En Pere Casaldàliga [molt recomanable llegir perque va ser proclamat "Català de l'any"] va dir que:
I aquesta entrada va de política. Fa menys d'una setmana vam tenir eleccions i molta gent es va quedar a casa, deixant d'exercir el seu dret a decidir. Perquè... sí!: nosaltres decidim, no és cert que un vot no suposi res. Si no, digueu-li als dos alcaldables de Malla (des dels 7 minuts fins els 6 minuts de video):
I ara qui governa? S'ho han de jugar a cara o creu. Està clar que aquest cas és un extrem, però serveix perfectament per fer notar que tots els vots són importants. Sobretot per evitar que certes opcions que, suposo i espero, són minoritàries prenguin massa pes en els aparells de govern, com Plataforma per Catalunya. Aquí teniu un video sobre el seu líder, Josep Anglada:
Hi ha una cosa que em va fer contenta per les eleccions: per una vegada vaig estar orgullosa del barri on visc! Porto gairebé tota la vida vivint a les Tres Torres, un barri ben pijet de la zona alta de Barcelona, encara que només hi vingui a dormir i no sàpiga ni llocs on prendre algo prop de casa meva. Sempre que puc evito dir-ho, perquè automàticament et posen l'etiqueta de noia de barri pijo. I no m'hi sento gens identificada. Quan em pregunten de quin barri sóc, dic que visc entre Sarrià i Les Corts, cosa que és ben certa, sense donar gaire més explicacions.
Doncs bé, va sortir a La Vanguardia un mapa de Barcelona amb el percentatge de votants de cada zona i Les Tres Torres vam ser el barri on va haver-hi menys abstenció de tota Barcelona amb alguns punts de diferència. M'alegra veure que la gent es mou i diu la seva, encara que sigui votant un partit diferent del que voti jo!
I per acabar, el toc tonto i curiós: aquesta és la 18a estació del meu blog, la majoria d'edat, quan es permet que comencis a votar.
Bon cap de setmana!
Cris
Tot és política, encara que la política no ho és tot.
I aquesta entrada va de política. Fa menys d'una setmana vam tenir eleccions i molta gent es va quedar a casa, deixant d'exercir el seu dret a decidir. Perquè... sí!: nosaltres decidim, no és cert que un vot no suposi res. Si no, digueu-li als dos alcaldables de Malla (des dels 7 minuts fins els 6 minuts de video):I ara qui governa? S'ho han de jugar a cara o creu. Està clar que aquest cas és un extrem, però serveix perfectament per fer notar que tots els vots són importants. Sobretot per evitar que certes opcions que, suposo i espero, són minoritàries prenguin massa pes en els aparells de govern, com Plataforma per Catalunya. Aquí teniu un video sobre el seu líder, Josep Anglada:
Hi ha una cosa que em va fer contenta per les eleccions: per una vegada vaig estar orgullosa del barri on visc! Porto gairebé tota la vida vivint a les Tres Torres, un barri ben pijet de la zona alta de Barcelona, encara que només hi vingui a dormir i no sàpiga ni llocs on prendre algo prop de casa meva. Sempre que puc evito dir-ho, perquè automàticament et posen l'etiqueta de noia de barri pijo. I no m'hi sento gens identificada. Quan em pregunten de quin barri sóc, dic que visc entre Sarrià i Les Corts, cosa que és ben certa, sense donar gaire més explicacions.
Doncs bé, va sortir a La Vanguardia un mapa de Barcelona amb el percentatge de votants de cada zona i Les Tres Torres vam ser el barri on va haver-hi menys abstenció de tota Barcelona amb alguns punts de diferència. M'alegra veure que la gent es mou i diu la seva, encara que sigui votant un partit diferent del que voti jo!
I per acabar, el toc tonto i curiós: aquesta és la 18a estació del meu blog, la majoria d'edat, quan es permet que comencis a votar.
Bon cap de setmana!
Cris
3 comentarios:
Et felicito Cris...Qui pogués ser jove com tu..?.amb l'empenta que portes...I estàs a la que salta... Per molts anys.
Mmmm... eleccions...?! M'entren remordiments quan hi penso. Jo no vaig poder exercir el meu vot com a ciutadana. O no me'n vaig preocupar, per ser més exacta. ;-( El diumenge havia d'estar a Gelida per gravar unes qüestions de TFC (treball fi carrera) i no em vaig molestar a votar per correu.
Per culpa del meu "passotisme" i el d'altres, l'alcalde de Lleida ha obtingut una majoria absoluta aplastant. No m'agraden les majories absolutes, crec que els polítics necessiten de pressió electoral per a millorar. Però no estic en el meu dret de queixar-me... Ho sé. Aix.
Sara: a mi tampoc m'agraden les majories absolutes... i jo sí que estic en el meu dret a queixar-me! ;)
aquí ho tenim molt igualadet...
Publicar un comentario