El tercer dia a Itàlia ens aixequem i sortim sense esmorzar, pensant de fer-ho quan trobéssim aigua. Baixant les escales se sent un soroll molt fort: al Genís li ha caigut la bossa on hi ha el suc... que està regalimant escales avall! Perdem un munt de temps intentant netejar-ho i després triguem mitja hora a segellar les credencials -la Chiara s'ho pren amb molta calma.Ens despedim de la cabra que hi ha a la casa i, per fi, comencem a caminar. Sabem que ens hem de desviar a la dreta, però no sabem per quin camí. Després d'unes proves, un cotxe ens guia a tota velocitat.
Pujem la petita muntanya en un temps rècord, envoltats de vaques, i trobem una font i unes taules esperant-nos per esmorzar al mig del bosc. Ideal.Continuem i ens saltem un desviament. Surt a mà esquerra pel mig del bosc. Està molt marcat per peregrins que s'ha perdut abans que nosaltres. Fins i tot hi ha uns pals enormes en forma de fletxa al mig del camí! Però hem trigat molt a retrobant-nos: és gairebé migdia i potser no hem caminat 4 km.
L'etapa d'avui arribar a Montecasale i truquem per demanar de dormir-hi. Sabíem que l'Álex i el Mikel havien passat la nit al convent capuchí, però a nosaltres els monjos ens deixen molt clar que no ens acolliran...
Hem seguit el camí pujant alguna montanyeta. Les vistes des del 'monte verde' són magnífiques! A la guia diu que a Montagna, un poble que hi ha abans de Montecasale, hi ha allotjament, però no tenim el telèfon.Quan hi arribem ja queda poc per a què es faci fosc i descobrim que allà no hi ha allotjament. Al restaurant on hem preguntat han estat bastant desagradables, ens volien treure ben ràpid d'allà i ens han dit que dormíssim al camp de jocs del poble.
Molt a prop hem trobat la parròquia -tancada- que té un tros de gespa al costat i hem pensat de dormir allà. Hem anat a l'altre restaurant i la dona ens ha tret casi a patades d'allà, no ens ha deixat anar al lavabo ni agafar aigua encara que compréssim alguna cosa. En aquest poble ens tracten com a delinqüents!
Encara no havíem tret els aïllants que un home que passava a tocar de la parròquia se'ns ha quedat mirant. Li he preguntat com podíem contactar amb el rector. M'ha portat a una casa on un home m'ha preguntat si deixaríem diners per a l'Església si dormíem a dins. La pregunta m'ha agafat completament desprevinguda... He dit que no portàvem gaire diners però que sempre deixem una mica entre els sis. Ens ha obert uns locals i podrem dutxar-nos i dormir en lliteres!
No tenim gaire menjar, però tampoc hi ha gana. Aquest poble ens està deixant mal sabor de boca...
Cris
[Més fotos del cammino aquí]
pd: avui he mirat d'on veniu els que visiteu aquest blog i he vist una visita del Vaticà entre dilluns i dijous :S quines coses més rares, tú!
No hay comentarios.:
Publicar un comentario