jueves, 26 de julio de 2007

Abans de marxar... una recomenació!

A falta d'unes poques hores per agafar l'avió cap a Pisa, volia llençar una recomenació per a tots aquells que us quedeu a Barcelona uns dies encara.
El proper dilluns 30 de juliol a les 19h30 es passarà la pel·lícula "Promises" (Promeses) dins d'un cicle del CaixaFòrum anomenat "Refugiats: Vides en trànsit". És un film amb tints de documental dirigit per Carlos Bolado, B.Z. Goldberg i Justine Shapiro l'any 2001. Al programa la descriuen dient que ens ofereix un retrat humà del conflicte palestinoisraelià. Filmat en els últims anys de la dècada dels noranta, el documental exposa la situació dels palestin als territoris ocupats i a Jerusalem est. A partir dels testimonis de set nens d'ambdós costats (de 9 a 13 anys) ens mostra com n'és de complicat créixer a Jerusalem. Encara que els nens viuen a només vint minuts de distància entre si, habiten en mons radicalment diferents, pràcticament incomunicats, i són conscients de la situació. La seva visió de les coses està modelada per les imposicions dels adults que els envolten. Però aquest grup ha decidit saltar les barreres per trobar-se amb els seus veïns.
Ja vaig parlar sobre aquesta pel·lícula a l'space. M'encanta! Crec que és la pel·li que més vegades he vist en tota la meva vida...
Si algú la ha vist (o la va a veure) ens podria comentar què li ha semblat!

I com acaba aquella entrada de l'space, també vull que acabi aquesta:

Cal predicar la tolerància? Quin mot més lleig! [...] Tolerar és acceptar les coses a contracor, és deixar fer; és, de manera negativa, no prohibir, i això implica una relació de forces en què, qui domina, s'avé a no fer servir el seu poder [...]. La tolerància, concessió feta pel poderós segur de si mateix, tan sols és la primera passa cap al reconeixement de l'altre; cal fer més passes en el camí de l'amor a les diferències.
ALBERT JACQUARD, Elogio de la diferencia

Una abraçada,

Cris

pd: Torno el dia 8 d'agost, però no tindré internet regular fins el 2 de setembre, així que no espereu gaire entrades...

5 comentarios:

Anónimo dijo...

A mi, aquesta peli em sembla impagable. Jo la passo als nanos de 3er de l'ESO i és una experiència ben bonica. Jo també l'he vista un munt de vegades i no me'n canso. Crec que els conflicte palestino-israelí adquireix una nova dimensió en les seves paraules i experiències. La recomano al 100%, així com tot el cicle de cine i refugiats de Caixa forum.Té molt bona pinta. Llàstima de les dates que a molts ens agafa fent o desfents maletes!
Teresa

Anónimo dijo...

com va? per on aneu?

com va? com va? com va? com va? com va? com va? com va? com va? com va? com va? com va? com va? com va? com va? com va? com va? com va? com va? com va? com va? com va? com va? ...

un petonàs pelegrins!

Anónimo dijo...

llàstima que ho he llegit tard...
Com ha anat per Pisa?
Petons!!!

Anónimo dijo...

Perdó, que no m'assebento de les coses, i és que vaig llegir fa temps el post anterior... ejem... perdóoooooo!!!!

Ostres Assís... st. francesc és ben especial per mi... ;))))

Petonarros!

Cris Ruano dijo...

Teresa: vaig quedar-me amb ganes de veure uns quants films dels que passaven al cicle. És una llàstima que escollissin justament aquestes dates...

Arantza: ja et vaig contestar... m'alegra saber que us va agradar la pel·lícula!

Zoila: a Pisa vam deixar la Torre que encara no havia caigut, no sé si encara aguantarà! ;)