A casa...

S'acaba de posar a ploure i sóc a casa. Últimament no paro gaire per aquí i avui he estat pensant en dos canvis que hem viscut aquí darrerament.
El primer és que hem canviat la cortina de l'habitació que compartim la meva germana i jo. L'anterior estava vella, tenia molts anys, i ja se li notava. Era blanca i deixava entrar la llum. Tu podies mirar què passava fora però des de fora com a molt es veia una ombra. La teníem sempre baixada, o gairebé.
Ara tenim una cortina taronja. És més espesa i no permet entrar tanta llum, així que normalment la tenim pujada. Això ha fet que l'habitació canvïi: ara veig la pista de tennis d'un altre edifici, els edificis que ens envolten, els arbres que hi ha al mig, els veins... tot un món que abans quedava a l'altra banda!
A voltes, però, em sento observada. Més aviat, sento que puc estar sent observada en qualsevol moment. I se'm fa estrany!
L'altre canvi és que se'ns ha espatllat el microones. I aquí l'utilitzem molt al llarg del dia!
Normalment, el menjar està fet i només cal obrir la nevera i posar-ho a escalfar. Fins i tot els caps de setmana, dinem potser quatre junts, però un cinquè dina més tard. Però ara això no serveix!
Avui hem dinat tots junts: el menjar no es pot reescalfar.
I ha estat a l'hora de dinar que la meva mare ha trobat un petit detall: una targeta feta per la meva germana i un poema dedicat pels tres fills. Aquí el teniu:

Sólo el amor de una Madre apoyará,
cuando todo el mundo deja de hacerlo.

Sólo el amor de una Madre confiará,
cuando nadie otro cree.

Sólo el amor de una Madre perdonará,
cuando ninguno otro entenderá.

Sólo el amor de una Madre honrará,
no importa en qué pruebas haz estado.

Sólo el amor de una Madre resistirá,
por cualquier tiempo de prueba.

No hay ningún otro amor terrenal,
más grande que el de una Madre.

Ha deixat de ploure.
Bona setmana!

Cris