Un altre dia negre dins la història de l'Església Catòlica. El Vaticà ha "notificat" Jon Sobrino sobre dues obres seves.
Hi ha una cosa que m'ha semblat si més no curiosa, en tot això... els de la Congregació per a la Doctrina i la Fe diuen que: "Although the preoccupation of the Author for the plight of the poor is admirable, the Congregation for the Doctrine of the Faith has the obligation to indicate that the aforementioned works of Father Sobrino contain notable discrepancies with the faith of the Church."
[La traducció vindria a ser que la Congregació per a la Doctrina de la Fe té la obligació d'indicar que els treballs abans esmentats del pare Sobrino contenen notables discrepàncies amb la fe de l'Església.]
M'hauria sorprès molt menys si haguessin parlat de discrepàncies amb la fe proposada per Jesús, però almenys s'han contingut i han parlat de la fe de l'Església. Sóc del parer que l'Església sovint s'ha deixat perdre per les ànsies de poder, per seguir les normes que ella mateixa posa (és el dissabte que està fer per l'home)... però aquesta jerarquia no és capaç de reconèixer que hi ha altra gent que pensa diferent i potser -potser!- tenen algun punt de raó.
Tot i els meus pocs coneixements en teologia cristiana, m'atreveixo a dir que trobo que la teologia de l'alliberament quadra molt amb l'Evangeli, amb allò que sabem que va fer i dir Jesús.
Hi ha entrades a altres blocs interessants de llegir, com la de l'eloi, la del jordi llisterri, la de la cristina estruch, la de ignacio simal.A La Vanguardia i a Otro mundo es posible també n'han dit la seva i . Cristianisme i Justícia s'ha pronunciat sobre el tema de forma molt adequada, al meu parer. La resposta de Jon Sobrino al general dels jesuïtes està aquí.
Per acabar... vull recordar una entrada de fa un parell de dies:
Recuerdo ahora lo que dije en aquella ocasión [quan va haver d'anar a veure Ratzinger a la Congrecació per a la Doctrina i la Fe]. El Espíritu Santo tiene dos alas: el ala derecha, que es más de la contemplación, la intimidad y la ortodoxia, y el ala izquierda, que es más de la profecía y del compromiso de la liberación. Hay que salvar las dos alas del Espíritu Santo para que no vuele manco. Porque la Iglesia es más que un papa, y el Reino de Dios, más que la Iglesia.
Pere Casaldàliga
Cris
pd: també és interessant aquest article de José María R. Olaizola sobre el tema.
Hi ha una cosa que m'ha semblat si més no curiosa, en tot això... els de la Congregació per a la Doctrina i la Fe diuen que: "Although the preoccupation of the Author for the plight of the poor is admirable, the Congregation for the Doctrine of the Faith has the obligation to indicate that the aforementioned works of Father Sobrino contain notable discrepancies with the faith of the Church."
[La traducció vindria a ser que la Congregació per a la Doctrina de la Fe té la obligació d'indicar que els treballs abans esmentats del pare Sobrino contenen notables discrepàncies amb la fe de l'Església.]
M'hauria sorprès molt menys si haguessin parlat de discrepàncies amb la fe proposada per Jesús, però almenys s'han contingut i han parlat de la fe de l'Església. Sóc del parer que l'Església sovint s'ha deixat perdre per les ànsies de poder, per seguir les normes que ella mateixa posa (és el dissabte que està fer per l'home)... però aquesta jerarquia no és capaç de reconèixer que hi ha altra gent que pensa diferent i potser -potser!- tenen algun punt de raó.
Tot i els meus pocs coneixements en teologia cristiana, m'atreveixo a dir que trobo que la teologia de l'alliberament quadra molt amb l'Evangeli, amb allò que sabem que va fer i dir Jesús.
Hi ha entrades a altres blocs interessants de llegir, com la de l'eloi, la del jordi llisterri, la de la cristina estruch, la de ignacio simal.A La Vanguardia i a Otro mundo es posible també n'han dit la seva i . Cristianisme i Justícia s'ha pronunciat sobre el tema de forma molt adequada, al meu parer. La resposta de Jon Sobrino al general dels jesuïtes està aquí.
Per acabar... vull recordar una entrada de fa un parell de dies:
Recuerdo ahora lo que dije en aquella ocasión [quan va haver d'anar a veure Ratzinger a la Congrecació per a la Doctrina i la Fe]. El Espíritu Santo tiene dos alas: el ala derecha, que es más de la contemplación, la intimidad y la ortodoxia, y el ala izquierda, que es más de la profecía y del compromiso de la liberación. Hay que salvar las dos alas del Espíritu Santo para que no vuele manco. Porque la Iglesia es más que un papa, y el Reino de Dios, más que la Iglesia.
Pere Casaldàliga
Cris
pd: també és interessant aquest article de José María R. Olaizola sobre el tema.
2 comentarios:
Gràcies pel post, Cristina. Només uns apunts: No et facis mala sang en cap cas, això sí que seria un desastre per a l'església!. Pensa que encara està per fer una "teologia de l'alliberament per a Europa" i, de ben segur, et sorprendries de la infinitat de punts en comú que tindries amb gent que podries considerar "carques"... i que Déu hi faci més que nosaltres!
una abraçada
tAL COM DIU cASALDÀLIGA : Cap sinagoga "ben muntada" va poder entendre a Jesús.
Publicar un comentario