El reloj
siguió cortando el tiempo
con su pequeña sierra.
Como en un bosque
caen
fragmentos de madera,
mínimas gotas, trozos
de ramajes o nidos,
sin que cambie el silencio,
sin que la fresca oscuridad termine,
así
siguió el reloj cortando
desde tu mano invisible,
tiempo, tiempo,
y cayeron
minutos como hojas,
fibras de tiempo roto,
pequeñas plumas negras.
Pablo Neruda
El temps s'escola i els examens ja són aquí. Però jo no vull obrir la porta. Vull que quedin al replà esperant que estigui preparada per fer-los entrar.
Sembla que no serà així... es podria denunciar, llavors, una violació de domicili (allanamiento de morada)?
1 comentario:
tan de bo poguessim no obrir aquesta porta, i deixar que les coses que no volem que arribin (o encara no) quedessin al replà... tan de bo!
però no, aquesta porta l'hem d'obrir! no es permesa l'estancia en els replans, i tampoc, per tant, és denunciable com un "allanamiento de morada"... de fet, hauràs estat tu qui hauràs obert...
així que, i en vist que no queda altre remei... obrim les portes i enfrontem-nos-hi!
molta sort, força i anims per aquests exàmens!
Publicar un comentario