Perseguir els nostres somnis

Podem arribar molt lluny, perquè som capaços de saltar i començar a córrer darrere els nostres somnis.

Alguns cops a la vida tens sort. Arriben regals caiguts del cel.
Com trobar algú amb qui compartir idees que per a mi eren tant sols somnis. Algú que em fa adonar que no sóc tant estranya, que no són tant bojos, que encara hi ha gent que ho veu possible. I m'obre un nou horitzó, un paper en blanc on continuar reseguint els somnis, dibuixant-los.
Quan deixes d'estar sola davant els somnis i el futur, hi ha una altra mà que també vol escriure. El dibuix final és encara més ric, perquè el grup és més que la suma dels seus membres; i també més pensat, clar i fàcil de seguir. Segur que ho serà, perquè tens un coixí al teu costat, perquè hi ha algú que també hi creu que buscarà en tu el punt de recolzament quan defalleixi i t'oferirà una mà per aixecar-te quan caiguis.
Llavors els somnis no semblen tant lluny. Ni tant difícils. I molt menys impossibles.
Pots deixar-los lliures per a què volin i aspirin a anar més i més lluny. Permetre que t'empenyin. I saps que en podràs parlar, revisar-los, reescriure'ls. I saps que tindràs algú al costat.
No és meravellós?

Cris