El segon dia a Itàlia també va començar amb presses: vam trigar més del que havíem calculat en sortir dels locals parroquials al matí i don Siro ja havia començat a celebrar l'eucaristia de les 8. Li havíem de tornar les claus i marxar a agafar el (primer) bus que ens portaria al santuari de la Verna, així que no podíem esperar a que acabés l'eucaristia. Quan vam veure entrar una dona a l'església, li vam demanar si li podia donar les claus a don Siro després de la missa.
D'aquí vam anar ben ràpid a la parada del bus que, després d'una hora de camí, ens va portar al santuari. Bé, ens va deixar davant d'un bar, i unes passes més enllà vam descobrirlo, com sortint del bell mig del bosc, de la mateixa muntanya. Per començar, vam anar a segellar les credencials. Llavors ja vam aprendre que necessites mínim mitja hora per a que te la segellin: vèiem suor Priscilla amunt i avall encarregant-se d'altres coses i sempre que anava a segellar li'n sortia alguna de nova :) De mentres vam trucar a la Chiara per veure si ens podria acollir per dormir aquella nit a l'eremo di Cerbaiolo. Ens va dir que no tenia aigua, però que no hi havia cap problema a que hi anéssim.
Després de visitar el santuari i meravellar-nos amb els paisatges (no eren per menys!) vam començar a caminar... ben tard, com deveu suposar! Al tornar a passar pel bar un home ens ha ofert de portar-nos a Assís en bus i quan li hem dit que no ens ha preguntat si arribaríem avui a la nit. Devia pensar que som superman! ;)
Vam parar a dinar a Pieve di Santo Stefano, on vam comprar menjar pels propers àpats i vam perdre el camí.
Una dona ens va dir que per la carretera (una de les opcions que deia la guia) serien 30 minuts o 1 hora i ens va indicar. De camí, un home ens va regalar un munt de prunes. Vam començar a pujar l'eremo i... vam trigar bastant més del que aquella dona ens havia dit!
A l'eremo hem trobat tres dones més, un home i la Chiara, però no sabem si són peregrins. No tenien aigua perquè la havien cedit a l'ostello del peu de l'eremo on hi havia un grup d'scout. Per cert, tothom ens parava i ens preguntava si èrem d'un grup scout. Deuen estar molt extesos, a Itàlia...
Cris
D'aquí vam anar ben ràpid a la parada del bus que, després d'una hora de camí, ens va portar al santuari. Bé, ens va deixar davant d'un bar, i unes passes més enllà vam descobrirlo, com sortint del bell mig del bosc, de la mateixa muntanya. Per començar, vam anar a segellar les credencials. Llavors ja vam aprendre que necessites mínim mitja hora per a que te la segellin: vèiem suor Priscilla amunt i avall encarregant-se d'altres coses i sempre que anava a segellar li'n sortia alguna de nova :) De mentres vam trucar a la Chiara per veure si ens podria acollir per dormir aquella nit a l'eremo di Cerbaiolo. Ens va dir que no tenia aigua, però que no hi havia cap problema a que hi anéssim.
Després de visitar el santuari i meravellar-nos amb els paisatges (no eren per menys!) vam començar a caminar... ben tard, com deveu suposar! Al tornar a passar pel bar un home ens ha ofert de portar-nos a Assís en bus i quan li hem dit que no ens ha preguntat si arribaríem avui a la nit. Devia pensar que som superman! ;)
Vam parar a dinar a Pieve di Santo Stefano, on vam comprar menjar pels propers àpats i vam perdre el camí.
Una dona ens va dir que per la carretera (una de les opcions que deia la guia) serien 30 minuts o 1 hora i ens va indicar. De camí, un home ens va regalar un munt de prunes. Vam començar a pujar l'eremo i... vam trigar bastant més del que aquella dona ens havia dit!
A l'eremo hem trobat tres dones més, un home i la Chiara, però no sabem si són peregrins. No tenien aigua perquè la havien cedit a l'ostello del peu de l'eremo on hi havia un grup d'scout. Per cert, tothom ens parava i ens preguntava si èrem d'un grup scout. Deuen estar molt extesos, a Itàlia...
Cris
2 comentarios:
Wow, quantes experiències!!! Quan me les podràs explicar cara a cara? Em sembla que encara tens moltes més aventures a narrar.
Quan tornis de Taizé hem de quedar sens falta! ;-)
Un petonàs
La veritat és que aquest estiu ha anat ben ple d'aventures que recordar, moments per crèixer, situacions increïbles... no em puc queixar!! :D
Ens hem de posar al dia, Sara!
Publicar un comentario