Avui fa un any que vaig tornar de Londres, on m'havia passat un mes i mig.
Molts sabeu que vaig acabar el batxillerat el 2005 i no vaig aconseguir entra a medicina per poquet, així que vaig estudiar durant l'estiu i em vaig tornar a presentar a la selectivitat. Després vaig estar un mes "vacances", em vaig treure l'Advanced, vaig ficar-me a uns quants voluntariats, vaig marxar a Milano... I al gener vaig començar a pensar de marxar a UK un temps. Vaig mirar-me com estava el tema, vaig contactar amb un parell de residències que havia trobat per internet i vaig agafar un vol. Tot això en molt poc temps, potser dues setmanes?
Vaig anar a parar a William Temple House, on vaig conèixer un munt de gent maca. Vaig fer alguns cursets, vaig treballar (no gaires dies), vaig conèixer Londres (i pocs anglesos), vaig conèixer un grupet que preparen pregàries amb cants de Taizé allà... I vaig fer un tast a l'independència: cuinar per tots els àpats, rentar sempre els plats, la roba, l'habitació, anar a comprar el menjar... tot de cosetes que a casa ja "venen fetes".
Estava en un moment en què realment necessitava marxar, créixer lluny de casa, equivocar-me i tornar a provar... Se'm va fer molt curt, massa.
Potser si ho hagués preparat més, hauria pogut fer més coses, però quan marxes no sempre ho fas per veure coses, de vegades vas a mirar endins. I això sí que ho vaig trobar. Bé que vaig tenir dies que vaig fer coses que podia haver fet perfectament a Barcelona; però viure-les allà, lluny del meu entorn habitual, les va fer diferents.
Molts sabeu que vaig acabar el batxillerat el 2005 i no vaig aconseguir entra a medicina per poquet, així que vaig estudiar durant l'estiu i em vaig tornar a presentar a la selectivitat. Després vaig estar un mes "vacances", em vaig treure l'Advanced, vaig ficar-me a uns quants voluntariats, vaig marxar a Milano... I al gener vaig començar a pensar de marxar a UK un temps. Vaig mirar-me com estava el tema, vaig contactar amb un parell de residències que havia trobat per internet i vaig agafar un vol. Tot això en molt poc temps, potser dues setmanes?
Vaig anar a parar a William Temple House, on vaig conèixer un munt de gent maca. Vaig fer alguns cursets, vaig treballar (no gaires dies), vaig conèixer Londres (i pocs anglesos), vaig conèixer un grupet que preparen pregàries amb cants de Taizé allà... I vaig fer un tast a l'independència: cuinar per tots els àpats, rentar sempre els plats, la roba, l'habitació, anar a comprar el menjar... tot de cosetes que a casa ja "venen fetes".
Estava en un moment en què realment necessitava marxar, créixer lluny de casa, equivocar-me i tornar a provar... Se'm va fer molt curt, massa.
Potser si ho hagués preparat més, hauria pogut fer més coses, però quan marxes no sempre ho fas per veure coses, de vegades vas a mirar endins. I això sí que ho vaig trobar. Bé que vaig tenir dies que vaig fer coses que podia haver fet perfectament a Barcelona; però viure-les allà, lluny del meu entorn habitual, les va fer diferents.
3 comentarios:
Cris, et llegeixo des de Roma... i entenc el que dius, i et recordo quan l'any passat vas arribar de Londres. Pero tambe et vull dir que mes que mai estic experimentant que mes important que la meta es el cami... l'important es creixer, no?
Petonets
mangels
M'agrada lo de "vaig coneixer Londres pero pocs anglesos". Se nota que estas ben documentada.
Cert que un canvi geografic te dona un'altre perspectiva, especialment perque en moltes coses passes de ser majoria a ser minoria. Dic jo...
mangels: no m'extranya que ho estiguis experimentant... quina experiència la que estàs vivint, oi?
marcos: vaig tenir la sensació d'estar en minoria en molts moments. I això em va ajudar a entendre algunes cosetes que vivia a Barcelona. Crec que marxar completament sol/a a un lloc que no coneixes durant un temps mínimament llarg (si pot ser més d'un mes, millor) és absolutament necessari. T'ofereix la possibilitat de descol·locar-te i tornar-te a construir. I, sí, d'anglesos en vaig veure ben pocs! És Londres...
Publicar un comentario