel meu camí! Tots aquests amb qui em creuo m'ajuden a crèixer, a aprendre, a seguir endavant...
Avui ha estat un dia molt intens, sí. I l'agraeixo. M'ha fet sentir-me ben viva.
M'encanten els dimecres! I els sofàs del Casal hi tenen molt a veure :D

Apa, naniiiit!

Cris