Els que seguiu aquest bloc, recordareu que deixo la carrera (n'he parlat aquí i aquí). Per fer tan sols cinc cèntims, he deixat una assignatura, no he fet una exposició i llavors el professor ha dit que jo no la feia perquè havia deixat la carrera (cosa que no li tocava dir però, a més, no és certa formalment, ja que no la deixaré fins el juliol). I clar, tota la classe se n'ha assabentat. Sort que no estava allà... Quan ha acabat la classe, jo he hagut d'anar al costat d'allà a recollir una cosa i tot de gent m'ha començat a sortir al pas i a f
er-me comentaris sobre això, a preguntar-me que faria... bufff! he volgut sortir corrents! i gairebé ho he fet!
Últimament, amb aquest tema, penso que molta gent em pregunta i a la majoria realment ni li va ni li ve el que estic vivint... no trobo el sentit d'explicar-los tot això. No vull dir que sigui un tema tabú, però per mi no és un tema de conversa lleugera i supèrflua. És el meu futur. És la meva vida. I no sé si la gent ho enten...
He anat cap a la darrera sessió del curs d'iniciació al djembé xino-xano fent fotos.
Quin dia més gris!
He arribat molt abans i hi anava Imma Mayol, la candidata per ICV-EUiA per a l'alcaldia de Barcelona, a participar d'un col·loqui amb / sobre joventut. Aprofitant la hora penjada, hi he anat. Sí senyors, el meu primer "míting" polític, si es pot considerar així!
I ha estat interessant, sobretot per algunes dades que ha donat. Com una que m'ha quedat gravada: 4 de cada 10 joves refusen l'habitatge que els toca en el repartiment aquell que fa la Generalitat. Quatre de cada deu. Per quin motiu? La diferència era l'emplaçament? Si realment vols marxar de casa i t'ofereixen un pis de protecció ofical... perquè deixes d'acceptar-lo?
També m'he assabentat d'una altra cosa ben curiosa: la Imma Mayol va ser presidenta del MUEC (Moviment d'Universitaris i Estudiants Cristians)!
Poc després ha començat la classe. Avui el professor era africà i es notava que realment sentia la música. A més, ens ha donat claus que considero bàsiques sobre la postura i la manera de picar bé al djembé... Aquí teniu el final de la classe d'avui:
Cris
er-me comentaris sobre això, a preguntar-me que faria... bufff! he volgut sortir corrents! i gairebé ho he fet!
Últimament, amb aquest tema, penso que molta gent em pregunta i a la majoria realment ni li va ni li ve el que estic vivint... no trobo el sentit d'explicar-los tot això. No vull dir que sigui un tema tabú, però per mi no és un tema de conversa lleugera i supèrflua. És el meu futur. És la meva vida. I no sé si la gent ho enten...
He anat cap a la darrera sessió del curs d'iniciació al djembé xino-xano fent fotos.
Quin dia més gris!
Just a la sortida d'un institut. Visca l'educació i la pau!
[el que hi ha al costat és el paper de plata d'un bocata]
[el que hi ha al costat és el paper de plata d'un bocata]
He arribat molt abans i hi anava Imma Mayol, la candidata per ICV-EUiA per a l'alcaldia de Barcelona, a participar d'un col·loqui amb / sobre joventut. Aprofitant la hora penjada, hi he anat. Sí senyors, el meu primer "míting" polític, si es pot considerar així!
I ha estat interessant, sobretot per algunes dades que ha donat. Com una que m'ha quedat gravada: 4 de cada 10 joves refusen l'habitatge que els toca en el repartiment aquell que fa la Generalitat. Quatre de cada deu. Per quin motiu? La diferència era l'emplaçament? Si realment vols marxar de casa i t'ofereixen un pis de protecció ofical... perquè deixes d'acceptar-lo?
També m'he assabentat d'una altra cosa ben curiosa: la Imma Mayol va ser presidenta del MUEC (Moviment d'Universitaris i Estudiants Cristians)!
Poc després ha començat la classe. Avui el professor era africà i es notava que realment sentia la música. A més, ens ha donat claus que considero bàsiques sobre la postura i la manera de picar bé al djembé... Aquí teniu el final de la classe d'avui:
Cris
7 comentarios:
Eis!
T'entenc perfectament quan dius que no et surt parlar del tema amb segons qui... a mi em passa el mateix. ;P
Un petonàs! Ens parlem un dia d'aquests.
a veure quan ens fas una actuació d'aquestes, eh? ;-)
una abraçada! fins demà!
wenooo! l'actuació, quan vulguis! potser ara mateix? no tinc el djembé, però així sonarà millor xD
una abraçada a les dues!
Que bé ens aniria tenir algú que toqués el djembé.
Estàs convidada!
Quan fem les gravacions el Jesús s'ha de multiplicar li fem tocar la guitarra, el baix, el djembé, el caixó, shakers... de tot... i a més ha de fer de tècnic... el tenim sobrexplotat pobre! Ja ho agraïria que algú toqués les percusions...je, je...
Quan vaig sentir a la professora de la Facultat de Teologia de Barcelona, Begoña Roman, ho vaig relacionar amb el que tu estaves estudiant, però aquesta professora, no se si la coneixes, al final de cada lliçó hauries de veure com tothom l'aplaudeix i com té de clar e´que és Ètica, ciència i la religió....Mai m'ho havien explicat així... i per postres i al mateix dia el P. Ramon Nogués entorn a l'evolució biològica avui.Bé a reveure..(a l'escrit d'ahir te tornat a escriure sobre el "collet alt" i la sotana)
Què guai sona això del djembé, quan te'l veure'm tocar? ;-D
Quant al futur... és cert que tu n'ets l'estricta propietària i n'ets lliure de parlar-ne o no. El món està ple de xafarders, però segur que també deu haver-hi gent que es preocupa per tu tot formulant-te aquesta pregunta.
A més, qui no té una o altra preocupació lligada amb els estudis. Que si la selectivitat, elegir la carrera, portar-ne un munt de suspeses i haver-les de recuperar, fer un Erasmus, plantejar-se realitzar un màster o començar a treballar... Buff. Tu tranqui que no estàs sola!
Per qualsevol cosa, estic aquí. Ah, i sempre pots fer una escapada a les terres de Ponent si l'ambient barceloní és massa crispant (allà hi tens una casa per quan vulguis)!!!
Muak i ànims
ei ei ei!
el que deia del djembé era broma, eh! en tinc un a casa, però em sento molt tonta tocant jo sola un instrument com aquest... i mai l'agafo!
Em sembla que haureu d'exprimir el Jesús una mica més! ;)
Sara, gràcies per l'oferiment! tu ja tens casa a Barcelona, però si vols canviar de zona, ja saps ;)
Normalment intento evitar el tema per no acabar parlant només de mi si no és algú que em conegui de fa temps o em doni confiança... Si el moment no es dóna, no trec el tema perquè sí. Ho he explicat moltes vegades i toca coses importants de mi...
A més, parlar-ho massa i caient sempre en les mateixes preguntes només em torna més boja!
Però això no vol dir que no en vulgui parlar!
Publicar un comentario