Estación 23: Tiempo

Tiempo, de Ciento Ochenta grados

Tiempo de reír, tiempo de llorar
Tiempo de triunfar y de fracasar
Tiempo de quererte y que te quieran
De quedarte dentro o de venirte fuera.
Tiempo de subir a las alturas
Tiempo de buscar en la basura
Tiempo de morir, tiempo de matar
Tiempo de agarrar tiempo de soltar.

De volver atrás, convertirse en sal
De apretar los dientes, de mirar atrás
De volverse fuerte, de gritar al mar
De vaciar las manos, de ganarse el pan.

Tiempo de morder, tiempo de soltar
Tiempo de plantar, tiempo de arrasar
Tiempo de aguantar, tiempo de explotar
Tiempo de guardar, tiempo de tirar.
Tiempo de arrancar, tiempo de plantar
Tiempo de rasgar, tiempo de curar
Tiempo de rezar y de blasfemar
Tiempo de gritar, tiempo de callar.
Tiempo de comer, tiempo de ayunar
Tiempo de partir y de regresar
Tiempo de abrasar y de congelar
Tiempo de engañar y decir verdad.

De mirar al suelo, tiempo de escuchar
De tocar el cielo, tiempo de opinar

Tiempo de ser niño, y de ser mayor
Tiempo para ti, tiempo de los dos.

De volver atrás, convertirse en sal
De apretar los dientes, de mirar atrás
De volverse fuerte, de gritar al mar
De vaciar las manos, de ganarse el pan.

Tiempo de morder, tiempo de soltar
Tiempo de plantar, tiempo de arrasar
Tiempo de aguantar, tiempo de explotar
Tiempo de guardar, tiempo de tirar.

De tocar el cielo al decir te quiero
De ser nieto, hijo, padre o abuelo
De vivir borracho, de volverse abstemio
De soltar amarras o de echar el freno.

Tiempo para mí y para los demás
Y si soy ladrón pude ser legal
Tiempo de saltar, tiempo de parar
Tiempo de cantar, tiempo de buscar.
Tiempo, tiempo, tiempo mucho
tiempo más.
Cada cual sabrá en que tiempo está
Tiempo de actuar tiempo de observar
En el tiempo está toda la verdad.

S'han acabat els examens!!!!!!! Viscaaaaaaa!!! Estic feliç feliç :)
Per a cada moment hi ha un temps... ara s'ha acabat el temps d'estudiar i comença el de preparació de l'estiu, a corre-cuita. Casal-Menjador de Bellvitge, Camp de treball, Vall de Núria, Cammino di Francesco, Begur, Cantabria, Taizé... està ben ple i queda molt per fer!
Si és que tot és possible! ;)

Creo que estoy en tiempo de venirme fuera, de soltar amarras, de gritar al mar, tiempo de los demás, de decir verdad, tiempo de mirar al suelo para tocar el cielo.
Y vosotros, en que tiempo estáis?

Cris

Que no es verdad

Yo no sé muy bien de quien
de quien diablos fue la idea
de contar a todo el mundo
las mentiras que hoy nos llevan
a caer en el más mísero destino
a ser un número en las listas del INEM

Y ese "tal" seguro que
que estudió alguna carrera
sin motivos sin "porqués"
para no ser un cualquiera
tanto tienes, tanto vales es la enseñanza primera
y eso es lo que nos han vendido al por mayor...
que no, que no, que digo

Que no es verdad que no haya tiempo
para cerrar los ojos y poder volar
por otros cielos
afortunadamente sé
que no es verdad que hayamos muerto
abandonados a la cruda realidad
de no querernos
afortunadamente digo

Para ser gente de bien
ser "un alguien" importante
lo primero es estudiar
lo segundo es olvidarte
de las cosas que tu corazón te mande
que aunque te hagan feliz no sirven pa' comer

Y si tienes suerte, ya
ya veremos lo que pasa
quizás llegue a opositar
tal vez consiga una plaza
un buen puesto en oficinas del estado
y olvidaré las tonterías que soñé...
que no, que no, que digo

Que no es verdad que no haya tiempo
para cerrar los ojos y poder volar
por otros cielos
afortunadamente sé
que no es verdad que hayamos muerto
abandonados a la cruda realidad
de no querernos
afortunadamente digo.

Ya ves la felicidad
no se vende tan barata
como el odio o el rencor
y esas mentiras que matan
poco a poco y sin contar con uno mismo
dime que haría si nacieras otra vez...
que no, que no, que digo..

Que no es verdad que no haya tiempo
para cerrar los ojos y poder volar
por otros cielos
afortunadamente sé
que no es verdad que hayamos muerto
abandonados a la cruda realidad
de no querernos
afortunadamente digo.

Decidir es un gran descanso. Aunque todavía falte enfrentarse a las primeras, y más temidas, consecuencias.

No sé si será simplemente un sueño que me permite volar, pero ahora estoy decidida a hacerlo tan real como pueda. No quiero ser el "tal" seguro que estudió sin motivos ni "porqués".
Aunque tenga que escuchar a los que me recuerdan que me estoy saliendo del camino, que voy a entrar en una desviación secundaria. No entienden que ese camino principal no lo siento mío. Y que, llegada a la encrucijada, tengo que escoger yo, equivocarme yo. Aunque no vean claro que escoja el camino que sube al monte y me complica la jornada en lugar de aquél plano que va corre paralelo a la carretera por la que otros pasan a toda velocidad.

Cris

[canción de Maldita Nerea, ya os he hablado de ellos]

Estació 22: Llegeix, creu, ensenya i viu

Una petita pregària durant la ordenació de diaques del Roger i l'Eloi em va tocar el cor:

Llegeix l'Evangeli.
Creu allò que llegeixes.
Ensenya allò que creus.
Viu allò que ensenyes.

El bisbe els hi va demanar a l'Eloi i el Roger durant la celebració, però estic convençuda que és una crida per a tot cristià que la vulgui escoltar. Vista així, tot plegat pren sentit: és un seguit de passes que et poden dur a aquella felicitat de què Gandhi parlava.



Aquests últims dies no he pogut estar gaire pel blog: el final de curs s'ajuntat com cada any amb la preparació de l'estiu i servidora no troba temps per tot.
I tinc tots els examens, ben juntets, la setmana que ve... així que tot està per fer!
Bones vacances als estudiants ja alliberats dels seus examens i entregues!


Cris

Altres línies: Yo soy cristiano

Vía Buscando mi nombre, de Mois, he encontrado muchas joyas. Os propongo visitar esta:

. . . . : Yo soy cristiano : . . . .

Y una anécdota... en un encuentro con un hermano de Taizé en el verano de 2005, alguno le preguntó si él se seguía definiendo como católico. A lo que vino a responder recordando que católico quiere decir universal y, siguiendo esta definición, él se sentía plenamente católico.

Estació 21: Una cançó ho pot dir tot

Tenía aquesta entrada a punt de sortir del forn fa un parell de dies (diumenge) quan internet em va fallar. Ara la recupero...

Avui ha estat un dia d'esglésies. Al matí he estat a la parròquia de la Bonanova perquè l'Íñigo, un cosí meu, rebia la primera comunió. Després hem estat dinant tota la família i he marxat cap a Bellvitge, on l'Eloi i el Roger eren ordenats diaques [amb notable presència de gent que corre per la xarxa com: la Sara, el Santi, el Daniel, la Cris Estruch, l'Eugènia, la Regina, el Marc i una servidora, a més -és clar!- de l'Eloi]. En acabar, estava xerrant amb la Sara i el Genís i ens hem decidit a anar tots tres a la pregària amb cants de Taizé. Total, que he escoltat el mateix fragment d'evangeli quatre vegades (dues en castellà i dues en català). Ho sé, friki és poc...

Però ha valgut molt la pena, perquè una petita cosa ha fet que tot el dia quedés lligat, m'ha ajudat a resituar-me, a somriure sola, a agafar forces... m'ho ha repetit, per milèsima vegada:

Déu és amor. Tingues coratge, viu per amor.
Déu és amor. No tinguis cap por.

Aquest cant és de "subidón". Només sentir les primeres notes em faig aixecar el cap i somriure. Em venen ganes de cantar amb totes les meves forces, perquè ho és, perquè que jo ho he sentit; però alhora em ve de gust escoltar com els que m'envolten m'ho van xiuxiuejant a l'orella... "Ell t'estima, perquè és amor. Confia."
Amb aquesta cançó sento com si algú m'estigués abraçant, em fa sentir protegida i amb forces per encarar-me a allò que em pugui trobar pel camí.

Si mai em demaneu quin és el meu número preferit, potser us dic el 123. L'1, 2, 3 és -com l'A, B, C- l'inici i la base que ens ha de portar ben lluny, a descobrir grans números, a escriure llargs i bells pensaments. El 123 és també el número d'aquest cant.

Fins aquí el que volia compartir amb vosaltres, encara que un temps més tard!


Cris

[Imatge: "Déu és amor" en àrab]

Altres línies: Barcelona tiene poder

Doncs bé, aquí arriba la primera proposta per viatjar en altres línies, per moure's per altres paraules escrites en aquesta immensa xarxa que ens va unint, ens retroba i ens obre noves perspectives...

Inaugurant aquesta secció, [soroll de tambors ;) ] una entrada escrita al bloc de'n Jordi, company de classe de la facultat.

. . . . : Barcelona tiene poder : . . . .

Station 20: Blue Pale Dot

Es bueno recordar que toda la población del universo, con una insignificante excepción, está formada por los demás.

John H. Holmes

I si teniu una mica més de temps...

I em va parlar...

Sembla que l'ajuntament a endegat una nova campanya per espantar els inocents banyistes que volen torrar-se al sol.
Vaig sortir de la uni i anava caminant pel passeig marítim, quan vaig sentir que algú em volia dir quelcom...

Era la platja?? Em parlava a mi? Què em volia dir?? Tot de preguntes s'agolpaven al meu cap...
Una mica esporuguida, em vaig apropar per sentir millor el que m'estava dient...

Sí, amics, la platja parla! D'acord, no empra els mètodes tradicionals, li va més l'estil còmic. Però bé que som lliures per decidir com ens comuniquem (mentre no sigui de forma violenta), oi? Doncs ella també té aquest dret!

El problema és que em va sorprendre tant que la platja parlés que no vaig parar gaire atenció al que em deia...
;)

Cris

Altres línies | Fotos

Dues cosetes "pràctiques"...

Sharing amb Google Reader & Altres línies
A partir d'ara de tant en tant trobareu entrades anomenades "Altres línies" on compartiré entrades d'altres blocs i fotologs que m'han agradat especialment. Són entrades que he anat recopil·lant des del març gràcies al Google Reader, del que ja us he parlat.
Alhora, i en la línia de l'apartat "bloc de la setmana", podeu trobar una nova eina a la columna esquerra on hi ha uns quants enllaços a entrades que trobo interessants. Aquí trobareu les més recents.

Fotos
De moment deixaré de posar fotos a l'space i les posaré al picassa, una eina de google. Hi podeu accedir teclejant: http://picasaweb.google.com/cris.ruano

Crear un poema de amor con Él

Aun sin reconocerle, ¿permanecerás junto al Resucitado durante largos silencios en los que nada parece ocurrir?
En ellos se elaboran las decisiones importantes. En ellos se disuelven los incesantes "¿para qué?".
Cuando apenas comprendas lo que Él espera de ti, díselo. En tu humilde oración, díselo todo, hasta lo indecible.
No te angusties por no saber orar.
¿Te dejarás empujar a crear con tu vida un poema de amor con Él? ¿Sabrás esperar al Resucitado incluso en esa tierra árida que son tu cuerpo y tu espíritu sedientos?
Él suscitará en ti una intuición, un impulso...

"Las fuentes de Taizé. Dios nos quiere felices", Hermano Roger de Taizé

Res millor que un fragment de "Las fuentes de Taizé" per anunciar-vos que avui s'obra l'Acollida de Barcelona, un grup que preparem autocars per anar a la comunitat ecumènica de Taizé per compartir una setmana (o més) amb gent d'arreu del món.
Trobareu tot la informació necessària per viatjar aquest estiu des de Barcelona aquí. Els autocars surten els dissabtes a la nit i tornen el diumenge següent a la nit. El primer bus surt el 14 de juliol i fa el trajecte València - Barcelona - Taizé. El darrer torna el 2 de setembre.

Viure una setmana a Taizé és una experiència que us recomano: són uns dies intensos on trobes silenci i tranquil·litat, joves d'Europa i de la resta del món, aprens, comparteixes, coneixes millor la gent amb la que vas i, amb una mica de sort, coneixes altra gent de la teva ciutat o de ciutats properes. No em sento capaç de descriure què és el que m'ha enganxat... fa cosa d'un any vaig escriure això.
Aquí teniu un vídeo que explica què és Taizé, els seus inicis, com ho viuen els joves... I aquí teniu un vídeo gravat durant la pregària de la nit d'un dissabte a Taizé i aquest és d'un assaig de cants que s'ofereix.
A veure si algú s'engresca a anar-hi!

Cris