Qui? Què? Com? On?...
I entre aquestes interrogacions, la que més costa d'acceptar: com. Aquí hi vaig trobar una mica de llum.
Cris
lunes, 13 de abril de 2009
Suscribirse a:
Comentarios de la entrada (Atom)
Un recorregut per les estacions que em construeixen, pujada en el tren que em porta a gastar la vida
687474703A2F2F7777772E6573746164697374696361736772617469732E636F6D2F65737461646973746963617320677261746973
|
| Estadisticas Gratis |
2 comentarios:
Bona Pasqua Cris!!!
Hola Cris, gràcies per compartir aquesta pregària tan bonica de pregaria.cat! Qui l'ha escrit es nota que està “enamorat/-ada” d'Ell, de la Vida: «Ell t'estima, Ell ens estima, ho té tot previst, al cap i a la fi el més important és Ell. Déu és Amor.» I Ell què respon? Jo “escolto”: «El més important ets tu!» Ell també està enamorat!
Quan expresses tantes preguntes sobre “llocs llunyans”: la mort, la resurrecció, el cel... bé... gairebé et doblo l'edat!, i, senzillament et puc dir que amb el temps deixen de ser conceptes abstractes per anar-se convertint, de mica en mica, en “llocs familiars”, acollidors per força, cada vegada més plens... de rostres coneguts i estimats, persones concretes que han passat al davant... I, així, les preguntes inquietants de la ment van donant pas a l'encontre amorós i confiat del cor... enamorat de la Vida!
Bona Pasqua! Una abraçada!
Publicar un comentario