Estació 27: A les nits busco...

Recordarem les nits en què ens volíem menjar el món,
i que ens vam menjar el món.

I allà en l’oblit hi ha algú que crida desesperat.

No sap d’on ve ni on va, ni el que queda.

I allà en l’oblit hi ha algú a qui tu ja no escoltes mai,

com sempre...

Ja no puc continuar dissimulant,
em sento cada cop més perdut.
I a les nits busco bar,
busco bar, rere bar.
Vull tornar al que per mi varen ser...
Nits de glòria.
Nits de glòria.

Nits de glòria, Gossos (Oxigen, 2007)

Un tros de cançó que em descriu a mi, ara i aquí.
Del nou disc de Gossos, Oxigen... potser és el que necessito: oxigen. Encara que costi deixar enrera món conegut...

Sempre quedarà com a consol la vastitud de l'univers que encara resta per descobrir...


Cris

'A single lifetime'...

The very worst impulses of humankind can survive generations, centuries, even millenia. And the best of our individual efforts can die with us at the end of a single lifetime.

Elizabeth Kostova, "The Historian"

It struck me yesterday evening.


Still thinking about it... Cris

[Los peores impulsos de la humanidad pueden sobrevivir generaciones, centurias, incluso milenios. Y lo mejor de nuestros esfuerzos individuales puede morir con nosotros al final de una única vida.]

Aquesta no és la nostra Església

Per descomptat que defenso el dret dels bisbes espanyols de manifestar-se pel que creguin oportú i a mobilitzar tantes persones com vulguin. Hi tenen tot el dret.
Però som també molts els que ens sentim amb el dret d'afirmar que l'acte de diumenge passat a Madrid ens va doldre com a cristians, i que creiem que ha causat un enorme perjudici a la imatge de l'Església catòlica.
A Madrid, els bisbes van rebaixar la fe al nivell d'una idelogia, atacant un govern i demanant encobertament el vot per un partit (partit que, pregunto, en cas de tornar a governar, ¿derogarà la llei del divorci, de l'avortament o la dels matrimonis homosexuals?, ¿o recomanarà als seus dirigents i votants que no les facin servir?).
No ens molesta l'Església al carrer. Al contrari, més que la hi voldríem, però no participant del joc del poder, sinó al costat dels sense drets. En canvi, ja fa temps que ens passa que, com més parlen alguns bisbes, menys hi sentim l'Evangeli. Suposem que deu ser en coherència amb la seva ràdio. L'emissora que més hauria de treballar per la concòrdia és la que sembra més discòrdia.
En canvi, l'Església en la qual encara creiem molts cristians estima a tothom. Comprèn i acull. I
somriu. No parla amb veus engolades, ni proclama apocalipsis de butxaca. És conscient dels seus errors i sap que no pot anar donant lliçons. Està més interessada a perdonar que a condemnar. I si s'enfada amb algú, és amb els hipòcrites, exactament igual que Crist a l'Evangeli. La nostra Església respecta la llibertat de la persona i ha donat i dóna vides admirables, sobretot entre els que, a més a més de treballar pels pobres, han preguntat en veu alta per què hi ha pobres.
No ens amaga que ser cristià és molt difícil, perquè difícil és donar-se al proïsme. Per això no pot reduir la fe a l'obediència ni al compliment d'un manual, i encara menys, a la simpatia per una opció política. La nostra Església no està obsessionada pel sexe i creu que allà on hi hagi una família que estimi i que s'estimi de debò, hi ha, també, una família cristiana.

ANTONI BASSAS

Via Clara (gràcies!)

doncs això és...

Estació 26: Mitja pausa

Com segur que haureu notat en els darrers mesos, no estic actualitzant tan sovint com ho feia abans. Això és en part perquè tinc moltes hores de classe i molta feina a la universitat, però es deu sobretot a què estic en un moment de "re-pensar-me", de "replantejar-me" moltes coses. I hi ha coses que no em sento a gust compartint amb una xarxa de persones que tampoc tinc gaire clar qui són... així que ja em permetreu que continui durant un temps més aquest ritme dolç d'actualització, doncs ara mateix no n'hi ha cap altre possible!

Que tingueu un 2008 ple de pau, esperances acomplertes i amor.


Cris

Inclòs en un meme

Fa més d'un mes (concretament el 4 de desembre) em va arribar un correu del Club Saratoga dient que el meu estimat i aturat blog havia estat inclòs en un meme. Primer de tot els ho vull agraïr públicament :)
GRÀCIES!
A una l'afalaga que hi hagi algú més enllà d'aquesta pantalla que pugui estar interessat en el que escriu. Més encara quan no té ni idea de com han anat a parar a aquest espai ni tampoc coneixia aquesta bona gent abans de rebre l'esmentat correu...
I després del moment "nyonyo", si és que ho ha estat, que segueix a tota entrega de premis, volia seguir el meme com alguna altra vegada he fet. Però la veritat és que m'és molt difícil.
Comencem llegint el que s'espera de qui rep aquest meme (és a dir, de mi):

Es tracta de nomenar set blogs solidaris que comparteixen les teves idees i opinions, o que simplement ens ensenyen tot el que saben i ho fan d'una forma totalment altruista, generosa i voluntària, simplement pel plaer de compartir. És una cadena solidària, per tant cal continuar-la sempre i cal enviar un correu als nous blogs premiats i aquests cal que continuïn la cadena amb set blogs més i posin el logotip.

És complicat. El primer que em ve al cap és que no conec blogger que no ens ensenyi el que sap d'una manera altruista, generosa i voluntària: tots són generosos amb les seves paraules, crec que cap dels que llegeixo rep diners per escriure un blog i espero sincerament que tots ho facin de forma voluntària. Bé, l'Oriol ho feia per obligació, però ara ja escriu de forma voluntària...
De totes maneres, aprofitarem l'avintesa per a recomenar-vos alguns blogs de la xarxa que trobo interessants:

En això de compartir coneixements de forma gratuïta, en Dan s'emporta la palma. No gaire lluny el segueix en Remo de CPI (Curioso Pero Inútil), sempre amb articles ben interessants! Per la seva gran saviesa, no podem oblidar la mafalda, amb les seves actualitzacions de tires còmiques d'aquest personatge. En Marc comparteix una cosa que sap fer molt bé: les homilies.
Això de nominar algú amb qui "comparteixis idees i opinions" m'ha fet pensar en un dels darrers escrits de la Maria. En la mateixa línia, l'espai de la Txaro sovint és un reflex d'allò que aquest vol arribar a ser.
Cada vegada m'agraden més els escrits de sor Lucía (Sintonía Cordial) i fa un parell de dies vaig descobrir Vivir y pensar en la frontera, d'un jesuïta a l'orient. Un altre blog molt interessant d'un espanyol a l'estranger, és el de'n Chema Caballero (a Sierra Leona).

N'hi ha molts més i us he parlat d'alguns abans...


Cris

[Sí, segueixo molts blogs. Ho reconec. Són més de 115, segons el google reader, així que això només és un petit tast!]

pd: no escriuré cap correu avisant d'aquest meme, ja que tampoc considero que l'hagi fet (hi ha bastants més de 7 blogs!), però si a algú li ve de gust el convido a continuar-lo!

Emmanuel

Li posaran el nom d'Emmanuel, que vol dir "Déu amb nosaltres"

Mt 1,23

Via Lo esencial es invisible a los ojos (Carlos Herrera)

Como hace 2000 años, hoy sigue naciendo donde menos se le espera, con una esperanza increible de llegar a tocar nuestros corazones.
Perquè, com dèiem divendres, Déu és un boig que creu en la humanitat.
Que el teu cor rebi amb els braços oberts la bona notícia que avui torna a néixer!

Feliz Natividad!


Cris

Altres línies: Sense comentaris

Fa un temps us parlava de notícies i avui la Maria Escalas ha compartit un bon video sobre el tema...

. . . . : S e n s e _ c o m e n t a r i s : . . . .

[video en castellano]

Cris

Conciertos a tutiplén*!

El sábado fui a un concierto de Maldita Nerea en la sala Salamandra (L'H). Tocaron muchas canciones de su último disco (buenísimo!), pero me faltó alguna que me encanta (y alguna más). Dijeron menos palabras que en el anterior de marzo pero hablaron con su música.

Fa un mes vaig estar al concert de Marwan i Luis Ramiro (vaig gravar alguns videos), a Zac-Club, ben íntim. Vaig sortir caminant a un pam del terra. No havia escoltat Luis Ramiro i em va sorprendre; té algunes cançons magnífiques, com "Per-fec-ta", una cançó dedicada als complexos d'una noia.
Sobretot si ets dona, vull regalar-te aquest moment de "glòria" fugaç. Especialment si avui estàs trista o no et trobes bé amb tu mateixa. Cal rebre-la amb els ulls tancats, com si te l'estiguessin cantant només a tu.

(és gravat de la ràdio)

Cris

* sí, tutiplén existe. Como Teruel.

Dia del migrant (18-D)

Avui commemorem els 17 anys de l'aprovació de la convenció dels drets de les persones migrants i els seus familiars amb el dia del migrant.
Després de deixar abandonat el blog de nou durant un temps (totalment en contra de la meva voluntat, us ho puc ben assegurar!), ja a l'esprint final del trimestre, aprofitant l'avintesa per oferir-vos d'escoltar aquesta cançó de Migueli anomenada "Extranjero":

Get this widget | Track details | eSnips Social DNA

Cris

Felicidades!

Passades les dues setmanes anunciades, trenco el silenci... Dale al play!

L'experiència de què parlava a l'entrada anterior era conviure i compartir amb 7 persones més una setmana. En quatre paraules, vivíem tots 8 al Casal Loiola però seguíem fent la nostra vida normal, almenys fins l'hora de sopar, i acabàvem el dia amb una activitat plegats. Va ser una experiència molt especial perquè èrem un grup que ja portàvem un temps coneixent-nos, així que partíem d'una confiança que es va agraïr molt. Això sí, no vaig dormir gaire...

Us vaig comentar fa un temps que havia sortit a la llum TSKV.cat. Jo m'encarrego del funcionament d'una secció anomenada "LabOratori" que proposa pregària, bàsicament amb nous formats. Ara hi ha un parell de números penjats, algun més a la despensa... i s'accepten propostes pels que vindran!

__________________________________

Y aquí está la versión castellana del último vídeo de LabOratori:

A partir d'ara espero tornar al ritme d'actulització que portava abans... si se'l pot anomenar ritme!


Cris