No tenía miedo a las dificultades: lo que la asustaba era la obligación de tener que escoger un camino. Escoger un camino significa abandonar otros.
Paulo Coelho
Potser sigui això...
Un recorregut per les estacions que em construeixen, pujada en el tren que em porta a gastar la vida
687474703A2F2F7777772E6573746164697374696361736772617469732E636F6D2F65737461646973746963617320677261746973
|
| Estadisticas Gratis |
6 comentarios:
Comprenc, Cris, l'angoixa i el neguit d'haver d'abandonar uns camins per uns altres...A mi m'ha passat..I fins que no vaig trobar aquell "fil conductor" que feia realitat que tots "els camins van a Roma" no vaig estar tranquil. I aquest fil conductor eren les "PERSONES". A tots el camins en trobo i estic com "peix a l'aigua". Només he de mirar el què he de fer-hi. Una abraçada
Un tema complicat, aquest de triar un camí eh... Vaig llegir a un llibre que DECIDIR ve de "de-cidere", que vol dir amputar, tallar... I això sempre fa por, al principi; penses: i si m'equivoco? Per altra banda, saps que no et pots quedar dubtant sempre i que t'has d'ARRISCAR.
Preguem per tu. Una abraçada ben forta i endavant!
l'estiu passat a Taizé, el fr.Bruno ens va dir:
"triar és renunciar"
una frase que se'm va quedar i hi vaig estar donant voltes... i encara ara li'n dono! i és que... més certa no pot ser!
Viure és apostar
apostar és confiar
confiar és creure
creure és abandonar-se
viu, abandona't
no hi ha activitat sense passivitat
Manel, Zoila, Arantza i Eloi: gràcies per les vostres paraules; són ben certes!
Arriscar, renunciar, triar, apostar... és difícil quan la decisió ha d'impregnar tota la teva vida!
Arantza (i altres), justament a la Pasqua, al grupet "intensiu" (de dijous a dissabte) de 25-35 anys, el Germà Agnol (fàcil de reconèixer, el que és coreà... o "evidentment francès", com va bromejar ell ;) el tema va ser aquest.
I, el més valuós, amb la seva (emocionada i emocionant) experiència en primera persona, triar ser germà (en un país com el seu on, com diu ell, és molt poca la gent que entén, per començar, renunciar a casar-se), triar viure a milers de kilòmetres de casa seva, triar (com va acabar passant) no poder estar amb sa mare quan ella va morir...
"Escoger es abandonar". I tant.
I sort d'aquells privilegiats que saben reconèixer-ho (i assumir-ho, i acceptar-ho, i un cop fet, començar el nou camí amb l'alegria de saber que renuncies conscientment als altres) i no adonar-se al cap dels mesos, dels anys... o mai.
Publicar un comentario