jueves, 31 de mayo de 2007

Leonardo Boff a Barcelona

Dimecres al vespre, Leonardo Boff, pare de la teologia de l'alliberament, va omplir de gom a gom l'Església del Pi. Jo no hi vaig anar (examen l'endemà obliga...) però van dir que va estar molt bé.
Avui he llegit una entrevista a "La contra" de La Vanguardia i després m'he trobat un video d'una entrevista que li ha fet la Terribas. És llargueta, però interessant per conèixer què ens ha de dir aquest importantíssim teòleg.
Si t'hi vols passar...

Cris

L'Àngels s'ha casat

Diumenge passat, 27 de maig, l'Àngels es va "casar" amb algú molt especial a Roma. Amb aquell que va dir "vine i segueix-me" (Mc 10,21; Lc 18,22). Vaig estar mirant vols fins l'últim moment, però res... i em vaig quedar a Barcelona sabent que a Roma estava succeïnt alguna cosa gran: la professió perpètua de l'Àngels (i d'altres religioses del sagrat cor de jesús (rscj) del món). I el dia de Pentecosta!
Aquest sí és un signe que diu: "jo aposto el Ell". I la següent frase és un: "i tu?". És ben cert que no cal ser religiós/a per respondre "sí", però és un pas molt fort, no creieu?

Cris


pd: Aquí podeu veure com ho va viure l'Eugènia.

martes, 29 de mayo de 2007

Dia Internacional del Claqué

Tinc unes quantes entrades endarrerides... aquí us deixo amb una:

Divendres 25 de maig, coincidint amb el Dia de l'Orgull Friki, es va celebrar el Dia Internacional del Claqué. Alguns ja sabeu que jo durant uns anys vaig estar ballant claqué: m'agrada molt! Encara avui de tant en tant se'm comencen a moure els peus o començo a portar el ritme amb les mans... no descarto en algun moment recuperar el temps perdut i posar-m'hi a treballar de nou.
Us proposo aquest video mooolt curtet per celebrar-lo (amb retard, això sí...):



Per si us pica la curiositat, aquí va un video d'una tap jam de claqué, on es troben ballarins amb altres ballarins i/o músics per improvitzar plegats. L'home que balla més temps ho fa de conya... heu vist quants sorolls surten de la seva sabata amb cada moviment?



I aquests són els Tap Dogs, un grup australià que prova noves maneres de ballar claqué:


[mireu a la seva web per trobar més videos seus]


Cris

viernes, 25 de mayo de 2007

L'Aplec ja és aquí!

D'aquí poc marxo a donar un cop de mà amb la preparació de l'Aplec de l'Esperit que se celebra a Tarragona sota el lema de "Marcats per l'Esperit". Aquí us deixo amb un parell de videos (l'anunci i l'himne):






Altres "edicions" arribaven als 5000 participants i s'ha anat celebrant a diferents llocs de Catalunya, encara que també venen joves de les Illes Balears.
Si algú encara s'anima, podeu fins i tot inscriure-us allà mateix. Us haureu de buscar els vostres propis mitjans per arribar-hi, això sí...
Potser quan torni en faig una petita crònica...
Ja és divendres! Bon cap de setmana!

Cris

Frikis del món... uniu-vos!

Des d'un temps enrera, sovint utilitzo la paraula "friki" per descriure persones, situacions... però sobretot per descriure coses que faig i a la gent li semblen estranyes, raretes, ja m'enteneu! ;)
Doncs bé.... avui és el Dia de l'orgull friki! I m'ha fet gràcia comentar-ho per aquí...
Si mireu per internet, hi ha bastants grups que el celebren, fan quedades especials...
Visca el frikisme!!!

jueves, 24 de mayo de 2007

M'ha pres el pèl!

Avui al matí m'han pres el pèl de mala manera. Si no ho creieu, mireu la prova fotogràfica...

martes, 22 de mayo de 2007

Escoltar la lletra

No sé si us pareu a escoltar les lletres de les cançons que canteu. Jo tinc la mania de fer-ho.
Entenc que hi ha gent que no se li dóna bé l'anglès i no entèn el que diuen les cançons, o d'altres que canten en portuguès o francès o vés a saber quina llengua sense saber dir ni un sol mot en aquell idioma... però tinc la sensació que això també passa amb cançons en castellà i català, cosa que no deixa de sobtar-me.
Em fa gràcia perquè les últimes vegades que he sortit de festa a discoteques sempre ha sonat en algun moment de la nit una cançó molt coneguda de El Canto del Loco que es diu "Besos". Darrerament, sempre que l'escolto em trobo en un discoteca envoltada de gent cantant-la com si li anés la vida... però que possiblement s'ha "tirado tres horas en el espejo pa ponerse guapo pa ligar". S'han parat a pensar en el que estan cantant? O potser sóc jo que em prenc el que surt de la meva boca (i, per tant, el que canto) massa seriosament?? Tu hi penses, quan cantes?

Aquí teniu la cançó i la lletra per si us interessa escoltar-la. A mi m'agrada molt!

Besos, de El Canto del Loco
[Podeu escoltar-la alhora clicant aquí]

Hey, atiende, por qué
has salido a la calle tú tan fresco.
Y dime por qué
te has tirado tres horas en el espejo
pa ponerte guapo pa ligar,
para ir a la calle y no piensas
que eso ya da igual.
Que ya no vas a impresionar,
que lo bueno y lo que importa está en los besos.

Y eso es lo que quiero, besos.
Que todas las mañanas me despierten de esos,
que sea por la tarde y siga habiendo besos.
Y luego por la noche hoy me den más besos pa cenar.

Y dime por qué
tú hoy te echas mil cremas por el cuerpo,
si no se te ven.
Y se te han olvidado los sentimientos.
Tienes que empezar por resolver lo que tienes en tu vida.
Lo que tienes dentro
y no piensas casi en los demás,
qué más dará si mal o bien.
Mucho metrosexual y faltan besos.

Y eso es lo que quiero, besos.
Que todas las mañanas me despierten de esos,
que sea por la tarde y siga habiendo besos.
Y luego por la noche hoy me den más besos pa cenar (X2)

Y párate a ver,
que los que ya te quieren no miran eso.
Sólo quieren ver ese guiño de ojos
sin complejos.


Cris

lunes, 21 de mayo de 2007

Musulmans atrets pel Crist

Aquest vespre he estat a l'Església del carrer Casp amb el Toni i l'Arantza i he pogut gaudir de 50 minutets de pregària ben especial dintre del cicle d'Escola de pregària que es fa una vegada al mes. La veritat és que he anat a les tres darreres i totes m'han agradat moltíssim! El títol era "Musulmans atrets pel Crist" i la ha guiat en Jaume Flaquer sj, especialista en mística musulmana i cristologia, pel que tinc entès, que treballa amb Migra-Studium.
Hem començat la pregària llegint uns textos de l'Alcorà i mestres musulmans amb música siria cristiana de fons. Durant tota la vesprada hem pogut anar escoltant cants de músics cristinas magribins i libanesos. Aquí us deixo una de les joies d'un mestre sufí:
Aquell que la seva malaltia es diu Jesús, no podrà guarir-se mai.

Ibn Arabi (s. XII)
Algunes de les reflexions m'han fet recordar una entrevista que li van fer a "La contra" de La Vanguardia l'any passat. De tot el que vaig llegir em vaig quedar, sobretot, amb una idea que transcric aquí:
- ¿Cómo ve el Corán al cristianismo?
- El islam considera que el judaísmo corresponde a la infancia de la humanidad... Y el cristianismo, a la adolescencia.
- ¿Por qué?
- El niño necesita nuchas normas y preceptos: eso sería el judaísmo, que legisla mucho. El adolescente rompe con las normas y busca el amor: eso sería el cristianismo...
- ¿Y el islam vendría a ser la edad adulta de la humanidad, pues?
- Para el Corán, sí: el islam toma lo jurídico del judaísmo y el amor del cristianismo, suaviza una cosa con la otra, equilibra, sintetiza.
I m'ha fet pensar que sóc molt feliç sent una adolescent "boja" en busca de l'amor del Pare! Jo vull viure en una eterna adolescència!!

Més endavant en la pregària, hem pogut gaudir de dos testimonis de cristians que s'havien convertit des de l'islam. El primer era egipci i el segon algerià. A tots dos se'ls veia enamorats: parlaven gairebé febrilment d'amor i de Déu. El que més han destacat del perquè de la seva conversió ha estat:
  • l'amor de Déu: que els feia sentir Déu ben a prop, sempre amb ells, sempre estimant-los... El segon testimoni era bereber i ha compartit una pregunta que ell s'havia fet: com pot ser que Déu només entengui l'àrab?
  • el paradís / vida eterna: potser un tema que nosaltres no tractem gaire sovint i que m'ha semblat que a ells els té bastant "meravellats".
  • la pau de Crist: que com ve ha dit l'algerià, no és l'absència de guerres i problemes.
Vull agrair aquesta estona diferent i enriquidora que hem pogut viure avui al vespre: gràcies!!

Cris

pd: potser t'interessa... la propera "Escola de pregària" serà dilluns 18 de juny entre 20h45 i 21h35 a l'Església dels jesuïtes (carrer Casp 27, Barcelona) i la conduirà Jon Sobrino (vaig fer una entrada relacionada amb ell).

domingo, 20 de mayo de 2007

El meu primer part

Dijous vaig viure el meu primer part. Va ser nen. Va ser increible.
M'explico... a finals de juliol vaig quedar un dia amb la Mariajo i vaig aprofitar per interrogar-la amb tot de qüestions referides a l'educació social i altres temes. La veritat és que aquella xerrada em va ajudar molt.
Ella em va donar una idea magnífica: si estic segura que deixaré la carrera quan acabi el curs, potser no cal que faci totes les assignatures, per així poder dedicar el temps que em quedi a provar cosetes relacionades amb les opcions que m'estigués plantejant per l'any que ve.
No m'ho vaig haver de pensar gaire per decidir-me a posar-ho en marxa. I vés que vaig aconseguir gràcies a la meva tieta poder estar amb el personal d'una guàrdia de l'Hospital Sant Joan de Déu durant unes hores, mentre treballaven. I cap allà vaig anar dijous una mica abans de les 3 del migdia.
La supervisora em va presentar algunes infermeres i auxiliars que em van anar presentant a les residents i metges i altres persones que estaven per allà treballant. La primera resident amb la que vaig parlar em va preguntar si volia acompanyar-la a una visita i vaig estar molta estona enganxada a ella, fent bastantes visites durant la tarda. Una estona després em van dir d'anar al quiròfan infantil, on només els quedaven per fer dues operacions de cirurgia menor. Va ser curiós, per exemple, veure com aconseguien que els nens aspiressin pel tub que els donava l'anestèsia.
Entre una cosa i l'altra em vaig "perdre" un part natural, però a la segona possibilitat ja no la vaig deixar passar i quan van fer una cesària, allà estava jo, tota vestida de verd, amb el gorret i la mascareta, preparada per seguir-la amb els ulls i els sentits ben oberts.
Va ser un moment impressionant. No tot va ser un preciós i idílic -que estem a la realitat!- però va ser increible...
Tot va començar amb un tall a la panxa de la mare... Per evitar que surti massa sang, s'ha d'anar com fent petites cremades, i la sala va començar a ser envaida per una olor a pollastre cremat!
Les metgesses allà treballant per fer el forat cada cop més gran i llavors.... llavors... es va produir el miracle!
D'aquell forat que havia anat a més va sortir un caperró, com si sentisis "plop!" i per art de màgia aparegués una piloteta. Wow! Crec que no estava prou concienciada com per veure sortir ALLÒ d'ALLÀ!
I quan van treure la resta del cos... allò sí que semblava ben impossible! Com podia haver entrat tot aquell cos dins aquella panxa?? I mira que el nen tampoc era especialment gran, eh! La panxa de les embarassades deu ser com un puzzle!!

¡Y pensar que así nací yo!

A més de l'anècdota, aquestes 6 horetes m'han donat molta teca per anar pensant, molta més informació, sensacions i experiències per posar sobre la taula i poder escollir.

Aquí em teniu a mi preparada per entrar al quiròfan :P


[Les fotos de la cesària no les vaig fer jo, eh! Estan aquí gràcies al mestre google i les seves imatges]

sábado, 19 de mayo de 2007

Un pensament



M'encanta aquesta època:
puc anar descalça per casa però encara no piquen els mosquits.