Aquestes setmanes no puc actualitzar el bloc tant sovint com m'agradaria. Espero que això no duri gaire!
Aquí us comparteixo un poema /conte de Jorge Bucay que vaig trobar molt enginyós:
Escribiendo sin ‘u’
puedo hablar hasta de mi cansancio,
de lo mío, del yo,
de lo que tengo,
de lo que me pertenece...
Hasta puedo escribir de él,
de ellos
y de los demás.
Pero sin ‘u’
no puedo hablar de ustedes,
del tú,
de lo vuestro.
No puedo hablar de lo suyo,
de lo tuyo,
ni siquiera de lo nuestro.
Así me pasa...
A veces pierdo la ‘u’...
y dejo de poder hablarte,
pensarte, amarte, decirte.
Sin ‘u’, yo me quedo pero tú desapareces...
Y sin poder nombrarte,
¿cómo podría disfrutarte?
Como en el cuento... si tú no existes
me condeno a ver lo peor de mí mismo
reflejándose eternamente
en el mismo,
mismísimo,
estúpido
espejo.
Jorge Bucay
Per una vida amb més "u".
4 comentarios:
El meu comentari no fa referència al text d'avui, sinó que repassant el teu perfil i veure que estudies Biologia humana..-i jo no se gaire què és- et volia animar perquè aquests dies assisteixo a unes lliçons que ens dona la professora Begoña Román, sobre ètica, ciència i religió i també del professor Ramon M. Nogués, que segurament deus conèixer, i si jo fos jove com tu...ja sabria perquè m'agradaria estudiar la teva carrera.. A reveure
Aquí t’envio un grapat de us:
U u u u u u u u u u u u u
U u u u u u u u u u u u u u u u u u u u u u u u
Uuuuuuuuuuuuuuuuuuuu
U u u u u u
U u u u u u u u
Uuuuuuuuuuuuu
U u u u u u u u u u u u
U u u u u u u u u u u u u u u u u u u u u u
Uuuuuuuu
Si en necessites més fes-nos-ho saber
M’ha agradat molt el teu escrit.
Preciós poema. Què macuuu! (com dirien els de Barcelona... anda, ara me n'adono, porta 3 "u"!!! ;-D)
Manel: què és la meva carrera? un dels professors ens definia com a "híbrid de biòleg i metge que mai exercirà". No sé si això t'ho aclara... Gràcies pels ànims.
Anònim: Gràcies per les "u"s. M'agrada molt aquest text, fins i tot l'he utilitzat com a inspiració alguna vegada! I... qui ets? si vols seguir sent anònim, estàs en el teu dret, però la curiositat pica ;)
Sara: serà que a Barcelona ens falten "u"s i les treiem de sota les pedres... ;)
Publicar un comentario