viernes, 18 de mayo de 2007

Escoger es abandonar

No tenía miedo a las dificultades: lo que la asustaba era la obligación de tener que escoger un camino. Escoger un camino significa abandonar otros.

Paulo Coelho

Potser sigui això...

6 comentarios:

Manel Filella dijo...

Comprenc, Cris, l'angoixa i el neguit d'haver d'abandonar uns camins per uns altres...A mi m'ha passat..I fins que no vaig trobar aquell "fil conductor" que feia realitat que tots "els camins van a Roma" no vaig estar tranquil. I aquest fil conductor eren les "PERSONES". A tots el camins en trobo i estic com "peix a l'aigua". Només he de mirar el què he de fer-hi. Una abraçada

Anónimo dijo...

Un tema complicat, aquest de triar un camí eh... Vaig llegir a un llibre que DECIDIR ve de "de-cidere", que vol dir amputar, tallar... I això sempre fa por, al principi; penses: i si m'equivoco? Per altra banda, saps que no et pots quedar dubtant sempre i que t'has d'ARRISCAR.

Preguem per tu. Una abraçada ben forta i endavant!

Anónimo dijo...

l'estiu passat a Taizé, el fr.Bruno ens va dir:

"triar és renunciar"

una frase que se'm va quedar i hi vaig estar donant voltes... i encara ara li'n dono! i és que... més certa no pot ser!

eloi dijo...

Viure és apostar
apostar és confiar
confiar és creure
creure és abandonar-se
viu, abandona't
no hi ha activitat sense passivitat

Cris Ruano dijo...

Manel, Zoila, Arantza i Eloi: gràcies per les vostres paraules; són ben certes!

Arriscar, renunciar, triar, apostar... és difícil quan la decisió ha d'impregnar tota la teva vida!

Fran dijo...

Arantza (i altres), justament a la Pasqua, al grupet "intensiu" (de dijous a dissabte) de 25-35 anys, el Germà Agnol (fàcil de reconèixer, el que és coreà... o "evidentment francès", com va bromejar ell ;) el tema va ser aquest.

I, el més valuós, amb la seva (emocionada i emocionant) experiència en primera persona, triar ser germà (en un país com el seu on, com diu ell, és molt poca la gent que entén, per començar, renunciar a casar-se), triar viure a milers de kilòmetres de casa seva, triar (com va acabar passant) no poder estar amb sa mare quan ella va morir...

"Escoger es abandonar". I tant.

I sort d'aquells privilegiats que saben reconèixer-ho (i assumir-ho, i acceptar-ho, i un cop fet, començar el nou camí amb l'alegria de saber que renuncies conscientment als altres) i no adonar-se al cap dels mesos, dels anys... o mai.