Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres. Tal com jo us he estimat, estimeu-vos també vosaltres. Per l'estimació que us tindreu entre vosaltres tothom coneixerà si sou deixebles meus.Jesús
Aquest va ser el manament més gran que ens va deixar. Per a què tothom em conegués per l'estima que tinc pels altres, caldria que estimés molt, sempre, en tot lloc, en qualsevol circumstància... Ningú va dir que fos fàcil!
Jo que sempre demano coherència, com puc demanar-li a algú si dic que crec en això i sóc tan lluny de cumplir-ho en el meu dia a dia??
Quant treball em queda per fer!
Cris
4 comentarios:
poc a poc i bona lletra...
En això, Cris, estic totalment amb tu!!! Em sembla que en això consisteix l'aprenentatge de la vida, de la vida en el seguiment de Jesús, clar. Si no ja em diràs què és? I d'aquí , com molt bé dius, la coherència, la dificultat, el morir, la resurrecció, la joia.
(Ja t'explicaré...si si 10 anys de sacerdoci ministerial)
Avui llegia en l’homilia dels jesuïtes a Internet que podríem entendre la vida com l’oportunitat que tenim d’aprendre a estimar. Pel que et conec de llegir-te, diria que no crec que estiguis tant lluny de conseguir-ho com hi estem d’altres.
Llegir el teu blog m’ajuda a fer aquest camí d’aprenentatge.
Francisco
Arantza: anem fent camí...
Manel: sí, d'aquí se'n deriven tantes coses! Algun dia ja explicaràs aquesta dècada...
Francisco: m'alegra que el blog t'ajudi a fer camí. Gràcies pel comentari! Em fa pensar que si el blog t'ha donat a entendre això, deu ser que no estic donant una imatge gaire real ;)
Publicar un comentario