Estació 7: Adora i confia

No t'inquietis per les dificultats de la vida,
pels seus alts i baixos,
per les seves decepcions,
pel seu futur més o menys ombrívol.
Desitja allò que Déu desitja.

Ofereix-li enmig d'inquietuds i dificultats
el sacrifici de la teva ànima senzilla que,
malgrat tot, accepta els designis
de la seva providència.
Poc importa que et consideris un frustrat,
si Déu et considera plenament realitzat;
com li plau.
Deixa't amb confiança cega en aquest Déu
que t'estima per a ell.
I que arribarà fins a tu,
malgrat no el vegis mai.
Pensa que et trobes a les seves mans,
tant més fortament agafat,
com més decaigut i trist et trobis.
Viu feliç. T'ho suplico.
Viu en pau.
Que res no et torbi.
Que res no sigui capaç de treure't la teva pau.
Ni el cansament psíquic.
Ni les teves errades morals.
Fes que brolli,
i conserva sempre sobre el teu rostre,
un dolç somriure, reflex d'aquell
que el Senyor contínuament t'adreça.
I en el fons de la teva ànima col·loca
abans que res,
com a font d'energia i criteri de veritat,
tot allò que t'ompli de la pau de Déu.

Recorda:
Tot allò que et reprimeixi i inquieti és fals.
T'ho ben asseguro
en nom de les lleis de la vida
i de les promeses de Déu.

Per això, quan et sentis afligit, trist,
adora i confia.


Teilhard de Chardin
[Traducción al castellano, aquí]

Aquesta pregària és agossarada per la fe que demana, per la confiança cega, que em crida en els moments de dessert. O així ho/em sento jo ara.
La van llegir al recés. Durant aquests dies hi ha hagut moments per a tot, però la preocupació per la carrera ha estat el punt més important i amb diferència. Això és perquè diumenge havia quedat amb els meus pares per dir-lis que l'any que ve no vull seguir amb aquesta carrera. Les raons són moltes, per marxar, i no en trobo cap de consistent per quedar-me...
La pregunta que tothom em fa és: "¿i què faràs?". Doncs no ho sé; només sé que no seguiré amb la biologia (humana) a la UPF. De la resta... el futur és un enigma.
El llit m'espera!

Cris