Hay gente pasando hambre
y no es el hambre que tu imaginas
entre una comida y otra.
Hay gente sintiendo frío
y no es el frío que tu imaginas
entre la ducha y la toalla.
Hay gente con mucho dolor
y no es el dolor que tu imaginas
entre la receta y la aspirina.
Hay gente sin esperanza
y no es el desaliento que tu imaginas
entre la pesadilla y el despertar.
Hay gente por los caminos
y no son los caminos que tu imaginas
entre el paseo y la casa.
Hay gente sin dinero
y no es la falta que tu imaginas
entre hoy y el sueldo.
Hay gente pidiendo ayuda
y no es aquella que tu imaginas
entre la escuela y la novela.
Hay gente que existe a pesar de la imaginación.
Ulises Tobares, vía "kilómetros de sonrisas", de Álvaro Neil, biciclown]
Fa dies que tinc una entrada mig escrita sobre un parell de llibres però les entregues i examens no em permeten acabar-la. Un d'aquests llibres és "kilómetros de sonrisas", una mena de diari de viatge de l'Álvaro Neil, un asturià que ha recorregut Amèrica llatina i Àfrica (ara comença Àsia) amb la seva bicicleta oferint espectacles gratuits de clown. Entre les seves pàgines he trobat aquest poema que porto pensant i repensant tot el dia i volia compartir amb vosaltres.
Ja em queda menys d'una setmana per sortir del túnel dels examens: començo a veure la llum que marca el final i em guia cap a la sortida.
Cris
Ja em queda menys d'una setmana per sortir del túnel dels examens: començo a veure la llum que marca el final i em guia cap a la sortida.
Cris





7 comentarios:
Ànims, Cris, que ja et falta poc!
Hay gente... hi ha molta gent que t'espera.
Petonets
màngels
Molt bona, taizé-girl, una abraçada
Esperant que surtis del teu "túnel" amb bon peu.
Però gràcies per compartir coses boniques que trobes i llegeixes.
A reveure i fins aviat
Manel
Gracias Cris, es genial la reflexión.
Aunque no sé nada de catalán he ido intuyendo lo demás.
Un abrazoooooooooteeeeeeeeeee
¡Es precioso!
Me anoto título y autor.
Como siempre... GRACIAS.
Cris!
M'havia adonat que NO t'havia posat a l meu bloc!! :S:S
Ara ja està solucionat:P
Apa, un petó!!
m.àngels: gràcies pels ànims!
eloi: que potser em vas veure sense que jo et veiés? sigui dit de pas que fa molt que no et veig el pèl!
manel: gràcies a tu per fer-te present amb els comentaris, sempre són d'agraïr.
Noe: en el fondo es muy fácil, Noe! ;)
Álex: eso mismo digo yo cuando te leo: precioso!
Bernat: jo no sé si et vaig afegir... vaig a mirar!
Publicar un comentario