Sentit de la vida, harmonia i felicitat

Hi ha hagut un canvi de paradigma: on abans es preguntava "quin és el sentit de la teva vida? quina és la finalitat?" ara es pregunta "com pots ser feliç? com et pots apropar a la felicitat?". La felicitat és el lloc no-lloc cap a on caminem com a societat, com a individus i com a cultura.
És tant important cercar la felictat per l'únic fet que és la felicitat? La recerca de la pròpia felicitat normalment ens porta cap a la individualitat.
I si provem un altre camí? La felicitat ens vindrà donada -n'estic segura- quan, com digué Gandhi, els nostres pensaments i les nostres accions estiguin en harmonia.

[Escrit durant l'eucarisita final de la Trobada a Sevilla, 10 de maig de 2009]

Aquesta felicitat que tant es busca avui dia -afegiria ara- és molt sovint efímera, té sentit en un present força acotat i no preveu una continuïtat a llarg termini. Es tracta del sentir-se feliç aquí i ara i del rebuig a allò que m'alluny d'aquest estat.

Serà que per a mi és més important trobar el sentit a allò que faig que no sentir-me feliç en tot moment... O que per a mi la felicitat està en trobar sentit allò que faig, en la línia del pensament formulat per Gandhi.


Cris