Fa dies que tinc pendent un parell d'entrades -i endreçar l'habitació-. Vaig de feina fins les celles, no he parat en tota la setmana... :S
El cap de setmana passat vaig estar a Montserrat perquè m'he afegit al grup de preparació del Montserrat Jove, unes trobades per a nois i noies fins a 18 anys que es fan dues vegades a l'any. Allà vaig conèixer el Sergi d'Assís, que va ser qui em va proposar formar part de l'equip. Realment m'alegro d'haver acceptat la proposta: vaig sentir-me molt acollida per l'equip i el cap de setmana de preparació m'ha deixat molt bon sabor de boca; el primer cap de setmana de desembre, quan ens aplegarem pel setè Montserrat Jove, pinta molt bé!
Per a mi era la primera experiència més directa amb Montserrat, mai havia arribat a fer nit allà. Participar de laudes i vespres em va fer recordar els dies a Taizé, tot i les diferències, ja que just va coincidir que el primer salm que vam llegir és la font d'inspiració dos cants que sovint s'utilitzen per a la pregària del matí a Taizé. A més, m'encanta sentir les campanes cridant a la pregària!Un dels moments que més grabats m'han quedat va ser la vetlla de pregària a una petita ermita medieval que hi ha al jardí de l'escolania. Va ser increïble... I em va tocar bastant i em va fer remoure alguns records encara recents. Poder xerrar i compartir silencis amb alguns de l'equip en acabar la pregària i amb les vistes increïbles dels pobles il·luminats -fins i tot amb focs d'artifici- va ser un regal de Déu.
Diumenge vaig marxar d'allà cap a Sabadell, on l'Aniol feia la professió simple dins l'Escola Pia. Va ser una celebració ben maca on es va notar que hi ha molta gent que l'aprecia i li volia fer saber :)
I no penseu que el cap de setmana havia acabat... no, no! Vam anar ben directes amb el Toni i l'Arantza, l'Alba i l'Ignasi cap a La Garriga, on ens esperava la resta del grup d'Universitaris Loiola per celebrar que la Marona, una de les nostres monitores, es casa! Sí sí, d'aquí un parell de setmanes ja la tenim ben agafada pel Peppe!! ;) Després d'un dinar exquisit van haver de passar un test per veure si eren "aptes" pel casament. Però això ja és una altra història...
Cris





3 comentarios:
Ei Crisss!!!
Me'n alegro molt d'això de Montserrat! A mi se'm remou tot quan sento les campanes cridant a la pregària... m'encanta!!! ;P I com t'hi vas sentir amb la Litúrgia de les Hores? (laudes, vespres...). Oi que és una pregària preciosa???!! ;))))
Una abraçada,
M'alegren les teves paraules, Cris. I estic molt content que ens hàgim conegut!!!
Zoila: sí, em va agradar molt; però em va sobrepassar una mica i vaig trobar a faltar algun silenci més llarg per poder païr una milèsima part de les paraules que es llegien...
Sergi: gràcies per fer-ho possible! :)
Publicar un comentario