De vegades oblidem el perquè d'allò que fem, què ens va portar a abocar-nos-hi. Si no ens encarreguem d'anar-ho recordant de tant en tant, podem acabar perduts sense saber la llum de quin far estàvem seguint.
Cris... després de devorar Trucant a les portes del cel, de Jordi Sierra i Fabra.
Els llibres senzills també toquen l'ànima.
7 comentarios:
de vegades em venen ganes
de recuperar el blog
i donar-li una bona empenta.
de vegades penso a tancar-lo.
perquè el món de les idees
va canviant, de vegades...
i per què tancar-lo? per sort, al crear un blog no signem cap compromís d'escriptura. al contrari, és un espai que hi és, per si mai el vols recuperar.
mentre vagis escrivint, hi haurà algú que et llegeixi!
au, bona feina! n'abraçu!
Perseveres o cierres... es un tesoro siempre.
Un abrazo grande,
Álex
Te pots posar a criticar al Govern o al Clero, hi ha molta feina a fer amb els blogs, això sí, sense calumniar perque a alguns blocaires ja els ha visitat la policia. Cal posar mans de plòm quan premem tecles escrivint. BON ANY 2009
El bloc, per a mi, és una manera de fer sortir allò que portes a dins i no saps a qui explicar-ho o com fer-ho. I m'ha sorprés la de blocaires que em llegeixen. I això em fa sentir que no estic sol.
No ho deixis pas.
Josep
Me alegro de volver a escucharte.
Una abraçada
Enrique
Gràcies per seguir per aquí, encara que jo marxi a estones ;)
Publicar un comentario