A l'entrada de l'altre dia, el Jordi em va fer aquest comentari:
Doncs aquí va la meva opinió, massa llarga per a un comentari :)
Crec que les idees que dóna les pots aplicar de manera egoista, però no necessàriament.
Els punts que vas creant et construeixen. El fet que un dia conegués una amiga, que em plantejés la meva fe, que em mogués a conèixer llocs, que parlés amb certes persones... tot de petites decisions m'han dut on sóc ara, a ser feliç. Són els meus punts que ara, mirant endarrera, puc unir. I és quan totes aquelles vegades que ho he passat malament prenen un sentit: anar-me construint com a persona.
La resposta de l'Steve pot ser ser un "alpha man". El seu objectiu vital.
Bé... imagina't que decideixo estudiar educació social. Tots aquells moments de voluntariat, tots aquells escrits que he llegit... tantes i tantes coses que m'han permès tastar aquest món seran punts que podré unir. La meva resposta seria diferent de la d'en Jobs, però també trobaria punts per unir, encara que a mi no em portin a tenir una gran fortuna, èxit ni reconeixement social, perquè el meu objectiu vital és un altre.
Quan diu "Stay hungry. Stay foolish", jo entenc que has de tenir i mantenir l'ambicions i deixar-te portar de tant en tant per la bogeria, sempre buscant la justa mesura. Ser ambiciós no té perquè ser dolent. Hi ha moltes ambicions i algunes són necessàries per buscar un món més just, solidari, amb més pau, amor... Quan busques tendir cap a certs ideals, ets necessàriament ambiciós. Això es torna negatiu quan has de trepitjar altres persones per seguir caminant.
I la bogeria... que n'he de dir! A mi m'encanta! És la meva excusa perfecta per fer coses que altres troben ben estranyes. Estic boja... i ja ho tinc força assumit! ;)
Gràcies pel comentari que m'ha permès prendre'm aquest moment de pensar més a fons en el video.
Estic convençuda que quan compartim ens enriquim, i aquest n'és un bon exemple! :D
Cris
Fa un temps ja vaig veure aquest discurs d'en Steve. És bo, molt bo. Ja m'agradaria a mi ser capaç de fer un discurs la meitat de bo que aquest, que desprengui tanta energia. I les idees que desprèn són molt bones per viure el dia a dia amb il·lusió, encara que aparentment tot vagi contra teu. Però és un discurs molt egoista. Si no fas les coses pensant més enllà de tu mateix, pensant en el altres, passarà el temps miraràs "backwards" uniràs els punts com diu en Jobs i et preguntaràs; i de què m'ha servit? (la resposta d'en Jobs està claríssima; per ser un "alpha man" que en diuen ells, un home d'èxit i amb un compte multimillonari a la butxaca).
Doncs aquí va la meva opinió, massa llarga per a un comentari :)
Crec que les idees que dóna les pots aplicar de manera egoista, però no necessàriament.
Els punts que vas creant et construeixen. El fet que un dia conegués una amiga, que em plantejés la meva fe, que em mogués a conèixer llocs, que parlés amb certes persones... tot de petites decisions m'han dut on sóc ara, a ser feliç. Són els meus punts que ara, mirant endarrera, puc unir. I és quan totes aquelles vegades que ho he passat malament prenen un sentit: anar-me construint com a persona.
La resposta de l'Steve pot ser ser un "alpha man". El seu objectiu vital.
Bé... imagina't que decideixo estudiar educació social. Tots aquells moments de voluntariat, tots aquells escrits que he llegit... tantes i tantes coses que m'han permès tastar aquest món seran punts que podré unir. La meva resposta seria diferent de la d'en Jobs, però també trobaria punts per unir, encara que a mi no em portin a tenir una gran fortuna, èxit ni reconeixement social, perquè el meu objectiu vital és un altre.
Quan diu "Stay hungry. Stay foolish", jo entenc que has de tenir i mantenir l'ambicions i deixar-te portar de tant en tant per la bogeria, sempre buscant la justa mesura. Ser ambiciós no té perquè ser dolent. Hi ha moltes ambicions i algunes són necessàries per buscar un món més just, solidari, amb més pau, amor... Quan busques tendir cap a certs ideals, ets necessàriament ambiciós. Això es torna negatiu quan has de trepitjar altres persones per seguir caminant.
I la bogeria... que n'he de dir! A mi m'encanta! És la meva excusa perfecta per fer coses que altres troben ben estranyes. Estic boja... i ja ho tinc força assumit! ;)
Gràcies pel comentari que m'ha permès prendre'm aquest moment de pensar més a fons en el video.
Estic convençuda que quan compartim ens enriquim, i aquest n'és un bon exemple! :D
Cris
4 comentarios:
That's it!
Cert, que les idees d'en Jobs les pots aplicar de forma egoista i no egoista. Llàstima, ja m'agradaria que només es poguessin aplicar de forma no egoista. :-)
A vegades el que no es diu és més important que el que es diu. I estic convençut que molta gent escolta aquest discurs i ni pensa que ha la vida no camines sol, i que els punts que has d'unir no sempre són els teus propis i personals. També cal mirar com has col·laborat tu a unir els dels qui comparteixen camí amb tu.
Per mi aquest discurs és una oda camuflada al individualisme. Sorry, últimament m'estic tornant massa radical. ;-)
Discurs molt bo.
En Jordi ha vist que l’aparença de gran volada del discurs només és això, aparença i que, en realitat, no aixeca el vol de terra.
La Cris ens diu que aquest mateix discurs es susceptible d’una altre classe d’inspiració de més alta volada.
M’agrada el blog i els vostres comentaris.
Segurament l’Steve ens diria que ell no busca ser un alpha man ni que mai buscaria de trepitjar altres persones per seguir caminant, nosaltres, per si de cas, podríem recordar-li que, acceptant que la vida és dinàmica, en el sentit que ell proposa, el que ens preocupa és en quina posició acabarem. Seria una interpretació ampliada de: “... many who are now first will be last, and many who are last will be first.” (Mk 10, 31)
Francesc
Anónimo: encantada de que coincidim :)
Jordi: a mi també m'agradaria, però tot es pot utilitazar per "fer bé" i per "fer mal". Això depèn de qui pren les decisions.
El somni americà és en si individualista i Steve Jobs n'és un cas. Jo només utilitzo les seves conclusions per al meu creixement ;p
Xerric: gràcies per la teva reflexió!
Publicar un comentario