I am on my way - Estic en camí

Pots trobar-te sovint sense saber ben bé cap a on et dirigeixes, malgrat no tinguis clar què persegueixes, quan hi arribaràs o com assoliràs els teus objectius, quan veus davant teu un camí enboirat o no gaire clar... De vegades la única certesa és que no estàs aturat, estàtic, assentat en una realitat, sinó que estàs en camí, buscant alguna cosa que, segurament, ni tant sols saps quina és.

Where am I goin'?
I don't know
Where am I headin'?
I ain't certain
All I know
Is I am on my way

When will I be there?
I don't know
When will I get there?
I ain't certain
All that I know
Is I am on my way



Tornada de la cançó que obre la pel·lícula Paint your wagon (aka La leyenda de la ciudad sin nombre). Una de les que més m'agraden: musical-comèdia-western, una combinació certament explosiva, que sovint em ve al pensament.


[només la primera cançó]


Cris

Altres línies: Finalistes de "Curts amb fons"

No puc deixar de compartir amb vosaltres aquesta notícia que tan bé relata la Sara:

. . . . : Finalistes de "Curts amb fons" : . . . .

Cris

Abans de marxar... una recomenació!

A falta d'unes poques hores per agafar l'avió cap a Pisa, volia llençar una recomenació per a tots aquells que us quedeu a Barcelona uns dies encara.

El proper dilluns 30 de juliol a les 19h30 es passarà la pel·lícula "Promises" (Promeses) dins d'un cicle del CaixaFòrum anomenat "Refugiats: Vides en trànsit". És un film amb tints de documental dirigit per Carlos Bolado, B.Z. Goldberg i Justine Shapiro l'any 2001. Al programa la descriuen dient que ens ofereix un retrat humà del conflicte palestinoisraelià. Filmat en els últims anys de la dècada dels noranta, el documental exposa la situació dels palestin als territoris ocupats i a Jerusalem est. A partir dels testimonis de set nens d'ambdós costats (de 9 a 13 anys) ens mostra com n'és de complicat créixer a Jerusalem. Encara que els nens viuen a només vint minuts de distància entre si, habiten en mons radicalment diferents, pràcticament incomunicats, i són conscients de la situació. La seva visió de les coses està modelada per les imposicions dels adults que els envolten. Però aquest grup ha decidit saltar les barreres per trobar-se amb els seus veïns.
Ja vaig parlar sobre aquesta pel·lícula a l'space. M'encanta! Crec que és la pel·li que més vegades he vist en tota la meva vida...
Si algú la ha vist (o la va a veure) ens podria comentar què li ha semblat!

I com acaba aquella entrada de l'space, també vull que acabi aquesta:

Cal predicar la tolerància? Quin mot més lleig! [...] Tolerar és acceptar les coses a contracor, és deixar fer; és, de manera negativa, no prohibir, i això implica una relació de forces en què, qui domina, s'avé a no fer servir el seu poder [...]. La tolerància, concessió feta pel poderós segur de si mateix, tan sols és la primera passa cap al reconeixement de l'altre; cal fer més passes en el camí de l'amor a les diferències.

ALBERT JACQUARD, Elogio de la diferencia

Una abraçada,

Cris

pd: Torno el dia 8 d'agost, però no tindré internet regular fins el 2 de setembre, així que no espereu gaire entrades...

Cine

Hace tiempo que casi no me paso por el cine, pero el fin de semana pasado me "reconcilié" con él... y ahí llegan un par de sugerencias para vuestras futuras visitas a la sala oscura ;)

El viernes pasado fui a ver "Paris, je t'aime", una peli que recoge cortos a cargo de directores y actores muy reconocidos que suceden en París. Aquí tenéis el tráiler.
Cada corto está tan trabajado y cuenta con tan buenos colaboradores que me encantaría poder parar la "cinta" cuando se acaba para saborearlo, pensarlo y recordarlo. Son pequeñas historias condensadas al máximo: en pocos minutos te presentan una situación, un hecho, un problema... cada una es diferente del resto: historias de inmigración, fantasía, amor, desamor, familia, encuentros y desencuentros... pero todas tienen ese "algo" que las hace adecuadas para la película.

El sábado volví a ir al cine. Esta vez me sorprendió "Breaking and entering". El tráiler está aquí. La han descrito como una historia de robos, tanto materiales como emocionales, en King's Cross, Londres. Creo que es también la historia de un hombre que busca el amor lejos de su vida cotidiana, de dos mujeres que luchan por sus hijos, de como las relaciones se acercan y se alejan... Como se dice en el tráiler: algunas cosas deben romperse antes de arreglarse. Está dirigida por Anthony Minghella y cuenta con Jude Law y Juliette Binoche.
El domingo, en el Magazine de La Vanguardia, la definían así: las historias de amor con dobleces siguen en el punto de mira de Anthony Minghella desde que ganó el Oscar hace poco más de una década por "El paciente inglés". En su nueva película, ahonda en la infidelidad de un arquitecto con problemas matrimoniales que se enamora a su pesar de la madre de un mozalbete que se dedica a robar en su estudio sistemáticamente. Pasiones no siempre correspondidas, chantajes no sólo emocionales y una tupida trama de sentimientos encontrados se instalan en los tres protagonistas. [...]

¿Y tú? ¿Hay alguna película que hayas visto últimamente que crees que vale la pena recomendar? ¡Los comentarios están abiertos esperando propuestas!

Cris