Dona i Església. Una relació sovint invisible.

Abans de llegir això, mireu això altre que explica l'Eloi.
M'agradarà anar veient com evoluciona el projecte!
Però llegir l'entrada de l'Eloi m'ha fet recordar un pensament d'aquesta setmana.
Personalment, quan vaig llegir a La Vanguardia que començava aquest nou projecte el que més em va cridar l'atenció va ser que hi havia força gent implicada... però CAP dona.
Seguint la "tradició", a Esglésies plenes de dones corresponen iniciatives portades bàsicaments per homes.

Simplement un pensament que no em vaig poder treure del cap... serà que les dones no ens movem tant? Realment no ho entenc.

Cada cop veig més evidències que amb el pas dels anys les dones se centren més en la seva realitat propera i els homes tenen tendència a seguir en els projectes.
M'explico amb un exemple que he vist repetit força vegades: si en el procés de coneixement i consolidació d'una parella hi ha algun moment en què tots dos participen d'un mateix projecte, com per exemple de monitors de grup, quan arriben les primeres "càrregues familiars" és la dona qui es queda a casa cuidant de la descendència mentre l'home segueix fent de monitor, participant en el projecte.
Aquí també, la dona s'invisibilitza.

Estaria bé saber quants dels homes que comencen el portal catalunyareligio.cat tenen fills i què fa la parella mentre ells tenen totes les reuions necessàries per endegar-lo.

Alguna explicació? Encara queda molt camí per fer...


Cris

Inclòs en un meme

Fa més d'un mes (concretament el 4 de desembre) em va arribar un correu del Club Saratoga dient que el meu estimat i aturat blog havia estat inclòs en un meme. Primer de tot els ho vull agraïr públicament :)
GRÀCIES!
A una l'afalaga que hi hagi algú més enllà d'aquesta pantalla que pugui estar interessat en el que escriu. Més encara quan no té ni idea de com han anat a parar a aquest espai ni tampoc coneixia aquesta bona gent abans de rebre l'esmentat correu...
I després del moment "nyonyo", si és que ho ha estat, que segueix a tota entrega de premis, volia seguir el meme com alguna altra vegada he fet. Però la veritat és que m'és molt difícil.
Comencem llegint el que s'espera de qui rep aquest meme (és a dir, de mi):

Es tracta de nomenar set blogs solidaris que comparteixen les teves idees i opinions, o que simplement ens ensenyen tot el que saben i ho fan d'una forma totalment altruista, generosa i voluntària, simplement pel plaer de compartir. És una cadena solidària, per tant cal continuar-la sempre i cal enviar un correu als nous blogs premiats i aquests cal que continuïn la cadena amb set blogs més i posin el logotip.

És complicat. El primer que em ve al cap és que no conec blogger que no ens ensenyi el que sap d'una manera altruista, generosa i voluntària: tots són generosos amb les seves paraules, crec que cap dels que llegeixo rep diners per escriure un blog i espero sincerament que tots ho facin de forma voluntària. Bé, l'Oriol ho feia per obligació, però ara ja escriu de forma voluntària...
De totes maneres, aprofitarem l'avintesa per a recomenar-vos alguns blogs de la xarxa que trobo interessants:

En això de compartir coneixements de forma gratuïta, en Dan s'emporta la palma. No gaire lluny el segueix en Remo de CPI (Curioso Pero Inútil), sempre amb articles ben interessants! Per la seva gran saviesa, no podem oblidar la mafalda, amb les seves actualitzacions de tires còmiques d'aquest personatge. En Marc comparteix una cosa que sap fer molt bé: les homilies.
Això de nominar algú amb qui "comparteixis idees i opinions" m'ha fet pensar en un dels darrers escrits de la Maria. En la mateixa línia, l'espai de la Txaro sovint és un reflex d'allò que aquest vol arribar a ser.
Cada vegada m'agraden més els escrits de sor Lucía (Sintonía Cordial) i fa un parell de dies vaig descobrir Vivir y pensar en la frontera, d'un jesuïta a l'orient. Un altre blog molt interessant d'un espanyol a l'estranger, és el de'n Chema Caballero (a Sierra Leona).

N'hi ha molts més i us he parlat d'alguns abans...


Cris

[Sí, segueixo molts blogs. Ho reconec. Són més de 115, segons el google reader, així que això només és un petit tast!]

pd: no escriuré cap correu avisant d'aquest meme, ja que tampoc considero que l'hagi fet (hi ha bastants més de 7 blogs!), però si a algú li ve de gust el convido a continuar-lo!

Altres línies: Sense comentaris

Fa un temps us parlava de notícies i avui la Maria Escalas ha compartit un bon video sobre el tema...

. . . . : S e n s e _ c o m e n t a r i s : . . . .

[video en castellano]

Cris

Intens cap de setmana

Fa dies que tinc pendent un parell d'entrades -i endreçar l'habitació-. Vaig de feina fins les celles, no he parat en tota la setmana... :S

El cap de setmana passat vaig estar a Montserrat perquè m'he afegit al grup de preparació del Montserrat Jove, unes trobades per a nois i noies fins a 18 anys que es fan dues vegades a l'any. Allà vaig conèixer el Sergi d'Assís, que va ser qui em va proposar formar part de l'equip. Realment m'alegro d'haver acceptat la proposta: vaig sentir-me molt acollida per l'equip i el cap de setmana de preparació m'ha deixat molt bon sabor de boca; el primer cap de setmana de desembre, quan ens aplegarem pel setè Montserrat Jove, pinta molt bé!

Per a mi era la primera experiència més directa amb Montserrat, mai havia arribat a fer nit allà. Participar de laudes i vespres em va fer recordar els dies a Taizé, tot i les diferències, ja que just va coincidir que el primer salm que vam llegir és la font d'inspiració dos cants que sovint s'utilitzen per a la pregària del matí a Taizé. A més, m'encanta sentir les campanes cridant a la pregària!

Un dels moments que més grabats m'han quedat va ser la vetlla de pregària a una petita ermita medieval que hi ha al jardí de l'escolania. Va ser increïble... I em va tocar bastant i em va fer remoure alguns records encara recents. Poder xerrar i compartir silencis amb alguns de l'equip en acabar la pregària i amb les vistes increïbles dels pobles il·luminats -fins i tot amb focs d'artifici- va ser un regal de Déu.

Diumenge vaig marxar d'allà cap a Sabadell, on l'Aniol feia la professió simple dins l'Escola Pia. Va ser una celebració ben maca on es va notar que hi ha molta gent que l'aprecia i li volia fer saber :)

I no penseu que el cap de setmana havia acabat... no, no! Vam anar ben directes amb el Toni i l'Arantza, l'Alba i l'Ignasi cap a La Garriga, on ens esperava la resta del grup d'Universitaris Loiola per celebrar que la Marona, una de les nostres monitores, es casa! Sí sí, d'aquí un parell de setmanes ja la tenim ben agafada pel Peppe!! ;) Després d'un dinar exquisit van haver de passar un test per veure si eren "aptes" pel casament. Però això ja és una altra història...

Cris

Trobada de blocaires cristians

D'aquí unes hores comença la trobada de blocaires cristians a CiJ. A causa del canvi de data no hi podré estar present, tot i que en tinc ganes!
Espero que sigui molt profitosa i ens poguem trobar a més endavant. M'agradarà llegir les vostres valoracions als blocs!

Cris

CumpleBlog o "Per què bloco?" || GoogleReader

Fa una mica més d'una setmana, el 5 d'abril, va fer un any que vaig començar a escriure al bloc de l'space. Aprofitaré per intentar contestar el meme que m'ha llençat el Ramon Bassas que es diu "Per què bloco?". He estat surfejant i he vist que sóc de la vuitena "generació" en aquest meme, que va començar aquí.

Això és un dels motius que em porten a escriure un bloc: formar part d'una xarxa amb gent que no coneixes i que pot arribar a ser molt interessant. Aquest no és un dels blocs més interessants de la blocosfera, però és un lloc on puc participar de tot aquest moviment, dir-hi la meva, puc estructurar les meves opinions, reviure instants del meu dia o de la meva vida, compartir textos o materials que m'agraden... I el millor de tot: si fos una conversa -no virtual-, l'altre podria acabar fart de tot això, però els blocs permeten tancar la finestra sense que el qui ha escrit senti que no li fas cas. Si a algú no li interessa el que escric aquell dia o el meu bloc en general, simplement no dedica temps a mirar-se'l. Per dir-ho d'alguna manera, jo no el molestaré si ell no vol ;)

Però comencem per l'inici... Fa poc més d'un any vaig interessar-me pels "space" que t'ofereix msn on pots posar fotos, lliste de música, videos, escrits... i vaig començar a treballar-me'n un. M'agradava perquè em permetia tenir moltes coses en una sola pàgina, però veia que cada vegada li donava més importància al bloc. Vaig decidir fer-ho més formal... i aquí estic!

Els blocs també permeten tafanejar i conèixer més certes persones sense que sàpiguen que els llegeixes. Però una cosa que m'encanta de tot això és poder rebre comentaris del que deixo escrit. Crítiques, ànims, opinions, recomenacions... de tot! I com a mi m'agrada, quan visito altres llocs, de tant en tant deixo comentaris. També és una manera de posar cara a la gent que es passeja pels teus pensaments.

Bàsicament, el bloc és per a mi un lloc on compartir vida. Quan m'he parat a pensar-ho, no he trobat gaires motius per dedicar-li part del meu temps, aquest que sempre em queixo que és tant escàs, sí. Simplement m'agrada. Em seria impossible fer un diari, em faltaria constància; però amb el bloc puc escriure una entrada i, una vegada he acabat, decidir si la vull publicar o me la vull quedar per mi (no totes les entranyes estan per ser mostrades!).

Vaja, que no trobo cap argument per blocar, però tinc un motiu: m'agrada.
Potser sí que és veritat que enganxa!

Paso aquest meme a la Sara, l'Arantza, l'Eloi, Mois i el Jordi.

------------------------------------------------------------------------------------

Ja que va de blocs, fa temps que vull recomenar-vos una eina molt molt útil. Potser ja n'heu sentit a parlar (jo, gràcies al Jordi). Es diu GoogleReader i és una utilitat de Google que permet agrupar tots els blocs, fotologs, webs... que t'interessen i vas seguint. T'estalvia anar pàgina per pàgina, un a un. En un panell et mostra les entrades per a què les puguis llegir allà mateix o, clicant una fletxa, anar a la pàgina per llegir-les in situ. El GoogleReader em fa molt més fàcil seguir el vostre rastre a la xarxa!

Jon Sobrino

Un altre dia negre dins la història de l'Església Catòlica. El Vaticà ha "notificat" Jon Sobrino sobre dues obres seves.

Hi ha una cosa que m'ha semblat si més no curiosa, en tot això... els de la Congregació per a la Doctrina i la Fe diuen que: "Although the preoccupation of the Author for the plight of the poor is admirable, the Congregation for the Doctrine of the Faith has the obligation to indicate that the aforementioned works of Father Sobrino contain notable discrepancies with the faith of the Church."
[La traducció vindria a ser que la Congregació per a la Doctrina de la Fe té la obligació d'indicar que els treballs abans esmentats del pare Sobrino contenen notables discrepàncies amb la fe de l'Església.]

M'hauria sorprès molt menys si haguessin parlat de discrepàncies amb la fe proposada per Jesús, però almenys s'han contingut i han parlat de la fe de l'Església. Sóc del parer que l'Església sovint s'ha deixat perdre per les ànsies de poder, per seguir les normes que ella mateixa posa (és el dissabte que està fer per l'home)... però aquesta jerarquia no és capaç de reconèixer que hi ha altra gent que pensa diferent i potser -potser!- tenen algun punt de raó.

Tot i els meus pocs coneixements en teologia cristiana, m'atreveixo a dir que trobo que la teologia de l'alliberament quadra molt amb l'Evangeli, amb allò que sabem que va fer i dir Jesús.

Hi ha entrades a altres blocs interessants de llegir, com la de l'eloi, la del jordi llisterri, la de la cristina estruch, la de ignacio simal.A La Vanguardia i a Otro mundo es posible també n'han dit la seva i . Cristianisme i Justícia s'ha pronunciat sobre el tema de forma molt adequada, al meu parer. La resposta de Jon Sobrino al general dels jesuïtes està aquí.


Per acabar... vull recordar una entrada de fa un parell de dies:

Recuerdo ahora lo que dije en aquella ocasión [quan va haver d'anar a veure Ratzinger a la Congrecació per a la Doctrina i la Fe]. El Espíritu Santo tiene dos alas: el ala derecha, que es más de la contemplación, la intimidad y la ortodoxia, y el ala izquierda, que es más de la profecía y del compromiso de la liberación. Hay que salvar las dos alas del Espíritu Santo para que no vuele manco. Porque la Iglesia es más que un papa, y el Reino de Dios, más que la Iglesia.
Pere Casaldàliga


Cris

pd: també és interessant aquest article de José María R. Olaizola sobre el tema.

Endreçar || Església

He estat (re)endreçant aquest espai virtual, principalment la columna de l'esquerra. Trobareu algunes cosetes noves pel bloc:

• un traductor que permite leer el blog en castellano (antes del contador)
• hi ha el cartell de la pasqua jove claver d'enguany que us portarà a la web des d'on inscriure-us
• hi ha nous apartats com el de ciències i BioUPF o el de voluntariat o el de llocs relacionats amb la lluita contra la pobresa.
  
• dins dels enllaços he fet bastants canvis: "Som Església" pretén englobar espais actualitzats per cristians que es mouen en aquest món virtual.
• un enllaç a l'espai preparat per la revista Foc Nou dedicat a la Blocosfera eclesial
  

Sempre he cregut que l'Església és la unió de tots els cristians, més que no pas als que estan vivint al país que té menor taxa de natalitat del món. Així que "Som Església" també inclou gent que potser no se sent catòlica, però sí que és cristiana. Inclou laics, religiosos, un bisbe, joves, no tant joves, alguns bons amics, altres que he conegut per internet, uns quants que m'he trobat navegant... vaja, un bon poti-poti, com ho és l'Església. Des que l'Eloi va posar nom a la Blocosfera Eclesial, he anat passant de bloc en bloc, salta per aquí i per allà, fins a col·leccionar unes quantes adreces que intento visitar de tant en tant. El millor de tot és que et permet veure i viure "moltes" eslgésies, moltes persones i comunitats que caminen cap a una església més plural.
Tot això em recorda a un comentari que va fer el germà Hector a Taizé l'estiu de 2005 que feia més o menys així: a Taizé tots els germans són catòlics, perquè "catòlic" vol dir "universal"; i això concorda ben bé amb l'ecumenisme que els germans viuen en el seu dia a dia.

I per acabar... un frase ben maca que he llegit avui:

No tenemos en nuestras manos la solución a los problemas del mundo, pero ante los problemas del mundo tenemos nuestras manos.

pd: té molt bona pinta la manera com ha encarat Foc Nou tot aquest "tinglado". Gràcies!

Mira

Mira, mira! L'Eloi va fer una llista de blocs cristianillus que hi ha a la blogosfera catalana i entremig se li ha col·lat aquest. He fet un cop d'ull a la resta i són força recomenables. Teniu alguns dels enllaços (junt amb d'altres de collita pròpia) a la columna de l'esquerra.