Musulmans atrets pel Crist

Aquest vespre he estat a l'Església del carrer Casp amb el Toni i l'Arantza i he pogut gaudir de 50 minutets de pregària ben especial dintre del cicle d'Escola de pregària que es fa una vegada al mes. La veritat és que he anat a les tres darreres i totes m'han agradat moltíssim! El títol era "Musulmans atrets pel Crist" i la ha guiat en Jaume Flaquer sj, especialista en mística musulmana i cristologia, pel que tinc entès, que treballa amb Migra-Studium.
Hem començat la pregària llegint uns textos de l'Alcorà i mestres musulmans amb música siria cristiana de fons. Durant tota la vesprada hem pogut anar escoltant cants de músics cristinas magribins i libanesos. Aquí us deixo una de les joies d'un mestre sufí:

Aquell que la seva malaltia es diu Jesús, no podrà guarir-se mai.

Ibn Arabi (s. XII)

Algunes de les reflexions m'han fet recordar una entrevista que li van fer a "La contra" de La Vanguardia l'any passat. De tot el que vaig llegir em vaig quedar, sobretot, amb una idea que transcric aquí:

- ¿Cómo ve el Corán al cristianismo?

- El islam considera que el judaísmo corresponde a la infancia de la humanidad... Y el cristianismo, a la adolescencia.

- ¿Por qué?

- El niño necesita nuchas normas y preceptos: eso sería el judaísmo, que legisla mucho. El adolescente rompe con las normas y busca el amor: eso sería el cristianismo...

- ¿Y el islam vendría a ser la edad adulta de la humanidad, pues?

- Para el Corán, sí: el islam toma lo jurídico del judaísmo y el amor del cristianismo, suaviza una cosa con la otra, equilibra, sintetiza.

I m'ha fet pensar que sóc molt feliç sent una adolescent "boja" en busca de l'amor del Pare! Jo vull viure en una eterna adolescència!!

Més endavant en la pregària, hem pogut gaudir de dos testimonis de cristians que s'havien convertit des de l'islam. El primer era egipci i el segon algerià. A tots dos se'ls veia enamorats: parlaven gairebé febrilment d'amor i de Déu. El que més han destacat del perquè de la seva conversió ha estat:

• l'amor de Déu: que els feia sentir Déu ben a prop, sempre amb ells, sempre estimant-los... El segon testimoni era bereber i ha compartit una pregunta que ell s'havia fet: com pot ser que Déu només entengui l'àrab?
  
• el paradís / vida eterna: potser un tema que nosaltres no tractem gaire sovint i que m'ha semblat que a ells els té bastant "meravellats".
  
• la pau de Crist: que com ve ha dit l'algerià, no és l'absència de guerres i problemes.

Vull agrair aquesta estona diferent i enriquidora que hem pogut viure avui al vespre: gràcies!!

Cris

pd: potser t'interessa... la propera "Escola de pregària" serà dilluns 18 de juny entre 20h45 i 21h35 a l'Església dels jesuïtes (carrer Casp 27, Barcelona) i la conduirà Jon Sobrino (vaig fer una entrada relacionada amb ell).