Per descomptat que defenso el dret dels bisbes espanyols de manifestar-se pel que creguin oportú i a mobilitzar tantes persones com vulguin. Hi tenen tot el dret.
Però som també molts els que ens sentim amb el dret d'afirmar que l'acte de diumenge passat a Madrid ens va doldre com a cristians, i que creiem que ha causat un enorme perjudici a la imatge de l'Església catòlica.
A Madrid, els bisbes van rebaixar la fe al nivell d'una idelogia, atacant un govern i demanant encobertament el vot per un partit (partit que, pregunto, en cas de tornar a governar, ¿derogarà la llei del divorci, de l'avortament o la dels matrimonis homosexuals?, ¿o recomanarà als seus dirigents i votants que no les facin servir?).
No ens molesta l'Església al carrer. Al contrari, més que la hi voldríem, però no participant del joc del poder, sinó al costat dels sense drets. En canvi, ja fa temps que ens passa que, com més parlen alguns bisbes, menys hi sentim l'Evangeli. Suposem que deu ser en coherència amb la seva ràdio. L'emissora que més hauria de treballar per la concòrdia és la que sembra més discòrdia.
En canvi, l'Església en la qual encara creiem molts cristians estima a tothom. Comprèn i acull. I
somriu. No parla amb veus engolades, ni proclama apocalipsis de butxaca. És conscient dels seus errors i sap que no pot anar donant lliçons. Està més interessada a perdonar que a condemnar. I si s'enfada amb algú, és amb els hipòcrites, exactament igual que Crist a l'Evangeli. La nostra Església respecta la llibertat de la persona i ha donat i dóna vides admirables, sobretot entre els que, a més a més de treballar pels pobres, han preguntat en veu alta per què hi ha pobres.
No ens amaga que ser cristià és molt difícil, perquè difícil és donar-se al proïsme. Per això no pot reduir la fe a l'obediència ni al compliment d'un manual, i encara menys, a la simpatia per una opció política. La nostra Església no està obsessionada pel sexe i creu que allà on hi hagi una família que estimi i que s'estimi de debò, hi ha, també, una família cristiana.
ANTONI BASSAS
Via Clara (gràcies!)
doncs això és...
20 comentarios:
la Clara també me'l va enviar, i em va agradar molt! Pel que diu i pel que representa. Em quedo amb un fragment: "l'Església en la qual encara creiem molts cristians estima a TOTHOM. Comprèn i acull"
i em pregunto...
per què n'hi ha que han de parlar en nom d'altres? en què es basen? i per què aquests solen ser els que tenen el poder i, per tant, més gent se'ls escolta?
Aquest Antoni Bassas va despistat, l'Església no va pronunciar el nom de cap partit, vejeu aquí
http://forumlibertas.com/frontend/forumlibertas/noticia.php?id_noticia=9923&id_seccion=11&PHPSESSID=4277bfdc1a3c1e8e2457d0006658dc31
Es l'Església que us reparteix les hosties que menjeu cada vegada que aneu a combregar, i si no us agrada aquesta Església deixeu-la i feu-vos protestants, teniu tot el dret. El que no podeu fer es menjar les hosties beneïdes pel Sant Pare i després carregar-vos al Papa i a tota la parafernalia bisbal madrilenya. Nyam nyam nyam
i jo que em pensava que "església" ho erem tots...
L'article de'n Bassas ha calat fort. Però és que és un cant al sentit comú i al sentiment de la majoria. Tant cristians com no cristians.
Silveri Garrel, crec que vas despistat. En Bassas no diu que es pronunciés el nom de cap partit polític. Parla de demanar encobertament.
Silveri, quan aprendrem (tots) que no és el mossen qui "fica" el cos de Crist al pa, sinó un "intermediari" que el consagra?
Que no estiguem d'acord amb les tendències d' [una bona part de] l'estructura eclesial, no vol pas dir que nosaltres no volguem ser Esglèsia!
D'altra banda, jo mateix, i sospito que la Cris també, venim d'uns dies on ens adonem més que la importància de "la nostra Esglèsia", o "l'Esglèsia protestant", pot ser tan "relativa"...
Cris...jo cada dia em sento més cristià. Cada dia vaig entenent què significa pertànyer a l'Església de Jesús.
I tot gràcies als despropòsits de certs bisbes i de certs moviments de certes persones que es penses que ja saben què es l'Església.
Cada dia em pregunto, abans no ho feia pas tan sovint...quin és el Projecte de Déu en mi, en la societat amb qui convisc? Com sóc llum salvadora al meu voltant, de la Salvació de Jesús i del seu Amor?
Aquestes són les meves preguntes i no si em cal "manifestar-me" pels carrers. La meva Creu, a més de la que Déu m'ha donat en tot lo meu, també la comparteixo amb Ell, quan sofreixo, en veure tantes persones que es diuen cristianes i el que fan es foragitar el seu germà de la gràcia Salvadora, de la misericòrdia, del perdó, i es pensen que tenen el "dipòsit..." de la Fe. Que Déus els perdoni
Contesto a'n Fran: podem menjar el Cos de Crist però no podem oblidar que l'autenticitat de les hosties que menjem ens ve per la consagraciò dels sacerdots amb el sistema heretat dels Apòstols de la IMPOSICIÒ DE MANS. El sacerdot que consagra en la missa si no ha sigut abans ell consagrat, no pot consagrar res o ben poca cosa. Ja em direu si val la pena atacar contra Roma.
Felicito a la Cris per penjar l'article de l'Antoni Bassas i al Manuel Filella pel seu comentari.
A vegades s'ha de tenir una bona dosi de fe per no perdre-la en veure certes actuacions episcopals.
Silveri, quan algú critica una actuació d'una part de la jerarquia eclesiàstica, no està pas dient que els sacerdots hagin de deixar d'existir.
Sincerament no entenc la identificació entre l'opció de ser crític, i l'existència dels sacerdots. Resto obert a explicacions una mica més entenidores...
Jo també soc crític en algunes coses, però no fins al punt de dir que aquesta no es la meva església. Crec que queda ben clar.
Gracias por el artículo, Cris.
La esperanza que nos queda... que también tristes palabras como las que se lanzaron al viento en Madrid puedan ayudarnos a hacer Iglesia y devolvernos a la radicalidad del Evangelio del amor.
Pero ésta es también mi Iglesia. Porque yo también soy débil y pobre. Porque yo tampoco soy fiel al Evangelio. Porque yo también necesito ser abrazado como el hijo pródigo que vuelve al Padre.
Para que no haya división, todos hemos de sentir hermanos... a TODOS. También los obispos y los cardenales. Y también yo.
Primer de tot, no deixem les bones maneres de banda ;)
Benvingut, jordi_morrós!
I benvingut, Dan, quina alegria llegir-te per aquí! Gràcies pels articles amb què ens il·lustres tan sovint...
Gràcies pel comentari, Manel, realment ha fet bé. Y el tuyo, Álex. Ayudan a calmar los ánimos.
I a tota la resta: gràcies per posar el vostre gra de sorra!
Sobre el que dieu...
Fa poc vaig llegir alguna cosa, ara no sé on, que em va fer pensar que ESTEM A LA DIÀSPORA, ¿QUAN HO ENTENDREM?
Puc decidir què faig i què deixo de fer, però no puc obligar a què tothom actui tal com jo considero correcte.
M'uneixo al que diu l'Antoni Bassas: "l'acte ens va DOLDRE com a cristians" i "creiem que ha causat un enorme perjudici a la imatge de l'Església catòlica".
Sempre són aquests temes els que porten més polèmica i més comentaris, oi?
No sé perquè, Silveri, però tinc la sensació que feia temps que esperaves una d'aquestes al meu blog per sembrar discòrdia. Una de les coses bones de la xarxa és que pots llegir només allò que t'interessa.
Sincerament, si no t'agrada la meva manera de veure l'Església pots recórrer altres espais d'aquest oceà. Per exemple, jo només vaig entrar un parell de vegades als teus perquè no m'hi sentia a gust...
Per cert, te recomano descarregar el llibre prohibit que anuncio, ja que va dirigit als universitaris, es boníssim...
D'entrada he de dir que et felicito i comparteixo totalment l'exposat en aquest text que has penjat!
Penso que un dels grans problemes de l'Església és que la seva cúpula en comptes de casar-se amb el missatge de Crist ho ha fet amb el poder.
Alhora, la jerarquia eclesiàstica -penso jo- hauria d'actuar i donar exemple com a primera servidora i no actuar pas com a jerarquia-autoritat, actuant de manera sectària promovent uns corrents i unes persones desautoritzant -fins i tot prohibint- uns altres.
I d'aquest allunyament dels valors i del missatge predicats per Jesús en sorgeix, inevitablement, l'allunyament amb la realitat i, doncs, el cada dia més gran divorci entre societat i Església. Perquè, malauradament, no surt als mitjans de comunicació la tasca social que fan moltes parròquies ni el missatge profundament cristià de grups de base, sinó que sols veuen i escolten les declaracions d'aquesta cúpula eclesiàstica involucionista (Cúria vaticana, conferències episcopals espanyoles,...) que ha abandonat l'aggiornamento i no s'adona que s'ha d'evolucionar d'acord els signes dels temps.
Res, una abraçada.
es la primera vez que paso por tu blog, y he encontrado cosas que no me han convencido demasiado, como es el articulo de la iglesia, pero la sorpresa me la he llevado al ver que no aceptas las criticas, y que recomiendas a silveri que no te lea si no le gusta lo que escribes, entonces si ese es tu talante y tu forma de encajar las criticas deberias darte cuenta que no predicas con el ejemplo, si no te gusta lo que hizo la iglesia no la sigas, es tan sencillo como eso, verdad que nadie se plantea que en un partido de futbol se pueda jugar con las manos, hay unas normas, y si lo que quieres es jugar con la mano entonces no es futbol, es balonmano, que no es ni mejor ni peor, simplemente diferente.
la iglesia solo mostro su opinion, se puede estar mas o menos de acuerdo , pero no se debe atacar.
¿porque hay que estar de acuerdo con las bodas entre homosexuales, las leyes de inmigracion, la politica territorial del gobierno, la politica lingüistica...... y no se puede criquiticar? en cambio a la iglesia si que le podemos atizar por defender lo que lleva defendiendo mas de 2000 años. porque hay que respetar que los musulmanes sometan a sus mujeres, las maltraten, no respeten los derechos humanos, etc, etc, solo por el hecho de que es su religion, y en cambio se es tremendamente duro con las opiniones de los obispos, tendran el mismo derecho ¿no crees?
con respecto a la cope , llevo 4 años escuchandola de 8 a 8 , y nunca y repito nunca , he oido un ataque a los catalanes ni a su sociedad, solo defienden el derecho de los que como yo , somos castellano parlantes , de podernos expresar con la misma libertad que lo haceis los catalano parlantes, solo eso, asi de sencillo, no discriminar si no unir¿es tan dificil de entender?
si te interesa me puedes contestar en mi space, soy escorpio1978. espero no te haya molestado y si que te haya hecho reflexionar un poco, de todas maneras gracias por mantener tu blog como lo haces.
Setembre Negre: no em felicitis, no l'he pas escrit jo! Gràcies pel teu comentari!
Escorpio1987: Es cierto que fui dura con Silveri, pero es un tanto desagradable saber que hay alguien esperando para poder criticar todo lo que no está de acuerdo con su ideologia y su moral, independientemente de cual sea la mía...
Las normas son acordadas por los grupos (sociedades, empresas, iglesia/s...).
No se debe atacar. De acuerdo; aunque eso es justamente lo que hace la Iglesia. Este texto lo leo desde la tristeza que me provoca la actitud de la jerarquia eclesial española y algunos cristianos, no como un ataque. Todo se puede criticar (entendiendo como tal la crítica constructiva, no la que se regodea en los aspectos negativos), pero la Iglesia se molesta cuando entra en este juego.
No comparto el comentario que has escrito, pero si siguiera rebatiéndolo, necesitaria escribir bastante más y entonces cabe la posibilidad de que se inactiven los comentarios de esta entrada, que ya me ha pasado una vez...
escorpio1978: no te he podido dejar el comentario en tu space porque no tienes ninguna entrada en el blog y no encuentro la manera de hacerlo.
Publicar un comentario