Pau és diàleg

Pau: treballem per a ella.

Estació 12: Moment

Ara és el temps!

No ho deixis per a més endavant! No posis més excuses! El moment de fer-ho és ara.

[conclusió de l'homilia de l'Alexis]

Vistes

Tenim un planeta que no ens mereixem: quines vistes!

És una pena que el tractem tant malament...

[Foto 1: a Vall de Núria. Foto 2: d'internet]

Station 11: The logic of love

The less we have,
the more we give.
Seems absurd,
but it's the logic of love.

Mother Teresa

London, UK

Avui fa un any que vaig tornar de Londres, on m'havia passat un mes i mig.
Molts sabeu que vaig acabar el batxillerat el 2005 i no vaig aconseguir entra a medicina per poquet, així que vaig estudiar durant l'estiu i em vaig tornar a presentar a la selectivitat. Després vaig estar un mes "vacances", em vaig treure l'Advanced, vaig ficar-me a uns quants voluntariats, vaig marxar a Milano... I al gener vaig començar a pensar de marxar a UK un temps. Vaig mirar-me com estava el tema, vaig contactar amb un parell de residències que havia trobat per internet i vaig agafar un vol. Tot això en molt poc temps, potser dues setmanes?
Vaig anar a parar a William Temple House, on vaig conèixer un munt de gent maca. Vaig fer alguns cursets, vaig treballar (no gaires dies), vaig conèixer Londres (i pocs anglesos), vaig conèixer un grupet que preparen pregàries amb cants de Taizé allà... I vaig fer un tast a l'independència: cuinar per tots els àpats, rentar sempre els plats, la roba, l'habitació, anar a comprar el menjar... tot de cosetes que a casa ja "venen fetes".
Estava en un moment en què realment necessitava marxar, créixer lluny de casa, equivocar-me i tornar a provar... Se'm va fer molt curt, massa.
Potser si ho hagués preparat més, hauria pogut fer més coses, però quan marxes no sempre ho fas per veure coses, de vegades vas a mirar endins. I això sí que ho vaig trobar. Bé que vaig tenir dies que vaig fer coses que podia haver fet perfectament a Barcelona; però viure-les allà, lluny del meu entorn habitual, les va fer diferents.

Estació 10: Tu Evangelio es terrible

Cristo,
he oído predicar tu Evangelio
a un sacerdote
que vivía el Evangelio.
Los pequeños, los pobres,
quedaron entusiasmados;
los grandes, los ricos,
salieron escandalizados,
y yo pensé que bastaría predicar
sólo un poco el Evangelio
para que los que frecuentan las iglesias
se alejaran de ellas
y para que los que no las frecuentan
las llenaran.
Yo pensé que era una mala señal
para un cristiano
ser apreciado por la "gente bien".
Haría falta -creo yo-
que nos señalaran con el dedo
tratándonos de locos y revolucionarios.
Haría falta -creo yo- que nos armasen líos,
que firmasen denuncias contra nosotros,
que intentaran quitarnos de en medio.
Esta tarde, Señor, tengo miedo,
tengo miedo porque sé
que tu Evangelio es terrible:
es fácil oírlo predicar,
es todavía fácil no escandalizarse de él,
pero vivirlo...
vivirlo es bien difícil.

Michel Quoist

Aquest text m'encanta... cal explicació?
Feia uns dies que el tenia preparat per aquí i avui a la nit l'Anna Ortín m'hi ha fet pensar amb un comentari que ha fet a UL. També m'hi va fer pensar l'Anna Santiago. Aquest va per vosaltres, Annes!

Cris

Gravació TSKV

Avui hem gravat material per a la pasqua jove. Queden (només!) quatre setmanetes i s'havien de gravar moltes cosetes, així que avui ens hem trobat els "creatius" amb un bon grapat de bons actors i hem fet un intensiu. Tot ha anat ben rodat! I la pasqua té una bona pinta... no us la podeu perdre!
És impressionant veure la quantitat d'hores que es dediquen a la preparació dels quatre dies que dura la pasqua jove. I no ho dic només a nivell de creatius: hi ha moltíssima gent implicada donant el seu temps, preparant dinàmiques, encarregant-se de la infraestructura, imaginant les vetlles, coordinant-ho tot plegat...
Crec que per aquí no he explicat res de la pasqua... i ja seria hora!
La Pasqua TSKV consisteix (en poques paraules) a trobar-nos molts joves, des de 3r d'ESO fins a algun post-universitari, a Raïmat, a 14km de Lleida. Entre el 5 i el 8 d'abril, es fan dinàmiques, pregàries, teatre, coneixes un munt de gent... vivint aquests dies centrant-nos en les celebracions de Setmana Santa. És un gran experiència, altament recomenada. Enguany porta com a títol "JHS... Desmarca't", ja que està lligada amb l'Aplec de l'Esperit (26 de maig de 2007), "Marcats per l'Esperit": ens cal desmarcar-nos de totes les etiquetes que portem a sobre, de les marques, de les nostres manies i capricis... per poder ser marcats per l'Esperit.
A més d'aquesta experiència, també n'hi ha d'altres que tenen molt bona pinta, a Catalunya. La que preparen cada any els maristes, la Pasqua de les Avellanes, porta molts anys al darrera i moltes parròquies i grups preparen les seves pròpies pasqües joves.

Cine

Hace tiempo que casi no me paso por el cine, pero el fin de semana pasado me "reconcilié" con él... y ahí llegan un par de sugerencias para vuestras futuras visitas a la sala oscura ;)

El viernes pasado fui a ver "Paris, je t'aime", una peli que recoge cortos a cargo de directores y actores muy reconocidos que suceden en París. Aquí tenéis el tráiler.
Cada corto está tan trabajado y cuenta con tan buenos colaboradores que me encantaría poder parar la "cinta" cuando se acaba para saborearlo, pensarlo y recordarlo. Son pequeñas historias condensadas al máximo: en pocos minutos te presentan una situación, un hecho, un problema... cada una es diferente del resto: historias de inmigración, fantasía, amor, desamor, familia, encuentros y desencuentros... pero todas tienen ese "algo" que las hace adecuadas para la película.

El sábado volví a ir al cine. Esta vez me sorprendió "Breaking and entering". El tráiler está aquí. La han descrito como una historia de robos, tanto materiales como emocionales, en King's Cross, Londres. Creo que es también la historia de un hombre que busca el amor lejos de su vida cotidiana, de dos mujeres que luchan por sus hijos, de como las relaciones se acercan y se alejan... Como se dice en el tráiler: algunas cosas deben romperse antes de arreglarse. Está dirigida por Anthony Minghella y cuenta con Jude Law y Juliette Binoche.
El domingo, en el Magazine de La Vanguardia, la definían así: las historias de amor con dobleces siguen en el punto de mira de Anthony Minghella desde que ganó el Oscar hace poco más de una década por "El paciente inglés". En su nueva película, ahonda en la infidelidad de un arquitecto con problemas matrimoniales que se enamora a su pesar de la madre de un mozalbete que se dedica a robar en su estudio sistemáticamente. Pasiones no siempre correspondidas, chantajes no sólo emocionales y una tupida trama de sentimientos encontrados se instalan en los tres protagonistas. [...]

¿Y tú? ¿Hay alguna película que hayas visto últimamente que crees que vale la pena recomendar? ¡Los comentarios están abiertos esperando propuestas!

Cris

Humanidad

La conferencia que el Maestro iba a pronunciar sobre "La destrucción del mundo" había sido profusamente anunciada, y fue mucha la gente que acudió a los jardines del monasterio para escucharle.
La conferencia concluyó en menos de un minuto. Todo lo que el Maestro dijo fue:
"Estas son las cosas que acabarán con la raza humana:
La política sin principios.
El progreso sin compasión.
La riqueza sin esfuerzo.
La erudición sin silencio.
La religión si riesgo.
El culto sin consciencia."

"Quién puede hacer que amanezca" (engl. "One minute wisdom"), de Anthony de Mello sj.

Endreçar || Església

He estat (re)endreçant aquest espai virtual, principalment la columna de l'esquerra. Trobareu algunes cosetes noves pel bloc:

• un traductor que permite leer el blog en castellano (antes del contador)
• hi ha el cartell de la pasqua jove claver d'enguany que us portarà a la web des d'on inscriure-us
• hi ha nous apartats com el de ciències i BioUPF o el de voluntariat o el de llocs relacionats amb la lluita contra la pobresa.
  
• dins dels enllaços he fet bastants canvis: "Som Església" pretén englobar espais actualitzats per cristians que es mouen en aquest món virtual.
• un enllaç a l'espai preparat per la revista Foc Nou dedicat a la Blocosfera eclesial
  

Sempre he cregut que l'Església és la unió de tots els cristians, més que no pas als que estan vivint al país que té menor taxa de natalitat del món. Així que "Som Església" també inclou gent que potser no se sent catòlica, però sí que és cristiana. Inclou laics, religiosos, un bisbe, joves, no tant joves, alguns bons amics, altres que he conegut per internet, uns quants que m'he trobat navegant... vaja, un bon poti-poti, com ho és l'Església. Des que l'Eloi va posar nom a la Blocosfera Eclesial, he anat passant de bloc en bloc, salta per aquí i per allà, fins a col·leccionar unes quantes adreces que intento visitar de tant en tant. El millor de tot és que et permet veure i viure "moltes" eslgésies, moltes persones i comunitats que caminen cap a una església més plural.
Tot això em recorda a un comentari que va fer el germà Hector a Taizé l'estiu de 2005 que feia més o menys així: a Taizé tots els germans són catòlics, perquè "catòlic" vol dir "universal"; i això concorda ben bé amb l'ecumenisme que els germans viuen en el seu dia a dia.

I per acabar... un frase ben maca que he llegit avui:

No tenemos en nuestras manos la solución a los problemas del mundo, pero ante los problemas del mundo tenemos nuestras manos.

pd: té molt bona pinta la manera com ha encarat Foc Nou tot aquest "tinglado". Gràcies!