sábado, 2 de febrero de 2008

Más allá de la imaginación

Hay gente pasando hambre
y no es el hambre que tu imaginas
entre una comida y otra.

Hay gente sintiendo frío
y no es el frío que tu imaginas
entre la ducha y la toalla.

Hay gente con mucho dolor
y no es el dolor que tu imaginas
entre la receta y la aspirina.

Hay gente sin esperanza
y no es el desaliento que tu imaginas
entre la pesadilla y el despertar.

Hay gente por los caminos
y no son los caminos que tu imaginas
entre el paseo y la casa.

Hay gente sin dinero
y no es la falta que tu imaginas
entre hoy y el sueldo.

Hay gente pidiendo ayuda
y no es aquella que tu imaginas
entre la escuela y la novela.

Hay gente que existe a pesar de la imaginación.


Ulises Tobares, vía "kilómetros de sonrisas", de Álvaro Neil, biciclown]

Fa dies que tinc una entrada mig escrita sobre un parell de llibres però les entregues i examens no em permeten acabar-la. Un d'aquests llibres és "kilómetros de sonrisas", una mena de diari de viatge de l'Álvaro Neil, un asturià que ha recorregut Amèrica llatina i Àfrica (ara comença Àsia) amb la seva bicicleta oferint espectacles gratuits de clown. Entre les seves pàgines he trobat aquest poema que porto pensant i repensant tot el dia i volia compartir amb vosaltres.
Ja em queda menys d'una setmana per sortir del túnel dels examens: començo a veure la llum que marca el final i em guia cap a la sortida.

Cris

7 comentarios:

M.àngels dijo...

Ànims, Cris, que ja et falta poc!
Hay gente... hi ha molta gent que t'espera.
Petonets
màngels

eloi dijo...

Molt bona, taizé-girl, una abraçada

Manel Filella dijo...

Esperant que surtis del teu "túnel" amb bon peu.
Però gràcies per compartir coses boniques que trobes i llegeixes.
A reveure i fins aviat
Manel

Noe dijo...

Gracias Cris, es genial la reflexión.

Aunque no sé nada de catalán he ido intuyendo lo demás.

Un abrazoooooooooteeeeeeeeeee

Anónimo dijo...

¡Es precioso!

Me anoto título y autor.

Como siempre... GRACIAS.

Bernat Picornell Grenzner dijo...

Cris!
M'havia adonat que NO t'havia posat a l meu bloc!! :S:S

Ara ja està solucionat:P

Apa, un petó!!

Cris Ruano dijo...

m.àngels: gràcies pels ànims!

eloi: que potser em vas veure sense que jo et veiés? sigui dit de pas que fa molt que no et veig el pèl!

manel: gràcies a tu per fer-te present amb els comentaris, sempre són d'agraïr.

Noe: en el fondo es muy fácil, Noe! ;)

Álex: eso mismo digo yo cuando te leo: precioso!

Bernat: jo no sé si et vaig afegir... vaig a mirar!