Abans de marxar... una recomenació!

A falta d'unes poques hores per agafar l'avió cap a Pisa, volia llençar una recomenació per a tots aquells que us quedeu a Barcelona uns dies encara.

El proper dilluns 30 de juliol a les 19h30 es passarà la pel·lícula "Promises" (Promeses) dins d'un cicle del CaixaFòrum anomenat "Refugiats: Vides en trànsit". És un film amb tints de documental dirigit per Carlos Bolado, B.Z. Goldberg i Justine Shapiro l'any 2001. Al programa la descriuen dient que ens ofereix un retrat humà del conflicte palestinoisraelià. Filmat en els últims anys de la dècada dels noranta, el documental exposa la situació dels palestin als territoris ocupats i a Jerusalem est. A partir dels testimonis de set nens d'ambdós costats (de 9 a 13 anys) ens mostra com n'és de complicat créixer a Jerusalem. Encara que els nens viuen a només vint minuts de distància entre si, habiten en mons radicalment diferents, pràcticament incomunicats, i són conscients de la situació. La seva visió de les coses està modelada per les imposicions dels adults que els envolten. Però aquest grup ha decidit saltar les barreres per trobar-se amb els seus veïns.
Ja vaig parlar sobre aquesta pel·lícula a l'space. M'encanta! Crec que és la pel·li que més vegades he vist en tota la meva vida...
Si algú la ha vist (o la va a veure) ens podria comentar què li ha semblat!

I com acaba aquella entrada de l'space, també vull que acabi aquesta:

Cal predicar la tolerància? Quin mot més lleig! [...] Tolerar és acceptar les coses a contracor, és deixar fer; és, de manera negativa, no prohibir, i això implica una relació de forces en què, qui domina, s'avé a no fer servir el seu poder [...]. La tolerància, concessió feta pel poderós segur de si mateix, tan sols és la primera passa cap al reconeixement de l'altre; cal fer més passes en el camí de l'amor a les diferències.

ALBERT JACQUARD, Elogio de la diferencia

Una abraçada,

Cris

pd: Torno el dia 8 d'agost, però no tindré internet regular fins el 2 de setembre, així que no espereu gaire entrades...

De la Verna a Assís

Avui és el dia de Santiago i molts peregrins arribaran a les portes de Compostela per quedar-se extasiats a la plaça de l'Obradoiro mirant la meravellosa i immensa catedral.

Avui recordo els pelegrins d'aquest estiu... L'Ignasi està fent el camí de Santiago; ahir estava dormint a Burgos. El Mikel va començar a pedalejar ahir a València, destí a Roma, una impressionantment llarga pelegrinació que coincidirà en alguns moments amb el Cammino di Francesco que jo recorreré a partir d'aquest divendres amb el Genís, la Maria, la Clara, la María i la Mila.
El Genís, la meva germana, la Mila i jo demà al matí ja agafem l'avió cap a Pisa i, després de 3 trens, un bus i pujar una petita muntanya, amb parades a Florència i Arezzo (on es va gravar "La vida és bella") incloses, arribarem al santuario della Verna per dormir. L'endemà al matí arribaran al santuari la Maria i la Clara i començarem a caminar direcció Assís, seguint aquest camí que està, com aquell qui diu, acabat d'estrenar.
Una guia i alguns consells de l'Álex i el Mikel ens portaran per paisatges que només en foto ja són corprenedors. Ens menaran a trobar-nos amb ermitans, a conèixer gent ben curiosa i interessant. El dia 4 d'agost, si tot va com ha d'anar, arribarem a Assís i el dia 6 marxarem cap a Roma, per fer poder visitar alguna coseta de la ciutat abans de tornar a Barcelona el 8 d'agost.
Aquest estiu no puc perdre la línia: segur que seran dues setmanes plenes a vessar de VIDA com ho han estat les 3 anteriors. Tinc unes ganes de marxar cap allà!...
Quan torni us explico com ha anat l'experiència! Fins llavors, aquest bloc deixarà de funcionar: bon estiu!
Una abraçada,

Cris

pd: pels que pregunteu, m'he matriculat a educació social a la UAB i a algunes assignatures d'enginyeria tècnica informàtica de gestió.

Estació 24: Camp de Treball urbà | Demarca't!

Aquest darrer mes ha anat ple a vessar de projectes, il·lusions, decisions, coneixences, menjades de tarro, aprenentatge, creixement... Ha estat increïble! Sembla impossible que tanta VIDA pugui sortir de menys de 30 dies!

Només acabar examens, dimecres 27 de juny, vaig anar a rebre la Grecia, que tornava després de tot un curs vivint a Londres. Feia uns 8 mesos que no la veia i em va fer moltíssima il·lusió poder abraçar-la de nou. Es nota que durant aquest any ha crescut moltíssim, s'ha conegut i ha madurat...

Dijous i divendres següent vaig estar acabant de preparar el Casal-Menjador de Bellvitge (CMB), va ser un no-parar! Divendres mateix vaig marxar cap a Begur amb la família per tornar a temps per la darrera reunió de preparació del CMB.

Aquell cap de setmana va incloure llargues estones de conversa / discussió sobre el meu futur amb els de casa... va ser un moment dur, per a mi: els entenc, però costa moltíssim més tirar endavant quan no et sents recolzada...

Diumenge a la tarda vaig fer la bossa i vaig marxar cap al Casal Loiola, on just havia començat el Camp de Treball urbà. Els nois de 4t d'ESO de Lleida col·laboraven al casal d'estiu de l'escola Sant Pere Claver, al barri del Poble Sec, i la resta de 4t d'ESO estava al centre obert Joan Salvador Gavina, al Cottolengo, al menjador de les calcutes o a la ludoteca del CMB. L'Ari, que ha acabat 2n de Batxillerat, col·laborava a l'escola d'estiu de casp i els 5 restants (batxillers i universitaris) estàvem donant un cop de mà al CMB. En Genís i jo estàvem també com a pre-monitors al camp de treball.

Aquesta diversitat de llocs per on ens movíem va omplir de matissos les activitats i les reflexions que es proposaven durant el vespre. Les meves nits acabaven entrada la matinada amb les reunions de monitors del camp de treball, que va ser un dels moments del dia en què més vaig aprendre. Tenia allà al davant tot un seguit de gent que portava a sobre molts voluntariats, camps de treball i experiències ben variades i això es notava un munt! Un simple comentari, una opinió ben exposada, un somriure per coses ben petites (tant petites com les xuxes, oi?)... el que allà es parlava desprenia una manera de fer que em va enriquir molt.
A les nits arribava morta de les preparacions del CMB, del casal en sí, de les activitats del camp de treball, del dormir poc... però savia que si em quedava, valdria la pena, podria veure moltes coses de les que no m'havia adonat durant el dia. Petits detalls que potser a mi se m'havien passat per alt, però algú altra havia anotat en la seva memòria. I tot per fer que aquesta experiència fos el més profitosa possible...
Gràcies a tots els que vau participar del camp de treball i als que ens vau portar sopars. Vosaltres pinteu el món amb el color de l'esperança!
Gràcies als que em vau demostrar que a la generació del 91 també hi ha frikis i motivats, petits teletubbies, hòbbits en potència. Seguiu portant alegria i bogeria al món!
Saida, Melgo, Edu, Minerva, Núria... Gràcies! Sou llum que no pot parar d'il·luminar!

Si voleu veure fotos del Camp de Treball, podeu clicar aquí.

Altres línies: La abuela tiene caspa

Avui un petit divertimento, com ho és tot el blog de'n Zinc Piritione anomenat "La iaia té caspa":

. . . . : La abuela tiene caspa : . . . .

Un post per treure's el barret -sí senyor!- que demostra que la lògica no sempre és tant lògica i encara menys és coherent.

Homicidas

Article de Suso de Toro aparegut al magazine de La Vanguardia avui, diumenge 15 de juliol.

- Ahí está ese anuncio, escucha...
"Te van a quitar seis puntos, multa de trescientos euros, te pueden dejar sin carnet..."
-Pues que lo dejen sin carnet, a mí qué me importa.
- Pero calla, hombre, escucha.
"Te puedes hacer daño. Matarte. Peor aún: matar a tu novia, a tus colegas. Quedarte sin los hijos que podrías tener..."
-Pues que se muera, o que se quede sin hijos. Si van a ser gilipollas como su padre...
-Pero es que te está hablando a ti, o sea a mí. O sea a quien escuche el anuncio...
-A mí no, que yo no lo conozco. No conozco al fulano ese que habla...
-Ya, pero te habla a ti igualmente.
-¿Pero entonces cómo me trata de tú? Si no me conoce...
-Bueno, pero es su modo de hablar. Le habla a un "colega", o sea a otro como él.
-Ah, pero yo no soy colega suyo. Ese anuncio no es para mí.
-Bueno, se ve que está pensado para chavales. O sea para jóvenes que conducen coches a mucha velocidad.
-Bueno, pues que lo digan. O que lo pasen en las discotecas, o donde se mamen sus colegas, pero que no me digan que se están dirigiendo a mí. Con esa falta de educación...
-Ya sabes como es este país...
-Este país también soy yo. Y no le falto al respeto a nadie. A mí, el ministerio que me trate con respeto, luego ya hablaremos. Un poco de educación... Tanto colega y tanta leche.
-Bueno, pero el fondo es bueno. No me negarás que la intención no es buena. Se tratade que los jóvenes no se maten.
-Bueno, se tratará de que los jóvenes que se maman y que se meten rayas y tal no se maten. Porque no creo que todos los jóvenes hagan eso.
-De acuerdo, pues se refiere a esos. Pero todos fuimos jóvenes y no me negarás que alguna vez no te pasaste...
-Me pasé alguna vez cuando era joven y aún me paso alguna vez ahora que no lo soy. Pero si me paso que me multen o lo que corresponda, pero que no me traten como un gilipollas, que me traten con respeto. Si hay que ir a la cárcel pues se va, pero con respeto.
-Vale, vale, con respeto. Pero lo principal es que no se mate tanta gente.
- No. Si un tipo se quiere matar que se mate. Si se quiere tirar por un barranco, allá él.
-Hombre, no seas bruto, no digas eso.
-No es que le desee la muerta a nadie, pero hay quien tampoco le da importancia a la vida.
-En la juventud hay mucha inconsciencia. No puedes juzgar a una persona joven sin tener eso en cuenta, no es justo.
-Sí, pero un joven puede matar, igual que un viejo. O mejor. ¿No te parece que falta algo en ese anuncio?¿Y las víctimas?
-Sus colegas, la novia...
-Esos allá ellos, para eso son amigos o novios de un imbécil, ¿pero y la gente que pasa por la calle, que cruza un paso de cebra o que viene en un coche de frente conduciendo con cuidado y se le cruza el del anuncio?
-¿Quién, el que habla?
-No, hombre, el otro. Ése al que le hablan, el gilipollas, el colega.
-Es verdad, se olvidan de las víctimas.
-Es que ni siquiera lo hacen responsable de sus actos, de la gente inocente a la que mató.
-Alto, que aún no mató a nadie. Que se trata de un anuncio. Y no sabemos de quién se trata.
-Bueno, por si acaso. El gilipollas ése.

Quan ho he llegit he pensat en l'argument que fa anys utilitzava contra el tabac. Hi ha gent que et diu que fuma i té dret a fer-ho perquè és senyor de la seva pròpia vida; i llavors jo em pregunto... si amb cada cigarreta diuen que t'estàs treient temps de vida, podria estar bé preguntar als qui haurien hagut de compartir amb tu aquelles estones si no els importa que moris; com els hi cau a la teva parella, els teus fills, els teus pares o els teus amics això de què prefereixis fumar-te algunes cigarretes que no passar més temps amb ells. Què els sembla que t'arrisquis a morir més aviat per pur plaer (o per l'addicció que se'n deriva).
Els hi has preguntat mai? Què t'han respost?
El fum que deixa anar cada cigarreta acaba marxant (després de passar pels pulmons dels qui tens al voltant), tal com aquells petits instants s'esvairan en un "podria haver passat", formant un interrogant que porta pena abans d'hora.

Què n'opineu, de tot plegat?

Estacio final?

Decisio presa.

Preinscripcio feta.

Final de trajecte?

No pas!!

Ara comença tot de nou! Potser toca entrar a un vago diferent que em permeti canviar d'aires i alhora continuar per aquesta via que m'he fet meva...

He deixat el bloc molt penjat aquesta darrera setmana perque estic participant a un camp de treball i no em sobra gaire temps. A partir de divendres em tornareu a veure mes el pel! (i tornaran els accents als textos jeje)

Bona nit!

Cris

pd: a por ellos... oe! ;)

Estación 23: Tiempo

Tiempo, de Ciento Ochenta grados

Tiempo de reír, tiempo de llorar
Tiempo de triunfar y de fracasar
Tiempo de quererte y que te quieran
De quedarte dentro o de venirte fuera.
Tiempo de subir a las alturas
Tiempo de buscar en la basura
Tiempo de morir, tiempo de matar
Tiempo de agarrar tiempo de soltar.

De volver atrás, convertirse en sal
De apretar los dientes, de mirar atrás
De volverse fuerte, de gritar al mar
De vaciar las manos, de ganarse el pan.

Tiempo de morder, tiempo de soltar
Tiempo de plantar, tiempo de arrasar
Tiempo de aguantar, tiempo de explotar
Tiempo de guardar, tiempo de tirar.
Tiempo de arrancar, tiempo de plantar
Tiempo de rasgar, tiempo de curar
Tiempo de rezar y de blasfemar
Tiempo de gritar, tiempo de callar.
Tiempo de comer, tiempo de ayunar
Tiempo de partir y de regresar
Tiempo de abrasar y de congelar
Tiempo de engañar y decir verdad.

De mirar al suelo, tiempo de escuchar
De tocar el cielo, tiempo de opinar

Tiempo de ser niño, y de ser mayor
Tiempo para ti, tiempo de los dos.

De volver atrás, convertirse en sal
De apretar los dientes, de mirar atrás
De volverse fuerte, de gritar al mar
De vaciar las manos, de ganarse el pan.

Tiempo de morder, tiempo de soltar
Tiempo de plantar, tiempo de arrasar
Tiempo de aguantar, tiempo de explotar
Tiempo de guardar, tiempo de tirar.

De tocar el cielo al decir te quiero
De ser nieto, hijo, padre o abuelo
De vivir borracho, de volverse abstemio
De soltar amarras o de echar el freno.

Tiempo para mí y para los demás
Y si soy ladrón pude ser legal
Tiempo de saltar, tiempo de parar
Tiempo de cantar, tiempo de buscar.
Tiempo, tiempo, tiempo mucho
tiempo más.
Cada cual sabrá en que tiempo está
Tiempo de actuar tiempo de observar
En el tiempo está toda la verdad.

S'han acabat els examens!!!!!!! Viscaaaaaaa!!! Estic feliç feliç :)
Per a cada moment hi ha un temps... ara s'ha acabat el temps d'estudiar i comença el de preparació de l'estiu, a corre-cuita. Casal-Menjador de Bellvitge, Camp de treball, Vall de Núria, Cammino di Francesco, Begur, Cantabria, Taizé... està ben ple i queda molt per fer!
Si és que tot és possible! ;)

Creo que estoy en tiempo de venirme fuera, de soltar amarras, de gritar al mar, tiempo de los demás, de decir verdad, tiempo de mirar al suelo para tocar el cielo.
Y vosotros, en que tiempo estáis?

Cris

Que no es verdad

Yo no sé muy bien de quien
de quien diablos fue la idea
de contar a todo el mundo
las mentiras que hoy nos llevan
a caer en el más mísero destino
a ser un número en las listas del INEM

Y ese "tal" seguro que
que estudió alguna carrera
sin motivos sin "porqués"
para no ser un cualquiera
tanto tienes, tanto vales es la enseñanza primera
y eso es lo que nos han vendido al por mayor...
que no, que no, que digo

Que no es verdad que no haya tiempo
para cerrar los ojos y poder volar
por otros cielos
afortunadamente sé
que no es verdad que hayamos muerto
abandonados a la cruda realidad
de no querernos
afortunadamente digo

Para ser gente de bien
ser "un alguien" importante
lo primero es estudiar
lo segundo es olvidarte
de las cosas que tu corazón te mande
que aunque te hagan feliz no sirven pa' comer

Y si tienes suerte, ya
ya veremos lo que pasa
quizás llegue a opositar
tal vez consiga una plaza
un buen puesto en oficinas del estado
y olvidaré las tonterías que soñé...
que no, que no, que digo

Que no es verdad que no haya tiempo
para cerrar los ojos y poder volar
por otros cielos
afortunadamente sé
que no es verdad que hayamos muerto
abandonados a la cruda realidad
de no querernos
afortunadamente digo.

Ya ves la felicidad
no se vende tan barata
como el odio o el rencor
y esas mentiras que matan
poco a poco y sin contar con uno mismo
dime que haría si nacieras otra vez...
que no, que no, que digo..

Que no es verdad que no haya tiempo
para cerrar los ojos y poder volar
por otros cielos
afortunadamente sé
que no es verdad que hayamos muerto
abandonados a la cruda realidad
de no querernos
afortunadamente digo.

Decidir es un gran descanso. Aunque todavía falte enfrentarse a las primeras, y más temidas, consecuencias.

No sé si será simplemente un sueño que me permite volar, pero ahora estoy decidida a hacerlo tan real como pueda. No quiero ser el "tal" seguro que estudió sin motivos ni "porqués".
Aunque tenga que escuchar a los que me recuerdan que me estoy saliendo del camino, que voy a entrar en una desviación secundaria. No entienden que ese camino principal no lo siento mío. Y que, llegada a la encrucijada, tengo que escoger yo, equivocarme yo. Aunque no vean claro que escoja el camino que sube al monte y me complica la jornada en lugar de aquél plano que va corre paralelo a la carretera por la que otros pasan a toda velocidad.

Cris

[canción de Maldita Nerea, ya os he hablado de ellos]

Estació 22: Llegeix, creu, ensenya i viu

Una petita pregària durant la ordenació de diaques del Roger i l'Eloi em va tocar el cor:

Llegeix l'Evangeli.
Creu allò que llegeixes.
Ensenya allò que creus.
Viu allò que ensenyes.

El bisbe els hi va demanar a l'Eloi i el Roger durant la celebració, però estic convençuda que és una crida per a tot cristià que la vulgui escoltar. Vista així, tot plegat pren sentit: és un seguit de passes que et poden dur a aquella felicitat de què Gandhi parlava.



Aquests últims dies no he pogut estar gaire pel blog: el final de curs s'ajuntat com cada any amb la preparació de l'estiu i servidora no troba temps per tot.
I tinc tots els examens, ben juntets, la setmana que ve... així que tot està per fer!
Bones vacances als estudiants ja alliberats dels seus examens i entregues!


Cris

Altres línies: Yo soy cristiano

Vía Buscando mi nombre, de Mois, he encontrado muchas joyas. Os propongo visitar esta:

. . . . : Yo soy cristiano : . . . .

Y una anécdota... en un encuentro con un hermano de Taizé en el verano de 2005, alguno le preguntó si él se seguía definiendo como católico. A lo que vino a responder recordando que católico quiere decir universal y, siguiendo esta definición, él se sentía plenamente católico.