¡Adiós!

El domingo pasado fui a esquiar con mi hermana a Vall de Núria(un lugar precioso escondido entre las montañas al que sólo se puede acceder a pie o en cremallera. Es tan silencioso que se podía oir perfectamente el piar de los pájaros mientras subías en el telesilla.
Durante unos 5 años (hasta el 2005) habíamos ido a Vall de Núria un fin de semana cada año toda la familia solos o con algunos amigos, pero el año pasado no pudimos ir (entre otras cosas, yo estaba en Londres) y este año también pintaba muy negro. Así que María y yo decidimos ir a pasar un día allí, a recordar viejos tiempos y revisitar pistas casi olvidadas. [Ahí tenéis una foto con las dos ataviadas para la ocasión]
¡Pues ya nos ves! A las 5h45 de la mañana en pie habiendo dormido (yo) menos de cuatro horas. Después de problemas con la Renfe (cómo no!) por un corte por obras, de perder el cremallera (empezó a moverse justo delante de nuestras narices), esperar una hora en Ribes-Enllaç y hacer el trayecto de 40 minutos que separa esta estación del final de las pistas, vimos la nieve de nuevo.
Fue un día muy agradable. No me caí demasiado: sólo una vez, que para dos años sin esquiar y mi nivel es poco jeje. Me divertí un montón con mi hermana, reí, hice montones de fotos... Fue nuestro primer proyecto juntas y en solitario, creo, y me encantó!
Aquesta història, com tantes altres, té una anècdota... vaig sortir de casa amb unes botes que no arriben a xiruques. M'han acompanyat des que vaig fer el Camino de Santiago pels volts del 2004.
Per aquí deixo una foto de la tornada on les podeu observar ;)
Les he utilitzat en el meu dia a dia, a alguna excursió, a les pasques, a colònies, a Milano, a Zagreb, a Londres, a Taizé... en qualsevol terreny i situació. I sempre han sapigut estar a l'alçada. Fins el diumenge.
Mentre anàvem cap a l'estació, he començat a notar que em molestava alguna cosa al taló. Després he vist que hi havia un forat a la tela i un tros de plàstic bastant molest anava rascant i rascant... així que en arribar a casa ja tenia una bona ferida que ara està coberta amb tireta :P
Fa pena desfer-se d'unes sabates que han viscut tant amb mi. Sembla una tonteria, però cada vegada que les veia pensava en Santiago. El mateix em passa quan veig els mitjons que vaig utilitzar o la capel·lina (encara sense estrenar, per cert). Serà que sóc massa sentimental ;)
Doncs aprofito aquest post per dir ADÉU a les meves BOTES abans de marxar al llit a acabar d'incubar la febre!
Una abraçada!

Cris

Confirmados

Hace cuatro días, el viernes 26 de enero de 2007, mi hermano Jose fue confirmado, junto con otros 40 chicos y chicas de su edad.
Como todo proceso en la fe, estubo acompañado de dudas y preguntas hasta el último instante, pero allí estaba, a las 19h, en la capilla del colegio donde ya no cabía ni un alfiler (al menos en el piso de abajo, que arriba no subí...). Fue una celebración que me recordó mucho a la que yo había vivido dos años atrás (el lunes, 29 de enero, celebré mi segundo confir-aniversario), aunque esta vez mi papel fue el de presentar a Jose a la comunidad que es la Iglesia (ese viene a ser el papel de los padrinos, si no he entendido mal).
Pues ná, ¡quería compartir aquí este regalazo!
Espero estar disponible cuando me necesite para ofrecerle mi ayuda y mi pobre experiencia en su caminar y que pueda ir aprendiendo con el tiempo a vivir un Dios cercano, a encontrarlo en las pequeñas cosas y a reflejarlo para los demás. ¡Adelante!

Quin dia!

Fa poc ha acabat el dimecres... quin dia!
No sé com m'ho he fet, però he acabat enganxant tot de coses una darrera l'altra sense parar. Ha estat un dia molt intens!
Ha començat amb classes a la universitat i uns exercicis impossibles de bioquímica en grup (estan tots gairebé per començar pq ningú sabia què fer); preparar amb l'Alba una activitat per l'Skaneja't (dirigit a segon cicle d'ESO); intentar posar data a algunes fotos del casal; unir-me a l'equip de creatius per anar moldejant el projecte pasqual d'aquest 2007; trobada de JL amb UL i sopar de les 5 maries (Arantza, Mireia, Alba, Mila & me) amb pizzes al microones, rient sense parar i posant-nos al dia.
Ara vaig a veure què és la Ricinus communis :p ... i després directa al llit!!

Gràcies per posar tota aquesta gent pel meu camí! Tots aquests amb qui em creuo m'ajuden a crèixer, a aprendre, a seguir endavant...
Avui ha estat un dia molt intens, sí. I l'agraeixo. M'ha fet sentir-me ben viva.
M'encanten els dimecres! I els sofàs del Casal hi tenen molt a veure :D

Apa, naniiiit!

Cris

Mira

Mira, mira! L'Eloi va fer una llista de blocs cristianillus que hi ha a la blogosfera catalana i entremig se li ha col·lat aquest. He fet un cop d'ull a la resta i són força recomenables. Teniu alguns dels enllaços (junt amb d'altres de collita pròpia) a la columna de l'esquerra.

Camí de l'Equador

Dissabte, ben d'horeta al matí, l'Anna va pujar a un avió. I ara és a Guayaquil, a l'Equador.
Si res no canvia, la tornarem a veure per aquí el 2009. Sort de les telecomunicacions i d'internet: ens podrà tenir ben informats.
Com ella explica, ha marxat a col·laborar amb un projecte anomenat "Hogar de Cristo" a través de la fundació VOLPA. Segur que allà ha de viure mil i una experiències enriquidores.

Anna, aquí et trobarem a faltaaaaaar!! Espero que, a canvi, a Guayaquil et cuidin i gaudeixin de tu com a mínim tant com ho fem els catalanets d'aquesta banda del charco ;)
Vaig veure com travessaves el control. Però encara no està gaire assumit que marxes per tant temps!
Padrineta, t'envio un pack de supervivència: ànims per quan decaiguin, abraçades per quan en vulguis una, petons en la distància, pensaments en qualsevol moment... I quan s'acabi, m'ho dius, que en tinc un altre preparat! :p
Ja ha arribat! Una altra catalaneta voltant pel món! Quina plaga!

Cris


Tot plegat m'ha fet recordar un poema que m'encanta. És de Lluís Espinal, jesuïta català assassinat a Bolívia el 1980 (el vaig conèixer com a cançó, cantada per ARASS).

Señor Jesucristo nos da miedo gastar la vida.
Pero la vida Tú nos la has dado para gastarla;
no se la puede economizar en estéril egoísmo.

Gastar la vida es trabajar por los demás, aunque no paguen;
hacer un favor al que no va a devolver;
gastar la vida es lanzarse aún al fracaso, si hace falta,
sin falsas prudencias,
es quemar las naves en bien del prójimo.

Somos antorchas que solo tenemos sentido cuando nos quemamos;
solamente entonces seremos luz.
Líbranos de la prudencia cobarde,
la que nos hace evitar el sacrificio, y buscar la seguridad.

Gastar la vida no se hace con gastos ampulosos,
y falsa teatralidad.
La vida se da sencillamente sin publicidad,
como el agua de la vertiente,
como la madre da el pecho a su bebé,
como el sudor humilde del sembrador.

Enséñanos, Señor, a lanzarnos a lo imposible,
porque detrás de lo imposible está tu gracia y tu presencia;
no podemos caer en el vacío.

El futuro es un enigma,
nuestro camino se interna en la niebla;
pero queremos seguir dándonos,
porque Tú estás esperando en la noche,
con mil ojos rebosando lágrimas.

Aprovada!

Increïble... molt increïble... i cert... o això sembla...

Avui he rebut una alegria gegant. D'aquelles que duren uns quants dies... i mesos!

He aprovat totes -TOTES- les assignatures d'aquest primer trimestre!!!!!!!!!!! :D :D

Encara no m'ho crec!! Jo, que pensava que em quedarien totes... i estan aprovades!!!

Zoologia, Física, Química i Fonts i tecnologies de la informació han passat a la història.... dovidenja!!

Zdravo Antropologia, Bioquímica, Botànica i Matemàtiques. Us convido a quedar-vos fins setmana santa amb mi. Però no toqueu gaire els nassos, ok? I després marxeu sense fer gaire soroll.... shhhh!

L'estiu ja pinta una mica millor jeje :p

Bieeeeeeen!!

Tic molt contenta... es nota?

Ara a pel segon trimestre!

Cris

Estació 6: Nadal

El naixement de Jesús no fou un gran esdeveniment. Va ocórrer en una petita cova, en un poble perdut. La vida continuà com si res. Ni tan sols tots els Evangelis recullen aquest fet i, els dos evangelistes que ho fan, el narren de forma simbòlica. Temps després es cristianitzà la festa romana de l'hivern per celebrar el naixement de Jesús.

Potser la història es repeteix. Actualment el Nadal s’ha convertit en una campanya comercial, malgrat que s’intenten salvar -o explotar- alguns dels valors que s’hi associen. És en aquest contexte on els i les cristianes estem cridats a celebrar el naixement de Jesús.

Potser, per contrast amb el nostre temps, els valors del naixement de Jesús resulten més evidents. Jesús neix al marge de la societat -benestant-. La seva família no troba allotjament -per ocupació de les places hoteleres-. Els primers que s’assabenten de la notícia són els pastors que estaven marginats -les agències de notícies estan més preocupades per altres realitats-.

(extret del butlletí de desembre dels Jesuïtes de Catalunya)

Avui celebrem el Nadal, però de quina manera! menjem un bon munt, bevem un altre tant... estem tant enfeinats fent veure que tenim bona relació amb algú amb qui no parlem en tot l'any que, si tornés a néixer Jesús, probablement no ens n'adonariem. A més, tindria molts números de ser titllat de boig revolucionari perillós per a la societat.
Vés! Qui ho havia de dir! Tota aquesta festa i aquest despilfarrament per un que va néixer ben pobre en un pessebre, va patir l'exili i va portar la bona nova allà on menys se la esperava: als més necessitats. Increïble, oi?

Si encara us queden dies de cantar nadales -que suposo que sí- us proposo que llegiu la lletra de les cançons. Avui ho he fet i m'ha sobtat veure tanta superficialitat...

Estació 5: allanamiento de morada

El reloj

siguió cortando el tiempo

con su pequeña sierra.

Como en un bosque

caen

fragmentos de madera,

mínimas gotas, trozos

de ramajes o nidos,

sin que cambie el silencio,

sin que la fresca oscuridad termine,

así

siguió el reloj cortando

desde tu mano invisible,

tiempo, tiempo,

y cayeron

minutos como hojas,

fibras de tiempo roto,

pequeñas plumas negras.

Pablo Neruda


El temps s'escola i els examens ja són aquí. Però jo no vull obrir la porta. Vull que quedin al replà esperant que estigui preparada per fer-los entrar.
Sembla que no serà així... es podria denunciar, llavors, una violació de domicili (allanamiento de morada)?

Estació 4: Encontrar a Dios

"No hay nada más práctico que encontrar a Dios.

Es decir, enamorarse rotundamente y sin mirar atrás.

Aquello de lo que te enamores, lo que arrebate tu imaginación, afectará a todo. Determinará lo que te haga levantar por la mañana, lo que harás con tus atardeceres, cómo pases tus fines de semana, lo que leas, a quien conozcas, lo que te rompa el corazón y lo que te llene de asombro con alegría y agradecimiento.

Enamórate, permanece enamorado, y esto lo decidirá todo".

Pedro Arrupe, sj
(ex-general de la Companyia de Jesús)

Otro loco por Jesucristo...

Si ja t'han dit que ets un idealista, un somniador, un boig, un defensor d'imposibles, un amic de causes perdudes, i encara continues endavant... sàpigues que tens companyia.

[d'una propaganda dels sj]

Estació 3: Barbàrie

"Ens van educar en l'obediència absoluta, en la jerarquia, en el nacionalisme; ens han afartat d'eslògans, embriagat de cerimònies i manifestacions; ens han ensenyat que l'únic que era just era el que afavoria al nostre poble, i que l'única veritat eren les paraules del cap. Què volíeu que féssim?"

Resum de Primo Levi (va sobreviure a Auschwitz) sobre l'argumentació d'Eichmann en la seva defensa quan va ser processat a Jerusalem.

Pq la història no es torni a repetir.
Pq no eduquem en tot això i ajudem a créixer a noves generacions que vagin més enllà dels eslògans, del tot per a mi i el meu poble, de la obediència cega.
Pq mai deixem de pensar i ser crítics.

Amb els pèls de punta, bon cap de setmana.

Cris