Dona i Església. Una relació sovint invisible.

Abans de llegir això, mireu això altre que explica l'Eloi.
M'agradarà anar veient com evoluciona el projecte!
Però llegir l'entrada de l'Eloi m'ha fet recordar un pensament d'aquesta setmana.
Personalment, quan vaig llegir a La Vanguardia que començava aquest nou projecte el que més em va cridar l'atenció va ser que hi havia força gent implicada... però CAP dona.
Seguint la "tradició", a Esglésies plenes de dones corresponen iniciatives portades bàsicaments per homes.

Simplement un pensament que no em vaig poder treure del cap... serà que les dones no ens movem tant? Realment no ho entenc.

Cada cop veig més evidències que amb el pas dels anys les dones se centren més en la seva realitat propera i els homes tenen tendència a seguir en els projectes.
M'explico amb un exemple que he vist repetit força vegades: si en el procés de coneixement i consolidació d'una parella hi ha algun moment en què tots dos participen d'un mateix projecte, com per exemple de monitors de grup, quan arriben les primeres "càrregues familiars" és la dona qui es queda a casa cuidant de la descendència mentre l'home segueix fent de monitor, participant en el projecte.
Aquí també, la dona s'invisibilitza.

Estaria bé saber quants dels homes que comencen el portal catalunyareligio.cat tenen fills i què fa la parella mentre ells tenen totes les reuions necessàries per endegar-lo.

Alguna explicació? Encara queda molt camí per fer...


Cris