Escoger es abandonar

No tenía miedo a las dificultades: lo que la asustaba era la obligación de tener que escoger un camino. Escoger un camino significa abandonar otros.

Paulo Coelho

Potser sigui això...

Unir els punts

A l'entrada de l'altre dia, el Jordi em va fer aquest comentari:

Fa un temps ja vaig veure aquest discurs d'en Steve. És bo, molt bo. Ja m'agradaria a mi ser capaç de fer un discurs la meitat de bo que aquest, que desprengui tanta energia. I les idees que desprèn són molt bones per viure el dia a dia amb il·lusió, encara que aparentment tot vagi contra teu. Però és un discurs molt egoista. Si no fas les coses pensant més enllà de tu mateix, pensant en el altres, passarà el temps miraràs "backwards" uniràs els punts com diu en Jobs i et preguntaràs; i de què m'ha servit? (la resposta d'en Jobs està claríssima; per ser un "alpha man" que en diuen ells, un home d'èxit i amb un compte multimillonari a la butxaca).

Doncs aquí va la meva opinió, massa llarga per a un comentari :)
Crec que les idees que dóna les pots aplicar de manera egoista, però no necessàriament.
Els punts que vas creant et construeixen. El fet que un dia conegués una amiga, que em plantejés la meva fe, que em mogués a conèixer llocs, que parlés amb certes persones... tot de petites decisions m'han dut on sóc ara, a ser feliç. Són els meus punts que ara, mirant endarrera, puc unir. I és quan totes aquelles vegades que ho he passat malament prenen un sentit: anar-me construint com a persona.

La resposta de l'Steve pot ser ser un "alpha man". El seu objectiu vital.
Bé... imagina't que decideixo estudiar educació social. Tots aquells moments de voluntariat, tots aquells escrits que he llegit... tantes i tantes coses que m'han permès tastar aquest món seran punts que podré unir. La meva resposta seria diferent de la d'en Jobs, però també trobaria punts per unir, encara que a mi no em portin a tenir una gran fortuna, èxit ni reconeixement social, perquè el meu objectiu vital és un altre.

Quan diu "Stay hungry. Stay foolish", jo entenc que has de tenir i mantenir l'ambicions i deixar-te portar de tant en tant per la bogeria, sempre buscant la justa mesura. Ser ambiciós no té perquè ser dolent. Hi ha moltes ambicions i algunes són necessàries per buscar un món més just, solidari, amb més pau, amor... Quan busques tendir cap a certs ideals, ets necessàriament ambiciós. Això es torna negatiu quan has de trepitjar altres persones per seguir caminant.
I la bogeria... que n'he de dir! A mi m'encanta! És la meva excusa perfecta per fer coses que altres troben ben estranyes. Estic boja... i ja ho tinc força assumit! ;)

Gràcies pel comentari que m'ha permès prendre'm aquest moment de pensar més a fons en el video.
Estic convençuda que quan compartim ens enriquim, i aquest n'és un bon exemple! :D


Cris

One world

Aquest video...



que ens recorda que som un únic món, ha aconseguit a dia d'avui 2,257 respostes en forma de video i més de 4,000 comentaris. I de què parla? Et convida a dir la teva.
Ha estat vist prop de 1,100,000 vegades i és el video més contestat en tota la història del youtube. És impressionant veure com una cosa així mobilitza tanta, tantíssima, gent. Podeu pensar que 2,257 persones tampoc són tantes... però són més que les que han contestat la resta de videos que s'han posat al youtube, i això ja és molt!
Realment no estem sols. Ara només queda fer un pas més enllà: deixar-se de videos i passar a l'acció. Moure'ns.
Aquí teniu resumides algunes de les respostes...



Bona setmana!


Cris

[gracias por ponerlo en el bloc, Noe!]

Steve Jobs a la Universitat d'Stanford

Aquí teniu el discurs d'opertura de curs de l'Steve Jobs a la Universitat d'Stanford, un testimoni de vida al que val la pena dedicar uns minuts.

Cris

[Perlegrino, muchas gracias por compartir el link!]

A casa...

S'acaba de posar a ploure i sóc a casa. Últimament no paro gaire per aquí i avui he estat pensant en dos canvis que hem viscut aquí darrerament.
El primer és que hem canviat la cortina de l'habitació que compartim la meva germana i jo. L'anterior estava vella, tenia molts anys, i ja se li notava. Era blanca i deixava entrar la llum. Tu podies mirar què passava fora però des de fora com a molt es veia una ombra. La teníem sempre baixada, o gairebé.
Ara tenim una cortina taronja. És més espesa i no permet entrar tanta llum, així que normalment la tenim pujada. Això ha fet que l'habitació canvïi: ara veig la pista de tennis d'un altre edifici, els edificis que ens envolten, els arbres que hi ha al mig, els veins... tot un món que abans quedava a l'altra banda!
A voltes, però, em sento observada. Més aviat, sento que puc estar sent observada en qualsevol moment. I se'm fa estrany!
L'altre canvi és que se'ns ha espatllat el microones. I aquí l'utilitzem molt al llarg del dia!
Normalment, el menjar està fet i només cal obrir la nevera i posar-ho a escalfar. Fins i tot els caps de setmana, dinem potser quatre junts, però un cinquè dina més tard. Però ara això no serveix!
Avui hem dinat tots junts: el menjar no es pot reescalfar.
I ha estat a l'hora de dinar que la meva mare ha trobat un petit detall: una targeta feta per la meva germana i un poema dedicat pels tres fills. Aquí el teniu:

Sólo el amor de una Madre apoyará,
cuando todo el mundo deja de hacerlo.

Sólo el amor de una Madre confiará,
cuando nadie otro cree.

Sólo el amor de una Madre perdonará,
cuando ninguno otro entenderá.

Sólo el amor de una Madre honrará,
no importa en qué pruebas haz estado.

Sólo el amor de una Madre resistirá,
por cualquier tiempo de prueba.

No hay ningún otro amor terrenal,
más grande que el de una Madre.

Ha deixat de ploure.
Bona setmana!

Cris

Estació 17: Un nou manament!

Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres. Tal com jo us he estimat, estimeu-vos també vosaltres. Per l'estimació que us tindreu entre vosaltres tothom coneixerà si sou deixebles meus.

Jesús

Aquest va ser el manament més gran que ens va deixar. Per a què tothom em conegués per l'estima que tinc pels altres, caldria que estimés molt, sempre, en tot lloc, en qualsevol circumstància... Ningú va dir que fos fàcil!

Jo que sempre demano coherència, com puc demanar-li a algú si dic que crec en això i sóc tan lluny de cumplir-ho en el meu dia a dia??

Quant treball em queda per fer!


Cris

Bajo la lluvia, el recuerdo

Una proposta que m'ha arribat d'un lloc que no m'imaginava...



[la versió en ppt original és millor pels efectes que té, si algú la vol que me la demani!]

Cris

Fent repàs del dia d'avui, han sortit cosetes que volia compartir aquí.

Els que seguiu aquest bloc, recordareu que deixo la carrera (n'he parlat aquí i aquí). Per fer tan sols cinc cèntims, he deixat una assignatura, no he fet una exposició i llavors el professor ha dit que jo no la feia perquè havia deixat la carrera (cosa que no li tocava dir però, a més, no és certa formalment, ja que no la deixaré fins el juliol). I clar, tota la classe se n'ha assabentat. Sort que no estava allà... Quan ha acabat la classe, jo he hagut d'anar al costat d'allà a recollir una cosa i tot de gent m'ha començat a sortir al pas i a f
er-me comentaris sobre això, a preguntar-me que faria... bufff! he volgut sortir corrents! i gairebé ho he fet!
Últimament, amb aquest tema, penso que molta gent em pregunta i a la majoria realment ni li va ni li ve el que estic vivint... no trobo el sentit d'explicar-los tot això. No vull dir que sigui un tema tabú, però per mi no és un tema de conversa lleugera i supèrflua. És el meu futur. És la meva vida. I no sé si la gent ho enten...

He anat cap a la darrera sessió del curs d'iniciació al djembé xino-xano fent fotos.

Quin dia més gris!

Just a la sortida d'un institut. Visca l'educació i la pau!
[el que hi ha al costat és el paper de plata d'un bocata]

He arribat molt abans i hi anava Imma Mayol, la candidata per ICV-EUiA per a l'alcaldia de Barcelona, a participar d'un col·loqui amb / sobre joventut. Aprofitant la hora penjada, hi he anat. Sí senyors, el meu primer "míting" polític, si es pot considerar així!
I ha estat interessant, sobretot per algunes dades que ha donat. Com una que m'ha quedat gravada: 4 de cada 10 joves refusen l'habitatge que els toca en el repartiment aquell que fa la Generalitat. Quatre de cada deu. Per quin motiu? La diferència era l'emplaçament? Si realment vols marxar de casa i t'ofereixen un pis de protecció ofical... perquè deixes d'acceptar-lo?
També m'he assabentat d'una altra cosa ben curiosa: la Imma Mayol va ser presidenta del MUEC (Moviment d'Universitaris i Estudiants Cristians)!
Poc després ha començat la classe. Avui el professor era africà i es notava que realment sentia la música. A més, ens ha donat claus que considero bàsiques sobre la postura i la manera de picar bé al djembé... Aquí teniu el final de la classe d'avui:





Cris

Vestit de dol

Fa un parell de dies que trobo un home jove que va vestit tot de negre. Cada matí, al primer vagó del ferrocarril L6 que arriba a plaça Catalunya cap a les 8h15. Potser volta la trentena.

Sembla que vagi de dol, però ara molt poca gent porta un dol tant estricte. És un negre que crida l'atenció. Més fins i tot que aquells que van amb gavardines llargues, punxes, cabell tallat de forma cridanera. A més, hi ha una diferència ben gran. Aquest home porta una tira blanca al coll de la camisa que indica que és capellà.
M'agradari que algú m'expliqués quin sentit pot tenir que algú vagi vestit així pel carrer. Vol recordar la mort d'algú? Però la gràcia no era que havia ressuscitat? Llavors no s'haurien d'escollir, en tot cas, colors cridaners?
Si algú te quelcom a aportat, ho agrairia!

I una curiositat per acabar... sabíeu que el creador de la tira blanca no era catòlic? No sé si molts dels que la porten per aquestes terres ho saben, això...

------------------------------

Foc Nou és la revista que acull la blocsfera eclesial. Té articles molt interessant i aquest mes estan fent una campanya:
Si avui és dia 1, subscrigui's per 1 €
Si avui és dia 2, subscrigui's per 2 €
Si avui és dia 3, subscrigui's per 3 €
.... i així successivament fins el 25 de maig

Per 3€ pots aconseguir 10 números de la revista a casa. Oi que és interessant? Fes-hi un cop d'ull aquí!


Cris

L'objecció fiscal

Mai he hagut de fer la renda, però la objecció fiscal fa temps que em crida l'atenció. Em vaig assabentar que existien objectors fiscals llegint el primer llibre de l'Arcadi Oliveres, Contra la fam i la guerra, i ara que estic llegint-me el segon, Un altre món, en parla més detalladament. No és un tema que surti a les notícies habitualment!
Aquí teniu una petita explicació de què és extreta / basada en aquest darrer llibre.

Jo estic a favor de la desaparició completa de les forces armades, però, evidentment, res no és tan senzill. En qualsevol cas, podem actuar d'altres maneres com, per exemple, intentant no participar de la despesa militar, que en el cas de l'Estat espanyol l'any 2006 es va situar, fent els càlculs correctes, al voltant dels 45 milions d'euros diaris.

Segons dades del llibre: 2 mesos de despesa = 1 any de pressupost de l'ONU; 5 dies de despesa = 1 any de ajuts a l'estudi i beques.

Un exemple d'objecció fiscal, suposant que haguem donat 600 euros a Hisenda: 100 amb la declaració de la renda i 500 durant l'any:

Ens n'anem als pressupostos de l'estat i veiem que Defensa té, aproximadament, el 6% del pressupost de l'estat, la qual cosa vol dir que dels nostres 600 euros, 564 hauran anat a parar a despeses diverses del govern [...] però 36 euros hauran anat a parar a Defensa. Aleshores jo, si sóc objector fiscal i estic disposat a pagar els 564 euros primers, però aquests 36 segons no els vull pagar perquè no és coherent amb la meva manera de pensar perquè jo no vull la guerra i, per tant, no vull exèrcit, lògicament no he d'acceptar donar al govern aquests 36 euros per a Defensa. Com que ara me'n queden 100 per pagar, vaig a Hisenda i només en pago 64, perquè els altres 36 considero que són els que es gastaran en Defensa.

Resumint la resta de l'explicació: perquè Hisenda no pensi que vols evadir-los, els dones a alguna ONG. Hisenda els reclama igualment i et pots negar a pagar-ho fins que el banc decideixi embargar-te aquella quantitat més les despeses d'enviament.
Proposa l'Arcadi:

De fet, amb l'exèrcit hi hauria d'haver la mateixa possibilitat que es dóna per a l'església catòlica: que s'hi pogués fer creueta o no el dia que es fa la declaració, depenent de si s'hi volen destinar diners o no.

En el tema de l'objecció fiscal, entren en joc els calés, que és també el treball... i segurament això sigui l'impediment més gran. Però aquí arriba la consolació: el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha tret una multa per impagament que havia imposat Hisenda. Visca!

Cris

-------------------------------------

[Editat el 2 de maig]

Una gran imatge...