miércoles, 16 de enero de 2008

Estació 27: A les nits busco...

Recordarem les nits en què ens volíem menjar el món,
i que ens vam menjar el món.

I allà en l’oblit hi ha algú que crida desesperat.

No sap d’on ve ni on va, ni el que queda.

I allà en l’oblit hi ha algú a qui tu ja no escoltes mai,

com sempre...


Ja no puc continuar dissimulant,
em sento cada cop més perdut.
I a les nits busco bar,
busco bar, rere bar.
Vull tornar al que per mi varen ser...
Nits de glòria.
Nits de glòria.

Nits de glòria, Gossos (Oxigen, 2007)


Un tros de cançó que em descriu a mi, ara i aquí.
Del nou disc de Gossos, Oxigen... potser és el que necessito: oxigen. Encara que costi deixar enrera món conegut...

Sempre quedarà com a consol la vastitud de l'univers que encara resta per descobrir...


Cris

8 comentarios:

Sergi d'Assís dijo...

Una forta abraçada!

Anónimo dijo...

El llenguatge enganxa o no enganxa. El educadors i pastoralistas ens escarrassem a trobar paraules escaients... i no sempre les encertem.
Aquesta cançó m'ha agradat molt.Parla d'avui amb llenguatge d'ara.
Gràcies. Teresa

Silveri Garrell dijo...

Crec que seria més encertat dir "cerco" en lloc de "busco". CERQUEU I TROBAREU, AMEN.

Anónimo dijo...

Criiiistinaaaa!!!!!

Quant de temps... :( ;))

Busca oxígen JA, si el necessites... sinó acabaràs ofegant-te! Sé de què va... jeje!! :P

Una abraçada i ànims!!

Sara dijo...

Ànims! Busca i trobaràs.

Un petonàs

Txaro dijo...

ànims cris!!! Respiiira!!! hi ha una cançó de 4crits (un grup lleidatà)... que parla de la pregària com a forma de respirar. Preeeegaaa!!


"Respiro, visc... faig un pacte amb la vida cada cop que respiro,... visc... pateixo si no respiro, respiro i no deixo de patir.

Respiro, visc... m'omplo d'aire i en cada desig em buido... visc... "

(ara no recordo com continua... però ja te la passaré!!)...

àaaaaaniiimss!!

Daniel Mercado dijo...

Respira profund i inspira oxigen, descansa molt i presa forces, somia molt i recupera l'ànim. Una forta abraçada des de les altures bolivianes

Cris Ruano dijo...

Sergi: Gràcies! Realment la necessito...

Teresa: M'alegro que l'hagis trobat encertada! Jo no la he buscat, ella sola va venir a trobar-me aquell dimecres al matí...

Silveri: No sé si seria més adequat, però són paraules que he agafat prestades d'una cançó: són les que són!

Zoila: En eso estamos...

Sara: Sempre buscant i preguntant-nos una i altre vegada, tal com hem quedat! ;)

Txaro: Ja me la passaràs! No havia sentit a parlar d'aquest grup...

Daniel: Quin comentari tan ben trobat... Gràcies!